.
No és només una revista, són moltes.
Algunes d'elles prou conegudes i que tenen molts lectors.
D'altres probablement passen desapercebudes i és una llàstima.
Cal donar a conèixer tota la producció de publicacions de revistes en català
i per això des d'aquest migdia ho han vingut anunciat.
S'ha inaugurat al costat pràcticament del balcó del Mediterrani.
L'espai, el quiosc, ha apuncat.
Fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Molt bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ja s'ha fet l'acte protocolari d'inauguració.
Ja està aquest quiosc obert a tothom?
Doncs sí, ja està obert a tothom.
Ja s'ha inaugurat.
Alguns fins i tot els més matiners han tingut l'oportunitat d'esmorzar i tot.
A nosaltres ja no hi ha massa temps.
Però en qualsevol cas sí, ja s'ha inaugurat aquest quiosc.
Que en guany, per cert, hem de dir que com a novetat,
a diferència de l'any passat, que la gent no es confongui,
es troba a la Rambla Nova, al Capdamunt, a tocada al balcó del Mediterrani.
Ho dic perquè l'any passat estava situat a la plaça Verdaguer,
que els més espisats no es desobiquin.
D'acord?
Molt bé.
Jolanda, quantes revistes creus que es poden publicar actualment amb la llengua catalana?
Doncs la meva memòria és molt feble,
però alguna vegada que justament hem parlat a un quart de català,
no sé, però...
Santanàs?
Més o menys, calent, calent, eh?
Deixa'm...
Sent i escaig?
Vinga, busquem la resposta exacta de la mà d'en Lluís Gendrau.
Senyor Gendrau, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és la president de l'APEC, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.
La Jolanda no anava desencaminada, no?
No, no, no, mira, si parlem de publicacions de revistes especialitzades
o de revistes allotemàtiques,
hem de parlar de 150 revistes que estan associades a l'APEC.
Si parlem de publicacions en català i sumem aquí els diaris,
la Premsa Local i Comarcal, els gratuïts,
hauríem de parlar gairebé de 500 publicacions en català.
I, per tant, i a més a més, cada dia en surten més.
I si ens mirem al llarg de la història,
ara teníem aquí a les mans,
doncs un llibre que hem publicat aquest any en motiu dels 25 anys de l'APEC,
i ens miren quantes publicacions en català s'han editat al llarg de la història,
estaríem parlant ben bé de 4 o 5.000 publicacions diferents.
De manera que, escolta, és un país de revistes.
Això queda molt clar.
És el nom del llibre, el títol del llibre,
un país de revistes,
aquell llibre que s'ha publicat enguany en motiu del 25 aniversari de l'APEC.
Treure al carrer una capçalera en català avui en dia és sinònim de risc,
és sinònim de qualitat, és sinònim de dificultats,
perquè moltes vegades això de treure en català treu públic potencial.
Avui en dia, quina és la situació actual del sector del 2009?
Mira, jo penso que apostar per la cultura sempre és una aposta de risc.
apostar per la indústria cultural sempre és una aposta de risc,
però a la vegada és l'aposta més apassionant que hi pot haver,
i a més, com a periodista o com a gent que treballa en el món de la cultura,
penso que és la millor aposta que podem fer,
apostar pels mitjans de comunicació i per la cultura.
Va molt lligat una cosa i l'altra.
Treure una revista en català en aquest moment és igual de complicat
que fer una publicació en castellà o més i tot.
Però, a més a més, hi ha diverses circumstàncies.
Evidentment estem passant un moment complicat,
la crisi afecta la publicitat,
i a més a més, aquesta situació de que no saps ben bé què passarà
i dels pagaments i de la situació conjuntural de la crisi
fa que ningú inverteixi en aquest moment en gaires projectes nous.
Però, per contra, he de dir que les publicacions especialitzades,
la Premsa en català, té una molt bona oportunitat,
en primer lloc, perquè estem parlant de capçaleres
gairebé consolidades al mercat,
molt conegudes, que creen les seves pròpies marques,
parlàvem de Sapiens, parlàvem del Temps,
parlàvem de Descobri Catalunya, parlem de l'Anderroc,
parlem de moltes publicacions que tenen una marca consolidada
i a la vegada també hem notat
que aquests primers mesos d'aquest any,
tot i que la gent potser consumeix menys coses més cares
o fa menys consums de coses més importants
o fa menys grans consums,
sí que es dedica, sí que ha augmentat el consum
de la lectura, dels llibres i de les revistes,
i a més a més són dades que ens donaven alguns editors.
i per tant jo em penso que és complicat,
en aquests moments et diuen no facis nous projectes,
és un any de recessió, és un any de consolidar projectes,
jo em penso que és l'any de potenciar les marques,
les capçaleres d'explicacions en català
i a més a més diversificar-les,
amb paper, en internet, a la web,
amb material multimèdia, ràdio, televisió, etcètera.
Aquest és un dels principals reptes del sector,
l'adaptació als nous temps,
alçada a l'internet, alçada a les noves tecnologies,
amb eroteques digitals, compaginació de dues redaccions en molts casos.
Aquest és un dels principals reptes del sector avui en dia?
De ben segur, els mitjans de comunicació
estan canviant radicalment.
Segurament d'aquí uns anys el que coneixem en aquest moment
dels diaris, les ràdios, les televisions,
canviaran absolutament,
l'accés a la informació de la gent jove, sobretot,
està canviant d'una forma absoluta,
i, per tant, també les revistes veuen afectar aquest accés a la informació.
Estem parlant de mitjans que, amb ràdio, amb televisió, amb premsa,
no només oferiran un sol format,
sinó que, de ben segur, aquests mitjans seran mitjans de proximitat
o seran mitjans especialitzats,
tindran molts més suports,
multimèdia, transmediàtics, etcètera.
I això també passa amb les revistes.
Com tu deies, a partir d'aquest mes que ve,
totes les publicacions en català es poden trobar ja a les biblioteques,
en format digital, i es podran llegir,
tal com si fos una revista des de l'ordinador
i passant les pàgines, amb un format que es diu CINIO,
que és un format nord-americà,
que, a més a més, es distribuirà a tots els països catalans,
també a les illes,
i que, a més, és un format inèdit.
Fins ara no existien publicacions
en el nostre país en aquest format.
Hem de dir, Jolanda, que aquest supermercat,
aquesta carpa, el que abans es coneixiau com el supermercat
de revistes, ara ha rebatejat com el quiosque.
Puncat és un gran aparador
on tenim gairebé totes aquestes 150 revistes.
Jo d'això faré una queixa, si en deixeu, Jordi.
I tant, a Lluís t'escolta, eh?
Per ara ja la puc fer? No la deixo pel final.
No, no, però no és una queixa cap a Lluís,
és una queixa, diguem-ne, allò a qui correspongui.
Per exemple, a vegades surten revistes,
ja, com ha dit, tenim l'oferta
que tenim a bastar tots els interessos
que pot tenir una societat com ara la nostra.
Vins, cuina, viatges, història, lleure, llibres.
Surten revistes també
que, lògicament, volen ser
una miqueta alternatives, oferir
altres temes de cultura. Poso l'exemple de Benzina,
quan va sortir, era impossible trobar-la a Tarragona.
Hi ha hagut un problema
amb la distribució, en molts casos?
No, no, he posat aquest exemple a l'atzar,
però a vegades hi ha determinades revistes
que no les trobes fàcilment.
Esclar, ja la solució és molt fàcil, això.
És veritat que les publicacions importants,
aquestes que tu citaves, no?, per exemple,
quin és la número 1 en difusió i vendes?
El Sàpins. El Sàpins es troba a Tarragona, doncs sí, es troba a Tarragona.
Sí, cuina, escopatges, totes aquestes es troben.
Es troba a Tarragona. Aquesta que dius Benzina,
escolta, és una revista molt ben feta, de gran qualitat.
Com la podem aconseguir?
Un, en format digital, per exemple.
Et pots escriure aquesta revista,
està també en format digital,
la pots llegir tal qual, com si fos una revista,
i a més a més, el 50% del preu que et costa,
gairebé estic fent un anunci.
Escolta, i estic ben ella...
No, no, ja m'interessa, jo estic prenent notes.
Ja t'ho dic ara.
Juntament amb 50 revistes més, ja es poden trobar.
Si això, on estem ara amb el Jordi,
és el kiosk.cat,
a internet el kiosk.cat,
és un gran kiosk virtual on aquestes revistes
es poden comprar i es poden suscriure.
Per tant, solucionat.
Que a més a més dius,
no, jo és que jo la vull en paper.
Doncs penseu que una gran virtut
que tenen aquestes revistes,
la 150, no,
el kiosk d'aquestes 150,
hi podem trobar,
podem...
25, 20-25 publicacions.
On són les altres 125?
Per subscripció.
Les publicacions per subscripció,
en català, és com arriben a la gent.
Les revistes infantils,
el Cavallfort, el Trets de Vents,
qui no els ha rebut a casa?
Doncs per subscripció.
I aquest és un sistema
que permet que l'editor
editi tantes revistes
com subscriptors té.
Per tant,
no tires mai,
no gastes mai més
del que justament has de vendre
i per tant és la manera
que també t'arribi a casa
puntualment
i jo crec que és una bona manera
també de tenir aquestes revistes.
Interessant aquest punt,
Lluís,
que aclareixes
perquè sembla que encara en general
aquí no tenim aquest hàbit
de la subscripció, no?
És allò d'encompro
perquè mira,
agafo l'AVE
i em compro una revista
a veure quina trobo, no?
Però allò de la subscripció,
de tenir aquest interès
d'anar rebent les revistes,
que és interessant,
sembla que no tenim encara aquest hàbit.
Internet ho solucionarà, segurament.
De ben segur.
I pensa una cosa,
quan ens comparem, per exemple,
amb revistes editades en castellà
i la resta de l'Estat,
la gran diferència
és que les produccions en castellà
tenen subscriptors,
però un percentatge molt petit.
Estem parlant d'un 20,
un 25%.
En català,
la subscripció
arriba a quotes
del 80 i el 100%.
80%?
De subscriptors, sí, sí.
De subscriptors, revistes?
Sí, sí, sí.
Per tant,
és una de les vies
que les publicacions...
Tenim un mercat més petit,
tenim un mercat
que ens hem d'adequar
a l'oferta de la demanda
i una bona forma de fer-ho
és aquesta.
I això té una cosa
molt bona per a les revistes
que és que,
tu saps com a editor,
que tens un públic
molt fidel,
molt fidelitzat,
l'anunciant,
per tant,
sap que aquesta revista
arriba amb moltíssima gent,
però directament a casa seva,
que no es perd pel camí,
que no queda llançada
i que, per tant,
és la manera directa
d'arribar de l'editor
al consumidor directament.
Vaja, Lluís,
ja no em podré queixar, eh?
Després d'aquesta resposta
he de callar i escoltar.
No t'escusa, no t'escusa.
I llegir, sobretot.
Sobre tot llegir.
En aquest terreny
que s'està encomantant
de facilitar les coses
als lectors,
que la gent que s'atenci
aquests dies
fins a aquest cap de setmana
tants de les subscripcions,
per tant,
aquella gent que té aquí
en aquesta carpa
un primer contacte
amb algunes capçaleres,
doncs es pot beneficiar
de descomptes econòmics.
I tant, mira,
tothom que vingui
té de gratis ja
una bossa
en revistes de promoció
que s'emporta a casa,
en revistes segur,
i a més a més
es pot subscriure al 50%.
Tenim una oferta
aquests dies aquí
que qui es vulgui subscriure
pot fer-ho a la meitat de preu.
I a més a més,
qui es subscrigui a una revista
en pot tenir també
una altra de gratuïta,
de manera que dius
escolta, a mi m'agrada la cuina,
però escolta,
tinc un petit,
una mainada
que vull comprar-li
el cavallfort,
doncs la segona revista
surt gratuïta.
O sigui que escolta,
és allò com
el dos per un del supermercat,
doncs també en aquí.
I a més facilitat impossible.
Abans parlàvem,
repassàvem les capçaleres
segurament més conegudes
pel gran públic,
els sàpies,
per cert,
Iolanda,
que hi ha capçalera
en portada
d'aquest últim número
de les sàpies,
el de com desterrar el mamut,
d'acord?
Oh, és el tema
que tractarem
la setmana que vinent,
no?
I és el tema que tractarem
dimarts vinent,
amb Enric Arvinyes,
que ens acompanyarà
a l'estudio de Tarragona Ràdio.
Vaja,
el Sàpies,
el Descobrir cuina,
l'Andarroc,
el Time Out,
però Lluís,
aprofitem que ens acompanyes,
recomanen-nos alguna altra revista
feta en català,
òbviament,
de gran qualitat
i que segurament
sigui més esconeguda.
Vaja,
hi ha molts àmbits diferents,
recomanar-ne una,
segurament,
o dues,
et posem en un compromís.
però dóna'ns un cop de mà.
Mira,
farem una cosa,
com que cada any
premiem unes revistes,
aquest any,
l'últim any,
s'ha premiat una editora
que és Gavarres,
per exemple,
és una revista
que es va publicant
a diversos àmbits del país,
primer les Gavarres,
després surten
també les zones
de Banyoles,
del Pla de l'Estany,
també s'ha dit
el Cadí Pedraforca.
És una provocació
molt interessant
que parla
de la gent
del país,
dels seus costums,
dels seus tradicions
i d'una mica
la memòria
que ens van transitant
els avis
a la gent més jove.
Jo crec que això
és molt interessant
perquè en aquesta publicació
si no existís
moltes d'aquestes històries
dels avis,
dels masos,
dels seus menjars,
de la seva forma de viure
es perdria.
I aquestes publicacions
molt ben editades,
molt ben escrites,
a més a més,
és un bon testimoni
de la història del país.
Jo crec que és una bona publicació,
però a la vegada
jo em penso
que n'has dit
unes quantes
que són molt interessants
i, no sé,
Bon Art, per exemple,
és una revista
que hem premiat
aquests últims anys,
la gent que sé l'art
és la revista de referència
o, o sigui,
estic d'anar a fer un cop d'ull
a Castells.
Lletres, què tal, lletres?
La gent clara de Castells,
a Tarragona
és una bona plaça de Castells,
cada any hi ha
el gran festival
de Castells de Tarragona.
D'aquí uns dies
també hi haurà
la tercera nit de Castells
que munta la revista Castells,
per tant,
també és una bona publicació
per saber què passa,
qui hi ha,
què es mou,
quines són les novedades
del món dels castells.
Com a tal,
L'Àmbit de les lletres?
Jo parlava de lletres,
lletres és molt interessant
també, com a guia.
i lletres, exacte, sí, sí.
De fet,
les publicacions,
cadascuna,
jo crec que ho deia una mica abans,
cadascú pot trobar aquí
què m'agrada a mi,
doncs, escolta,
m'agrada viatjar,
m'agrada la cuina,
m'agrada els esports,
m'agrada la música,
m'agrada els vins.
Vins, per exemple,
Coupatge és una publicació
que també cada cop
té més gent que li interessa
i que, a més a més,
aquest cap de setmana
munta també
un tas de vins
i d'aromes
perquè això del vi
va molt lligat també
amb el nas
i amb la forma
amb els sentits
i hi haurà també
un tas d'aromes
i d'avins.
Circolica,
una revista del món
del circ.
Tens una granja de conills?
Hi ha una revista
que parla de si, sí,
per la gent que...
Aquesta la desconeixeu,
m'ho hem d'admetre.
I com es diu aquesta revista?
Conills, conills.
Conills, així tal qual.
Sí, és una revista que...
Quina gràcia, no?
Escolta, la Folleges
i dius,
a veure com has de muntar
una granja de conills,
que els has d'anar de menjar,
quin és el millor aliment
pels conills
i, escolti,
també existeix en català
o Aixam,
l'Aixam és una revista,
evidentment,
pels que es dediquen
a això,
a l'apicultura.
Doncs jo em penso
que a vegades
ens sorprenem,
jo crec que l'entrada
la gent al quiost diu
sí que hi ha revistes
en català,
no ho sé,
bé que n'hi havia tantes
i a més a més
vas descobrint
moltes temàtiques
molt diverses,
això,
des del punt de vista cultural
al més específic
i de ben segur
que en van sortint
moltes més
perquè, bé,
jo crec que no és una qüestió
només que cadascú
pugui fer les seves revistes
sinó que és una manera
també de conèixer el món
des d'una manera
d'una perspectiva catalana
d'entendre el món
i d'entendre qualsevol àmbit
del que passa arreu del món.
Ja per acabar com a mínim
per part meva,
parlaves ara això
de la perspectiva catalana
però no sé si saries d'acord
que segurament
el gran avenç
que s'ha produït
en els últims anys
és que molta gent
compra aquestes revistes
no pas,
no només pel fet
que siguin en llengua catalana
sinó perquè són revistes
que els interessen
i perquè són ben fetes.
Aquest segurament
és el pas més important
que s'ha realitzat
els últims anys?
Tens totes les raons
justament aquestes
són les dades
que nosaltres des de l'APEC
hem remarcat més
i ens miràvem
per exemple
els dades del baròmetre
de l'Audiència i la Cultura
i ens deia
que hi ha un 30%
de lectors
de revistes de l'APEC
que no són catalanoparlants
això vol dir
que no la compren per la llengua
Un 30%
Un 30%
que no tenen el català
com a primera llengua
això vol dir
que la compren
pels interessos
o pels continguts de la revista
i això és molt interessant
perquè vol dir
que igual com tu
pots comprar
si t'agrada l'art
o t'agrada la pintura
o la decoració
una revista en anglès
o en italià
o en portuguès
doncs també en català
aquestes publicacions
compleixen aquest objectiu
que és
m'interessa per la temàtica
és una revista de referència
m'interessa el vi
més igual
o m'interessa el jazz
més igual
que el revista sigui en anglès
o en italià
o m'interessa pels continguts
pel disc que donen
pel documental
que hi puc llegir
i pels discos que recomanen
per tant
doncs
jo crec que aquestes publicacions
compleixen això
en el seu àmbit específic
aquesta funció
Doncs vaja
recordem fins diumenge
no serà oberta
el que ha esponcat
aquí a la Ramla Nova
Fins diumenge
esteu això oberts
que us vinguem a provocar
amb aquestes publicacions
perquè em penso
que de ben segur
qui entrin aquí
no sortirà sense una revista
Ens deixem provocar
Iolanda?
I tant
provoquem-se
però de totes maneres
jo et diré una cosa
el que ens ha provocat
el Lluís
és un esperit optimista
i a vegades
quan es parla de llengua
quan es parla
de publicacions
i de lectura
sempre hi ha
aquella cosa gris
oh que malament anem
jo després d'escolta
el Lluís
la veritat
és que m'he quedat
amb moltes ganes
de continuar llegint
aquestes publicacions
i pel que vosaltres dèieu
per l'interès que tenen
i deixant de banda
la llengua
perquè estan tan ben fetes
que te n'oblides
en quina llengua
l'estàs llegint
No, no, es tracta d'això
ara continuarem
amb l'exemple de Sàpients
hi ha molta gent
que li agrada la història
i que no necessàriament
o pot decidir
entre l'aventura de la història
o la Cú
o altres revistes similars
doncs escolta
em compro la Sàpients
simplement perquè m'agrada més
no només
pel que sigui en llengua catalana
o no pel que sigui en llengua catalana
aquest segurament és l'objectiu
i de mica en mica
sembla que s'està complint
Molt bé, doncs
moltíssimes gràcies
Jordi Sorinyà
que en Lluís Engendrau
ha estat un plaer
i Joan Maria Bertran
a la part tècnica
fins després
Fins després
Adéu-siau
Gràcies