El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són les 12 del migdia, en 10 minuts.
Pareu molta atenció, però moltíssima,
perquè uns moments encara no em truqueu.
Obrirem el 977 24 47 67
i us regalarem fins a dues entrades dobles
per gaudir de l'espectacle aquesta nit de Juan Tamariz.
Nosaltres en gaudim sovint, tenim aquesta sort,
perquè tenim un mac a casa, que és el Mac Gerard,
i el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Un home avui ocupadíssim, no podia ser d'una altra manera.
Mac Gerard, bon dia.
Bon dia, què tal, com anem?
Doncs molt bé, i vosaltres què tal?
Ja tanquem avui el Teatre Màgic en 2009, aquesta tercera edició.
Contents, així en termes generals?
Molt contents.
La veritat és que molts dels espectacles han exhaurit localitats,
amb la qual cosa, bé, per un costat et sap greu,
perquè hi ha gent que s'ha quedat sense veure els espectacles,
però, per l'altre, demostra que hi ha un gran interès
per part del públic de Tarragona.
El que passa és que quan vau fer la tria dels espectacles,
nosaltres diguem-ne que hem fet un treball de camp,
perquè el primer dia que vas venir, que saps que sempre ens encanta que vinguis,
i que, uah, és que mira, ja m'emociono només de parlar amb tu.
Amb les galetes xiquilín.
Les galetes xiquilín, que et diré una cosa,
se les van crespir amb mitja hora el personal de la redacció.
És que cobrem poquet i passem gana.
No esperava menys, eh? No esperava menys.
Escolta, Gerard, el que sí que és cert és que el primer dia,
com que t'estimem tot, va dir,
el festival és magnífic, és bon i és una passada,
els grups que venen, clar, home, havíem de vendre l'article,
però ara sí que podem parlar de debò,
i hem fet una mica de treball de camp.
A banda que hem pogut parlar amb cadascun dels artistes
que han participat i ens van semblar uns professionals de primera línia,
després parlant amb el públic,
tothom sortia un bocabadat de cadascun dels espectacles.
L'últim que vau fer, sense anar més lluny,
el d'Illana, el Bú, que es veu va ser,
que va ser a la Canonga, una altra de les experiències interessants.
Realment espectacular.
És a dir, era un espectacle familiar,
la majoria d'espectacles del Teatre Màgic
estan, diguem, encarats per al públic adult,
el que passa aquest any sí que una mica per la demanda de la gent,
que molta gent ens ha dit,
home, per què no poseu algun espectacle
a menys que sigui familiar, no?
Perquè molts nens, clar, a partir dels 10 de la nit
o dos quarts de 10, que és quan programem els espectacles,
doncs els nens no poden anar-hi al teatre, no?
Llavors vam portar per a Illana
i la veritat és que s'ho van passar tan bé els pares com els nens, no?
Perquè és un espectacle molt divertit
i a més a més els Illana...
és un grup professional
amb una trajectòria a nivell internacional també
i bé, va agradar moltíssim, sí, sí.
Más gorditos que nunca, també en la sèrie aquesta,
una mica d'humor...
Els sants gorditos van arrasar.
Tremendo.
Ens van riure molt, sí, sí.
La Teia Moner, una dona també, a més,
que fa unes aportacions absolutament insòlites,
innovadores en el món dels titelles, de la màgia.
Escolta, que us va quedar un programa molt arreglat.
Sí, la teia Moner, molta gent es va quedar sense poder-la veure,
és a dir, que era un espectacle
que a la gent li va semblar molt interessant, sí.
No parlarem del teu perquè faria lleig,
però va agradar molt també.
Ja ho saps, ja ho saps que va agradar moltíssim.
Sí, sí, sí.
No, Gerard, seriosament,
es va tornar a apostar a aquesta tercera edició
pel Teatre Màgic 2009
i, vaja, molt malament ha d'anar la cosa
perquè la propera tardor no tinguem la quarta edició.
No, bé, de fet, ja estem treballant,
és a dir, ja...
La podem garantir, de moment.
Sí, sí, estem preparant novetats per l'any vinent
i la veritat és que algunes coses ja les tenim més o menys,
diguem, concertades, demà que vindran
i esperem cada any,
no només amb qualitats,
també amb espais, no?
I l'any vinent, doncs,
encara farem més novetats
i que estigueu a la guait.
Clar, Metropol, Salamagatzem,
de Trono Villegas i Enguany s'incorporava
a l'Orfeó Canongí de la Canonga,
que ha anat molt bé, no?
Sí, ha demostrat que és un espai perfecte per la màgia.
Bueno, de fet, ells a la Canonga
ja tenen un festival propi,
que el fan a l'abril,
que es diu Impossible,
un festival de màgia està molt bé
i ja havien, a l'Orfeó Canongí,
programat coses de màgia, no?
El que passa és que mai havien portat
un espectacle de gran format
com era la companyia Illana, no?
que és un espectacle que ve, doncs,
de gran format, no?
I llavors va quedar molt bé
i això, a l'Orfeó Canongí,
és un espai perfecte per fer de tot, també.
Doncs, tots feliços, contents
i avui, doncs, tanca el festival
el millor, el que diuen que és el millor,
sinó dels millors mags del món, del món.
Els millors mags del món.
Els més elegants.
Ell sempre diu que...
El més elegant.
Quan li diuen això, diu,
no, jo soc un dels més elegants.
És Juan Tamariz,
amb màgia potàgia,
la cabeza misteriosa,
sena Tamariz i màn obera.
I algú dirà...
I la Consuela Lorgia.
I la seva dona.
La maga colombiana Consuela Lorgia
també actua avui amb el Juan Tamariz.
Que és la seva dona, no?
Dic pel que cosa del safet.
Sí, sí.
I algú dirà, a veure,
amb aquest poder de convocatòria
que té Tarragona Ràdio,
que sempre l'ha demostrat,
per què no ha estat Juan Tamariz?
Perquè a aquestes hores
Juan Tamariz dorm.
Sí, t'ho comento.
Ha de descansar, ens ho han dit.
Va arribar ahir a la matinada.
Van arribar aquí a Tarragona
i la matinada
i vam anar a sopar.
I jo he fet un gran esforç
per despertar-me avui al matí
perquè havia fet un munt de coses,
però ens vam anar a dormir a les tantes, no?
Van arribar molt tard
i ens vam anar a sopar
i va estar una mica parlant a mi
del que faríem avui i tot això, no?
Amb la qual cosa,
ell, evidentment,
havia de descansar
per poder a la nit anar tot
pel públic de Tarragona,
que això sí que és molt important.
Va dir que està molt content
i molt il·lusionat
perquè és la primera vegada
que actua en un teatre
a la província de Tarragona.
Sí que havia actuat
per esdeveniments d'allò,
per empreses i tot això,
però en un teatre
i per públic
que pogués entrar tothom
és el primer cop a la província, no?
I la veritat és que estava molt content
i amb molta il·lusió, no?,
de mostrar la seva màgia.
La veritat és que fa moltíssima il·lusió
i és un honor i un privilegi
poder veure'l aquí a Tarragona
quan a Tamariz
tot un referent del món de la màgia,
allò que dèiem referent al món,
de fet li han donat un premi
a l'últim que li han donat a Pequín, no?,
si no ho dic molt entès.
A Pequín, sí.
Per la seva aportació,
a la filosofia de la màgia,
és a dir,
no només la creació de jocs,
sinó també els conceptes
que tenen relació amb la màgia,
conceptes filosòfics, no?
Que, és a dir,
que ell és un...
és un gran pensador de la màgia, no?
Gerard, no t'entretenim més,
volíem felicitar-te
a tu i a tot l'equip
que heu fet possible
que la ciutat continuï gaudint
d'aquest festival de màgia
i ja a un nivell més personal,
tu que ja comences a tenir un nom,
en aquest camp,
buscant alguna cosa per acompanyar en un espectacle,
o en un màgia,
no sé si tu no envols a mi el teu espectacle,
no sé per quina raó,
però amb les amistats que tens, no?
Jo prometo que aquest any a la roda de premsa,
és que hem partit o noia del públic
per la meitat en dos,
l'any vinent farem alguna cosa amb tu,
si véns jo a la roda de premsa
farem una lavitació espectacular,
no sé, alguna cosa...
Què m'estàs dient?
Que em faràs lavitar?
Sí, lavitar pels aires,
ho podem fer amb Metropol,
que el Metropol té una altra bastant gran,
com a teatre,
el magatzem potser que l'adonís
un cop al cap en sec, no?
Sí, és veritat,
el Metropol és...
El nostre més baix, no?
Gerard,
les paraules no se les emporta el vent,
la tecnologia ho deixa això enregistrat,
d'aquí un any,
vull l'habitar...
Em comproveto,
em comproveto fent a l'habitació.
Perfecte.
Només deixa'm dir una cosa,
això dic de veritat,
a mi m'agradaria donar-vos les gràcies a vosaltres
per la difusió i el seguiment del Teatre Màgic,
perquè hi ha molta gent,
i això t'ho dic de veritat,
que vi hem aturat pel carrer,
i diu,
escolta'm,
diu, vaig sentir a Tarragona Ràdio
que feia això de màgia,
no sé què, no sé quantos,
és a dir,
que moltíssimes gràcies a vosaltres
per la difusió, no?,
perquè també així és una forma
que la gent també se n'assabenti
del que fem a casa nostra.
Doncs t'asseguro...
Moltíssima gràcia.
T'asseguro que és un plaer fer-ho.
L'any que ve em fas la vita, Gerard.
I tant, queda registrat, eh?
Em comprometo.
Ara, per completar-ho,
fi de festa,
regalar-hi unes entrades als oients,
què et sembla?
Adéu-s'que ve?
Molt bé, fantàstic.
Una abraçada ben forta.
Molt bé.
Adéu-siau, fins aviat, adeu.