La pluja és cabuda però nosaltres encara ho som més
i aquí seguim en directe des de la plaça del Tarragonès,
programa especial del Matí de Tarragona Ràdio
amb la Fundació Casal en l'Amic.
Aquí a Torreforta coneixem una petita, petitíssima porció
de totes aquelles persones que viuen, que treballen,
que s'esforcen dia a dia,
perquè aquest sentit comunitari pel qual s'aposta
doncs vagi guanyant terreny.
Insisteixo que és una petita mostra perquè a la que t'acostes
a aquest barri o a qualsevol altre te n'adones
que el teixit associatiu és ampli i és molt i molt potent.
Immediatament us presentarem els següents convidats
però em penso que el Josep Ardila el veig aquí en un...
Tothom està raconat avui, fugint del fred i la pluja
i em penso que tens algun que altre convidat o convidada
que treballen a la Fundació en diferents projectes, no?
N'hi ha uns quants per aquí perquè...
Tímids, tímids.
Una mica tímids, sí, però no passa res, no passa res.
Ens acompanya, per exemple, la Mercè. Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, el fred?
Bueno, anant aguantant.
Has menjat xocolata també o no?
I coca.
I coca.
Ella treballa al Pla Educatiu d'Entorn, si no m'equivoco.
Quina és la teva funció dins de la Fundació Casal Amic
i en concret en la teva tasca?
Quina és la tasca que tu desembobobes?
Bueno, jo porto una mica la coordinació d'aquest projecte.
El Pla Educatiu d'Entorn és un projecte de cooperació conjunta
entre el Departament d'Educació de la Generalitat
i l'Ajuntament de Tarragona,
que el que pretén és dotar de recursos, actuacions, estructures
per afavorir l'èxit educatiu de l'alumnat
i la cohesió social de tota la comunitat educativa.
I després porta una mica la coordinació de les actuacions,
una mica el treball en xarxa
i des de la casa, doncs això, la coordinació del projecte.
I què tal? Bé? Contenta? Quants anys fa que hi treballes?
Que treballo a la Fundació, doncs aquest seria el cinquè any
i en el projecte en concret el tercer.
I bé, anem aguantant.
Els resultats positius?
Sí, n'hi ha alguns, però encara hem de continuar treballant,
que suposo que també és la gràcia.
Una mica quin és el dia a dia en aquesta feina?
El dia a dia és ràpid i corrent.
És treballar moltíssim, però bé, també intentar trobar espais
per reflexionar i per pensar com fem les coses.
Però el dia a dia la casa és agradable.
És un entorn de moltíssima gent amb moltes ganes de treballar
i amb moltes ganes d'aprendre.
A més, som una gran família, la Fundació Casal de Amic.
Sí, sí, en parlem de la casa.
Ja és la casa, ja és la casa.
Mercè, moltes gràcies i ànimos.
Gràcies a vosaltres.
La Mercè, una de les...
És molta gent que treballa amb la Fundació.
Aquí treballa molta gent i, com insistim, des del primer moment
es treballa d'una manera molt coordinada.
I en aquest sentit us vull presentar, bé, presentar, saludar, en tot cas,
perquè no és la primera vegada que parlem amb ella al matí de Tarragona Ràdio.
És Andrea Sonia, la coordinadora del Pla de Desenvolupament Comunitari.
Andrea, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda i també en volem saludar l'Armand Torney, la Paqui Sturitz.
Armand Paqui, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Ells venen directament des de la parròquia, estan a Càritas,
ells fan també una tasca amb molts més companys
i la veritat és que ara m'explicava la quantitat d'activitat
que genera la parròquia en general, parlarem de Càritas en particular,
que mereixeria un programa a banda, que també el farem, Armand, eh?
D'acord.
Ara signarem el contracte, aquest sense paper ni llapis, però el farem.
A veure, el Pla Comunitari, el Pla de Desenvolupament Comunitari,
és un pla que ha donat molts, molts fruits i que encara està donant.
Estem en ell.
Andrea, en Déu-n'hi-do, no?
On l'ubiquem en tota aquesta estructura del que és el centre cívic, el barri, tot plegat?
A veure, jo com a tècnica estic ubicada a l'Associació de Veïns Progressistes de Torreforta,
estic allà d'Ocupa i la veritat és que em tracta molt bé.
Perquè amb la Fundació Casa Llamic també ho comentàvem, que són ocupes aquí.
Estàs a l'Associació de Veïns.
I aleshores, quina és la vostra tasca? Com treballeu?
Des del Pla Comunitari el que intentem és coordinar totes les associacions
que hi ha a Torreforta i ara hem ampliat també la granja del Pilar
perquè és el que parlàvem dels límits de barris,
que ningú sap molt bé on s'acaba Torreforta, on comença un altre barri,
que tampoc no té molta importància des del Pla Comunitari.
Llavors ara hi participen 17 associacions d'aquí de la zona,
des d'AMPES, des de la parròquia, des de l'Associació de Veïns,
de quatre associacions de veïns, hi ha també la Unió de Comerciants,
hi ha tota la sèrie d'entitats que tenim aquí al barri.
I la Fundació?
La Fundació Casa Llamic col·laborem puntualment.
Perquè allí només hi ha, diguéssim, associacions.
Sí que hi ha participat també el Centre Cívic d'aquí de Torreforta,
però amb tancar-ho tampoc estem treballant més a nivell delimitat de Torreforta.
Llavors, com que Casa Llamic està ubicat a Camp Clar,
no participen a la taula, sí que participaven a la de Camp Clar.
Sí, és una mica aquell plantejament d'encreuament entre entitat i moviment tècnic.
Una de les dificultes que tenim a Casa Llamic és que mai sabem des d'on parlem,
com a entitat veïnal, com a grup tècnic,
perquè també ens hi barregem una mica.
Llavors, el que fem és més col·laboració, suport a les accions o el plantejament que es fa.
En projectes comuns o hi ha algunes activitats que hem organitzat conjuntament,
però de moment seguim amb la coordinació, diguem-ne.
Clar, de totes maneres, això és el que permet,
davant de la falta d'informació objectiva escrita,
per dir-ho, d'una manera que esmentàvem a l'hora anterior,
això us permet conèixer de primera mà les necessitats
i en quins punts ha d'apostar el pla, no?
Exactament.
Els projectes que es fan a través del pla comunitari,
sé que sabem que no són uns grans megaprojectes que duraran molt amb el temps,
però sí que anem fent projectes petitets,
que són realment els que donen fruits a nivell de barri.
I nosaltres parlem amb la gent de carrer, com parlàvem ell,
i amb la gent que utilitza centre cívic,
i amb la gent dels col·lectius, que són realment la gent que viu al barri.
En funció de totes aquestes problemàtiques o necessitats que detecteu,
quins projectes esteu dient a terme en aquests moments?
En aquests moments, estem ja a final d'any.
A final d'any, no? O quins heu fet?
No, durant l'any, i que esperem que continuï,
tenim la web de Tarragona, ponent.com,
aquesta web ja té gairebé 500.000 visites,
hi ha l'apartat d'entitats, on es poden registrar totes elles,
l'apartat de comerços, l'apartat de serveis,
a part de l'apartat de notícies, on totes les entitats i serveis del barri
poden fer difusió de totes les activitats que munten.
Llavors, a part d'aquesta web, també hi ha un projecte
que és la xarxa d'intercanvi de coneixements,
que no és una cosa nova, però que aquí sí que és la primera vegada
que jo conec que es fa.
Ja són més de 80 usuaris.
Cada setmana fem diferents tallers,
tots s'imparteixen per una persona voluntària,
i les persones que assisteixen al curs d'aquesta persona,
després ofereixen a ells alguna cosa a canvi,
o fent de professors d'altres activitats,
com a voluntaris de les 17 associacions del barri.
Llavors, ara en marxa hi ha un grup de teatre,
un grup de dibuix manga,
un grup que apren a parlar el català,
no escriure'l, sinó a practicar i perdre la vergonya
de parlar el català.
Lo hip-hop, que són un grupet de joves que ballen hip-hop,
un mesclen amb altres estils,
però és un grup de hip-hop.
Durant l'estiu també vam fer un grup de dansa
del ventre i de Bollywood,
hi ha un grup d'escacs, i va créixent, va créixent la cosa.
Ja on dius que ens hem d'apuntar per aprendre tot això?
Per inscriure's, ho podem fer.
La idea és fer-ho créixer a nivell de zona,
que no es quedi sol la Torreforta,
sinó que això es pugui ampliar a tot arreu
i que siguin, per exemple, les associacions de veïns,
les líders en portant davant aquest projecte,
perquè és una manera d'apropar gent jove
i gent de tot tipus dintre
les associacions de veïns,
que a vegades ens queixem,
com arribem als joves,
com arribem al col·lectiu immigrant,
com arribem...
És una manera d'apropar la gent a les associacions.
Llavors, oferir, per exemple,
els espais d'una associació de veïns
per fer un tall de dibuix manga,
jo crec que és una manera que 7-8 joves
coneguin on està l'associació,
coneguin els membres que la formen
i que a poc a poc vagin integrant aquesta xarxa.
En totes aquestes activitats
heu aconseguit que s'interrelacionin
nois nascuts aquí
i nois no vinguts que treballin junts?
Inclús gent adulta amb gent més jove...
Ja sabeu que a les escoles i als centres educatius
la tendència és que a dins de l'aula
s'agrupen en funció dels orígens
quan surten al pati i tot plegat.
En general parlo.
A través d'aquestes activitats fora de l'aula
aconsegueu que tothom s'interrelacioni?
Si alguna cosa té de positiu
la xarxa ciutadana
és que està justament formada
per la xarxa ciutadana.
El sistema educatiu en concret
és un sistema segregador
ho diuen els estudis
no ens ho inventem nosaltres.
Quan està construït des d'un plantejament social
des de les entitats
això desapareix perquè no hi ha opció.
Jo crec que aquí
sobre la xarxa d'intercanvis
jo crec que és un plantejament
que no sé si som molt conscients
però estem plantejant mogudes
que s'estan fent en àmbits molt alternatius
de vegades parlem de les cases ocupades
de centres socials ocupats
que és un dels plantejaments que fan
que són les xarxes d'intercanvi de coneixement
és aplicar noves tendències
que s'estan generant
noves i velles tendències
que s'estan aplicant
a la ciutadania
des d'un plantejament tècnic.
Jo crec que el plantejament
que abans parlaven el Santi i el Toni
de vegades necessiten més recursos tècnics
és en això al que es refereixen.
Gent que pugui plantejar
altres visions
que s'estan utilitzant
pel món
i poder-les aplicar.
Jo crec que s'ha remarcat aquest plantejament
que l'Andrea és un d'aquests recursos tècnics
que el territori necessita
i de vegades està massa sola.
Bueno, tenim també la col·laboració
amb els punts òmnia
hi ha uns plans d'ocupació
i llavors hi ha la coordinació
amb tots els serveis
que sense ells sí que no podríem fer res
perquè les entitats són importants
però els serveis que són
els que donen l'atenció
a aquests de la gent dels barris
també és molt important.
Projectes bona part d'ells
adreçats als joves sobretot, no?
No, hi ha de tot.
Hi ha de tot
perquè la xarxa d'intercanvis
no està adreçada a les joves
està oberta a tothom
tingui l'edat que tingui
és una activitat
pot ser que el teatre
tenim gent de 50 anys
i joves de 16
al mateix grup de teatre
és una mica oberta a tothom
i depèn de la demanda
que ofereixen aquests joves
o aquestes persones més grans
se planifiquen les activitats
però que és una cosa oberta a tothom
no va dirigida a ningú.
Jo el que estic observant
a mesura que vaig parlant
amb tots vosaltres
és que la gent que treballeu
aquí al barri
des de les entitats
l'organigrama
l'heu de tenir molt clar
aquí he de trucar
vaig a la parròquia
parlo amb la fundació
he de trucar a l'Andrea
teniu claríssim
l'organigrama?
L'organigrama
més que posarem
és el circuit
que és la gràcia
és aquest circuit
que saps per on has d'anar
per arribar allà on vols arribar
és aquest plantejament.
I escolta Andrea
què he sentit
que esteu preparant
un banc de temps?
No, el banc de temps
és aquest que deies
i què tal?
Com està funcionant?
És que el banc de temps
des d'un principi
es planteja
des de l'associació
de Torrenova
hi havia un noi
que havia presentat
aquest projecte
però no s'ha acabat
de tirar endavant.
Llavors volíem lligar
el banc de temps
que és més canvi d'hores
de jo t'ajudo
Si jo sé cosir
tu saps anglès
doncs ens ensenyem.
Exacte
i vam veure
que des d'aquí
funcionava millor
a nivell d'activitats
perquè primer
hem de començar
per les activitats
conèixer aquesta gent
i després veure
quines necessitats tenen
que començar
per un banc de temps
sense tenir gent.
Diguem que és una primera fase.
Exacte
i llavors això
s'anirà ampliant
tal com els usuaris desitgen.
I què tal pinta?
Molt bé.
Pinta bé, no?
Molt bé
i estic molt contenta
dels resultats que ha tingut.
Tenim col·lapsat centre cívic
també
perquè ara les associacions
també estan
en tot el tema
de Carnaval
llavors
tenen ocupades
les associacions
per la creació
de la disfressa
de Carnaval.
Bona part d'aquests projectes
tindran continuïtat
ben segur
que s'aniran creant
de nous
cada el 2010.
La idea és que
sí
que es vagi ampliant
cada vegada són més
cada vegada són més gent
més entitats
i la força va creixent
cada cop tenim més força
és un treball molt lent
perquè sempre diuen
que és un treball
de formigueta
però la cosa
va creixent.
L'Armand i la Paqui
són persones molt actives
dins de la parròquia
però els hem convidat
en qualitat
de voluntaris
de Càritas
tot i que feu altres coses
ja ho sabem
al barri
i aquests dies
l'actualitat
de la ciutat de Tarragona
ens ha remès
a situacions
realment complicades
de falta de recursos
a vegades
no ens agrada
parlar de pobresa
la pobresa potser
té moltes connotacions
i no només econòmiques
falta de recursos
econòmics
des de Càritas
se'ns està parlant
moltíssim
des de fa dies
de les mancances
que hi ha
d'aliments
s'han de tot plegat
la situació econòmica
actual
està creant
un nou perfil
de pobresa
que Càritas
està tenent
juntament amb altres entitats
com a la Creu Roja
de manera immediata
vosaltres aquí al barri
això també
heu detectat
que s'ha greujat
exacte
des de fa un parell d'anys
cada vegada
hi ha més persones
amb unes situacions
molt greus
però que fins aleshores
estaven bé
tenien feina
anaven pagant
les seves hipoteques
o anaven pagant
els lloguers
i ara es trobem
que moltíssima gent
ja no
ja no dels emigrants
sinó tan sol
tan bé
també del barri
del nostre barri
també ens venen
persones
que necessiten
un cop de mà
però ràpidament
el que passa
que nosaltres
en el tema
del que és
Càritas per Roquial
des de fa
un parell
o tres d'anys
vam
triar
l'opció
de no
repartir
aliments
però hi ha
un motiu
molt
específic
en aquest tema
primer teníem
mancança
de llocs
per poder-lo guardar
i poder
fer això
pocs voluntaris
pocs voluntaris
que hi venen
en aquell moment
i una de les coses
que més ens va fer
tallar
amb el tema
dels aliments
va ser
les obres
la parròquia
tenia ja 54 anys
les portes
estaven corcades
hi havia goteres
o sigui
era una cosa
desastrosa
i allí no podíem estar
van haver de tirar
tot a terra
i aleshores
vam quedar
només amb el solar
solar i el temple
i a partir
d'aquí
van dir
mirem-s'ho
des d'un altre punt
de vista
si nosaltres
cada 15 dies
tu véns
a buscar
aliments
perquè jo
te'ls donaré
i tu tornes
a venir d'aquí
15 dies
no es belluga
no es mou
s'enquista
i el que
vam intentar
aleshores
és canviar
el que és
l'estructura
i fer
el que podríem dir-li
tallers
ajudar-los
a tirar endavant
amb un altre tema
que és
aprendre
a fer coses
hi ha persones
que venen
a buscar feina
buscar treball
però resulta
que no tenen
l'idioma
no poden entrar
a treballar
l'objectiu
és que no es cronifiqui
aquella situació
amb la que viuen
exacte
nosaltres el que fem
ara en aquests moments
des d'això
fa uns quants anys
fem tallers
els tallers són
perquè vagin
aprenent
i vagin veient
de quina manera
poden canviar
la feina
que tenien
tota la ideologia
que tenien
i canviar-la
perquè puguin anar
a buscar feina
encara que no és
la d'ells
però que ja
es van preparant
per fer altres coses
també adreçar-los
és el que diu
l'acollida
que és el que fa Paqui
que és adreçar-los
a buscar
llocs
per trobar treball
per trobar feina
Paqui
un dia
qualsevol de la teva tasca
aquí a la parròquia
Càritas
amb això que diu
ara l'Armand
com seria?
Bueno
pues
en un principio
saber escuchar
saber escuchar
sin prisa
las necesidades
de aquella persona
que viene
angustiada
y entonces
pues
dedicar este tiempo
y pensar
de qué manera
se le puede ayudar
o derivándolo
a un sitio
o derivándolo
a otro
Recursos propis
Càritas no té
és a dir
vosaltres
doncs
sí que
Càritas té
programes d'inserció
i tot plegat
però ja sabem
com estan les coses
en l'actualitat
per tant
tornem
allò que estem incidint
tot el programa
teniu contacte
amb la resta d'entitats
i probablement
truqueu
tinc un cas
una persona
això
sabeu
on podríem
donar-li un cop
de mà
no?
Jo crec que
a Torreforta
s'ha de remarcar
que van decidir
canviar el model
d'un model purament
assistencial
que era el que es feia
a intentar construir
en la xarxa
el teixit social
el treball social
aplicar-lo
des d'un plantejament
ens torna a mostrar
i vaig recuperant
les tonetes d'abans
però ens remarca
allò que deien
abans el Santi
i el Toni
el plantejament
la societat civil
acaba donant resposta
a aquelles dificultats
que hi ha
és a dir
hi ha unes dificultats
socials concretes
i la gent
s'acaba agrupant
acaba reformulant
la seva mateixa pròpia
seva pròpia
fórmula
per plantejar
realment
les càritas
perquè la gent
de Camp Clar
que continuen donant
aliments
la sobresaturació
és brutal
les situacions
són molt complicades
que avui no ens han podut
acompanyar
però que
continua creixent
en aquella demanda
parlant un altre cop
del tren
aquell últim
vagó
que semblava
que se'ns desmuntava
d'aquests cinc vagons
catalans
que en principi
és la nostra màquina
que és la nostra població
aquell vagó
cada cop
està creixent més
i és cada cop
més gran
i si no
no atenem
amb certa facilitat
i amb certa agilitat
no ens donarà temps
a que no descarrili
Clar, Paqui
és el que deia l'Armand
fins fa un quant temps
la majoria de persones
que entraven
en aquest circuit
eren immigrants
Sí, i lo són
i encara ho són
però també
gent d'aquí
Sí, sí
però les motivacions
deuen ser diferents
Bueno
Manca de recursos
tots, clar
Falta de treball
Falta de treball
Sí
I sabeu
per què se us adrecen
a vosaltres
a Càritas?
Això és una pregunta
que sempre fem
quan parlem
amb la gent de Càritas
que parlem sovint
Pues buscando ayuda
Buscando ayuda
Se encuentran
en una situación
que bueno
pues lo prueban todo
Lo prueban todo
Entonces pues
estamos en contacto
con los trabajadores sociales
y también en contacto
con Càritas de Tarragona
y bueno
pues la parroquia
va haciendo lo que puede
Més dones
que homes
últimament?
Pues hay de tot
Últimament
hi ha dones
que venen soles
algunes d'elles
Sí
Sí, sí
Sí
Vienen solas
Unas pues
A ver
Las magrebis
normalmente
suelen venir
las mujeres
más
Y bueno
pues
las de Senegal
y todo esto
vienen
también solas
También solas
Depende
Depende
Hay veces
que viene la pareja
y hay veces
pues que vienen
dos mujeres
A ver
Paci
vosaltres
sou voluntaris
quan no podeu
donar
resposta
a aquella persona
què us passa
per dins?
Ui
Esto es una angustia
muy grande
Marxar cap a casa
amb un
no sé
un corp
una mica trencat
i
clar
encara que
encara que
diuen
tranquil
quan surtis d'aquí
no t'hi amoïnis
deixa-ho tot
perquè si no
això
tan se val
És allò
de posar distància
no s'hi pot posar
no s'hi pot posar
però hay que ponerla
hay que ponerla
porque si no
té un des
clar
llavors es la nostra salut
i no podríem
continuar el dijous
vinent
a obrir les portes
clar
jo he sentit
parlar d'alguna cosa
d'un menjador social
bé el menjador social
és un menjador
que ha posat en marxa
entre Càritas
l'Ajuntament
i crec que
una altra entitat
també
això potser el Jordi
ho sabrà més bé
no?
en aquest cas
la xarxa Santa Tegla
ja ha començat a funcionar
fa un parell de setmanes
exacte
nosaltres tenim
només
la informació
en paper
i tot això
però
bé
ens hem de posar
en contacte amb ells
per ser que no han pogut
aquests dies
la parròquia és un punt
importantíssim
aquí al barri
de Torreforta
però també són
les associacions
que aglutinen
les persones magravines
des del punt de vista
religiós
o de creences
hi ha una comunitat
molt àmplia
del culte
hi ha contacte
generalment
també es pot crear
així com
en associacions de veïns
es pot crear
un contacte
i una relació
entre
aquestes
tres puntals
diguem-ne
del que és la religió
que conviu aquí
al barri
no hi ha cap problema
immigrants magravines
i altres persones
que siguin del culte
van a Càritas
que pertany a la parròquia
sí
però és que tenim
coses que són curioses
també
que hi ha persones
que són
que són magravines
que tenen
una religió musulmana
i que
venen de voluntàries
a netejar el temple
és una cosa
que et quedes
una mica parat
nosaltres tenim el temple
i a més a més
tenim el casal
el que és
el centre
el centre parroquial
nou
i bé
un dijous cada mes
es fa neteja general
i allí tenim
persones magravines
i dius
bueno
però clar
què venen a fer aquí
si això és una altra religió
no no
ells pensen
que fan
fan algo
que creuen
que fan bé
a tothom
sense mirar res més
del que és el tema
de religiós
plantejament d'ecumènic
per desgràcia
està
és el que t'anava a dir
no no sé si
està molt llunyà
per desgràcia
home és un reflexe general
exacte
la història
és que
passa com
com amb tot
les grans nacions
s'acaben barallant
els grans estats
s'acaben barallant
entre ells
però la gent
hi conviu
i s'hi xerra
i entre l'esperança
el guirre i el montill
hi ha mal rotllo
però els meus cosins
madrilenys
ens truquem
i xerrem
i continuem vivint
una mica
una mica
aquest plantejament
aquesta convivència
Armand
Paqui
moltíssimes gràcies
per venir
espero que ens retrobem
molt aviat
en aquest programa
que ara signarem el contracte
a la parròquia
molt bé
se'm oblidava una cosa
que ara a partir del mes de gener
intentarem obrir de nou
la tenda filigrana
molt bé
doncs que tothom comenci
a portar roba
que s'ha de posar al dia
ja han començat
ja han començat
és una campanya habitual
de tot l'any
i ara la inauguració
serà important
ha quedat una tenda molt bonica
també gràcies al treball
de l'equip
de l'equip de manteniment
que és un altre equip
que hi ha allí
tal com ho t'ho he explicat
al començament
el micròfon tancat
hi ha molts equips
molts grups
que fan coses
i l'equip de manteniment
ha sigut primordial
per tirar endavant
el tema
de la tenda Càritas
perdó
la tenda de filigrana
és que filigrana
està completament lligat
amb això
que comentàveu vosaltres
no estem donant roba
estem fent programes
d'inserció laboral
i és el més important
i l'aportació
que podem fer
la gent
la ciutadania
és senzillament
portar la roba
que està usada
a les parròquies
aquesta roba
es treballa
la deixeu estupenda
i després es ven
a un preu simbòlic
que és assequible
a qualsevol persona
hi ha l'altre company
també el Gavi
que es perd el cap
només per anar
a les grans empreses
a preguntar
si poden portar currículum
i ell
se n'encuida
envia currículums
per correu electrònic
a casa seva
se'n va amb el seu cotxe
a foment
se'n va
a moltes empreses
d'aquestes importants
i alguna
alguna ha pogut entrar
a treballar allí
doncs
si treus una persona
de l'atur
tot això
que també
doncs
és una satisfacció
però el Gavi
és que
és una formigueta
aquest no va ara
a veure
ja ho sabeu
nosaltres insistim molt
que heriters
és d'aquelles entitats
absolutament compromeses
amb la nostra societat
els 365 dies de l'any
sempre que tenim ocasió
ens agrada molt
posar en valor
la seva feina
que com a voluntària
que és
també és anònima
i no ens han pogut
extendre
en tot el que fan
aquí a la parròquia
però com a mínim
pensàvem que havien de ser
presents avui
i ho han estat
en les persones
de l'Armand Torner
i la Paquisturit
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per la tasca
que feu tots vosaltres
bones festes
i molt bones festes
Andrea
l'any que ve
parlem d'aquests projectes
que han de tornar a començar
trobarem una estoneta
farem la visita
moltíssimes gràcies
tenim els
Vergüenza ajena
que tenen una voluntat
de ferro
de veritat
que sí
a veure
que us veig les cares
bueno
no teniu més cara
de fet
que la resta de personal
que som aquí
a veure
Sergi
què cantem ara?
doncs ara cantarem
un tema que es diu
Ramillete de dolor
pensava que em diries
un altre nom
perquè el primer
era el Manolo
el segon tema
també estava dedicat
a un personatge
te'n podria dir
un altre nom
si vols
però farem Ramillete
vinga doncs Ramillete
quan vulgueu
Vergüenza ajena
en directe
ayer
no te volví a ver
y yo no sé por qué
sigue esta puta mentira
la volviste a hacer
y es que por eso
yo no te olvidaré
Ramillete de dolor
que me ha dejado llena el corazón
la careta en la flor
que se marchita por tu hueso
son la esperanza del sol
que me alumbra cada mañana
por tu ventana
y me parten dos
y yo no sé por qué
y yo no sé por qué
tú
tú
que ayer abriste mi puerta
sin pensar a quién molestaba
o quién hubiera
tras ella
tú
venías medio
peripuesta
y yo con esta peluca
que la gorra me sujeta
vámonos
vámonos
a cogernos de las manos
a jugar como dos nanos
a pensar que en esta vida
pasaremos los veranos
pintando de lado a lado
enredando nuestros brazos
fumándonos toda la hierba
buena calla
por el sedasu
Ramillete de dolor
que me ha dejado llena el corazón
son la careta en la flor
que se marchita por tu hueso
son la esperanza del sol
que me alumbra cada mañana
por tu ventana
y me parten dos
tú
qué querías que hiciera
si tuve que apagar la vela
aunque no estuviera
tú
que me tuviste a tu vera
y te partías el pecho de mí
cuando cerraba mi puerta
vámonos
vámonos
y suéltame ya la mano
quiero deshacer el lazo
y pensar que me he librado
de aguantarte
todo el pudo verano
los pintan y los pintados
me tienes abandonado
ya piensas que yo estaré aquí
sentadito y esperando
Ramillete de dolor
que me ha dejado llena el corazón
son la careta en la flor
que se marchita por tu hueso
son la esperanza del sol
que me alumbra cada mañana
por tu ventana
y me parten dos
son la pera
que me ha dejado llena el corazón
la careta en la flor
que se marchita por tu hueso
son la pera
son la esperanza del sol
que me alumbra cada mañana
por tu ventana
y me parten dos
y me parten dos
me parten dos
me parten dos
me parten dos
y me parten dos
me parten dos
y me parten dos
me parten dos
me parten dos
y me parten dos
me parten dos
me parten dos
y a mi en tormento
Porta'm a casa la mi, me pari ten dol...
Bravo!
Ei, nois, ara per aquí em deien que bons que són, com sorpresos, no?
Que bons que són aquests Verguent Fajena, què es pensaven?
Us podeu quedar una mica més?
Es van pensant, no m'estranya perquè fa un fred que pela, farem una altra cançoneta?
Ara em diu en tot cas l'horari i intentem adaptar-ho.
Sabem que teniu altres coses que fer que dedicar-nos a aquest matí sencer
aquí davant del centre cívic a la plaça del Tarragonès.
Ara són dos quarts d'una del migdia, cinc minuts, fem una petita pausa
i de tornada saludarem el següent convidat, el doctor Javier Allué.
El matí de Tarragona Ràdio.
A veure, tu vols passar un Nadal diferent amb la noia amb qui surts, no?
Sí.
D'acord.
I què et sembla un viatge en cotxe per les vinyes de la Rioja,
amb passejos a la llum de la lluna i sopars d'allò més romàntics en restaurants de somni?
Home, jo havia pensat més aviat una cosa tipus ruta pels estadis de primera divisió.
Però potser això que dius és millor.
Sí, potser sí.
Sigui quin sigui el viatge que t'imaginis, tria bé qui et guia.
Nova guia Rapsol 2010.
Abans guia Camsa.
Regala-la per Nadal.
Aquest Nadal amb Eroski emporta't productes gratuïts.
Per la compra d'una peça de rèmola 8,90 euros-quilo
et regalem una ampolla de 75 centilitres de vi blanc d'agulla.
El Pla B. El teu pla per estalviar.
Només en el teu hipermercat Eroski a Altafulla.
Tarragona Ràdio et porta de compres per Tarragona.
Avui visitem...
Quan compres les joguines, no te les juguis.
Confia en una botiga de tota la vida.
A Carpi Joguines trobaràs tot el que estàs buscant pel teu nen.
La seva experiència els ha convertit en autèntics especialistes.
Consulta ara també el seu àmpli català en disfreses.
Carpi Joguines, al carrer Redding 38, cantonada amb Cristòfol Colom.
De compres.
Tienes el pelo rizado y encrespado?
Tienes el pelo muy castigado y sin brillo?
¡Tenemos la solución!
Cristina Ortiz Peluquería te ofrece el único tratamiento de queratina en Tarragona.
Tu pelo cambiará desde la primera aplicación y se mantendrá así durante 3 o 4 meses.
Pruébalo y alucinarás.
Reconstrucción de la fibra capilar instantánea.
Cristina Ortiz Peluquería, en francés bastos 16, teléfono 977 24 20 72.
De compres.
En Calzados Luceño, encontrarás lo que buscas para toda la familia y al mejor precio.
Tenemos todas las marcas.
Mustang, Portí, Hoy voy, Chica 10, Cangarús, Levis...
Calzados Luceño, muy cerca de ti.
Estamos en Cambrils, Vilaseca, Reus, Bonavista, Torreforta, San Pere y San Pau.
Y en Tarragona, en la calle Real 38 y en la avenida Ramón y Cajal 65.
De compres.
Hey, ¿tienes hambre?
Ven a La Barra, el nuevo restaurante bar donde podrás comer absolutamente de todo.
Desayunos variados, todo tipo de ensaladas, pasta, pizzas, meriendas, tapas...
Abrimos de 7 de la mañana a 9 de la noche.
La Barra, en la calle Pere Martay 25, esquina con Ramón y Cajal.
De compres.
Joyerías Maragda y Alvea te desean felices fiestas
y que encuentres el regalo perfecto para tus seres queridos.
Una joya, un reloj, son regalos con los que siempre quedas bien.
Y en eso, somos expertos.
Tenemos las principales marcas y somos distribuidores oficiales de Basel y Viceroy.
Ven a vernos. Joyerías Maragda y Alvea, en la calle Redin 39.
Para saber qué compra aquí estas festas, da compras.
La guía comercial de Atarragona Radio.
El matí de Atarragona Radio.
Ara són dos quarts d'una del migdia, gairebé nou minuts.
Seguim amb tots vosaltres en directe des d'aquí, des de la plaça del Tarragonès,
en aquest programa especial de Nadal.
El matí de Atarragona Radio i la Fundació Casal, l'amic Jordi.
Déu-n'hi-do la quantitat de convidats i convidades que han anat passant
per aquest estudi a l'aire lliure, improvisat.
Se n'ha parlat en diferents moments dels diferents aspectes que envolten la vida comunitària.
Han parlat d'educació, de programes socials.
I en algun moment, i ho recordo,
amb Santiago Blanco de l'Associació de Veïns Progressista de Torreforta.
Parlaven de l'atenció sanitària i, en particular, de l'atenció primària.
De com s'ha multiplicat la població als barris de Ponent
i se'ls ha hagut de donar una resposta, també,
a aquesta necessitat bàsica com és la salut.
El cap de la granja, puntualment, ja es coneixen les informacions de la problemàtica
que pateixen quan que no dona a l'abast.
Ens acompanya aquí en directe i li agraïm moltíssim,
perquè fa fred i perquè ha tingut un matí molt atapaït,
el doctor Xavier Allué.
Doctor Allué, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Pediatre, antropòleg, també.
I ara, en l'actualitat, passa visita, com es diu comunment, al cap de la granja.
Sí, un dia a la setmana, els dijous.
Per tant, a tota l'experiència acumulada de molts anys d'exercici de la medicina,
és massa anys.
Diuen que mai s'és massa rig ni s'està massa prim.
Diuen, eh?
No ho sé.
No, però és ben cert que, després d'una experiència dins de la pràctica de la medicina,
però també dins del que és el món de l'estudi social de la medicina,
estar en un centre d'assistència primària com aquest, com el de la granja,
que té una població també molt concreta,
jo m'imagino que dóna una visió molt general de com està el panorama.
Home, jo estic en un punt d'avantatge, no?
Puc mirar des de sobre i tinc temps, perquè la meva feina ha canviat recentment.
He deixat de ser cap de servei de pediatria, cosa que ja tocava.
em portava 25 anys.
De fet, de cap de servei em portava bastants més,
perquè abans hem estat en altres hospitals.
I en aquest darrer any, el que portem de 2009,
una de les tasques que es tinguem assignades
és la consultoria de pediatria al centre de salut de la granja,
on hi vinc un dia a la setmana,
bàsicament per ocupar-me de problemes de pediatria social.
És a dir, tots aquells problemes que poden tenir infants
que els generen problemes de salut per la seva condició social
i al revés, tots aquests problemes socials que es generen problemes de salut.
Les dues coses.
En el sentit que hi ha situacions
que per si mateixes són determinants d'exclusió,
de manca d'atenció, de dificultats per tenir accés a la sanitat.
I al revés, hi ha malalties que generen dificultats a la família
perquè ocupen massa temps,
perquè han de portar el nen al metge massa vegades i tot això.
I el que hem intentat és d'acostar alguns recursos a aquestes famílies.
Ha participat el doctor Allué en diferents congressos
que han tractat el tema de la immigració en relació amb la salut.
Has fet molts articles.
Jo, tafanejant, és això tan gran que és internet que no em canso de repetir-ho.
He llegit alguna cosa del metge online que està publicat,
precisament de les notícies que recull el doctor Allué.
Diu, s'ha d'eliminar la idea rotundament equivocada
que la immigració porta problemes de salut
perquè només emigren aquelles persones que poden
i només poden les sanes.
Això és veritat?
En el sentit que els immigrants no importen malalties.
És en aquest sentit.
Porten les seves, les que puguin tenir.
Però que no tenim res aquí, ara,
perquè hi ha immigrants que no tinguéssim abans.
Ni tampoc el que s'ha estil·lat bastant als serveis sanitaris
és de generar equips d'atenció a malalties, diguem-ne, tropicals o exòtiques,
perquè són les que porten o les que poden patir els immigrants,
cosa que és certa relativament.
Per exemple, sí que és interessant el diagnòstic d'algunes malalties
que no són conegudes al nostre àmbit per raons ecològiques i climatològiques
i infeccioses i que paga la pena estar amatent amb elles.
I en aquest sentit, per exemple, l'Hospital J23 té ara una unitat
que es dedica al diagnòstic i al seguiment d'algunes d'aquestes malalties
que són abans desconegudes aquí.
Però això són molt poquetes.
Pel col·lectiu d'immigrants que tinc, que és molt nombrós,
estem parlant de dues penes, una dotzena de malalts
amb malalties aquestes, diguem, tropicals,
amb malalties de xagues o malària.
Hi ha casos de malària que fa molts anys que no se'n veien.
I dic molts anys perquè abans se'n veien.
Aquí al costat, en el nou municipi de la Caronja,
té els seus orígens precisament amb la malària.
La gent vivia en un lloc que es diu Marc Ricard,
que encara existia ell.
I allí hi havia uns tolls d'aigua,
perquè és la part baixa on està a l'abast.
I amb aquests tolls d'aigua hi havia mosquits
i els mosquits transmetien la malària.
I llavors la gent que vivia a Marc Ricard van anar al Bisbat
a dir, escolta, allí tenim molt mala vida,
tenim un àrea que no sabien exactament per què era,
perquè hi havia molta gent amb malaltia.
I aleshores va ser quan els canonges
els van cedir un àrea, que això es diu la canonga,
perquè anessin a viure tota la gent que vivia a Marc Ricard.
Allà dalt, com està una mica més alt, ja no hi havia mosquits
i per tant no patien la malària.
Vull dir que malària n'hi ha hagut aquí històricament
i ha sigut determinant de fenòmens demogràfic com és la constitució d'un nou ajuntament.
D'un nou ajuntament.
Però fixi's que ara m'ha vingut a la memòria,
i jo també començo a tenir ja una edat,
que quan jo era petita una vegada
vam anar tots els de Tarragona a vacunar-nos a sanitat de còlera.
Jo ho recordo com ho tinc present.
Vull dir que tampoc no ens pensem ara que som estupent.
L'epidèmia de còlera de l'any 1970, si no merro, 72.
Del 70 era.
72. Va haver-hi una epidèmia de còlera importada, evidentment.
Còlera és una malaltia, no sé si la gent sap el que és,
però és una malaltia que produeix unes diarrees molt profuses.
Això és el que és el còlera.
Ara estem parlant de l'epidèmia de la grip,
que és una altra novetat.
Aquesta tampoc l'ha portat cap immigrant.
Nosaltres la portem entre tots.
Jo més volia dir que el plantejament de les malalties tropicals,
jo intento viatjar cada any cap al llit d'amèrica,
és una història que feia molts de dies,
que reclamàvem els que viatgem,
que abans havíem d'anar a Sant Joan de Déu,
a Barcelona, a tractar-nos de qualsevol història.
O sigui que, a més, no és només una demanda d'immigrants,
sinó una història també dels viatgers.
Que quan arribem aquí, de vegades vas al metge i dius
acabo d'arribar de llit d'amèrica i no sé gaire bé si això és el que és.
És el que és, no?
Jo crec que ara l'àmbit de les malalties dels viatgers
està prou cobert a les nostres contrades.
Qualsevol que vulgui viatjar per turisme o per feina a països,
o bé algú que ha viscut allà i torna.
els nostres veïns que diuen
no sé què mai és tornar a Nigèria a veure els padrins,
o portar els nens cap allà.
Els poden adreçar al Servei de Sanitat Exterior,
que està al port de Tarragona,
per qualsevol tipus de vacuna,
qualsevol informació i qualsevol tipus de vacuna que puguin necessitar.
Això és important.
i els que tornant d'un viatge,
que han anat a visitar la seva família
o han anat a fer un viatge més o més exòtic,
o han anat de safari,
quan tornen aquí poden rebre atenció
perquè hi ha equips que poden fer el diagnòstic.
que l'altre dia em recordava de l'ingrés
de l'actual vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
el senyor Carol Rovira,
que va fer un viatge al Sahara
i va contraure una malaltia per la qual va estar ingressant.
I com que això va sortir als mitjans,
no estic revelant cap confidencialitat,
perquè ho va superar força bé
i va estar ingressat això en 23.
Però fixeu que les malalties viatgen
i no necessàriament venen en forma de persones immigrades
que busquen una vida millor,
sinó que arriben des de viatges de polítics,
turistes i cooperants.
Per tant, aquest terreny jo crec que el tenim superat.
Què és el que heu de superar als metges pediatres,
en aquest cas,
davant del que és la visita d'un nen,
d'una nena malalta,
independentment de quina sigui la seva patologia?
Perquè no només heu d'afrontar la malaltia,
heu d'afrontar tota una sèrie de factors,
per les famílies immigrades
i per les famílies de tota la vida d'aquí,
i posem-li cometes.
El repte té un nom que és la competència cultural.
una de les coses que hem de fer,
i estem fent i acabarem de fer algun dia,
és que els metges han d'adquirir entre les seves competències,
les capacitats que tenen de fer coses,
que han de saber prendre l'atenció,
escoltar monfonendo,
interpretar una radiografia,
també han de ser capaços d'interpretar l'altra cultura,
o la cultura de l'altra, digueu-ho com vulguis.
Això és més important, o més transcendent potser avui en dia,
perquè reconeixem que al nostre entorn hi ha cultures diverses,
però de fet ho ha sigut sempre,
perquè hi ha una certa distància entre la mateixa cultura del metge
i la cultura de la gent.
Sobretot perquè els metges,
a mesura que ha anat evolucionant el nostre coneixement,
d'una forma realment exponencial,
el que els metges ara hem de llegir o hem de conèixer
és molt més, molts, molts,
de vegades més del que s'havia de conèixer
quan jo vaig començar a treballar,
doncs ara fa 45 anys,
ha plogut molt.
I per tant, cada vegada ens tecnifiquem més
i això també ens distancia de la gent,
perquè la gent va adquirint els seus coneixements
a través del que es diu a casa,
o el que veu per la tele,
o el que se n'ha dit pel carrer,
de la seva cura de la salut,
o de la que és tal o qual malaltia,
però no al mateix ritme.
Per tant, hi ha una distància entre el coneixement,
la cultura dels sanitaris
i el que és la cultura de la gent en general.
I aquesta distància, aquest pont,
l'han de creuar els metges.
Són els que han de posar-se al nivell de l'altre,
del seu malalt, del que demana assistència,
per conèixer exactament de què estan parlant uns i altres,
i fer aquesta tasca de mediador cultural,
del qual ara en tenim algunes figures
que ens estan servint quan la distància cultural,
a més d'aquesta natural que hi ha entre metges i malalts,
hi ha una distància cultural o idiomàtica,
perquè simplement hi ha gent que ve de lluny.
La competència cultural és aquesta capacitat d'adaptar-se a l'entorn,
i que en alguns països com els Estats Units,
a més a més, és un condicionant de vegades per rebre fons federal.
els hospitals americans han de complir una mena de decàleg que hi ha sobre la competència cultural,
que inclou el tenir material escrit disponible en diferents idiomes
perquè la gent ho pugui entendre,
el tenir persones que puguin fer de mediadores
amb circumstàncies de dificultat,
tenir intèrpretes, etcètera.
I generalitzant aquí com estem de competència cultural,
i si fem referència als barris de Ponent.
A veure, per sort, concretament a l'àmbit més proper,
jo crec que aquesta distància és prou reduïda.
La major part dels metges de medicina familiar i comunitària,
durant la seva formació, van adquirint els elements per apropar-se,
amb el després, aquí hi ha molta gent que fa molts anys que hi treballa,
hi ha molta gent que...
molts dels nostres metges que coneixen perfectament el barri,
coneixen perfectament el col·lectiu que tenen assignat.
Si és cert que en alguns àmbits,
i concretament això ha passat a la pediatria,
han canviat molts professionals darrerament,
han produït jubilacions, trasllats,
han que ha marxat,
que ha fet que potser dels nucli de pediatres
que estaven treballant a la granja fa cinc anys,
doncs ara no quedi més que dos.
I això ens ha generat dificultats.
però al mateix temps també hem incorporat
alguns metges que són estrangers,
i per tant de la cultura d'algun dels grups d'immigrants,
que amb això també els apropen.
Jo no sé...
A nivell de la pràctica quotidiana,
quan et trobes davant d'una família,
una mare, un pare,
clar, estan diguem-ne els d'aquí de tota la vida,
tenim una criatura,
i, escolta,
quasi que els posem en una urna,
i els envoltem allò com els formatges,
saps que posen aquella cúpula,
que no els toqui l'aire, que no els toqui un microbi.
És a dir, entre l'exageració que a vegades
exercim les mares, sobretot quan són els primers fills,
a diguem-ne la manca d'informació
i de formació que tenen les mares vingudes de fora
quan tenen el seu primer nadó?
Hi ha una diferència abismal, no?
Hi ha una diferència.
O això és un tòpic, també?
Bueno, jo crec que hi ha una diferència,
però també hi ha qüestions d'actituds.
I és un àmbit una mica complex.
No sé si ara deixen les coses prou clares.
Potser això de la sobreprotecció dels nostres nens,
no ara, sinó ja de fa anys,
és possiblement responsable d'una disminució
de les exposicions a agents externs
que tenen els nostres infants,
i això avui en dia s'hi atribueix com una de les causes de les al·lèrgies.
És a dir, quan tu ets massa net, de petit,
no t'embrutes a prou,
no tens a prou tes experiències immunitàries,
no generes tants anticossos.
I quan trobes altres coses que igual són comunes,
com pugui ser la llet o l'ou i tal,
generes anticossos contra la llet i els ous
i llavors devens al·lèrgic a totes aquestes coses.
O dir-ho d'una altra manera,
i ara hi ha moltes més al·lèrgies
perquè són més nets que fa 50 anys
que eren una mica més bruts.
Punto. Aquesta és l'una.
L'altra.
Això està clarament demostrat.
Això no és el que li anava a dir,
que això no és una teoria ni és una hipòtesi,
això és una realitat científica.
És una realitat científica demostrada.
Hi ha algunes malalties que ho van fer molt clar.
Per exemple, la polio era una malaltia típica dels països rics.
Perquè als països pobres tothom patia la polio de petit en forma de diarrea
perquè el virus de la polio que produeix habitualment és una diarrea
i generava protoimmunitat
com perquè després no fessis la polio paralítica,
que és una altra història.
Això s'ha acabat perquè tenim una vacuna i, bueno,
ja muerto el perro i s'acaba la ràbia.
Ja no ens dona problemes.
L'altre extrem és si la realitat que entre els col·lectius d'immigrants
els coneixements de mesures higièniques potser es posen en una situació
d'una certa feblesa a l'hora de, probablement,
utilitzar els recursos sanitaris.
Igual van una mica més...
Coneixen els circuits, perdó, doctor?
Jo crec que la majoria sí, però pot haver un període de temps al començament
quan són immigrants recents que no.
També pot haver circumstàncies socials que els dificultin l'accés
al sistema sanitari.
Per exemple, si tu tens una feina absolutament ordenada
i tens papers i tens de tot, segur que el primer que tindrà
és una tàrgia sanitària.
Però si tens una feina irregular,
no estàs d'alta la seguretat social
i a sobre tens un contracte des que vulgui el contracte
i demà de viure cap a casa,
doncs igual tens un petit accident laboral
i calles i no ho dius perquè, clar, si ho dic, perdé la feina.
Aleshores sí que trobem que hi ha gent que té patiments
o que agafes una grip i diu, no, no, continuo anant a treballar
perquè si avui no hi vaig demà ja no m'agafaran.
Totes aquestes situacions de precarietat laboral
tenen efectes negatius sobre la salut
perquè la gent no accedeix al sistema sanitari quan li toca.
També pot haver circumstàncies d'exclusió.
A veure, de tot el col·lectiu d'immigrants,
doncs hi ha alguns que tenen molta voluntat de treballar
però que hi ha molta gent, doncs hi ha gent de tot tipus,
hi ha gent que igual ho ha passat molt malament a la seva vida
i que els seus recursos actuals aquí corresponen als àmbits més marginals
de la nostra societat.
Per dir una cosa, bueno, és que no cal exagerar-la gaire,
doncs les dones públiques, no, la prostitució és un àmbit actualment,
bàsicament no ho dic, de personal estranger, no?
Això què vol dir? Doncs que la gent no pot fer una altra cosa, no?
Només que dedicar-se a la prostitució.
Òbviament el situa en una situació de molt més risc
perquè la seva capacitat de prendre mesures preventives,
de tenir recursos sanitaris per...
o fins i tot simplement la incertesa laboral
que una feina com és la prostitució comporta.
pot haver altres grups d'altres tipus de patiments
que poden afectar els immigrants,
i és que bàsicament una persona que emigra d'un altre país cap aquí
és dels nivells socials menys privilegiats,
per dir-ho d'alguna forma, més pobres.
I la pobresa per si mateixa ja comporta problemes de salut en general.
I com última cosa és que també,
i això afecta principalment als nens,
les dificultats d'adaptació poden tenir repercussiós
sobre el seu desenvolupament acadèmic.
Vull dir, que si no parles bé els idiomes,
si a sobre no has tingut alguns entrenaments previs,
si has immigrat quan ja tenen tres, quatre, cinc anyets,
es trobaran dificultats a l'escola
i també dificultats lligades a les seves relacions socials.
això no passa amb els que neixen aquí, que ja porten...
I que tot, la migració és un fenomen que no és nou,
que això ha passat sempre,
però que lògicament comporta moviments de persones
de nivells socials més pobres,
i això va associat a dificultats,
que hem d'intentar resoldre una mica entre tots.
Des del punt de vista epidemiològic,
també està més que demostrat que la manca de recursos materials
se'n genera malaltia, com vostè molt bé apuntava.
Estem parlant de malalties que poden passar per episodis de mala nutrició
en aquests moments en el nostre entorn, per exemple?
Bé, la nutrició, la malnutrició...
Perdoni, ho he dit malament,
perquè els problemes d'obesitat que tenen els nens del primer món és terrible.
No, no, la malnutrició ha canviat en el món, en tot el món,
però concretament en el nostre món, el més proper,
ha canviat d'una malnutrició per defecte, per manca d'aliments,
a una malnutrició per excés d'aliments, que és l'obesitat.
El que patim és una epidèmia d'obesitat,
exactament igual que fa 50 anys patíem una epidèmia de gana.
Encara, avui en dia, en el món,
es mor més gent de gana que d'obesitat,
però segur que estem arribant a situacions d'equilibri.
No fa gaire jo vaig posar una pregunta d'examen
amb un col·lectiu d'estudiants de postgrau,
i que parlava del tema de l'obesitat i la seva gravetat,
i que si teníem la mateixa consciència del problema aquí que a l'Índia.
i la major part dels alumnes van contestar que no,
que clar, aquí tenia un problema molt més gros,
perquè a l'Índia tothom donava per suposat que allà tothom és prim i que tenen gana.
Cosa que és absolutament falsa, perquè a les zones urbanes de l'Índia
pateixen una epidèmia d'obesitat tan important com la que tenim aquí.
I de fet hi ha una enorme preocupació per les autoritats sanitàries de l'Índia
pel problema de l'obesitat.
tot i que tenen altres zones en què la gent simplement es mor de gana.
Però que tenim el prejudici aquest de que l'Índia és un país pobre,
però la Índia no és un país pobre, és un país enorme en què hi ha de tot,
i probablement els milionaris més milionaris del món,
realment la persona més milionària del món en aquest moment és l'Índia,
que és el propietari d'aquí.
Tenim un minut i arriben les notícies, sempre passa igual, passa el temps molt ràpid.
En un minut em pot dir el que suposa per vostè a aquestes alçades de la seva carrera professional?
Tenir aquest contacte diari aquí al cap de la granja?
A mi el que suposa és continuar la feina, jo sigo.
Continuem fent feina, que és el que he fet tota la vida,
feina dedicada als infants, que és la meva professió.
Vaig començar a veure nens amb una consulta probablement al novembre de 1962.
Va cap a... ja amb quasi una mitja... mitxecle que m'he de dir,
com això sí que he continuat fent aquesta feina,
és simplement part de la meva rutina habitual,
i que la faig amb molt de gust.
I espero que sigui útil pels que els ajuden.
Amb molt de gust hem conversat amb vostè.
Li agraï moltíssim que hagi vingut fins aquí.
Bé, de fet és el seu barri on treballa.
En aquest sentit no hem fet res excepcional.
El mil percent de la meva feina la faig aquí.
Un plaer de veritat i espero que ens retrobem ben aviat.
Molt bé, moltes gràcies.
Bones festes.
Adéu-siau.
És la una de les notícies.
Tornem amb una altra actuació de vergüenza ajena
i els deixarem marxar cap a casa.
Miren amb una carona de fred que no poden, pobres.
I després acabarem una miqueta el programa, doncs,
com hem començat parlant de la Fundació Casal Lamic Anfitriona,
en aquest programa especial.
I parlarem de projectes que tenen uns quants,
alguns que fan més amb el Casal d'Infants del Raval de Barcelona.
que avui és Nadal.
Pararem la taula tal com cal.