This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
i aquí seguim amb tots vosaltres
us ho havíem dit, és una absència
molt breu la que hem tingut i la que
anirem tenint a cada hora perquè esclar
tot i que tenim la nostra atenció
al 100% aquí
a la plaça del Tarragonès de Torrefort
en el programa especial del matí de Tarragona Ràdio
amb la Fundació Casal Lamic, això no treu
que de tant en tant traiem el cap pel món
a veure què està passant. El que està passant
aquí a la plaça és que tot just
havia muntat la brigada municipal al nostre
escenari, havíem instal·lat els micros
i ha començat a ploure, ja veieu
doncs cap problema, hem atensat
els micros cap a aquest porxo que té
el centre cívic, estem tots arrembladets
aquí i també ha arribat
la xocolata amb coca, estan instal·lant una carpa
perquè quan aneu a buscar el vostre
esmorzar doncs com a mínim no us mulleu
i tenim ja amb nosaltres com us deia
en vergüenza ajena, és una formació
que ens acompanyarà musicalment, que és una festa
sense música i havíem de cercar
música que es fessin
des d'aquí i de gent
d'aquí i a través de la Fundació Casal Lamic
tenen una àmplia col·laboració
amb els vergüenza ajena i han volgut també compartir
amb nosaltres aquest programa especial de Nadal
el Pau, el José, el Sergi i el Tito
Hola Tito, bon dia
Bon dia
Moltíssimes gràcies per venir
A vosaltres una vegada més
que sempre que ens crideu tant al Casal Lamic
com a Tarragona Ràdio aquí estem
Doncs de veritat que ens feu molt contents
i molt més contents als oients
i a tota la gent que no li fa por la pluja
i que s'atancen aquí també
a la porta del centre cívic
Expliqueu-nos una mica la vostra vida
A veure, professional
no entrarem en intimitats
Sí, bastant curteta
perquè portem gairebé
no arriba un any i poc
que vam començar a assajar
i a tocar per les places de Tarragona
es van conèixer el banc de la plaça dels Sadasos
que per declarar
l'Ajuntament ho ha tret
no tenim banc per seure
i al post on es van conèixer
així van les coses de Tarragona
i bueno, de moment
Estem parlant d'un banc
Sí, d'un banc
D'un banc de seure, no un banc de diners
No, no, no
l'altre banc de diners
No tenim molts per guardar
Un banc de seure, ens han tret
Ni un local
perquè dius, no calles
que volien un local
No, no, un banc
El banc de seure a la plaça dels Sadasos
ja no el tenim
perquè, mira, diuen els veïns
que molestem
i la solució ha sigut aquesta
treure el banc i ja està
I a part d'això
ja tinc poc temps
hem tocat totes les sales d'aquí a Tarragona
amb bastant influència de públic
hem col·laborat amb el casal de la mica
que en clar també va anar molt bé
i bueno, esperant que tenim que treure
esperem per la primavera
el primer disc
És això el que t'anava a dir
que aneu tocant, aneu tocant
però l'objectiu d'entrada
és poder posar en forma de disc
la vostra feina, no?
Això està gravat ja
s'està acabant de materialitzar
i d'acabar de muntar tot
i esperem això
que per la primavera de l'any nou
ho tenim
Tu ets de Camp Clar?
Jo soc de Riu Clar
De Riu Clar, perdona
La resta de companys també?
Sí, bueno, hi ha un de Sant Salvador
un altre de Tarragona
Montjormat també que és de Riu Clar
i un altre del Parc Riu Clar
som tots d'aquí a Tarragona
de tota la vida
I com van anar a formar vergüenza ajena?
Perquè, vale
Estem parlant d'un perímetre reduït
però cadascú fa la seva
com us vau trobar?
Van començar pràcticament
jo i m'un germà
jo i m'un germà
que van començar a fer temes
a tocar amb els amics de la platja
els sedassos
com t'ho dic
d'aquí van començar a fer una cançó
per regalar-li un amic nostre
al Punky
una cançó que li vam fer
per regalar de cumpleanys
i allà va començar tot
ja vam
com van fer una cançó
ens van dir que sí
que féssim més
que seguíssim
i així va anar tot
fins ara ja et dic
es van juntar tot
a la passada el sedassos
quan va dir amb el Pau
tocant el calaix
el José
treballava amb un pare
i també va estudiar
amb un germà una miqueta de guitarra
i això
i ara l'Eloi de Sant Salvador
també el van conèixer als sedassos
Val a dir que
estan impregnats
d'aquest esperit comunitari
que estem parlant amb el Jordi
toquen sovint per la patilla
si em permeteu l'expressió
el cas d'avui
venen perquè volen
i per compartir amb nosaltres
aquesta festa
però vols formals
allò que s'hi pugueu dedicar
van sortint o què?
Sí, hem tingut formals
i si grans
hem tingut 10 o 12 l'any passat
per les festes
Sant Magí van tocar
per Sant Tegla van tocar
hem tocat a la fira d'abril
tres dies seguits
hem anat a Vitoria
a uns dels centres socials
ocupats més antics de l'Estat
al Gastetxes
ens van convidar allí
a dormir, a tocar
molt bé
i ja et dic
hem tingut escenaris
on poder demostrar
de moment el que tenim
Tito, moltíssimes gràcies
de veritat
no em cansaré de repetir-ho
perquè molt sincerament
estem agraïts
que poseu la banda sonora
d'aquest programa especial
si algú havia de fer
una banda sonora
parlant dels barris
parlant de la fundació
havien de ser els Vergüenza ajena
farem una pausa
per la publicitat
suficient perquè agafeu
les guitarres i poca cosa més
perquè vosaltres
ràpidament us instal·leu
us recordo
que ja estan muntant
les estovalles
la xocolata
de la coca
que veniu cap aquí
que esmorzarem plegats
una pausa
per la publicitat
suficient
per instal·lar-se els Vergüenza ajena
i que continuï la festa
el matí de Tarragona Ràdio
ja està aquí
ho estaves esperant
per Nadal
arriba
Rosita 1.5
litre i mig
de sensacions
Rosita
la cervesa de Tarragona
ara
en formant magnum
una edició limitada
enumerada
982 ampolles
de pura artesania
per les grans celebracions
res millor que Rosita
per compartir
litre i mig
de sensacions
Rosita
la cervesa artesanal
de Tarragona
a veure
tu vols passar un Nadal
diferent amb la noia
amb qui surts
no?
sí
d'acord
i què et sembla
un viatge en cotxe
per les vinyes de la Rioja
amb passejos
a la llum de la lluna
i sopars de llum
més romàntics
en restaurants de sòpni
home
jo havia pensat
més aviat
una cosa
tipus
ruta pels estadis
de primera divisió
però potser
això que dius
és millor
sí
potser sí
sigui quin sigui
el viatge que t'imaginis
tria bé qui et guia
nova guia Rapsol 2010
abans guia Camsa
regala-la per Nadal
aquest Nadal
els somnis dels infants
tenen premi
a Eroski
et tornem al 10%
de les teves compres
de joguines
en vals de descompte
per a les teves properes compres
fins al 31 de gener
el pla B
el teu pla
per estalviar
només en el teu
hipermercat Eroski
a Altafulla
aquestes festes
vine a la Pobla
de Mafumet
viu el Nadal
amb les més de 25 activitats
programades i pensades
perquè gaudeixis
d'un Nadal únic
i si vols acomiadar l'any
de la millor manera possible
reserva la teva plaça
al sopar i rebetlla
de cap d'any
reserva-la
a
www.poblemafumet.cat
vine a la Pobla
i viuràs un Nadal
ple d'il·lusió
Tarragona Ràdio
és informació
les entitats tarragonines
que treballen
amb discapacitat
la majoria
fan referència
a la construcció
de nous equipaments
el condicionament
de l'espai
per posar en marxa
el centre de la taula
Tarragona Ràdio
és opinió
i jo crec que
el nom més lògic
és Tarragona Ràdio
qualsevol diria
que l'aeroport d'Arreus
fa 15 dies
que s'ha elaborat
Tarragona Ràdio
és actualitat
el año jubilar
de los protomartes
de Tarragona
ha sido clausurado
s'han posat
per tant
les bases
per una nova caixa
sòlida
eficient
Tarragona Ràdio
és entreteniment
l'espai
a la secció
es diu
fes-me un huequi
fes-me un huequi
el títol
ja hi ha
però
l'han triat
és el títol
Tarragona Ràdio
és participació
jo veia
que ho feien
9 uops d'aigua
i un rod de sal
un 2 a 1
3 0
jo li volia preguntar
al senyor alcalde
Tarragona Ràdio
són
els ports
Tarragona Ràdio
són
castells
3 de 9
amb folre
carregat
veiem el quart
de la dreta
patint
a 2,5
a 2,5
a 2,5
a 2,5
a 2
A Tarragona Ràdio
hem viscut
un any molt intens
aquestes festes
també
connecta
amb la ràdio
de la ciutat
i des de qualsevol
lloc del món
amb
tarragonaradio.cat
El matí
de Tarragona Ràdio
Les 11 del matí
10 minuts
plou
amb ganes
ara sí
pensàvem que aguantaria
el temps no ha aguantat
plou
i amb força contundència
aquí a la plaça
del Tarragonès
però nosaltres aguantem
10 ni 2 si aguantem
perquè és que estem
tan ben acompanyats
en aquest raconet
tan de porxo
que té el centre cívic
tots aixoplugats
i els Vergüenza Hena
a punt ja
per oferir-nos
la primera actuació
mentre acaben de preparar
les taules
amb la coca
i la xocolata calenteta
que ens anirà
a tots molt bé
Tito
què tocareu ara
per començar?
Una cançó
que es diu
El Manolo
El Manolo?
Sí
Doncs vinga
quan vulgueu
a veure
qui ha parlat ara
si no m'equivoco
és el Sergi
no?
Sí
A veure
una mica
de presentació formal
Vergüenza Hena
en directe
al Matida
Tarragona Radio
Gràcies Valdós!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Raracño.
Gràcies.
Va morir mirant a un banc, estava dormint a un banc i el van trobar allí.
Escolta, sou més que coneguts i no només al vostre entorn.
Abans ho comentàvem fa un moment quan parlàvem de la vostra trajectòria amb el Tito
perquè hi ha algunes persones que estan aquí al porxiu del centre cívic
que movien els llavis com que se sabien la lletra.
Sí, sí, sí.
Vull dir que teniu aquí com una...
Hi ha una senyora en particular que em penso que els coneix.
els Vergüenza ajena perquè jo veia com seguia la cançó
i dic no fa com jo que mou els llavis per fer veure que se la sap.
No, aquesta senyora se la sap, eh?
Ella se la sap, eh? Com és això?
Perquè som uns fills.
Home, la mare dels artistes. Fantàstic, molt bé.
Quins artistes, eh?
Sí, espero que sí, que triomfim, mira.
Vosaltres se la sap totes les cançons?
Totes.
De dalt a baix?
De dalt a baix.
Una gran fan, eh, doncs?
M'entrens concerts, tots els assajos a casa i jo sóc la que aguanto.
Assagen a casa, també?
Sí, van començar a casa.
Home, això que aguanta està bé.
Ara cantant molt bé, però quan començàvem,
jo m'imagino que vostè devia tenir els seus moments, eh?
Sí.
Per aguantar-los, també.
Molta paciència.
Déu-n'hi-do, moltíssimes gràcies.
Vergüenza ajena.
Ja, quan vulgueu, tots els que esteu aquí
i tots els que vulguin venir, tot i que plou,
i amb força, aquí a Torreforta,
podeu venir a tastar la xocolata amb coca.
Nosaltres, mentrestant, des de la taula,
doncs la idea és continuar parlant amb els diferents convidats
que ens van acompanyant avui al matí de Tarragona Ràdio
en aquest programa especial de Nadal
en col·laboració amb la Fundació Casal d'Amic.
De fet, ja tenim entre nosaltres
alguns representants de les entitats veïnals
que, si voleu anar seient,
anem per aquí a veure en Toni Peco,
que ja ha arribat.
i ara amb el Jordi parlàvem
que probablement podrem conversar...
A veure, estem aquí recol·locant cadires.
És que penseu que l'espai l'hem hagut de reduir
perquè plou i tota aquella part de la plaça
que havíem previst per ocupar en aquest programa,
doncs escolta, hi ha una densitat allò,
habitants per centímetre quadrat,
que estem aquí al Porxo.
Com dèiem amb el Jordi,
potser tindrem ocasió de parlar al llarg del programa
amb alguns dels usuaris de molts dels programes
que hem anat comentant a primera hora, no?
Sí, això esperem.
Estan començant a arribar també,
perquè la crida a la casa també ha anat més enllà
només als tècnics, als professionals,
sinó també als joves que participen.
Doncs tothom està convidat a intervenir naturalment
a banda de venir a tastar aquesta coca amb xocolata.
Santiago Blanco, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, gràcies per venir, sempre és un plaer.
Moltes gràcies.
I saludem naturalment també en Toni Peco
de l'Associació de Veïns de la Floresta.
Toni, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser-hi.
No, a vosaltres per convidar-me.
Hi ha un dia de pluja.
Bueno, ja està bé, ja està bé.
Ara, a l'hora anterior parlàvem amb el Jordi,
arrel de tota la tasca que has de desenvolupar
des de la Fundació Casa Llami que treballen,
com tots els que esteu en el teixit associatiu
dels barris de Ponent,
com ara es diu modernament, transversalment.
Vaja, que treballeu en comunitat
i que esteu en contacte permanentment,
perquè heu d'afrontar molts conflictes,
heu d'afrontar molts temes,
heu d'afrontar molta festa, molta diversió,
en definitiva, heu d'afrontar molta vida comunitària aquí als barris.
Sí, certament.
Generalment, però, hem de compartir més problemes que no pas alegries.
Mutamia.
Però bé, és propi dels barris, això vol dir que estem vius,
que hi ha teixit, que hi ha voluntat de resoldre
i que hi ha preocupació per millorar
i amb una lluita, jo diria que poder no massa contínua,
si no amb una mica d'alts i baixos i allò,
però bé, intentant arribar amb unes millores
i aconseguir resoldre molts dels problemes que tenim.
Vosaltres, particularment,
i altres integrants d'altres associacions veïnals,
fa molts anys que esteu en aquest moviment, molt.
Per tant, teniu una certa perspectiva
de com van evolucionant les coses,
la vida quotidiana dels diferents barris.
Sí, sí, és evident.
Malgrat les problemàtiques que diu el Santiago,
que n'hi ha moltes,
també heu assistit, posteriorment a una lluita,
a moltíssimes millores.
Evidentment, només faltaria que després de tants anys
que estem no anéssim millorant.
És veritat que hi ha hagut millores
i que de tant en tant hem de parar,
hem de reflexionar una mica,
veure el que hem aconseguit,
com anem millorant,
a la mateixa hora que avaluar
i valorar els nous reptes que venen.
Vull dir, com que la societat és canviant
i solucionem un problema per un costat,
però si ens sobren nous fronts per nosaltres,
per això que estem potser tants anys
i sempre lluitant i sempre reivindicant,
clar, que no sempre és la mateixa cosa,
evidentment, només faltaria.
Si no, malament aniríem.
Jo convido el Jordi que intervingui quan ho desitgi,
perquè més coneixedor juntament amb els nostres convidats
dels barris de Tarragona i en particular des de Ponent,
segur que no hi ha, no?
Amb el Jordi és del barri.
Jordi nascut aquí,
per tant, millor que ell,
quasi que ningú més.
El coneixeu des de petit?
Sí, sí, una mica.
Jo, Yolanda, el portava de nen
quan es feia colònies
i jo era el seu monitor.
Tot i era monitor meu.
Tu també has estat monitor de colònies.
I tant.
També tens un currículum.
I tant.
Jo el portava de nen de colònies,
vull dir que mira si ens coneixem de fa anys.
Sí, sí.
Home, permeteu-me que fem una mica d'enfasi
en el que és la Fundació Casal Lamic,
25 anys treballant pel barri.
Vull dir, ha estat una...
i és una de les entitats més actives
perquè diguem-ne que toca bastants pals com el flamenco, no?
Molt bé.
La veritat és que hi ha un gran equip tècnic
a hores d'ara
que està donant molt de suport a...
Diguem que són els nostres ulls del carrer, no?
Nosaltres també com a entitats vinals estem al carrer,
però el contacte directe que tenim amb ells
i sobretot amb aquest teixit més jove,
doncs es fa una mica d'enllaç,
que, bueno, l'altre dia comentàvem amb el Santi, no?
que la manca de gent jove als finals i tal,
doncs una mica el saber què volen,
el saber quines són les seves inquietuds,
moltes vegades ens arribem per la seva feina
que fan des del Casal Lamic els seus tècnics,
que estan tot el carrer patejant els carrers
i mantenint relacions
i després ens ho fan arribar a nosaltres també.
Fan una mica de por entre aquí col·lentiu,
cada cop més ampli de la gent jove
que no entraria en una associació de veïns,
segurament per l'edat,
per el moment que tenen a la seva vida...
i per ara, i per ara, hi ha que sí, hi ha que sí, eh?
Hi ha que sí que entren.
El que passa que costa,
costa fer, bueno, perquè és la motivació,
també hem de canviar una mica el trenar nostre,
dels que estem allà dirigint, no?
A vegades doncs amb una així idea,
doncs que ens consta d'innovar
i és una mica, fem una meva culpa, eh?
De que a vegades no sempre diuen,
no, és que no venen,
no venen, tampoc fem molta cosa perquè vinguin, no?
Vull dir, no es posem en la seva pell,
això que diuen de l'empatia,
doncs a vegades l'haurien de fabricar més.
Sí, jo el que voldria dir també
és que la problemàtica dels barris
té unes característiques molt diferenciades de la ciutat
i naturalment això genera, diríem,
unes condicions també molt diferents
de les que es donen dins del que és el propi cas corbà.
La societat és una mica com el...
en fi, com els gossos quan s'emullen,
que es polseguen i que escampen unes gotes d'aigua cap a fora,
vull dir, intentant quedar-se secs.
La ciutat és una mica així, no?
Llavors va es polsant cap a les perifèries
tota una sèrie, diríem, de cossos
que doncs no s'acomoden exactament bé
dintre del que és aquest cos central.
i això genera, llavors, que dins la perimetria de la ciutat
es donin uns col·lectius, una sèrie de col·lectius
que reuneixen una major quantitat, diríem,
d'elements d'aquests que han estat,
per unes raons o unes altres,
trets del que en si és el senyor, no?
Naturalment, això crea, doncs, per tant,
un model de societat molt diferenciat
o bastant diferenciat
del que es dona dins del centre.
I a la vegada també, conseqüentment,
neixen o hi ha una sèrie d'organitzacions
que tenen molt més sentit
amb aquests indrets que no pas el que fora en el centre.
I aquí estaríem en un cas
bastant exponencial d'aquesta explicació, no?
Que és l'amic, vull dir,
que té molt de sentit en uns barris com els nostres,
també en tindríem a la ciutat.
Al centre, també, perquè aquests models també es donen, no?
No, sí, jo no ho dic,
el que no el tingués al centre,
però en tot cas, en té molt de sentit
aquí on estem nosaltres.
A nosaltres una de les coses que més ens sorprenen
és que cada cop més són associacions de dins,
per exemple, la part alta o la gent de part baixa
o la gent del Serrallo, la gent de Sant Salvador,
inclús la gent de Sant Perí i Sant Pau,
que ens truquen, allò.
I quan vindreu per aquí, no?
És un model que podria encaixar bé en altres zones de la ciutat,
que té aquestes necessitats, també, no?
Clar, el que comença a treballar primer amb aquests temes
és el que, d'una forma o altra,
va sentant una mica precedents
i quan vols posar en marxa una altra cosa,
doncs intentes prendre model
o veure què és el que ha funcionat amb altres indrets.
Això és innegable.
També va passar amb el seu moment amb les associacions de veïns.
És a dir, naixien dins del que era la perifèria de la ciutat
i avui en dia es donen dins de tota la ciutat,
no? Dins de tot l'àmbit de la ciutat.
Per tant, vol dir que totes aquestes organitzacions
van sofrint una transformació,
van seguint tot un procés
i, en definitiva, és la lluita per l'equiparació,
per la igualtat, per la millora.
Són models de lluita
que no sempre, a lo millor, són ben entesos
des de dins del que és la política tradicional.
Clar.
I que, bueno, doncs,
per conseqüentment té models cíclics
o té situacions que tenen, doncs, una mica onades
i que hi ha èpoques en les quals, doncs, són més vives,
altres èpoques en les quals, doncs,
estan una mica més en bastant baix i així.
i, bueno, aquesta és una mica
una reflexió que es pot fer en virtut
en funció de tot això.
I tant, que a vegades és complicat
no deixar-se enganyar pels tòpics.
Amb el Jordi ho dèiem,
parlem dels barris de Ponent,
agafem Torreforta, que és allò que ens acull avui.
Parlem d'una societat molt heterogènia.
Aquí hi ha persones d'aquelles que se'n diu
de tota la vida, de Tarragona,
la immigració dels anys 50,
la nova immigració,
és a dir, quan diem, parlem de barris de Ponent,
no estem parlant d'un model únic,
parlem de molts models de famílies,
de cultures, de circumstàncies socioeconòmiques,
fins i tot.
Sí, sí, molt diferencial.
És a dir, que treballar, diguem,
amb totes aquestes variables,
des del punt de vista veïnal per a vosaltres,
fa que estigueu a tot arreu, pràcticament,
o com a mínim que sigueu uns observadors
molt atents.
Sí, sí, sí.
I tampoc, és un model que crec que es fa poca divulgació d'això,
no?
Vull dir, poc ressò o no sabem vendre bé, no?,
aquest model,
perquè, en definitiva,
doncs, bueno,
sempre parlem de problemes i tal,
no, però no hi ha problemes tan greus,
vull dir,
una convivència bastant normal,
petits enfrontaments,
petites cosetes,
trobo bastant normalet, no?
La magnitud de la tragèdia no és tan gran.
No, a la vegada es magnifica molt,
però en realitat,
no sé,
he tingut visites al barri de la foresta
fa 15 dies de joves,
feien cursos de formació per escoltes,
de monitor d'escoltes,
i quedant una mica sorpreses,
no?
La imatge aquella de,
hòstia, xungo,
això,
al barri,
perifèria, xungo,
i fem una volta pel barri,
saludem la gent i tal,
i quedem sorpresos, no?
Ah, doncs,
aquí s'està molt bé,
si la gent és molt agradable.
Escolta,
doncs,
que ho pensàveu?
Una mica,
a vegades més la fama
que la realitat,
i això crec que s'ha de donar a conèixer.
Les dificultats,
està clar,
és el que deia el Toni,
hi ha situacions concretes
que s'han d'abordar,
i el problema és que els barris
surten a les notícies
per aquestes notícies concretes.
Per aquelles situacions
es podien i es donen
perfectament al centre de la ciutat.
Sí, sí.
Les formiguetes del territori
jo crec que en són moltes, no?
O sigui,
el Toni i el Santi són exemples
de formigueta,
de treball de dia a dia,
de mica en mica,
d'anar de manera constant,
i clar,
això costa,
que els mitjans també ho reprodueixin,
i a part,
jo crec que també,
i ara que els tinc aquí,
ho aprofito,
hi ha un punt de modèstia,
no voler ser protagonistes,
que és important, no?
que, bueno,
de vegades,
els truques pels dins,
escolta,
fem alguna història,
bueno, bueno,
però ja xerra no sé qui,
o ja, no?
Crec que també això
també existeix
i és part condicionant,
que són gent
que acaben desfeina,
no?
És allò,
bé,
és un compromís amb la comunitat.
Exacte.
Sí, és evident,
un compromís amb el voluntari,
vull dir que...
És que, sí, sí,
és que...
És que lo nostre,
a vegades,
diem que s'haurien defensant.
El que passa és que estem en una comunitat,
jo volria remarcar molt,
una mica,
partint d'aquell exemple
que deia abans del gos,
que s'esposa,
i allò,
el nostre barri,
que és el primer barri
que neix a la ciutat,
penseu que aquesta zona
que avui es diu de Ponent,
antigament es deia Torreforta,
tota la vida,
i avui en dia,
per sensibilitats
ha anat agafant
diferents matisos
i d'altres noms.
Doncs bé,
aquesta zona...
M'agrada aquesta gotàcia que fas.
Sí, sí, ho he fet molt bé.
Això ho he fet molt bé.
Molt bé.
Ets molt elegant,
com sempre, Santiago.
Bé, doncs,
no,
jo el que intentava dir,
doncs,
és que aquí,
que neix el barri
o que neix la zona
al voltant dels anys 40
i que es consolida
d'una forma molt definida
a partir dels anys 50,
avui en dia
reuneix
tota una sèrie
de condicions
o tota una sèrie
de característiques
en les quals
es diferencia
clarament de la ciutat.
És a dir,
possiblement la qualitat
de vida
és més alta
que en molts indrets
de la ciutat.
Hi ha més espais verds,
hi ha unes zones
més àmplies,
en fi,
se circula millor,
no hi ha l'angoixa
que hi ha.
No teniu zones blaves,
no teniu zones blaves,
ni les volem.
No, no m'estranya,
que no les vulgueu.
Bé,
en tot cas,
aquestes serien
les parts bones
que tenim,
ja tenim altres
que són molt dolentes.
Quines, Santiago?
Home,
tenim, doncs,
unes necessitats
puntuals
molt més altes
que no pas
es donen a la ciutat
en determinats models
o en determinats
tipus de convidats.
és a dir,
a la zona
tenim una gran quantitat
de gent gran
que s'ha anat
envellint
dins del que és
la població,
que viuen
amb habitatges
en els quals
la majoria
no tenen mèdits,
són escales
i per tant
han de pujar a escales.
Penseu que hi ha
persones
de 80-90 anys
que han de pujar
a segons
i tercers pisos
i en algun cas
fins i tot
quarts pisos
que han de pujar
a peu
perquè el percentatge
d'ascensors
que tenim
dins de les zones
és molt baix
és una problemàtica
aquesta.
Tenim uns centres
d'atenció
a la salut
que són clarament
insuficients
amb unes problemàtiques
que regularment
surten
a nivell dels mèdits
de comunicació pública
i que no tenim
alternativa
amb aquests mèdits.
És a dir,
ens hem de limitar,
hem d'estar
aquí dintre
d'aquest cercle
i hem d'estar
sofrint
les deficiències
o els dèficits
que aquests models
generen
i després tenim
que reunim
una part
molt important
diríem
de tots aquests
nouvinguts
que s'han anat donant
en els últims temps.
La densitat
de la població
nouvinguda
aquí al barri
és
el doble
que el que es dona
dins de la ciutat.
Clar,
això,
vulguis que no,
a l'hora de conviure
també genera
diríem
unes problemàtiques,
unes tensions.
És a dir,
primer dèiem
que hi havia
unes coses bones
i certament
n'hi ha de moltes
de bones,
però a la vegada
també tenim
unes altres
que requeririen
també uns tractes,
en fi,
unes maneres
d'afrontar-ho
que poder
no simples
són les més
les més
de dies.
Jo tampoc
voldria monopolitzar
aquí.
Jo crec
que estem molt d'acord.
Sí,
sí,
i més coses
que n'has dit.
Hi ha un plantejament
que jo crec
que s'ha mantingut,
que s'ha sostingut,
que hi ha una creixent
demanda social,
els barris
tenen una demanda social,
hi ha hagut
tota una nova gent
que ha arribat
al barri
que per la seva situació
ha generat
una demanda social
més gran
i el problema
és que l'administració
no ha estat capaç
de respondre.
No ha estat capaç
de respondre creixent
com havia de créixer
i quedant-se curta
com s'ha quedat
genera dificultats
de convivència
i això també
ho hem de tenir
en consideració.
Fins en quin punt
som capaços
de tenir cintura
en aquesta societat
per respondre
a les vingudes.
Quan parlàvem abans
que xerravem
dels anys 80
als barris
amb un teixitor associatiu
que fotia
una força brutal
i que cada cop
què calia
es tallava
la guerra a València
Llicomar
la tallàvem
cada dos per tres
o a la floresta
el plantejament
era aquest
i hi havia
unes demandes
socials concretes
que no estaven
en respostes
però érem
els únics
ciutadans
en aquell moment.
És que s'hi suma
que hi ha tota gent
que es queda
en una situació
econòmica
benestant
aquesta classe mitja
forta
que hi ha al barri
i al sumar
la diferència
ens genera dubtes.
Clar però
això que apuntava Santiago
és un fet evident
aquesta població
nouvinguda
la convivència
arriba aquí
pot generar
tota una sèrie
de conflictes
per tota una sèrie
de circumstàncies
en el seu moment
i fem referència
perquè és així
aquella immigració
dels anys 50 i 60
també va generar
uns conflictes
no sé si es van trobant
les eines
per solucionar-los
i si aquelles mateixes
podrien ser
les mateixes
que hauríem d'emprear
ara
o hauríem d'utilitzar
unes altres
perquè els temps
han canviat
i l'origen
dels nous veïns
també és diferent.
Hi ha diferències
més diferències culturals
és evident
el que passa
que de l'anterior
etapa
doncs
tampoc es van
fer gaires coses
vull dir
s'ha anat solucionant
a baixa d'anys
i a baixa d'anar
una mica
doncs
com diria
doncs
anar treballant
anar treballant
però sense fer
grans esforços
més enllà
de les pròpies
entitats veïnals
i culturals
que sortien
a voltant de tot això
sobretot la parròquia
també va fer
molta campanya
en aquest moment
i es van anar
solucionant
a poc a poc
doncs una mica
per si sol
clar
ara què passa
que ara
és que ja hem viscut
allò
allà quan serà
en petit
nosaltres
el que ara ens preocupa
i entenc perfectament
el Santi
en aquest sentit
és que
tornar a passar
el mateix
ara volem
que sigui
la cosa més ràpida
ara volem
eines de veritat
que això
que abans
van trigar
20 anys
40 anys
a adaptar-nos
una mica
a la nova
situació
de viure
de sortir d'un poble
en molts casos
i viure
en una comunitat
que això comporta
un canvi
d'usos
i costums
i ara
torna a passar
una altra vegada
però quan parlem
de mitjans
parlem de mitjans
materials econòmics
tècnics sobretot
tècnics sobretot
tècnics sobretot
perquè a vegades
lògicament
sense aquests mitjans
materials
impossible dur a terme
qualsevol cosa
però a vegades
no tot és qüestió
de diners
ni molt menys
ni molt menys
no és sempre
qüestió de diners
el que és qüestió
és de tenir
una metodologia
concreta
tenir un pla
d'inclusió
de la ciutat
quina estructura
de ciutat
volem
quin és el plantejament
de ciutat
que fem
per poder fer
acollida
quin model
de barri
volem
quins dispositius
hi ha
d'acollida
i de formació
jo crec
però
que hi havia
una eina
molt contundent
que ens l'hem oblidat
amb aquesta inversió
als anys 50
la frase aquella famosa
de català
és aquell qui viu
i treballa a Catalunya
ja no la sentim enlloc
i jo crec que
aquest plantejament
perquè ja s'assumeix
que és així
però no tothom
ho pensa així
en aquell moment
les institucions
van liderar
aquest procés
que tothom
ho cregués així
estàs parlant
d'educació social
al final
estem parlant
de models formatius
sí
sí
estem parlant
de moltes coses
sí
estem parlant
de moltes coses
evidentment
i és difícil
traslladar missatges concrets
i jo
voldria insistir
i remetxar
en un model
de missatge
mireu
aquesta societat
que estem parlant
que es donava
als anys 50
60
vull dir
era una societat
del propi país
que venia
venia per millorar
venia per quedar-se
venia per establir-se
venia per
fer-se d'aquí
la societat
que tenim avui en dia
o sigui
els nou vinguts
que tenim avui en dia
jo no sé
si venen
amb les mateixes
característiques
no ho sé
si venen
però sí que és cert
que venen
amb un bagatge
molt diferenciat
del que es venia
llavors
aquesta circumstància
o aquest fet
dona com a necessitats
llavors
una sèrie
de punts
que
en aquell moment
no es donaven
i que avui en dia
s'haurien de tractar
i haurien de tractar-se
per part de la ciutat
no per part del barri
per part de la ciutat
llavors no podem estar entrant
en que tu tens no sé què
com que tu t'han fet
no sé quina escola
a mi m'han de fer no sé quina altra cosa
perquè jo no tinc no sé què
quan en definitiva
aquí el que tenim
és una gran quantitat de carencies
per fer front
amb aquesta situació
social
que es dona
i aquest és el punt
o missatge
que a mi m'agradaria
que s'entengués
aquest missatge
perquè no hi ha
cap altre indret
de la ciutat
que reuneixi
aquestes condicions
amb aquests volums
que nosaltres tenim aquí
quan estem parlant
que el 20%
de la població d'aquí
quasi
és nouvinguda
és de països
de fora
estem parlant
d'una població
de 6.000 habitants
estem parlant
de quasi 6.000 habitants
que hi ha a Ponent
que són
de països àrabs
del Magreb
que són musulmans
que són negres
que són de l'Àfrica subsahariana
i que evidentment
també hi ha sud-americans
i tot allò
tot això
dona una necessitat
uns dèficits
remarca uns dèficits
a tots els nivells
a nivell d'ensenyament
a nivell de social
a nivell de cultura
a nivell de sanitari
és a dir
tot això
i aquí és
on jo m'agradaria
que l'administració
fos molt més sensible
amb tot això
administració per un cantó
i els altres elements
de la ciutat
també
quan ens assentem
amb els companys
de Sant Salvador
quan ens assentem
amb els companys
de Sant Pere i Sant Pau
quan ens assentem
amb els companys
de Ponent
no podem estar discutint
moltes vegades
si la teva cavalcada
de reis
és més
a rebut més subvenció
que
la regla
no ho sé
vull dir que
aquestes coses
enteneu?
aquest és el missatge
que a mi m'agradaria
que estiguéssim
una mica més remarcant
i discutint
i així
poder
és una manera
de mirar-m'ho jo
que
és partidista
vull dir
molt
subjectiva
com són les coses
sempre
que es convertia del tot
Santa
jo crec que
el plantejament que fas
no és llunyar
del que entenem
cap dels que estem
més en aquesta taula
en les dificultats
que ens en plantegen
jo crec que
l'única diferència
que hi ha
entre la immigració
de llavors
la d'ara
és bàsicament l'origen
amb tot el que això comporta
però
venen a quedar-se
venen a fer diners
no?
jo
la gent
de tota la vida
del barri
recordo ma tieta
que és de Villacarrillo
sempre deia
tornar a Villacarrillo
i el suplentejament
però tots sabíem
que no marxaria
a Villacarrillo
igual que els que acaben
d'arribar ara
estan pensant
en tornar a Dor
però no hi aniran
s'acabaran quedant
perquè
estan construint
la seva vida aquí
no?
completament d'acord
amb els dispositius
que necessitem
com a ciutat
claríssimament
i no només
per ser capaços
de mantenir
aquesta situació
de modificar
aquesta situació
però és que a més
hauríem de ser capaços
de generar
perquè hi ha
nuclis de població
com són
Sant Salvador
que tenen una dificultat
latent
que apareixerà
en molt poc temps
i que no estem capaços
de donar-li
el tom
si no estem preparats
no anirem enlloc
hi ha ponts
amb l'administració
perquè clar
l'administració
sabedora
institucions
és a dir
aquells que han d'articular
tot això que deia
ara
hi ha ponts
a què referències
amb aquests contes
és a dir
el Santi deia
això és el que fa fa
bé
però a veure
això ho saben
sí que ho saben
vosaltres
sou actius
en aquest sentit
esteu parlant
amb uns
amb d'altres
això ho saben
ho saben
i
s'hi costa
no?
s'hi costa
i sobretot també
estic molt d'acord
amb el Santi
ens costa
ens costa
molt més
a molts polítics
evidentment
i a
també companys nostres
d'altres indrets
això que comentava el Santi
no discutim
sobre si la teva festa
del barri
repa això
o la meva
com que hi ha
el centre cívic
a Traforta
hi ha d'haver un altre
centre cívic
a Sant Pere Sant Pau
i un altre
a la zona de Llevant
per exemple
perquè a Llevant
no hi ha cap centre cívic
bueno
doncs mirem una mica
per què volem el centre cívic
i quines necessitats
tenim de fer
el centre cívic
perquè
el centre cívic
és una eina
és una eina
que farem servir
per fer unes activitats
que fomentaran la integració
i que fomentaran
doncs aquesta forma
perquè no hi hagi conflictes
des dels propis nens
com ho estan fent
la gent jove
i els nens
com ho fa el Casal Amic
en aquest cas
treballant tots aquests aspectes
i des de les pròpies entitats veïnals
que darrere de cada festa
darrere de cada activitat
doncs hi ha
aquest
rerefons
que és una mica
doncs que s'ajuntin
com ara estan fent aquí
al Xocolata
diferents cultures
nens d'origen magrebí
gent amb un altre color de pell
gent originària d'aquí
doncs estan
menjant xocolata conjuntament
i no hi ha cap conflicte
no hi ha cap conflicte
i això
no tota la gent
de totes les amplies zones
de la ciutat
ho poden dir
i ho poden fer
per això necessitem
més eines aquí
per fomentar
i que això no es perdi
inclús es pot millorar
i per tant
s'ha quedat
una reivindicació
que sempre deim
no és que
aponent
aponent
hi ha una situació social
com deia el Santi
diferenciada
i requereix
unes eines diferents
i un tractament diferenciat
també
em permeteu que anem
al Bar Nou Centre
és propietat de Pedro
és un hondureny
que va arribar
fa un quant temps aquí
el Josep ha anat a veure'l
breument
parlem amb ell
perquè ara volem també
escoltar una nova cançó
de vergüenza ajena
tenim molts més convidats
però en tot cas
Josep
ets aquí al Bar Nou Centre
hola bon dia
jo a banda
aquest matí
quan hem anat a fer un cafè
hem vist aquest exemple
que posava ara el Toni
amb la xocolata
nosaltres hem vist també
persones de diferents orígens
que estàvem fent el cafè
llegint el diari
amb molta normalitat
i tranquil·litat
sí sí
ara també hi ha força gent
també
evidentment com que està plovent
i déu-n'hi-do
com està plovent
la gent s'ha refugiat
i ara se'ns ha escapat
un moment
mira-ho
el que tenim aquí
el Pedro
que el saludarem
Pedro bon dia
buenos días
què tal
bien bien
aquí pasando la fiesta de Navidad
casi a punto de comenzar
ja hemos comenzado
con un cava
a la mañana
ja la gente
ha habéis repartido cava
hemos hecho ya
las primeras
los clientes
de todo el año
pues hemos empezado
a repartir una cava
y mañana estaremos
de temprano también ya
perquè quin tipus de clients
ara ho dèiem
que aquí s'ajunta gent
de tot tipus
de tot tipus
sí verdad
tanto los del banco
las inmobiliarias
que ya no están
con alguna piel
y bueno
y gente del barrio
y las señoras mayores
con sus tostadas
su café con leche
y todo esto
bien
cosas muy variadas
muy variadas
muy variadas jóvenes
un bocadillo
un cacaolat
y todo aquello
i això ho aconsegueixes tu
és a dir
és aquest ambient
que has creat tu
en el teu bar
o això és la naturalitat
d'aquest barri de Torreforta
hombre yo creo que
parte de los dos
también el servicio
la gente está muy contenta
siempre bromeamos
ya somos como familia
pero también el barrio
tiene esta movilidad
y por las mañanas
sale la gente al mercadillo
y se pasa
una cerveza o un café
o un café
y hablamos
ya es una cosa
nos conocemos
de ya muchos años
¿no?
¿por qué
¿cuántos años
portas aquí?
trabajando aquí
10 años
10 años
porque tú vens
del mundo del teatro
Pedro
sí señor
explica'mo
explica'mo
sí que hacíamos teatro
antes con
hacíamos teatro
con la fragua
¿vale?
allá en Honduras
y
venimos hace 13 años
hicimos con el padre Chamar
nos trajo ¿no?
y hicimos una gira
por aquí por España
hicimos muchos amigos
y mira
que son de esto
donde hemos acabado ¿no?
los amigos que hemos hecho
pasate una temporada en España
y te vienes
y estamos con nosotros
y mira
y la broma
ha salido hace 10 años ya
sí
vau venir a fer teatre
i has acabat muntant un bar
sí señor
i com va ser això
de muntar el bar
bueno pues
trabajé siempre
trabajaba en hostelería
trabajaba en Zalou
trabajé en un restaurante
y luego
pero como vivía en Torreforta
mira
me pasé un día
y
y
y necesitaba una empresa
para trabajar
pues
comencé
probando
y al final
pues me lo he quedado
sí
i què és el que més t'agrada
d'aquest barri
d'aquest
d'aquest ambient a Torreforta
de treballar en un bar
que es el millor
que es el més satisfactori
hombre
que conoces mucha gente
conoces
tanto lo bueno y lo malo
de mucha gente
nos contamos muchas cosas
y ves el día a día
la gente
que se comporta
y
y
quiera no quiera
pues
hace una relación
como familiar
yo me siento como familiar
yo sé
esto es un problema
muchas veces
ellos los míos
y nos alegramos
cuando le pasa
algo bueno a alguien
y nos entretenemos
cuando haya algo malo
porque hemos vivido
de todo
una gran familia
Pedro
muchísimas gracias
Josep
el Jordi
li vol dir alguna cosa
al Pedro
a ver si
li pots traslladar
en realitat
era saludarlo
que el Pedro
justament
com explicava
va arribar
amb un procés
allò que hem deia
al Casal de Lliga
la solidaritat
és el carinyo
del poble
una mica
el Pedro
és l'exemple
de com ha anat funcionant
Pedro
em somnis ara?
sí
sí que hem dit
Pedro
la història
és saludar-te
només
que tot el procés
que has fet
que és estupend
amb el nou centre
amb tot el que
has anat fent
i jo crec que és
una mica
el model de comerç
de barri
que ho entès
perfectament
fins que el DG
és una mica
andalús
no sé si és
andaluño o malagueño
Pedro
¿tú hacías de lobo
la obra
aquella de teatro
que hacíais en la fragua?
sí señor
sí que lo hacía
soy el cojiteco
de la floresta
t'acordarás de mí
sí que he estado
en la floresta
un barrio muy bonito
la gente
muy trabajadora
y me agrada mucho
se barrio
muy bien
saludos Pedro
Pedro
moltíssimes gràcies
per dedicar-nos uns minuts
bones festes
i los que hagan falta
moltes gràcies
i feliz año nuevo
igualmente
molt amable
és un exemple en positiu
del que hem d'aspirar
potser
el Pedro
sí està clar
el Pedro
és un exemple
del que
estàvem dient
que desitjaríem
tindre aquí
que es dongués
en tots els casos
jo diria que
per desgràcia
no sempre és així
vull dir
hi ha molts pedres
però també n'hi ha molts
que no són pedres
que no són pedres
quan nosaltres estem referint
o quan estem insistint
i remarcant
aquestes necessitats
aquestes demandes
que tenim
i d'allò
és perquè el treball
que s'ha de fer
a nivell del barri
el treball
que haurien de fer
les administracions
o que hem de fer
tots plegats
vull dir
perquè no sempre
gaudeix dels mèdits
o no sempre disposa
dels mèdits
que foren precisos
i aquests mèdits
haurien de guardar
proporció
amb la magnitud
del problema
i aquí és on realment
jo insisteixo
que hi ha unes diferències
és aquí
on se produeixen
aquests dèficits
marcats
els anem tocant
diríem
de passada tots
anem tocant
que el centre cívic
és petit
que el centre cívic
no n'hi ha suficient
que els treballadors socials
no són suficients
per la magnitud
del problema que hi ha
que les inversions
de l'administració
no són suficients
per les necessitats
que hi ha
a nivell del barri
i que en definitiva
el tracte de l'administració
ens deies tu abans
els polítics
ho saben
tot això
sí, està clar
els polítics ho saben
poder nosaltres
no sabem pressionar més
poder nosaltres
no sabem
traslladar-los
i prou bé
però els fets objectius
o sigui
els números
la situació
aquesta que jo estic
posant
és una qüestió
només d'agafar
i de veure una mica
com està tot tractat
i veure també
els mèrits
que es posen
per estar fent això
i aquí és on
nosaltres considerem
que hi ha uns dèficits
que haurien de
millorar-se
o en tot cas
doncs
paivagar-se
jo crec
que una de les coses
que més remarquen
aquest missatge
del Sant Diamant
que coincideixo
com per completa
una de les coses
que més ens falta
és estudiar el territori
no s'escriu
no hi ha dades
són dades segmentades
ara et parlen
de població
hi ha molta intuïció
hi ha massa intuïció
aquí des del
des del llibre
aquell que va
del 83
del bar d'agí
i el Pujades
i el Pujades
no s'ha escrit
no s'ha publicat
res més
tot el treball
que s'ha fet
s'ha fet
des de la bona voluntat
de la gent
des de plans comunitaris
en el 2003
amb un diagnòstic
estupendo
que el perdem
per una mala jugada
no
amb algun calaix
de l'ajuntament
deu estar
el 2008
2009
se'n fa un altre
i bé
estem intentant
en aquest moment
reviure'l una mica
i d'allò
però bueno
vull dir
són situacions
que neixen des d'aquí
que no neixen pas
des de l'administració
quan qui té els recursos
quan qui té els mèdits
qui té
en definitiva
els tècnics
que podrien estar
diríem
tot això
tractant-ho
d'una manera ben adequada
és l'administració
no som nosaltres
i així estem
molt lluita aquesta
tinc els nois
de vergüenza ajena
paladets de fred
pobres
ja instal·lats per cantar
per tant
immediatament els donarem pas
claríssim el missatge
no hi ha estudis
però hi ha radiografies
les paraules
no se les ha emportat el vent
com la que acabeu de fer
vosaltres
la radiografia ràpida
que heu fet
està claríssima
deies que és subjectiva
tot és subjectiva
en aquesta vida
no ens enganyem
perquè és real
i perquè és fruit
de la vostra experiència
que el moviment veïnal
no ha perdut força
i que aquí als barris
de Ponent
esteu amb atents
claríssim
un bon missatge
també per acabar
aquest any
i molt important
Santi
t'agraeixo molt
la referència
que has fet
al col·lectiu
de la gent gran
a vegades força oblidada
molt important
que ho hagis fet
moltíssimes gràcies
de veritat
per la vostra
valuosa aportació
en aquest programa especial
bones festes
sincerament
igualment a tothom
fins molt aviat
nois que cantareu
oi que em perdoneu
que us heu fet
estar aquí
asseguts
pobres morts
de fred
jo també ja em posaré
de peu
per ballar una mica
així
no que sàpiga ballar
és que així
se m'escalfen els peus
a veure
Sergi
què cantem ara
doncs ara cantarem
un tema
que com sempre dic
als concerts
és el primer tema
que vam escriure
Vergüenza ajena
i parla d'un amic nostre
que és un punky
es diu
es titula el punky
aquesta cançó
i és un noi
de Sant Salvador
com parlava ara
dels barris de Ponent
homenatge al punky
Vergüenza ajena
en directe
al matí de Tarragona Ràdio
Quatre de la tarde
en Sant Salvador
El punky va asomando
por un rincón
Pasea por las calles
de su ciudad
Buscando siempre
algo pa tomar
No falta su camiseta
de estrellada
que ni susquen
y pisando flores
al pajarear
y ahoga la pena
en un mar y a britar
y siempre se la curra
sin avisar
Si tú sabes contar
pues no cuentes conmigo
que voy a la Repsol
yo con el punky
y te la lío
Si tú sabes contar
pues no cuentes conmigo
el pajareo
me ha convencido
y por el sedasus
a mi me han visto
Mientras él tenga pada
no te faltará
que marihuana, fruta
o eme, pazucar
que si lo buscas
en el manchego
siempre va a estar
bebiéndose las medianas
de par en par
un concierto
de heavy boom
hip hop o esca
que reggae rumba
flamenco se va a desmadrar
va a rascarse el bolsillo
para mandanga
que yustemos claja
y combliagrada
¡Vámonos!
Vente, vente conmigo
vente conmigo
de pajareo
te digo
punky
vente conmigo
vamos, vamos contigo
vamos contigo
de pajareo
decimos
punky
vamos contigo
si tú sabes contar
pues no cuentes conmigo
que voy a la rep
soy yo
con el punky
y te la lío
si tú sabes contar
pues no cuentes conmigo
el pajareo
me ha cometido
y por torre
que forta
a mí me ha visto
si tú sabes contar
pues cuenta tú conmigo
nosotros te queremos
porque somos todos tus primos
conmigo
conmigo
bastante rápido
¡Vergüenza ajena!
En directe
avui a la plaça del Tarragonès
de Torreforta
continua plovent
i continua també
aquesta esmorzada
de xocolata amb coca
us convidem a tothom
en aquest programa especial
en col·laboració
amb la Fundació
Casal Lamic
Vergüenza ajena
us quedaré una estoneta més
és que us veig
unes carones
d'estar glaçats
però aguanteu, no?
Sí, sí, sí
Si aguanteu el banc
aquell que us han pres
a la plaça dels Sedasos
no aguantareu aquí
sí, home, sí
Fem una petita pausa
per la publicitat
i abans de donar pas
a les notícies
tornem un momentet
per explicar-vos
què us espera
en el millor sentit del terme
en la següent hora
del matí de Tarragona Ràdio
El matí de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
et porta de compres
per Tarragona
avui visitem
Ruc Mini
Mini Ruc
Ruc Mini
Aquestes festes
vine al Mercat Central
de Tarragona
fes les teves compres
i emporta't un fabulós
Mini One
o
un bonic Ruc
Ruc Català Sorpresa
compra les parades
de l'Associació de Venedors
del Mercat Central
i demana la teva butlleta
fins al 5 de gener
ets a temps
de compres
de compres
La ruta de la seda
vols formar-te com a professional
vine a Espai Llargues
vine a Espai Llargues
recollits
pentinats
color
tractaments facials
i corporals
escultura d'ungles
i molt més
a Espai Llargues
experiència
evolució
personalització
i assessorament
al teu servei
ens trobaràs
al carrer Castellers 1
al carrer Arredin 30
i al passatge Ferreri Durant 3
posa't guapa
i relaxa't
vines pa llargues
de compres
La ruta de la seda
el pont entre Àsia i Europa
ha arribat a Tarragona
al número 9
del carrer Lleida
trobaràs objectes
de regal exòtics
bijuteria
incients
i totament adornaments
que faran de casa teva
un lloc ple d'encís
imaginació
i fantasia
La ruta de la seda
Andasitja, bones festes
De compres
Bienvenido a Juguetos
Bienvenido
al país de siempre jugar
Un país donde
solo hay tres normas
Prohibido no divertirse
Prohibido no soñar
i prohibido no jugar
Juguetos
Tu nueva tienda
de juguetes
en Tarragona
Donde encontraràs
todas las marcas
y nuestra línea especial
de juguetería
Te esperamos
en la calle Gasómetro 24
i en Països Catalans 28
Juguetos
Bienvenido
al país de siempre jugar
De compres
A Julleria Pima
volem que li facis
un regal per tota la vida
i posem al teu abast
joies de disseny exclusiu
com la línia Pandora
marca de prestigi internacional
i rellotges
amb la qualitat contrastada
de Deutsche i Gabbana
Tous
Emporio Armani
Braille
Hugo Boss
Puma
i Lotus
Julleria i rellotgeria Pima
a la plaça Corsini
número 6
telèfon 977
23
47
31
Per saber què comprar
aquestes festes
de compres
la guia comercial
de Tarragona Ràdio
Aquestes festes
vine a la pobla
de Mafumet
Viu el Nadal
amb les més de 25 activitats
programades i pensades
perquè gaudeixis
d'un Nadal únic
i si vols acomiadar
l'any de la millor manera
possible
reserva la teva plaça
al sopar
i rebetlla
de cap d'any
reserva-la
a 3B dobles
pobla
mafumet
punt cat
vine a la pobla
i viuràs un Nadal
ple d'il·lusió
T'imagines viure
a un dels barris marítims
més importants
de Catalunya
en un pis d'obra nova
totalment equipat
climatitzat
i amb una situació
envajable
que surts a la terrassa
i ja olores al mar
Promocions Timpall
t'ofereix viure
al cor del Serrallo
en un pis de qualitat
ben acabat
i a bon preu
truca'ns
i t'ho ensenyarem
Promocions Timpall
977 24 96 70
24 96 70
Promocions Timpall
Fem Serrallo
Fem Tarragona
Fem vida
I ara et donem també
la possibilitat de lloguer
amb opció de compra
Promocions Timpall
977 24 96 70
24 96 70
Mètel un gol
a los precios
en Don Tresillo
Port Halley
Alta gama
Tresillos
en piel
a precios de tela
Últimos diseños
composició en cheslón
a precios de fàbrica
Financiación
hasta 36 meses
sin intereses
Venga
mire
i no compres
sin comparar
Don Tresillo
Port Halley
número 1
en sofà
Carretera
Vilaseca
Salau
frente al Port Aventura
Domingos
mañanas
abierto
Compra superior
a 30 euros
Regalo
de una almohada
Motor 23
concessionari oficial
de Fiat
Lancia
i Alfa
et vol fer un regal
que no oblidaràs
El cotxe que estàs buscant
a preu de fabricant
Aprofita aquesta oferta
abans del 31 de desembre
T'esperem
a l'autovia
Tarragona Reus
Urbanització
a l'Albada
Carrer Caràbia
número 10
Motor 23
Ja saps
El cotxe que estàs buscant
a preu de fabricant
Vols viure a 300 metres de la platja
per molt menys del que t'imagines?
Promociones José Luis
t'ofereix a la Vall de la Rebassada
pisos de 3 habitacions
amb pàrquing, traster
i cuina totalment equipada
i acabats de la màxima qualitat
I si ho prefereixes
ara també el podràs llogar
amb opció de compra
Visita el pis Mostra
i et sorprendràs dels nostres preus
Promociones José Luis
977 29 09 49
Si el que paga que és qui mana
Té el pessebre ben muntat
Si el que mana que és qui paga
Pel Nadal t'ha col·locat
Si és que pagues i no manes
I a sobre has de treballar
L'únic que et demanen un anu
És ser com el rabadà
Ni a valem ni a bequeira
M'embollana
M'acabo de llevar
I ui esmorzar
Que això és el paci
Només 15 segons
Les 12 del migdia
Fem un breu repàs
de l'actualitat nacional
i internacional
Després seguim amb tots vosaltres
en directe des de la plaça del Tarragonès
en el programa especial
del matí de Tarragona Ràdio
Encara, encara em penso
que queda una mica de xocolata
Fins ara mateix
Fins ara mateix