Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Davant del Teatre Metropol ja veiem el Napi, l'animarem a que segui entre nosaltres.
I mentre saludem Jordi Sorinyat, que amb el micròfon autònom s'ha anat molt lluny.
Em penso que és a la caima. Jordi, bon dia!
Hola, bon dia, Jolanda!
Felicitats públicament i aprofitem per felicitar tots els Jordis del món i les Jordines, no ens oblidem, que a vegades les deixem de banda.
Igualment, per a tothom, per cert que avui hem llegit que n'hi ha un munt, hi ha 74.000 Jordis a Catalunya...
74.000!
I 4.500 Jordines i Georgines, crec.
Molt bé!
Moltíssims, és un dels noms que encara avui en dia es continua posant.
Ets a la Jaima?
No, hi anirem d'aquí una estoneta.
Ah, molt bé.
Estem una miqueta més a prop teu, estem baixat davant d'una florisseria, la florisseria Romeu, perquè avui és dia de llibres, d'escriptors i dia de roses.
Toca complir amb la tradició de lliurar una rosa, no només a la parella, sinó a qui vulguem, és un dia per regalar aquestes flors.
I ens hem trasllat en aquesta florisseria per comentar exactament quines són les roses que tenen més sortides,
perquè últimament hi ha aquesta mena de debat entre la rosa més tradicional i aquestes roses de colors que últimament han anat sortint.
I vaja, la Cefa, una de les responsables d'aquesta florisseria, ens podrà explicar de ben segur què és el que té més sortides.
Cefa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Veiem encara preparant, doncs vaja, ficant roses dins de la bossa, amb la senyera, l'espiga.
Déu-n'hi-do, quan vau començar a treballar?
Ja fa tres dies, perquè, claro, tens que posar l'espiga, fer els llaços, cada dia fas alguna cosa.
Un dia fas els llaços, l'altre passes la bossa, l'altre la cregola, l'altre hi fica... fent com una cadena.
Realment, l'aparador és magnífic, hi ha roses i també alguna altra flor per a tots gustos, per a tots colors, mai millor dit,
però què és el que té més sortida, què és el que demana més la gent?
La vermella, la vermella, vull dir, avui és el dia de la vermella, el que passa que per la gent jove o els que són així més atrevits,
doncs la de colors, però vamos, la que es ve més és la vermella.
No sona que sent per aquí, la Cefa pregunta a la gent, ets clàssica, ets més atrevida, ets més atrevit?
I a partir d'aquí, segons com, traiem aquestes altres flors de diferents colors, n'hi ha fins i tot d'arquiris, no, també?
Sí, una rosa que té molts pètals, un de cada color, que l'any passat ja va sortir, però bueno, també aquest any.
Les de colors i així també es venen, però no es venen tant.
Vull dir, la gent gran ja va directa a la vermella, vull dir, no ni té pregunta.
La gent jove és la que no s'ha de decidir, és groga, blava, més colors, però...
El significat, cada color té algun significat en especial per la rosa, aplicat a la rosa?
Sí, però bueno, la típica de Sant Jordi és la vermella, que va ser la de la sang i el vermell.
Les de colors és més que t'agradi, però vamos, jo crec que avui regalar la rosa té que ser vermella.
Tema preus, quin és el ventall? Perquè, vaja, hi ha de flors a tot mides, hi ha molts tipus diferents de roses
i suposo que això també implica un ventall diferent de preus.
Bueno, jo només tinc una qualitat de rosa, que clar, és diferent a la que puguis trobar al d'allò,
i està com l'any passat a 4 euros, i després n'hi ha unes que són una mica més curtetes,
i la flor és més petita, doncs que estan a 2 euros, a 3...
O sigui que en aquest sentit es mantenen preus respecte a l'any passat.
També hauré l'efecte de la crisi o la gent complirà amb la tradició tal com mana?
No, ningú es queixa i tothom agafa les que ha d'agafar, vull dir, no és una cosa que se t'envagi el pressupost del mes.
I encara són els senyors qui compren majoritàriament les flors o aquest estereotip ja s'anar trencant
i tothom regala flors a tothom?
Home, normalment és el senyor que regala la rosa i la dona té que regalar el llibre.
Hi ha alguna xica que ha vingut a comprar alguna, però vamos, lo que toca avui és a l'home la rosa.
Veieu que ens veu començar a treballar fa 3 dies, fins a quina hora calculeu que acabareu avui?
Home, tard, fins que no acaben els castells, sempre encara estàs venent roses, vull dir,
quan acaben els castells sí que hi ha tothom marxa cap a casa.
Doncs bona feina i ànims, eh?
Molt bé, gràcies.
Doncs tràfeg, eh? Podríem dir, de la gent comprant roses, la cefa ho té clar.
Avui és el dia de la rosa vermella, no sé, Jolanda, si tu ja s'es d'acord,
tu creus que s'ha de mantenir la tradició o també aquestes altres tipus de roses,
l'arquiris, la groga o la blava, que últimament també s'han sortida,
creus que han de tenir cabuda en una diada com aquesta?
A veure, jo creure, creure, crec que cadascú ha de fer allò que li agradi.
A mi personalment em continua agradant i jo continuo apostant per la rosa vermella de tota la vida.
Ara, escolta, per gustos els colors i mai millor dit, no?
I mai millor dit, efectivament, efectivament.
Escolta, tu, i tu estàs d'acord en això de la rosa, la noia i el llibre, el noi?
I no estaria bé rosa i llibre per tots dos?
Jo regalo rosa i llibre i a mi em regalen llibre.
Ah, bé, doncs a mi m'agrada el pla teu, eh?
Com a mínim aquest és el meu cas particular.
Després, com vols dir, des d'aquí tothom, cadascú pot fer el que li doni la gana.
Només faltaria que poséssim càtedra en això.
El llibre ja el vam regalar, el vam deixar aquest matí,
perquè quan es desperti, perquè els horaris d'aquests intempestius que tenim
no permeten la coincidència i la rosa suposo que l'arreglarem d'aquí a una sola.
Molt bé, Jordi, tu no has fet la mili?
No, no, no, afortunadament no genero obligatòria.
Rafael López, i Chiqui López, fixa't que jo pensava que no l'havia fet,
dic aquest com a mínim objector de consciència, per palterant-nà que té el Chiqui López,
i sí, sí, resulta que va fer l'Emili a la Marina,
i el Napi va fer l'Emili o el van donar per inútil,
que era el que buscaven molts nois de l'època.
Napi, bon dia.
No t'estic dient inútil, eh?
Tu saps que t'aprecio, era una manera d'entrar a l'entrevista.
Sí, sí, ja, sé les seves intencions, les seves.
I jo sempre m'he considerat una persona amb grans calències físiques i psíquiques,
i per això quan van dir que era apto para todo servicio,
doncs van fer una il·lusió molt gran.
Va pujar la teva autoestima.
Sí, sí, sí, i vaig fer l'Emili a Madrid.
Per tant, va ser una gran notícia per tu fer l'Emili.
Sí, vaig tirar tiros, que la meva filla diu,
però i tu tiraves tiros, papi?
I diu, pues sí, sí, i además granades de mano.
que dices, bueno, no sé si estaba más nervioso antes,
cuando las tiraba, ahora.
Però a mi m'han explicat que hi havia...
Perquè històries d'Emili les han explicat tots els homes del món,
com les senyores expliquen el seu part.
És que jo no sé si era obligatòria para las mujeres hacer el servicio militar,
el servicio social.
Sí, per treure't el carnet de conduir, per un munt de coses, sí.
No lo sé, això ja...
És a dir, no calia que ho fessis,
però si volies accedir a determinades coses,
sí que havies de fer al servei social.
No era del tot obligatori, però...
No, no, diguem-ne que més o menys per a vosaltres sí.
Sí, sí, sí.
Quin temps d'Emili vas fer tu?
Perquè, clar, això va anar també amb el temps,
es va anar reduint el temps de l'Emili.
Jo vaig fer com un any i pico,
però no estic per comptar batalletes aquí.
No, no, jo vull saber...
Jo he venit a parlar de mi libro.
Per això el teu llibre és parlar de l'Emili.
I escolta, com et va anar tu l'Emili en general?
I després ja parlem del teu llibre.
Oh, quines exigències!
Bueno, la conclusión mía final es que estoy a favor del ejército,
un ejército que disparase sonrisas y que nos bombardease con canciones primaverales.
Ay, qué bonito.
Qué bonito.
Rezoleora Marteo Llibra, eh?
¿Qué? ¿Un poco guarrete o no?
No, hombre, en la línea y en lo que se espera.
No, no, era lo que tocaba en aquella época.
Esto surgió a raíz de la revista del IVA,
que fundó con historias de la puta mili, pues eso, la revista esta.
También fue el creador de Máquina Baja.
¿El coronel Arensibia era?
Y el sargento Arensibia.
El sargento, yo ya le he subido el grado, era sargento.
Nació para matar.
Nació para matar, era un personaje.
Y nada, la cosa surgió de una forma muy imprevista, ¿no?
¿Cómo fuiste a parar a esta revista?
Fui a parar porque yo dibujaba en el jueves,
y el jueves la puta mili fue una prima hermana muy allegada al jueves,
y, no sé, ya estaba metido dentro de la casa, ¿no?
De tal forma que empecé a dibujar quizá un poco las experiencias vividas con cierto humor.
O sea, yo creo que es un libro de humor con un trasfondo militar.
De hecho, también es una crítica militar porque es una crítica contra la racionalidad del ejército, ¿no?
De aquella época.
Que, por poner un ejemplo, un capitán podía arrestar una escoba por haber tropezado con ella, ¿no?
Y esto es verdad, esto no es un chiste.
Sí, sí, sí.
Dices, unas cosas rarísimas.
Qué bien que arrestasen la escoba, si no teníais que barrer.
Ahora, con la entrada de la mujer en el ejército, supongo que habrá entrado un poco de cordura, ¿no?
Digo yo, no sé.
No sé, el caso es que la revista se dejó de publicar en el 97 y no tardó mucho en desaparecer la mili obligatoria.
Sí, yo creo que para el 98 o 99...
¡Os fue de un pelo!
Dejó de ser... Bueno, tampoco tenía mucha razón de ser después de seguir la revista criticando de esa forma al ejército,
porque claro, al dejar de ser obligatoria, se entendía que ya entraban los profesionales a tirar tiros ahí.
A veure, jo vaig passant pàgines, no li faig gaire cas al Napi, li faig preguntes que vagi parlant
perquè estic llegint el seu llibre mentre va...
Eso lo dice mi psicólogo, ¿no?
Nadie me hace caso.
Es que es molt divertido, perquè hi ha desdacudits, com diu ell, guarretes, que es el que toca,
si parlem de la mili, que todos son muy machos y las tías y todo eso.
Y era lo que tocava.
Es lo que tocava.
Después hi ha acudits allo, tontets, tipo, com, ¿quién ha sido el capullo que ha hecho una foto con flash
per enviar-se'la a su madre? Están en una maniobra nocturna.
Y el enemigo la capturaba.
Y el enemigo, claro, es...
Aleshores, el llibre aquest està a imatges de sexe, sexe dur, lògicament, com ha de ser.
Aleshores, aquí hi ha diferents apartats del que constituïa la mili, la jura, la jura de bandera.
Esto era todo un acontecimiento, incluso familiar.
Aquí van los padres, los hermanos, la familia.
Incluso puse también como eso de limpiarse las manos, que es una toallita que va dando vueltas.
La bandera.
Claro, para ir dando besos conforme...
Muy higiénico.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, aquí veiem...
I això de la bandera no fa bé, com que és en blanc i negre, ningú es pot ofendre, no?
Sí, perquè hi ha acudits que ja van fer i no va passar res.
No, ¿por qué?
No, per les banderes i tot, que me sembla que ara tenim la pell més fina amb l'humor.
Ara és veritat, Nàpic?
Ara sembla que la gent s'escandalitza més que fa 20 anys amb un acudit?
Se sensibilitza més.
Mira, que le expliquen a los del jueves, no?
Sí, sí, sí.
Yo que coge un poco también, cuando veo un chiste de cojos, pues la verdad, me sabe muy mal, eh.
No, a mí me preguntaron el otro día en el MES Tarragona que qué chiste no ha hecho que me gustaría hacer.
Y les dije que, bueno, uno que gustase por igual a curas, ateos, a militares, antimilitares, gordos, flacos, a todo el mundo.
Pero, bien pensado, a lo mejor después no me gustaba a mí el chiste de eso.
Y seguramente no haría ninguna gracia.
Bueno, no sé. Es que es muy difícil, claro, contentar a todos los colectivos, no?
De todas maneras sí que hay tendencia a ser lo que ahora se llama excesivamente políticamente correcto y no hay ofensa ante determinados chistes.
No estás, si eres una persona que tiene un sobrepeso, no te estás riendo de un gordo.
Es que en la sociedad hay unos que son más gordos y otros que son más delgados y no pasa nada, no?
Sí, como esa señora que se pesa en la báscula y le dice por pantalla, continuará, no?
Porque, bueno...
Es bueno, este, ¿eh?
Pero sí que es verdad que antes quizá había más libertad o no sería tanta sensibilidad.
Yo es que continúo, mira, tú parla, que yo estoy mirando el teu libro.
Tú ves explicando cosas al oyente.
No, es que vos que parles.
A ver, Nóvio de la Muerte son los diferentes capítulos.
Muchas senyores cobertas de cames también surten, yo lo digo ahora.
Senyores enseñando las seves vergones.
Es que es Mili en vena, este libro, ¿eh?
Sí.
Trunyillo, ¿no?
Es como una merrote, ¿eh?
Como ha de ser, ¿eh?
Ha de ser trunyo, como era la Mili, las historias que se explicaba.
Ya te dije yo, este libro surgió a raíz de abrir un cajón y encontrarme con una carpeta llena de polvo y repleta de dibujos.
Entonces empecé a mirarlos y me hizo tanta gracia que a un humorista hacerle gracia a tus propios chistes ya es el colmo.
O ets un egocéntric o es que som molt bons, ¿eh?
Y claro, dije, ¿por qué no compartir esto con los demás?
En principio pensé colgarlos en el bar de la esquina, pero después...
¿Gratis?
Sí.
Ah, bueno.
Sí, ¿por qué no?
Tal como están las cosas, guañat un duro.
Y bueno, después sigo pensando, ya sabes que el pensamiento no tiene asiento.
y dije, bueno, ¿y por qué no editar una revistilla y distribuirla por el pueblo?
Pero claro, todavía seguí pensando más.
¿Y por qué no editar un libro y llegar a todos los recónditos lugares de la Tierra?
Y ya me contacté a Arola, que ya sabes que son unas personas encantadoras, pero un poco ingenuas.
Y se enrolaron y bueno, aquí está el libro.
El libro a humor se supone.
Hicimos una selección bastante estricta porque había muchos dibujos.
No están todos los dibujos.
Y ya son doscientas y pico páginas, con lo cual son muchos chistes.
Y el formato, claro, Arola Editors ya conocemos todos como edita, que edita muy bien.
Y el format es un libro muy cómodo de leer, que no es el libro de tapadura, sino que es un libro muy práctico, con un format petit.
Es un libro de butaca, de butaca ampla.
Y esta fotografía de la portada, es la primera vegada que has usado fotografiado a la portada de un libro, ¿no?
Sí, porque el Llorens que trabaja Arola quería hacerme posar desnudo con las correas de militar y el cinturón.
¿Y no bambulea él o tú al final?
Y yo pensé, pues sí, podía ir por ahí, ¿no?
Pero bueno, mantuve los pantalones en la camiseta.
Y es una fotografía de la gran fotógrafa Pilar Molinero, una fotógrafa que tiene muchas imágenes mías en su cabeza.
Y si un día se dedicase a revelarlas todas, arruinaba mi carrera, ¿no?
Lo fíe en un otro libro.
Puede ser.
También.
Y el título es mío.
También, por cierto, hay gente que me dice que como levanto tanto la pata, ¿no?
Que eso es de la mili, que debías hacer mucho ejercicio y te ha quedado, ¿no?
No, no, es que practico mucho con la moto. Tengo una moto que tiene una maleta detrás y para levantar la pata para subir, a veces tengo que hacer pirquerías. Bueno, siempre.
¿Podrías dedicarte al balé también?
¿Eh?
¿Te podrías dedicar al balé?
Nunca se sabe.
L'escombra aquesta de la portada, amb la teva fotografía, que per certs és molt content, com ets tu, ¿es l'escombra similar a la que van a restar?
Es l'escombra que utilizo para escombrar a casa.
Ah, vale. És a dir, que no et va costar pocs diners, no? Que és la foto i la portada i tot això.
Sí, va sortir bé de preu, bueno.
I escolta, Napi, hi ha moltes carpetes més guardades als calaixos, com aquesta?
Home, sí, jo vaig fent calais, perquè no paro, estic constantment dibuixant cada dia tres acudits,
llegarà un dia en què també tindré repleto el cajón i suposo que qualsevol altre any,
perquè, bueno, han passat deu anys, eh, de l'últim llibre, o sigui, m'he adormit una mica els gaurels.
Això és que vius de la renda.
Digues?
Vius de renda.
De renda? Viu del que faig.
A poc, primer, jo no tinc ni llibres, i us vaig fent, i...
Sí, sí, cada dia treballo, vull dir que...
Molt bé.
I...
I amb aquest ensupiment que sembla que té molta gent, no tothom, amb la crisi i tot això,
és cada dia més difícil fer acudits i no caure sempre en el tema de la crisi, la crisi, la crisi?
Que tothom en parla només d'això.
Tu creus que podem fer acudits d'altres coses?
Crec que és un llibre ideal, és la millor inversió que es pot fer, no?, el humor.
Invertir en humor és la economia tal com està, que s'està derrumbant,
i, a més, el humor relaja els músculos i fa passar un rato divertit, no?
Avui signaràs llibres en alguna de les llibreries que hi ha a la Rambla?
Sí, suposo que aniré aquest matí, també per la tarda, a la Capona.
Estaràs a la Capona, per tant, qui compri el llibre, que serà molta gent,
segur que sàpiga que estaràs allà per signar-lo, que fa gràcia que te'n dediqui l'autor.
Humor, se le supone.
I, clar, tu les dedicatòries les deus fer també amb una miqueta d'acudit, no?
A mi, les dedicatòries, no sé si està bé de fer, no?
Perquè és un curro, eh?
Però no sé hacer-les, soy inútil para esto, no?
Quiero quedar tan bien con la gente, es lo que te decía antes,
hacer un chiste que gustase a todos.
Quiero quedar tan bien, esto no sé qué complejo es,
que a veces la cago.
Quiero decir que, bueno, perdonar desde aquí,
ya sabéis que a veces el ego se infla demasiado,
la mente se embota,
y entonces no puedo hacer las dedicatòries
con la corrección y las actitudes que merecen cada persona.
Pero bueno, hago lo que puedo.
Pero, Napi, tú saps que no podemos agradar a tothom,
per molt que ens hi esforcem.
Així ho has de comentar al teu psicòleg.
Sí, mientras te gusta a ti solamente ya sé.
A mí me gustas mucho, ya lo sabes.
Es una declaración formal y en toda regla.
Ya me voy para casa, contento.
Yo también.
Napi, muchísimas gracias.
Humor, se le supone,
recuerdos de la puta Emili,
Arola Ditos, una de las novetats potentes
per les quals s'aposta aquest Sant Jordi
a la ciutat de Tarragona.
I el Napi estarà a la Capona matí i tarda
signant exemplars.
Moltíssimes gràcies.
Bon dia.
A tu.
Gràcies.