Bon dia, Iolanda. Estem a l'hora de la pausa.
Quan han començat les jornades,
després encara queda molt dia per endavant,
però avui es celebraven aquestes jornades
a la Casa de Cultura de Tarragona, al Carrer Major,
les jornades joves i teatre.
Una reflexió entorn a aquests dos conceptes,
que ens agradarà també que ens ho expliquin
les persones que hi estan implicades.
Ens acompanya la Mercè Cerdalles,
la responsable del grup de Teatre Vist de Benadis
de l'Institut Martí Franques. Bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya també el Jean-Marce Garra,
el coordinador territorial de joventut a Tarragona.
Bon dia.
Bon dia.
I dos dels alumnes que ens explicaran una mica
la seva experiència. Elles, la Marina, bon dia.
Bon dia.
I la Boi, bon dia.
Bon dia.
Quin és el motiu, una mica, de les jornades d'avui,
joves i teatre, que es fan a Tarragona?
Qui m'ho contesta, el Jean-Marc?
La nostra intenció, quan parlàvem amb la Mercè,
amb la Secretaria de Joventut,
és justament trencar clitxés.
Allò que la gent jove no participa,
la gent jove no li agrada al teatre.
La Mercè i jo estem, evidentment,
potser per de formació professional,
però estem en contra i volíem, d'alguna manera,
apropar els grans professionals,
directors i gent de l'Institut del Teatre,
fins i tot professors i afeccionants del teatre,
a reflexionar i donar veu als joves
perquè parlin la seva experiència com a teatre,
tant com a consumidors,
com a també, a lo millor, futurs professionals.
La intenció, per tant, durant el matí,
era de presentar un perfil més de debat
i a la tarda donar veu als joves.
La intenció era això, trencar aquest clitxer.
Els joves pensen, viuen i els agrada el teatre.
Per tant, al llarg dels dies,
reflexionar sobre això,
la relació entre joves i teatre,
que a l'Institut Martí Franquers coneixen de sobre,
és que és molt estreta.
I tant, home, perquè el material,
per dir-ho d'una manera carinyosa,
que tenim allà és aquest.
Jo vull afegir que aquesta evidentesa amb joventut
ha estat perquè el grup de teatre
ha vist demanat-hi fem 25 anys.
I llavors vam pensar
que hi ha d'haver alguna cosa que ho faci notar.
hem fet una sèrie d'actes a l'abril
i ara estem fent els últims,
però jo penso que són d'una gran tronada
perquè fer una jornada de joves i teatre
no és una cosa tan fàcil.
Sort que la Secretaria de Joventut
de seguida va trobar la idea excel·lent
i ens va animar a fer-ho,
ens ha donat costat en tot moment.
I juntament amb l'Institut de Ciències de l'Educació,
perquè tenen una infraestructura
que ajuda aquest tipus d'organització,
doncs hem pogut tirar-ho endavant.
Al Martí Franquès venem això, joventut i teatre.
I en parlarem d'aquests 25 anys
que és una efemèride molt destacada,
però és el que dèiem.
Per tant, els joves poden i han de parlar de teatre, doncs.
Considerem que sí,
perquè molts clixés, sobretot els més mèdia,
parlen que estan anquilosats,
que no es mouen i tal.
Nosaltres no, justament donem veu
a veure què és el que volen veure.
I unes coses que ens ha agradat molt ara
de la presentació que fèiem a l'oponent
era justament, escolta, doneu-nos canya.
O sigui que potser els joves, el que passa avui en dia,
que la Mercè també ho deia,
no ens fan massa potser teatre convencional o amable,
i jo demano que ens donin canya un altre cop,
que siguin transgressors.
I és un missatge que intentarem donar
durant tota la jornada d'avui.
Perquè al llarg del dia hi ha diferents xerrades
i com dèiem a la tarda hi ha
l'autor de paraula d'ells, els protagonistes.
Sí, sí, a la tarda, a dos quarts de set,
i des d'aquí fem una crida,
perquè nosaltres ens hem posat en contacte
amb els grups de teatre,
principalment de Tarragona,
però qualsevol jove que tingui ganes de parlar de teatre,
que li agradi el teatre,
doncs que vingui perquè no hi haurà cap ponent,
no hi haurà cap conferenciant,
hauran de ser els mateixos joves
que agafin el micro
i parlin de teatre i sobre teatre.
Els posarem, això sí, algunes de les afirmacions
que s'han dit durant el dia
damunt de la taula
i ells hauran d'opinar-hi i dir la seva.
I els dos joves convidats que ens acompanyen,
la Mariana i la Boi,
quina és la vostra relació amb el teatre?
És a dir, el que comenten ells dos,
els joves tenen aquesta relació amb el teatre?
Vaja, jo crec que sí,
ja fa uns anys que faig teatre
i crec que hem de tindre un paper compromès amb això
i també comentant el que diuen ells,
que el teatre és un paper molt important
dins la societat, és molt rellevant
i crec que als jovent ens hem de comprometre
en això i seguir-lo fent.
Fent teatre pots expressar moltes coses
i fent teatre t'ajuda ja a nivell personal inclús.
És molt important, jo crec.
I la Boi, què en pensa?
Jo penso que com a joves,
ho ha dit abans el Jean Marc,
algú que ha dit,
és n'entros som el futur,
i el teatre com que ha de continuar,
n'entros som el que el portarem,
per tant som públic d'hora teatre
per aprendre teatre
i per després d'aquí uns anys
donar-lo a conèixer a la gent.
I ells, com deien,
som membres del grup de teatre vist de Benadi,
de l'Institut Martí Franquès,
compleix 25 anys,
són molts anys fent teatre, Mercè.
Digue-m'ho a mi.
Són molts anys, eh?
Sí, sí, sí.
I a més a més no té a veure el que fem ara
amb el que fèiem, lògicament.
O sigui, ja n'estic orgullosa, també, de dir això.
Però les coses han d'evolucionar
i n'hem après.
Jo penso que ara sí que podem dir
que som un grup de teatre.
Al començament no.
Al començament fèiem un teatre
de dir anem a fer teatre a l'escola.
Els pastorets que deia el Joan Castells.
Doncs, i això anant evolucionant
i, bueno, 25 anys han servit
perquè aprenguem
i perquè ara també puguem organitzar coses com aquesta.
el primer any que fèiem teatre
era impossible organitzar una cosa així.
Cap a on l'han evolucionat?
A fer-ho millor.
A fer-ho millor.
Això és el que hem evolucionat.
L'hem après
i jo crec que ho fem millor, eh?
Perquè quina és una mica la vostra dinàmica de treball
a la vista de Nadia?
Nosaltres fem principalment teatre de text.
Això és culpa meva
perquè jo soc professora de teatre.
Ai, perdó.
Bueno, sí, de teatre també,
però de literatura.
I llavors el text m'agrada.
Però, a més a més,
també penso que un centre educatiu
també ha de primar això.
Però últimament hem fet entrar-hi més coses.
Ara, doncs,
estem una miqueta
donant sortida
a textos que han fet els propis alumnes.
Hem presentat dos d'aquests textos
ja al Teatre Metropol.
Ja han tingut moltíssima acceptació.
I també estem fent creacions col·lectives,
ara.
O sigui,
que són unes línies de treball
que fa 4 o 5 anys que hem començat
i que abans no ho fèiem.
Però ja també pensem
que no estàvem capacitats per fer-ho, eh?
Per què va néixer
i d'on va sorgir aquesta idea?
Fa 25 anys de crear el grup de teatre.
I em crida una mica també
el nom del grup.
Per què?
Vis de Benadi?
Vis de Benadi,
això és a l'exposició.
S'hi havia de ser
a l'exposició
que vam fer
al Juny
al Metropol
que hi havia l'explicació.
És una frase
que surt
en un dels contes
de Pere Caldés
que de Goll de Gom
va portar a l'escenari
amb l'obra antaviana.
I llavors hi ha una persona
que busca el seu vis de Benadi.
L'ha perdut.
Vis,
de tornavis,
tornillo,
que diem nosaltres, no?
I Benadi és el material
de què està fet.
I amb aquest tipus de visos
s'utilitzen
per fer-ne els gramòfons
en el qual hi havia
la veu de l'estimada
d'aquell que buscava
el seu vis de Benadi.
I als nois i noies
els va agradar
la sonoritat
i s'ha quedat.
S'ha quedat
i no ho canviarem, eh?
No, no.
Això ja després de 25 anys, no?
És a dir,
d'on va sorgir la idea
d'enxegar aquest grup de teatre?
No, mira,
va ser un professor
que a més a més
no soc jo,
que va dir
podríem fer una obra de teatre
allà del departament
de llengua catalana.
I us van redar, ja.
I hi va haver dos més
que vam dir
Ai, quina bona idea!
Fem-ho!
I mira,
on estem ara.
On estic?
Perquè ells
van canviar d'institut
al cap de dos o tres anys
i ja no hi són.
Sempre m'han animat
i tot, eh?
Vull dir que no...
No, ara no és cap retreta, eh?
Però la que ha continuat
soc jo
i no vaig començar jo
que diguem-ne
sí que ho vaig
perquè ja era el primer moment
però doncs la idea inicial
no la vaig dir jo, eh?
I al llarg d'aquests anys
heu fet moltes representacions,
heu viscut moltíssimes anècdotes,
no sé si en podem destacar
alguna d'aquelles que dius
aquesta marca en la història
d'Avis de Benadi.
Ai, no ho sé.
Anècdotes que te n'expliquin alguna a ells.
Això, això.
Perquè quina és...
Per què el teatre?
És a dir,
per què heu escollit vosaltres del teatre?
Què us agrada del teatre?
Home, jo crec que
fent referència
al que he dit abans
amb el paper social
i ja a personal
perquè el teatre
t'ajuda a expressar-te,
el teatre fa que mostris
tots els teus sentiments,
també és el paper
de conèixer la gent,
de compromís i de tot.
No ho sé,
jo crec que és molt important això.
Llavors,
quan veus que
amb petites coses com aquestes
de va, fem-ho, fem-ho, fem-ho,
arribes a fer obres al Metropol
o més enllà,
dius, home,
doncs sí que ha valgut la pena
i em valdrà encara més.
Vosaltres us vau dedicar
amb això del teatre o no?
Home, sí.
Hi ha una possibilitat que sí, no?
La Loi diu que sí.
Heu actuat al Metropol també, doncs?
Sí.
Sí, hem actuat al Metropol.
Què tal això de posar-se
en aquell teatre?
Bueno, és...
Com que és de la iniciativa
de la mostra de teatre jove,
no?
Clar, corres amb l'avantatge
que no només ets l'únic
que actua al Metropol,
sinó que molta gent
que tu coneixes
que està en altres ús de teatre
també hi va.
Llavors, no és tan dur, no?
és bastant agradable
i a més, el públic que ve
també és jove
perquè venen a veure les teves obres,
tu vas a veure les seves,
dius, jo aniré a veure les teves
si vens a veure la meva
i llavors
omplim així.
Parlar d'anècdotes,
de moments especials,
en deveu tenir moltíssims.
En Marc, el Jean Marc,
sí.
És una anècdota important,
bueno, categoria és, eh?
Perquè, a vist de Benadi,
tots els joves,
tots els actors són gent jove,
excepte una vegada
que hi va haver una persona gran
que va actuar en una obra de vist de Benadi,
però en paper, eh?
M'imagino que era el Jean Marc.
Era el Jean Marc.
Jean Marc, explica'ns-ho això.
Bueno, me va enredar al començament,
diu, per què no m'ajust a fer teatre,
sí, i no sé per què,
va ser l'obra de tornar a tocar Sam,
i va dir, bueno,
és que hauríem d'agafar
i algú que faci de Humphrey
i què sembli més.
Però hi vaig dir, jo,
d'acord, us ajudaré,
però en principi no sortiré fets
que tingueu algú
en els que pugui fer el paper.
i vaig demanar discreció
i vam anar assajant, assajant, assajant
i finalment vam anar encolomar el paper
i fins a l'estrena
que es va quedar tothom bocabadat
i jo a més,
el metropòleg encara em tremolaven
i recordo que no es podia fumar,
havia de fumar
i buscant els cigarros per allà,
però sí, sí,
va ser una experiència molt bona
perquè a més a més
part de l'alumnat de l'obra
eren alumnes meus a classe,
llavors,
i no, no,
ho vam portar fenomenal,
o sigui,
si jo a classe era el profe
i era el company
quan estava assajant
i les bronques
és que em pegava la Mercè
i tenia tota la raó.
Clar,
perquè també es crea aquest vincle
no només de relació alumna-professor
sinó final d'amistat gairebé.
Sí,
no,
per suposat,
eh?
Ara estem a punt,
bueno,
a punt no,
això dic una mentida
perquè fins al febrer no sortirà,
però això,
en un llibre,
és una cosa
doncs que pots dir a punt.
Si al febrer surt,
és a punt de treure un llibre
dels 25 anys de teatre,
lògicament.
És un llibre diferent,
eh?
dels típics
i està fet tot
a base d'experiències
i una cosa
que diuen
tots els entrevistats
és que
el Bis de Manadi
és una família,
és una gran família.
Bueno,
jo estic contenta
també que ho diguin això.
I parlant
de les experiències,
de moments especials,
a l'oi.
Bueno,
jo aprofito per,
o sigui,
la Mercè ha dit
que som una gran família
i evidentment
amb això ja en tens prou,
no?
Hi ha d'haver un munt
d'experiències,
però clar,
n'hi ha tantes
que no te'n diria cap peró.
T'ho tenint en compte
que és un grup de teatre
de l'institut,
per tant,
tots els alumnes
som de l'institut,
ens coneixem
i ja et dic,
els assajos
no només són els divendres
a la tarda
que és quan entres
fent teatre,
sinó que a més a més
Setmana Santa
t'anàs d'oblidar
de les vacances
perquè et toca assajar,
les hores del pati
també t'anàs d'oblidar
de moltes
perquè et toca assajar
o s'han d'arreglar
coses al teatre,
llavors,
qui les arregla?
Els alumnes
de Bis de Manadi.
Llavors,
d'allà te'n pots imaginar
mil coses
que han passat, no?
esperant
o arribar a les set
que ningú s'aixeca
a les set un diumenge
però per fer teatre sí,
mil coses,
o sigui,
has de pensar
som una família
i ens coneixem tots
i estem allà
hores i hores
allà passant-les,
assajant
i fent feina
i un munt de coses.
I la Marina?
No, sí,
aquesta relació de distància
que es crea
entre alumnes
de diferents cursos
que potser
els tens vistos
de l'institut
però clar,
és que acabes quedant
amb ells a totes hores
per això,
per assajar,
per treballar,
per si s'han de netejar coses
i inclús el que deia ell
de sortir a les 10 de la nit
i dir,
bueno,
doncs sopem tots junts,
no?,
fem aquí una mica
de menjar,
exacte,
de caliu,
d'estar tots junts
i parlar de les nostres coses
també crees un vincle
d'amistat
molt, molt, molt fort.
Perquè enllà de les parets
també de les classes,
eh?
Exacte,
és la relació que crees
amb tots els que t'envolten
i que estan allí com tu
per fer teatre
i per viure'l.
Perquè com la tenim,
Gemara,
la producció teatral
no només jove
sinó amatera
a Tarragona?
Amb això la Mercè ho porta més,
coneix molt millor que no pas jo,
però jo crec que està bastant viu
perquè,
ja ho hem dit abans,
hi ha molts col·lectius estables
i molts altres de joves
que s'estan ajuntant
per tirar obres endavant.
Perquè jo crec que la temperatura
del món teatral,
almenys al camp de Tarragona
i en especial la Tarragona
aquí,
és molt bo.
Estàs d'acord, Mercè?
Bé,
jo penso que el teatre jove
en concret
a Tarragona
sí s'està treballant molt.
Jo penso que sí.
Queden moltíssimes coses per fer, eh?
Els joves no tenen on assajar,
i jo crec que això
doncs és una mancança,
és una mancança.
Però tenen l'oportunitat
de presentar la seva obra
i això tampoc no es dona a tot arreu.
Aquesta és la veritat.
Ara hi ha moltíssims grups
de gent jove
que abans no existien
i per tant jo penso que això
vol dir que hi ha una vitalitat
en el teatre jove a Tarragona.
En altres localitats del voltant
potser hi ha vitalitat
en un altre tipus de teatre,
però aquí el teatre jove
la veritat és que es mou molt.
Ja per acabar,
perquè us hi robem temps
d'esmorzar una miqueta,
quins són, Mercè,
una mica els projectes de futur
sense comptar el llibre
que ja ens has comentat
que estarà a punt cap al febrer?
És que ara estem acabant
ja els actes del 25è aniversari.
Ens queda la presentació d'un DVD
que serà segurament ara al desembre
i després el llibre
i finalment volem fer
com a cluenda
un acte d'avís de Benadi només.
O sigui, tots els exalumnes,
tots els exmembres del grup
doncs estarem citats
a compartir un dia,
una estona
i fer un acte nostre,
no?
Allà, a més a més,
allà a l'institut.
Abans, una primícia
a veure si ens acabem d'embolicar.
Vinga.
Sabeu que a la Generalitat de Catalunya
a la Certeria de Joventut
fem l'estiu esteu,
que són aquelles estades esportives, etc.
Per primer cop,
enguany, es va fer de teatre,
no sabíem com funcionar,
va ser Girona.
690,
o sigui, 700 alumnes
van demanar
fer una estada de teatre
i ho intentem ara amb la Mercè,
a veure si podem lligar-ho
perquè allò va ser Girona.
Perquè es faci Tarragona.
Perquè es faci Tarragona
i ho tenim bastant avançat.
O sigui, intentar que hi hagi
durant l'estiu
dos torns de 15 dies
de l'estiu esteu
amb teatre.
A veure si ens acabem d'embolicar
la Mercè i jo
i això tira endavant.
Vull dir, estem bastant avançats.
Doncs una bona notícia
per acabar.
Xifra.
Quanta gent calcula
els que ha passat
durant aquests 25 anys
pel vist de Benadis?
No sé si ho tens una mica al cap.
No sé qui ho va calcular
i va dir que unes 450
més les 60
que tenim avui en dia.
O sigui, que això arriba
a les 500.
Una gent tard.
Si estan uns 4 o 5 anys.
Uns 4 o 5 anys.
Mercè, Marina, Eloi, Gemar,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat
i que vagi molt bé
la jornada.
Mira, sí que aprofitarem
ja que ho tenim aquí
per saludar l'Aran Manier.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal les xerrades avui?
Et toca fer una conferència
ara també?
No, estarem a una taula rodona.
A una taula rodona.
Sí, sí.
Moderant-la.
Moderant-la, exacte.
No, la veritat és que
en fi, tota la casa
em va plena
en el sentit que
l'interès que ha despertat
entre sobretot els joves
ens fa afirmar
que és un èxit rotund.
és a dir, que el fet
dins dels actes
de l'aniversari
de la companyia
Vís de Manadi
que té
que té vinculació
amb l'Ies Martí Franquès
perquè va néixer allà
programar aquesta jornada
ha estat
un encert
de totes totes
i implicar
el Sant Dirigital de Joventut
i implicar
l'Institut Català
de Ciències de l'Educació
és a dir,
l'ICE
d'aquí del Camp de Tarragona
es demostra
no cal dir educació
i cultura
amb el poc
que hem pogut ajudar
o almenys
en alguns actes
d'aquest aniversari
i avui
posant la casa
i col·laborant
en tot el que podem
és un èxit.
Adán Maniel
director dels serveis territorials
de Cultura de Tarragona
moltíssimes gàsties
que vagi molt bé
a la taula rodona.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Moltíssimes veus
per parlar
d'aquesta taula
d'aquestes xerrades
d'avui
joves i teatre
i parlar
dels 25 anys
del grup de teatre
vist de Manà
i el Martí Franquès
estan de celebració
durant tot l'any.
Ara s'acaben
i els actes
com dèiem
cap al Frabé
en sortirà un llibre
i vaja
us animem
que avui a la tarda
vingueu a la Casa de Cultura
a Tarragona
i participeu
en aquesta taula rodona
amb joves i teatre.
Això és el que us podem explicar
des d'aquí
des del carrer Major Iolanda.
Bon dia.