És un quart d'una del migdia, sis minuts, una previsió destacada.
Aquesta tarda es presenta al llibre Rafael Batestini, catalanista,
víctima de la repressió franquista,
que recull la trajectòria de qui va ser, entre moltes altres coses,
director de l'Hospital de Santa Tecla i que va morir afusellat.
Destaquem aquesta vessant perquè el llibre justament es presenta
a l'Hospital de Santa Tecla.
El seu autor és en Josep Maria Vallès,
que avui ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio.
Senyor Vallès, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Josep Maria Vallès és un home que té una trajectòria d'interès
pel que són els temes del territori i de la història,
no només local, perquè ell és de l'Espluga de Francolí.
Havíem estat alcalde de l'Espluga,
no recordeu el pla dels residus i tot allò,
que Déu-n'hi-do ens ocupa un altre tema.
Persona molt activa i no és la primera vegada que rehabilita,
si podem expressar-ho així,
la figura d'algun personatge de la nostra geografia particular,
perquè en Torres Jordi també va fer un seguiment de la seva història.
Sí, el que passa és que en Torres Jordi pertany al segle XIX,
és un polític important tarragoní,
que estava vinculat a l'Espluga a través del balneari,
perquè ell va fundar el balneari a l'Espluga,
el balneari de les aigües ferroginoses,
i bé, jo d'alguna manera em vaig enamorar del personatge,
com t'enamores de la majoria de personatges dels que vols biografiar,
perquè acabes envejant que ells siguin de la manera que són
i que tu només arribis allà on arribes.
Per això ens passarà sempre,
sempre hi ha alguns que ho faran infinitament millor que nosaltres,
algun ho farà pitjor també,
però molts que ho faran millor segur que trobaríem.
El doctor Batestini, és curiós això,
Torres Jordi, Tarragona també té un carrer dedicat a aquest polític del segle XIX,
aquí tenim un carrer i un pàrquing,
i a vegades els noms dels carrers romanen en el nostre cap
com una cosa quotidiana,
mira, és el nom d'un carrer.
No, no, escolti, aquest carrer té el nom d'aquesta persona,
perquè aquesta persona va ser important i rellevant
pels contemporanis d'aquella època, no?
I és el cas del doctor Batestini.
També, el doctor Batestini és un home que neix a Barcelona,
el 1886, estudia Medicina,
i el seu primer destí, diguem, com a professional
és el poble de Calafell, entre Calafell i el Vendrell,
perquè, bueno, de fet, els metges de capçalera
o els metges de família que diem avui,
doncs no feien una, no tenien una ubicació,
doncs com ara que estan tots els caps,
i la gent, doncs, els professionals es dedicaven a uns altres àmbits.
Després, quan surt la plaça de l'Espluga, el 1914,
ell, doncs, se'n va cap a l'Espluga,
està allí uns quants anys,
acaba de fer una mena de malaltia,
acaba de fer una cura de desintoxicació,
s'embarca en un vaixell, la Infanta Carlota,
i quan es considera, doncs, que està curat,
intenta retornar a l'Espluga i no...
vull dir, ja hi ha la plaça ocupada,
per tant, doncs, se'n va, llavors se'n va de metge al Catllà.
Ah, mira.
A ser metge del Catllà,
surt la plaça de director de l'Hospital de Tarragona,
i ell s'hi presenta,
pel que va escriure el doctor Etzerà,
o sigui, el Josep Etzerà,
el pare del doctor Etzerà,
del Joan Maria Etzerà,
en un llibre que també es diu
Doctor Batestini i el seu entorn,
sembla que es diu exactament així,
doncs, ell participa en aquest concurs
per la plaça de director de l'Hospital,
i la guanya.
La guanya perquè sembla que hi ha bastanta diferència
amb la capacitat o amb el que ell presenta com a currículum
i les obres que ell ja havia fet,
i és un tipus de personatge molt curiós,
perquè des del punt de vista professional,
marca una certa diferència amb l'altra gent.
Probablement això és el que li va generar
grans enveges i que el 39 li va costar la vida.
Clar, ell en quin any s'instal·la com a director de l'Hospital?
23, 1923.
Per tant, quan va començar la guerra,
ja tenia una trajectòria...
Feia 13 anys.
Estava molt implantat a la ciutat de Tarragona,
tenia família...
Sí, ell estava casat, no va tenir fills.
El seu germà va ser diputat al Parlament de Catalunya,
Nicolau va ser diputat al Parlament de Catalunya
a partir de la República, o sigui, el 31,
i ho va ser fins al 36,
i ell representa que és director
fins que l'any 37 la Generalitat...
Perdó.
O sigui, destitueix a tots els directors
de tots els hospitals de Catalunya,
però ell continua en funcions de director,
fins que l'any 39,
quan entren les tropes franquistes a Tarragona,
el dia 15 de gener,
ell primer marxa,
després retorna,
perquè li sembla que ell no ha fet res
i que no hauria de tenir cap problema,
però evidentment el dia 9 de març,
per tant, la setmana que ve farà,
dilluns que ve farà 70 anys també,
només.
Només 70 anys.
Només 70 anys, com deies abans,
i el detenen,
i a partir d'allí, doncs, no res.
Un sumaríssim d'urgència,
i el 22 d'abril és afusellat.
El van afusellar a Tarragona.
A Tarragona, a la botanya de l'Oliva,
com els 700 més que van afusellar.
Com la majoria.
Quina rellevància,
o quina...
Ell tenia una vinculació política molt notable
d'una activitat que pogués...
Aviam, que això no és cap delit,
tots ho sabem, però també dius,
home, arribar allà a dir,
vostè, doncs, com que és un bon home...
Sembla que el tema més greu és...
Ell va tenir una sèrie d'enfrontaments
amb el Col·legi de Metges d'aquí Tarragona, no?
Enfrontaments perquè, bé,
suposem que per la seva gran professionalitat,
per com va canviar i fer evolucionar
cap a modern l'hospital,
primer, doncs, modificant la sala de cirurgia,
després posant el ratxics...
Bé, això suposem que li va generar,
tal com estudia el doctor Zerà,
li va generar una bona dosis d'amics
en el Col·legi de Metges.
Ell era un home que no es movia...
no es movia només pels diners.
Vull dir, ell atenia a tothom que podia,
des del punt de vista professional,
i jo aquí hi veig una dosis d'utopia en Batestini.
Batestini, per mi, com en Torres Jordi,
i com jo mateix,
i per això em deia que he enamorat d'aquests personatges,
hi ha una certa dosis d'utopia a la vida.
Clar, Batestini, com a bon professional,
rep en l'hospital tothom que no té, diguem,
diners per pagar les visites,
i, per tant, això genera un conflicte permanent
amb el Col·legi de Metges d'aquí Tarragona.
Sembla que això és una mica la causa final.
Ell, per exemple, va fer, doncs, va procurar
que l'hospital tingués farmàcia pròpia.
Fins aleshores hi havia uns contractes
amb uns farmacèutics d'aquí Tarragona
i ell li devia semblar que això tenia un cost
excel·lament alt per l'hospital
i donades les migrades, sempre,
migrades, economies d'aquest tipus d'institucions,
una institució que, tot i no ser estrictament benèfica,
sí que, de fet, feia d'institució benèfica, també, no?
I, per tant, clar,
les monges que feien d'infermeres,
que ell va intentar o va fer que es convertissin
d'alguna manera en professionals de l'enfermeria,
avui ell els feia cursets, els formava...
Que ja ho feien bé, però que sabessin dels seus fics.
Ell els feia cursets.
Era un home que també una bona dosi de pedagogia,
o sigui, exercia molt pedagògicament la seva professió,
diem, no?
I, per tant, això li va generar tota aquesta conflictivitat
i a partir de l'any 39, doncs, això es va acabar.
Clar, perquè tothom que va ser víctima,
va ser víctima i, per molt que alguns ho pensin,
no hi ha classes entre les víctimes,
però costa d'entendre que una persona
que tingués un càrrec públic,
que no tingués, doncs, com algun conjunt d'amics,
ja sabem que va fer amics dels altres,
en amics, més havia dit,
però que ningú sortís a la seva defensa.
També cal posar-se en aquella època
que tothom feia el que podia per salvar la pell i la vida,
però costa, no?, que un home que tingués
aquesta representativitat socialment a la ciutat de Tarragona,
ningú m'ho hagués fitxa per impedir que l'afusellessin.
Sí, sí, sí, sí, no, sí que en van moure,
el que passa és que potser no les van moure
qui les podia moure perquè donessin el resultat positiu
que s'esperava, no?
Abans em preguntaves, diguem, la vinculació política d'ell.
Ell era un militant d'acció catalana,
però no era més que un militant.
Militant, no tenia cap càrrec, ni res.
Sembla que quan es va fundar el partit,
amb ell el van fer president aquí a Tarragona,
bueno, pel parentiu amb el seu germà,
però res més, després, doncs,
ell es dedicava a la medicina,
què és el que li agradava i què és el que sabia fer, diguem, no?
Per tant, no va estar mai molt vinculat políticament.
I en aquest aspecte,
de qui s'hi va moure algú o no va moure fitxa,
vull dir, en el llibre surt un tema,
que és que el doctor Serà, en el seu llibre,
parla de si no va arribar l'indult
o si va arribar unes hores després d'aquest l'executés.
l'indult no va arribar.
O sigui, el que arriba és l'ofici, diguem,
de l'enterado, que deien, doncs,
l'enterado d'en general Franco, no?
L'únic que està documentat,
que es va bellugar,
va ser el bisbe Josep Cartanyà,
bisbe de Girona en aquell moment,
i que havia estat
amb en Batestini
a la Junta Administrativa
de l'Hospital.
O sigui, la Junta de l'Hospital
estava formada
a part del director,
hi havia dos regidors
i dos o tres canonges.
Aquests canonges,
els que més temps van ser
de l'Ajuntament
mentre en Batestini
va ser director,
eren el bisbe Cartanyà,
Josep Cartanyà,
i el bisbe Isidre Gomà.
El bisbe Gomà.
en Cartanyà
va fer dues cartes
al Jordana,
el Gonzalo Jordana,
que és,
que era,
diguem,
d'alguna manera,
el ministre de la Governació
del Govern de Burgos.
I,
després de destituir,
en Franco va destituir
en Serrano Súñer
i llavors va anomenar
el Jordana.
El Cartanyà
va escriure el Jordana
i va escriure
demanant també
al Cartanyà
que intercedís
per en Batestini.
Això no va donar
cap resultat
i és que sembla,
no està,
almenys fins ara
no s'ha trobat
cap carta
del Cardenal Gomà
intercedint
per Batestini.
En canvi,
sí que hi ha l'exemple
un 9 de febrer
del 39
hi ha una carta
del Cardenal Gomà
adreçada
al comandant militar
de la plaça
de Montblanc
intercedint
per un tarragoní
que es deia
Fernando Maria
Barba Miracle
que eren propietaris
d'una masia
a l'Espluga,
la masia
del Miracle
que deien
en aquella època
que és on va ser detingut
el rector de l'Espluga
mossèn Francesc
Saladríguez
que allí el van
agafar
diguem
els republicans
els cenetistes
els feïstes
com diem
i a partir d'allí
el van afusellar.
va intercedir
per Fernando Maria
Barba Miracle
i
en el procés
del sumaríssim
li va sortir
l'absolució.
Però en aquest cas
no hi ha proves
que intercedís
per Batestini.
Cap ni una
que intercedís
per Batestini.
El que sí
en aquest moment
jo podria dir
per tot el que
conec
d'aquest material
i són molts
ja els expedients
perquè són
tots els expedients
de l'Espluga
és que si
algú mai
hagués intercedit
probablement
en Batestini
s'hauria
salvat.
En Josep Maria
quanta documentació
s'ha de consultar
s'ha d'esmerçar
per arribar
a fer
un llibre
com aquest
i el material
n'hi ha molt
a vegades
és confós
a vegades
és contradictori
a banda de tenir
el coneixement
de saber
com moure's
en els arxius
i en els papers
també s'ha de tenir
un cert
sisè sentit
perquè els documents
s'interpreten
els documents
no es llegeixen
i ja està
no és la factura
de telefònica
que està desglossada
s'han d'interpretar
també aquests documents
sí a veure
clar
jo el procés
de Batestini
me'l trobo
mirant
els processos
de l'Espluga
o sigui
jo accedeixo
a l'arxiu
del Tribunal Militar
de Barcelona
per buidar
els processos
de l'Espluga
84 en total
84 processos
dels quals
16 acaben
amb pena de mort
53
amb condemna
perpètua
que deia
no
diferents graus
de condemna
i 14
d'aquests 84
no són fills
de l'Espluga
però estan processats
perquè hi resideixen
o sigui
perquè viuen
a l'Espluga
i tenen alguna vinculació
i per tant
estan processats
com de l'Espluga
quan t'has mirat
més de 4.000 documents
en relació a això
agafes
un cert aire
i una visió
de conjunt
perquè és clar
això
en aquest
en Gomà
va intercedir
per ell
i es va salvar
l'altre
l'acusaven
d'això
l'altre
l'acusaven
d'allò
en Batastini
què li passa
en Batastini
l'acusaven
bàsicament
de
dos coses
o sigui
sobretot
de ser catalanista
clar
perquè això
ell manifestava
la seva condició
de catalanista
ser catalanista
no
posen molt d'èmfasis
en dir
en els testimonis
en dir
que
que li repugnava
tot allò
que era
castellà
això segur
que no és així
però és igual
quedava
això és el que quedava
en el testimoni
diguem
d'aquella persona
i per un altre costat
amb un altre
que també
la lectura positiva
que en pots fer
és
d'això
d'aquesta utopia
que dèiem
amb ell
se l'acusa
de no haver
donat suport
a un doctor
soler
no sé què
que va tenir
un accident
en un trofeig
que es feia
aquí d'automobilisme
aquí a Tarragona
que és el trofeig germanyer
que aquell metge
conduint el seu vehicle
va atropellar una nena
i
el col·legi de metges
l'acusa
en Batestini
de no haver donat
suport
al metge
per tant
has de llegir
entre línies
que el que diu
escolti
vostè
és dels nostres
i no ha fet res
el corporativisme
aquest
per evitar
per evitar
que aquest senyor
sigui castigat
per un accident
per atropellar una nena
i ell no
per tant
diguem
d'aquesta honradesa
professional
i d'aquesta
diguem
capacitat
sobretot això
honradesa
professional
i potser
aquesta mica
d'utopia
doncs
amb ell
això
és el que
li costa
llavors
que si
va treure
de l'hospital
un fill
del farmacèutic
que si un capellà
bé també
a l'hospital
van afusallar
mossèn Parera
que era
diguem
el rector
que feia
de rector
l'hospital
per això
es diu
en algun moment
de la fitxa tècnica
del llibre
doctor Patastini
un home bo
sí
esclar
a mi em diuen
oh és que has pres partit
per un dels costats
no
has pres partit
per un dels costats
algú que ha llegit
el llibre
sí esclar
clar que he pres partit
no però
quan tens partit
tampoc no prens partit
per una ideologia
sinó per allò
que és just o no
el consideres
el consideres
clar
vull dir
molt bo
és que jo crec que ho era
i llavors aquí
hi ha un ingredient
hi ha un ingredient personal
també no
hi ha una part
dius i per què
has fet el llibre
del Patastini
home hi ha una part
que és aquesta
la història
el fer la de l'Esplug
em trobo
amb el procés
del Patastini
i el personatge
va resultar
prou interessant
i llavors
hi ha dos vinculacions
petites
i molt particulars
que són
una
el meu avi
matern
va morir de càncer
l'any 33
era regidor
amb la república
si no hagués mort de càncer
l'hauria mort
amb les bales
de la Guàrdia Civil
amb tota seguretat
perquè els
si l'haguessin agafat
al començament
al començament
i va estar ingressat
aquí a l'hospital
mentre estava aquí a l'hospital
el doctor Patastini
tenia sempre
una certa atenció
amb la gent
de l'Espluga
i la meva mare
i una germana més gran
venien
doncs cada setmana
un dia a veure
el doctor Patastini
va atendre el seu avi
sí
aquí a l'hospital
i baixaven cada setmana
doncs des de l'Espluga
la meva mare
i la seva germana gran
que a més m'era padrina
de Pilamí
i doncs baixaven
a veure el pare
si això va durar un mes
o el que fos
quan el doctor Patastini
va veure
que era irreversible
i que
el Josep Martí Oliva
es moria
els va dir
a les dues filles
preneu-lo
i que mori a casa
i se'l van emportar
i va morir
a casa
l'any 33
l'altre és
que posteriorment
amb això
el doctor Patastini
crida a la meva mare
perquè vagi a fer
de minyoneta
a casa seva
i està poc temps
però això
per mi
que sóc així
home hi ha un vincle
jo per mi
que sóc així
ja és suficient
com per dir
home doncs
aquesta persona
havia de ser una bona persona
perquè si no
no hauria fet ni això
ni allò
ni allò
és que fins i tot
les acusacions
que el porten
a ser afusellat
també
l'estan acusant
de bona persona
perquè clar
ser just
i no donar
diguem-ne
suport
allò que ell creu
que no ha de donar
és aquesta coherència
de vida
i com va modernitzar
l'hospital
i tot el que ell va fer
vull dir
jo penso que sí
que Patastini
era un bon metge
una bona persona
i sobretot
un bon catalanista
doncs és important
que anem recuperant
dins d'aquesta memòria
històrica
la memòria de la col·lectivitat
però també anar afegint
noms propis
que han tingut
i que tenen un lloc
a la nostra història
i se'ls ha de posar
en el prestatge
que correspon
aquesta tarda
es presentarà
amb tots els honors
a l'Hospital
de Santa Tecla
i agraïm moltíssim
que hagi passat
pel matí de Tarragona Ràdio
el seu autor
Josep Maria
Vallès i Martí
l'esperem
amb el proper llibre
perquè segur que hi haurà
un proper llibre
si hi haurà algun proper
el que passa és que en tot cas
ja us ho faré saber
i si teniu la mobilitat
com ara
jo vindré amb molt de gust
estarem encantats
també
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
adeu-siau