Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Quarta, no, cinquena, perdó, cinquena hora,
perquè arrencàvem a les set i aquí seguirem fins a dos quarts, s'entendu.
Repassant moltíssimes coses de l'actualitat d'aquests dies a la nostra ciutat.
Tenim moltes cites, ja n'hem comentat unes quantes,
però encara ens queden d'altres.
Per exemple, hi ha una cita important i ja tradicional
de l'últim divendres al mes de novembre.
Aquest divendres el Col·legi de Graduats Socials de Tarragona
està preparant ja la seva festa anual en forma de sopar,
que tindrà lloc al Tinglado 1 del Port de Tarragona.
I avui, aprofitant precisament aquesta cita anual,
hem convidat el president del Col·legi, el senyor Francesc Blasco,
per parlar d'alguns aspectes de l'actualitat
que afecten aquest col·lectiu de professionals.
Senyor Blasco, bon dia.
Bon dia.
Festa anual, una trobada que el que pretén és, precisament això,
reunir els màxims representants possibles
del Col·lectiu de Graduats Socials de Tarragona?
Sí, és una trobada anual que intentem que no es perdi,
més o menys modèstia,
perquè és quan tot el col·lectiu nostre ens reunim
al voltant d'una taula fora dels llocs de treball, dels despatxos,
on fem una jornada d'oci,
i també convidem les personalitats
que d'alguna forma o altra tenim relació al llarg de l'any.
És una festa, un sopar, que serveix per recordar els col·legiats
amb més anys de presència a la pròpia institució,
però també per fer una sèrie de distincions honorífiques
a persones diverses, de col·lectius diversos.
Enguany podem avançar a anunciar quines seran les persones
que rebran aquest guardó?
Sí, cada any distingim primer els companys,
els companys que porten 15, 20 i 25 anys,
inclús 40 anys de la professió.
Crec que aquests companys amb molts anys d'experiència
han donat molt pel col·lectiu i per la professió,
que han necessitat molt del seu ajut,
i els joves són on es poden mirar per la seva professió,
i també la personalitat que nosaltres considerem
que s'ha distingit més per recolzament al nostre col·lectiu.
Aquest any en Junta de Govern es va decidir donar-li
la medalladora del col·legi,
l'ex-sia president de l'Audiència, Antonio Carril.
Entenc que des de la seva presidència a l'Audiència
el col·lectiu d'agradats socials es va posar, gràcies a ell,
en un pla d'igualtat davant de l'Administració de Justícia,
que semblava mentida, però no hi érem,
i gràcies a ell vam tenir l'oportunitat
sempre d'exposar els problemes de la part dels jutjats socials,
que és el nostre camp,
i gràcies a ell vam poder debatir
quan amb la sala del Tribunal Superior de Justícia
ens pogués rebre,
i això abans que ell no havia passat,
i amb ell ha passat,
i esperem que a partir d'ara estic segur que continuarà passant.
El jutge Carril serà un dels protagonistes de la festa,
però, en fi, els protagonistes reals són el col·lectiu de graduats socials.
Quin moment viu en la situació actual?
Ara que estem ja a les acabades del 2009,
el seu president, el president del col·legi,
com definiria el moment dels graduats socials?
Bé, desgraciadament, dic desgraciadament perquè
els graduats socials, en ple episodi de crisi econòmica,
doncs estan tenint un paper determinant
per intentar, sobretot,
que la crisi s'efecti el menys possible
entre empresa i treballador, no?
Com podrà comprendre,
doncs, clar, els expedients de revolució d'ocupació són molts,
els acompanyaments també,
i s'intenta, doncs, que això sigui el menys traumàtic possible.
Els gradats socials són els que porten el 80% d'assessorament
de les petites i mitjanes empreses,
per tant, aquest tipus d'empreses són els que s'han afectat més
o estan veient-se més afectades per la crisi.
Clar, això pot semblar a la gent normal,
no, ara és que ara teniu més feina,
no, no, però això no ens agrada a nosaltres,
no, no ens agrada perquè això, com diem,
és pa per avui i gana per demà,
per tant, no és una situació que ens agradi,
però bé, sí, és la seva feina,
és la nostra feina,
i bé, intentem, com he dit abans,
doncs, que les mesures que prenguin les empreses,
assessorar empreses, els que assessorin empreses
o els treballadors, de la millor manera possible.
Perquè des de la seva perspectiva professional
i tenint en compte la feina que fan,
com veuen la crisi?
Bé, profunda.
I dura, no?
I dura, i dura.
Perquè està precisament en aquesta feina
representant uns o altres
o fent tasques de mediació,
en fi, que tot vagi el millor possible de ser dur.
Aquesta pregunta és
quan trobes en qualsevol conegut pel carrer
és la primera, està a l'ordre del dia, no?
Com va la crisi, no?
La veritat és que està siguent una crisi dura,
més en uns sectors com en uns altres,
crec que el 2010 encara es patirà força
aquesta crisi
i esperem, doncs, que no empitjori,
esperem que no empitjori
perquè d'empreses a empreses noves
desgraciadament se n'estan creant,
encara que sembli mentida,
poques, però se n'estan creant.
I això pot ser una llum al final del túnel,
la famosa llum que tothom vol veure
però que ningú encara veu,
doncs sí que algunes petites empreses
s'estan creant.
Suposo que dels autònoms,
gent que ens ha perdut desgraciadament la seva feina
i tenen la valentia
d'ingressar com a autònom
i endegar un projecte
que pot ser vàlid pel futur.
Això és una esperança que tenim
que puguem sortir
quan abans millor de la crisi.
I què detecten en aquestes situacions laborals
que vostès aborden?
Què detecten?
Bé, detectem, evidentment,
problemes greus,
perquè hi ha molta gent
que desgraciadament s'ha de quedar a l'atur.
llavors es fa de la millor manera possible
intentant conciliar possibles indemnitzacions,
possibles plans de sortida.
Això es fa de la millor manera possible.
Sempre no és possible
i, per tant,
hi ha molta gent que s'ha de quedar a l'atur
i amb el consiguent mal de cap per les famílies.
Quants graduats socials són
aquí a la demarcació, senyor Blasco?
500.
500.
És un número raonable.
No sé si això de l'oferta
i la demanda de graduats socials...
No, no, com nosaltres,
com més millor, no?
Per una banda,
per l'altra, doncs més competència.
Però bé, això és 500,
però també he de precisar
que no...
exercents, exercents són la meitat,
200, 250.
Bé, no,
això és una prova
que la professió, doncs, va endavant
i porta una iniciativa,
una professió jove,
com és, té 75 anys,
i intentem, doncs,
que amb l'ajut de la facultat,
de la universitat,
doncs, puguem formar encara
els nous diplomats
o títol de grau de relacions laborals
que siguin el major preparats possible
al mercat, no?
No tenen crisi,
en aquest sentit,
de gent jove que vulgui estudiar,
que es vulgui formar en aquest ambient.
hi ha hagut períodes
que no es podia entrar
a la universitat
perquè les places eren limitades,
hi ha hagut períodes
en què no hi havia demanda
i ara, doncs,
sembla que la demanda
amb la titulació de grau nova
implantada aquest any
sembla que hagi tornat
a revifar, no?
Com a col·lectiu,
tenen algun problema,
alguna qüestió específica
que els preocupi
en aquests moments,
com a col·lectiu de professionals
de graduats socials?
No, bé,
el col·lectiu
té el problema
que tenen moltes altres professions,
que és l'intrusisme,
l'intrusisme que tenim.
Clar,
l'administració,
des que això es va despenalitzar,
tenim verders problemes
i no és per un corporativisme
que puguem tenir nosaltres,
és que, al final,
als col·legis
ens arriben les queixes
de gent que es diu assessors
i que no ho són
i no tenen titulació
i llavors els hem de dir
escoltim,
és que aquest senyor
no és graduat social,
per tant,
el col·legi
que també defensa
els interessos
dels graduats socials,
que per això és col·legi,
però també
de les persones
que reben els seus serveis,
doncs intentem
defensar també els ciutadans.
Ens veiem
en la impossibilitat
de defensar
amb algun mal assessorament
que sempre n'hi ha
de persones
que obren
qualsevol despatx
amb una placa
i allí estan, no?
I com a col·lectiu
se senten reconeguts
pel conjunt de la societat?
Home,
hi ha zones,
aquí sí,
jo diria més
fins i tot
al nivell de Catalunya,
estem bastant reconeguts,
hi ha zones
que no tant,
la implementació
no és tan forta,
però bé,
en total
de l'estat
són uns 25.000.
que són bastants, no?
Clar,
és una professió
jove,
com he dit abans,
i que, bueno,
se vol obrir,
com sempre,
el seu camí,
crec que és legítim,
malgrat, doncs,
que, doncs,
pugui aixecar
algun rescamó,
alguna malfiança,
però és legítim
que tota la professió,
totes,
no solament la nostra,
vulgui obrir el seu camí
el millor possible.
També li feia aquesta pregunta
pel reconeixement
que recordàvem
al principi de l'entrevista
el magistrat Antonio Carril
com a president
que ha estat
durant 10 anys
de l'audiència
de Tarragona,
no?,
per la seva vinculació,
la seva,
és a dir,
per haver abocat
esforços
en que la seva professió
estigués
en unes condicions
de normalitat
en relació
al conjunt
de la justícia.
El nostre reconeixement
sempre ha estat difícil,
sempre,
perquè,
tot i que som
una professió
de les denominades jurídiques,
això ha sigut
de molt mal
emmetre
per alguns sectors
i per això,
doncs,
li reconeixem
al senyor Antonio Carril
que va ser el primer
que ens va dir
escolteu,
veniu,
parleu dels vostres problemes
perquè amb la sala de govern
del Tribunal de la Justícia
que sé que en teniu
i vosaltres sou molt importants.
Només per això,
que abans
no havia passat mai,
doncs,
vam entendre
que es mereixia
aquesta distinció.
Distinció,
que com dèiem,
serà el divendres,
festa anual,
sopar anual,
el tinglar
d'un número
del moll de costa?
Sí,
ho hem de fer així.
Ho diuen
amb resignació.
Sí,
desgraciadament
no hi ha
recintes
a la ciutat
de Tarragona
que puguin encabir
la gran quantitat
de persones
que esperem
que assisteixin
i,
per tant,
ens agrair
el port
que ens cedeixin
les instal·lacions.
Amb alguna autoritat
prevista
en el sopar?
Sí,
bé,
els vindran
vicepresident
del Congrés,
representants
de tots els grups polítics,
subdelegada
del Govern,
l'alcalde,
per supòstic,
i,
bé,
doncs,
totes les autoritats
que més o menys
ens poden
tindre alguna relació.
Ara que parlava
de polítics
i dels grups parlamentaris,
hi ha alguna petició
que tingui com a col·lectiu
els graduats socials
en matèria legislativa
que valgui la pena
preveure
de cara als propers anys?
Sí,
sí.
Anem a veure,
nosaltres
tenim una petició
que és la tan manida
reforma laboral,
no?
La reforma laboral
s'ha de fer.
No s'ha de fer
empreses,
ja ho he dit
en alguna ocasió,
però s'ha de fer.
I, per tant,
i fixi bé
el que li dic,
no passa tant
per abaratir
l'acomiadament,
això ho diria,
ho diria en un segon terme,
fixi bé el que li dic,
si no,
per modernitzar
les estructures
de les empreses,
més flexibilització,
i això és importantíssim.
després tenim
el tan famós
treballador autònom,
que fa poc,
que ara,
doncs,
si tindrà natur,
no tindrà natur,
es va fer un estatut
del treballador autònom
que a la pràctica
ha suposat
l'anul·litat
de l'aplicació
d'aquest estatut
perquè són unes condicions
inesceptables
per a les empreses
i, per tant,
tan aviat
s'haurà de reformar
altra vegada
aquest estatut
del treballador autònom.
Mentre això,
no succeeixi
que hi hagi
autònoms
depenents d'una empresa
o no,
poca utilitat tindrà.
Són les dues peticions
que nosaltres fem
que reformi
l'estatut del treballador autònom
i la reforma laboral,
sobretot
per a les petites
i mitjanes empreses.
Veurem, doncs,
si els partits polítics
s'assumeixen
a aquestes reclamacions.
Senyor Francesc Blasco,
president del Col·legi
de Graduats Socials de Tarragona,
gràcies per venir aquest matí
en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
per aprofitar
la festa anual
que faran el proper divendres
per comentar
alguns aspectes
que afecten
i que preocupen
al col·lectiu de professionals
que vostè representa.
Moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.