En segona posició ha quedat la fàbrica La Tirrena,
procedent de Mondragone, a Itàlia.
Aquesta companyia italiana és la que va actuar divendres
i ha quedat en segona posició, amb 2.161 punts.
I la tercera posició ha estat per la pirotècnia Cavaller,
de Godella, al País Valencià.
Va ser l'última en actuar, va actuar el passat dissabte
i es va emportar 2.137 punts per part dels membres del jurat.
Però, com dèiem, la pirotècnia Martí,
procedent de Burriana, de Castelló,
al País Valencià, és la guanyadora.
Era la primera vegada que actuava a Tarragona
i deu-n'hi-do, s'emporta el primer premi,
que suposa, entre d'altres coses,
emportar-se 9.000 euros de dotació econòmica
i, a més a més, tenir l'adjudicació dels espectacles
de focs artificials durant les festes de Santa Tecla,
que tenen un valor superior als 40.000 euros.
Saludem ara mateix, a través del telèfon,
la gerent de la pirotècnia Martí, Reyes Martí.
Reyes Martí, bon dia.
Bon dia.
I moltes felicitats.
Gràcies.
La veritat és que estem molt contents.
La primera vegada que actuàveu a Tarragona
i el primer premi.
On està la clau de l'èxit?
Doncs no ho sé.
A veure, nosaltres era un lloc que,
jo ho he dit ja diverses vegades,
que des de l'any 98, tots els anys,
acudíem a la cita,
o sigui, 3-4 vegades cada any,
durant la setmana,
perquè en pirotècnia no hi ha ni màsters,
ni cursers, ni estudis, no hi ha res.
Jo sempre dic que això són els nostres cursers
i els nostres màsters.
Anar, durant tota la setmana,
a vore, a dependre.
Havien col·laborat també en altres empreses
que havien participat.
Teníem un post per...
Teníem superestudiats, o sigui, molt, molt estudiats.
I era un somni que s'ha fet realitat
i de quina manera, la veritat.
És que estem molt, molt contents
i, bueno, l'esquerra de telèfon avui
són impressionants de la gent del sector,
felicitant-nos.
I a vegades faig.
Direu a molta gent que és xorra
i jo dic, però és que...
Jo dic, però jo tenia la veritat,
és que estava, doncs, un poc...
Tenia por als de la Tirrena,
la veritat siga que als de la Tirrena
i a Vicent Cavaller
són dues empreses fortes
i la meva empresa és una empresa menuda,
xicoteta,
i tenia por i respecte,
però mira, però ho m'ho hem fet en ells.
Per tant, la pirotècnia italiana, la Tirrena
i la Cavaller, la que va actuar l'últim dia,
que després han quedat els segons i els tercers,
eren ja a judici de la Reies Martí
els rivals principals.
Sí, sí, així n'és.
L'austriac no el coneixia,
però, bueno, els fals austriacs
no sabien com podia sortir este...
com podia fer les coses.
Armanos Cavaller,
per proximitat també estic molt vist,
però, a veure,
seria que eren...
A millor,
vaig una miqueta de prepotent,
però seria que podia fàcilment superar-los.
I Sant Cavaller,
en aquesta zona,
en València,
és una gran autoritat
en tema de focs.
I és això que tenia a la porta
amunt i es parava l'últim dia.
És tot de casa
que pots augmentar castells,
o sigui,
pots fer els focs més grans.
i era la part...
El que més part li tenia d'ell
ja la terrenat,
perquè els italians són bestials
quan van als concursos.
De més, ja van veure
que tiren carcasses
i uns pepinos,
com a tots diem,
doncs, impressionants.
Són molt brutos
i fan molt bon material.
Entonces, d'això,
nosaltres vam a plegar
en un castell
que vam intentar
ensenyar
el que nosaltres dominem,
com a la pirotèmia de pals,
que en la ma casa tota la vida.
la meva família
ha fet pirotèmia
de motos
i empèixer de fons fijo,
perquè estan en les estructures
d'espals,
i després vam començar
i vam acabar un poc
en el que motos femen
les mascleta és,
tan popular
en la comunitat valenciana.
Solem les mascleta
és ficar ritmes,
doncs vam començar.
tots els castells de concurs,
si algú vol explorar
tant la meva pàgina web
com per ahir
en el YouTube i tot,
hora que en Sant Sebastián,
dos anys que vam participar,
també havent fet ritmes,
un ritme diferent,
però havent fet ritmes.
totes és una cosa
que nosaltres ho dominem
molt bé
i al final va ser
tipus,
conforme fem
les mascleta és,
també vam conjugar
un poc de tot.
després era un castell
preparat molt minuciosament,
material nacional
fet per nosaltres,
que ara s'ha comentat
una persona,
el dilluns
de les plàlises
de la Vesplacés
remataven les últimes carcasses,
perquè volien que
fos exclusives
per a Tarragona.
O sigui,
que no ens servia
qualsevol material,
sinó,
a més que havent fet
color nou,
ho havent treballat
moltíssim
i la recompensa està sent
que estem,
bé,
flotant,
no ens ho creiem encara.
Suposa un abans
i un després,
de fet,
aquest premi
per la trajectòria
de l'empresa,
que és una empresa
relativament petita
i jove,
com la vostra?
A veure,
jove no,
jo som la quinta generació.
El que passa
és que
en el món
dels concursos
sí que som molt joves,
perquè vam començar
a participar
en concurs
de Castell de Focs
en el 2006
en Sant Sebastià.
Entonces,
per a mi sí que n'hi ha
un antes
i un després,
perquè ja no és
estos,
lo que dia,
que un poc de xorra,
no,
és que jo crec
que estem demostrant
l'esforç que fem,
perquè treballant
contínuament
en fàbrica
som 7 persones,
ara en estiu
apliquem
a 10 persones,
però que no és
el mateix,
és menuda.
Mirant
les altres empreses
que són enormes,
que tenen 60,
70 treballadors,
és molt menuda,
però les coses
les fem,
sempre mos agraeixerles
en gust
i hem de ser retirar
un producte,
perquè nosaltres mateixos
des que ens instauràvem
el control de qualitat
i el passàvem
nosaltres interiorment
que un producte
que no és fiable
no hi ha a la venda
ni menys
a un castell.
doncs per nosaltres
sí que és molt important
aquest premi
perquè era una cosa
que teníem al costat
de casa
i volíem alcançar-lo.
L'havíem alcançat
i bé,
estem pagats.
Super contents.
A més,
Tarragona i Sant Sebastià
de fet són els concursos
de més prestigi,
no?,
a Espanya?
Correcte,
així no és.
Nosaltres no hem començat
per les comences
des més menudes,
és a dir,
que mos van proporcionar
fa 3 anys
participarem en Sant Sebastià,
vam anar,
vam emportar premis,
l'any passat vam anar,
mos vam emportar
també 3 premis
i bueno,
en guany,
doncs,
jo vaig ser
el de participar
en Tarragona de rebot.
Tenia moltíssima il·lusió
i no m'havia enterat
de quan finalitzava el pla.
Jo sabia que
a 3 vegades finalitzava
a finals de l'aner
o primers de febrer
i en guany,
doncs,
tot just.
El dia,
a més que,
ho sé perquè són dades,
el dia 6 de març,
perquè avui disparava
jo a una plaça
de l'Ajuntament de València
i a dada,
doncs,
sempre disparem l'empresa.
Jo tenia Martí
i disparem en la plaça
de l'Ajuntament de València
i la Mascleta.
Doncs vaig veure
ben que coneixies
del certament
d'ahir de Tarragona
i vaig dir
ja no m'han entrat
en guany,
ja que no t'havíem enviat
les bases
i dic,
doncs,
no,
ensigui també les van enviar,
vaig buscar per internet
i s'acabaven
i seguiré en drets.
Va ser un poc de rebot,
tot superacelerat.
Una setmana després
m'he quedat
i m'hi diuen
ha sigut seleccionada
entre 25.
Jo,
eh?
Perquè és que,
a veure,
va ser tot
molt precipitat
i jo també dic
que sempre
en la meva vida
quan faig les coses
així a córrer-córrer
que no ho penses tant,
sempre m'ho dic
millor
que quan van tan planificar
és.
Jo crec que en la meva vida
hi ha la majoria de tots.
I a més,
Reyes,
vosaltres sou majoria
de dones,
no,
a la pirotècnia?
Sí,
la majoria.
Això és una mica
excepcional,
si no vaig equivocat,
perquè a priori,
vist des de fora,
sembla que el món
de la pirotècnia
sigui un món més
amb homes
que no pas amb dones.
Sí,
perquè de almenys
tinc,
ara,
bueno,
ara dos,
perquè de un,
un xico o un estudiant,
però el que és
en plantilla
de xic,
ne tinc uno,
perquè los otros
són la meva família,
el meu amí
i els meus fills,
però que
de dones,
doncs,
ne tinc quatre contratades,
o sigui,
que fa una plantilla
tan xicotets,
doncs,
ahí veu,
i me les ajuda
a qualquera meva,
són,
però valentes
com elles a soles,
són fenomenos.
Dels premis
que heu guanyat,
perquè de fet
el premi de Tarragona
inclou,
són com tres premis,
què és el més important
per una pirotècnia,
rei,
és la part econòmica,
les dotacions econòmiques
directes,
o el fet de poder llançar,
en el cas de Tarragona,
doncs,
clar,
tots els espectacles
de focs artificials
de les festes
de Santa Tecla,
aquest premi que s'anomena
Tronades de Santa Tecla,
i fins i tot
aquest premi especial
de la festa major
de Granollers.
Què és el més important
per a vosaltres,
els diners,
o poder participar,
doncs,
amb això,
amb el vostre material
pirotècnic
en aquestes festes?
Mira,
si t'he dit que els diners no,
és una tonteria,
perquè ahir
ninguna empresa
de les que va participar
en el concurs de Tarragona
guanya diners.
O sigui,
jo encara no he valorat
el castell,
el que val,
realment,
això és faena
d'esta setmana,
perquè si no es met
faria negra,
perquè la tela
és la tela,
igual que no sigui catalana,
tingui el seu
que catalana,
com ho diguem.
I,
i en qualsevol concurs
que participi,
amb masclitat,
i per exemple,
grans de concurs també,
sempre se valora
després de l'event,
perquè és una cosa
que tu vas,
jo sempre dic
que això és
promoció i publicitat,
són uns gastos
de promoció i publicitat.
Doncs bueno,
que te donen
una ajuda econòmica,
doncs escolta,
s'agraïs.
Poder disparar,
doncs escolta,
jo aïna mateixa
ja van veure
les meus inquietuds,
que vaig estar parlant
amb el Xavier,
que ells deia,
Xavier,
no vull que fracasseu
en mi,
havent guanyat el concurs,
però vull que després
tingui alguns focs dignes
de la ciutat.
Vaig informar-me,
vaig entrar a internet
i mirar-hi,
per favor,
no me diguin
ninguna mentira,
jo vull saber realment
el que se fa,
per supos que,
tot va lligat,
tot és important,
o sigui,
i el primer
és el prestigi
que te dona
haver guanyat
el concurs internacional
de Tarragona.
Això és
el fonamental.
Una última qüestió,
Reyes,
perquè la decisió
del jurat
també ve avalada
pel públic,
que va aplaudir molt
el vostre castell
el dijous a la nit
quan vau actuar.
Si tu haguessis de definir,
tenint en compte
que nosaltres
no som experts
ni els ciutadans,
si haguessis de definir
el que vau preparar
per Tarragona,
el castell
que vau llançar
a Tarragona,
com el definiríeu?
O quins creus
que serien els tipus
de focs o de coets
que vau llançar
els que van,
segurament,
atreure més
el públic
i al final
el jurat,
que és el que us ha donat
el premi.
Com ho definiries?
Mira,
jo,
vosaltres,
la veritat
és que
quan me diuen
en tema de mascleta
és,
me fan conversar
amb la mascleta
i sempre faig
cañera,
perquè
es comeixen
a més,
es comeixen
amb les mascletes
normalment amb flixetes
però acabem
a tota caña,
o sigui,
a tota pastilla
i fan ruïdo
que és
de la que se trata
amb la mascleta.
En tema de castells,
com serà?
I dir,
mira,
seixi el Martí.
O sigui,
no,
si,
mires i té
una semblança
a florento
quan dispara,
una altra,
però és
lo nostre,
o sigui,
és,
o sigui,
havem demostrat ahir,
vam ensenyar al públic
el que se fa
amb piròtel i Martí.
O sigui,
va ser una miqueta
tots els que solen fer,
que el que solen disparar,
no volíem imitar a ningú
ni ni fer res.
Va ser això,
un castell,
seixi el Martí.
No s'explica d'una altra manera.
Molt bé,
doncs queda molt clar.
Reyes Martí,
la nostra felicitació
un altre cop,
la nostra enhorabona
per haver guanyat
el premi
del concurs
internacional
de focs artificials
i res,
més enllà
dels premis econòmics
que us heu emportat,
és evident que
tornarem a parlar
amb vosaltres
i ens tornarem a veure
al setembre
coincidint
amb les festes
de Santa Tecla.
Moltes felicitats
una vegada més.
Gràcies.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu-siau.