Un clàssic de Nadal.
El Dimoni ha escuat amb una versió magnífica que fa tot i soler.
Totes aquestes incursions que farem pels pessebres de la ciutat de Tarragona
ens permeten escoltar Nadales que, mireu, que són boniques.
Només les podem escoltar en aquesta època de l'any
i, a més, en escenaris com el que ens ocupa immediatament.
La nostra unitat mòbil, com sempre, tombant per la ciutat de Tarragona,
avui ha decidit iniciar, o continuar, millor dit, una ruta dels pessebres.
El passat divendres, us en recordeu,
vam anar fins al local dels xiquets de Tarragona,
al carrer Santana, hores prèvies a que s'inaugurés
un dels tradicionals de tota la vida.
I s'han incorporat en guany nous pessebres,
com ara el que podem veure a les cavallerisses de la senyorial Casa Canals.
Fins allà s'ha desplaçat la unitat mòbil, com dèiem,
amb Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia, Joanda.
Mira que són boniques, les Nadales, no sé si a tu t'agraden.
Sí, sí, jo estava cantant ara, també.
Sí.
Estava cantant, també.
Què tal cantes?
Bé, jo crec que no canto per sortir per antena cantant, eh?
No, tampoc, no t'anava posant el compromís, Josep, eh?
Ja pensava, ja pensava.
No soc tan malvada, ja ho saps que no.
No, però bonica, eh, aquesta del Dimoni Esquad.
Escolta, sou a la Casa Canals, no?
I hem estat fa una estona, eh?
Perquè ja sabeu que a la part alta, doncs,
la circulació, doncs, no podem anar per tots els carrers
amb la nostra unitat mòbil,
per tant, el que hem fet és anar-hi una estoneta avant, res,
fa uns escassos minuts,
i hem visitat aquestes cavallerisses de la Casa Canals,
on, doncs, hi ha una vintena de diorames
i algunes novetats enguany.
A l'Associació Passebrista ens mostra algunes novetats.
Després de la Vianal, que es va celebrar el passat any a la ciutat,
hi ha algunes novetats que podreu veure,
les que podreu visitar a la Casa Canals de Tarragona.
Si et sembla...
No, però escolta, Josep, tu ja l'has vista.
Jo no sé com seran les d'enguany,
però els diorames de l'Associació Passebrista de Tarragona,
els que els visitem cada any,
és que no ens ho acabem,
és que hi aniríem un dia i un altre
perquè és d'un detall i d'una qualitat extraordinària.
Enguany també, suposo.
I tant, hi ha una vintena de diorames
on estan cuidats fins a l'últim detall
i en parla precisament d'això,
perquè realment porta moltíssima feina al darrere.
Un pessebre no és dels dies de Nadal,
sinó que durant tot l'any s'està treballant en això,
i la intenció de l'Associació Passebrista
és precisament aquesta,
preservar la tradició del pessebre
al llarg de tot el bany.
I per tant ens ha explicat
algunes novetats que si et sembla
que ens ho expliqui ell.
És l'Eugeni Bosch,
president de l'Associació Passebrista de Tarragona.
Eugeni Bosch, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Enguany tenim diverses novetats.
Sí, home, enguany tenim,
a més a més de la tradicional exposició
que ve fent l'Associació Passebrista
des de Nadal ja fa set o vuit anys al carrer Girona,
enguany per segon any consecutiu
i iniciant una nova etapa,
tenim ja una exposició de 18 diorames
a Casa Canals,
la carrer Gironada,
exposició que ens prolongarà amb el temps,
ja que hem signat un conveni amb l'Ajuntament,
concretament amb la consellera de Patrimoni
i la senyora Rosa Rossell,
i aquest conveni ens obliga
i ens permetrà
tindre una exposició
pràcticament permanent
de diorames i figures
a Casa Canals any rere any.
Per tant, podrem veure pessebres tot l'any?
Podrem veure pessebres
pràcticament tot l'any,
excepte l'octubre i el novembre,
que és l'espai de temps que ens hem reservat
per renovar i per modificar
i per arreglar l'exposició,
però sí, sí, podrem veure pessebres tot l'any.
És a dir, les persones que visitin Casa Canals
podran demanar visitar també aquesta exposició
en qualsevol moment de l'any.
Per tant, això va començar
amb motiu de la Vianal
que es va celebrar l'any passat,
Tarragona es va ampliar de pessebres
i amb la voluntat
que això sigui un element continuista.
Exacte, el que volem
és que lluitar
perquè aquesta tradició tan catalana,
que és el fet de fer el pessebre,
doncs vagi a més
i vagi a més sobretot a Tarragona,
que és el nostre àmbit,
una mica per evitar
que ens inveeixin
aquestes costums forànies
com pot ser el Pare Noel,
que el respectem lúgicament,
com pot ser la Vra de Nadal,
que el respectem també,
però el nostre és el pessebre.
La tradició mediterrània
i sobretot de Catalunya
és fer el pessebre.
Per tant, l'Associació Pessebrista de Tarragona
no ens hem conformat
amb la nostra exposició
al carrer Girona,
sinó que hem anat més enllà
i ja és el primer any
o el segon any
que tindrem dues exposicions,
la del carrer Girona
i la casa Canals.
L'any que ve, a més a més,
tornarà aquesta Vianal?
No, la Vianal
s'organitza, com diu la paraula,
cada dos anys.
A diferents llocs de Catalunya?
Difícilment tardarà
en tornar a Tarragona.
Tardarà perquè hi ha moltes associacions
d'arreu de Catalunya
que ho han demanat
i després tardarà
perquè organitzar una cosa d'aquestes
vol dir un esforç
de molta feina i molts diners.
És un gran esforç.
Per tant, nosaltres l'any passat
vam fer la trobada a l'octubre
i la Vianal
a desembre-gener
i ara ens toca descansar.
Descansar pels dos motius.
Primera, perquè hi ha associacions
interessades arreu de Catalunya
i segona, perquè va ser
un esforç econòmic
que encara estem pagant ara.
és un gran esforç.
I per tirar endavant
aquest projecte
només entrar
hi ha una mica
d'uns panells explicatius
dels 200 anys
de figures de pessebres.
A més, és una exposició
que, si no m'equivoco,
es va poder veure
al passant de dalt
a la Diputació de Tarragona.
Totes aquestes figures de pessebres.
Sí, oi?
Sí, sí.
Les figures de pessebres,
l'any passat,
que a motiu d'aquest avianal
vam organitzar
nou exposicions,
una de les exposicions
era dedicada
eminentment
a figures de pessebre
que hi havia, em sembla
que eren unes 20 vitrines
de tots els autors catalans
i, com tu m'ho havies dit,
això es va poder visitar
al pati de la Diputació de Tarragona
l'any passat.
Només entrar,
què és el que podran veure
aquella gent
que s'acosti
a la casa Canals?
Sí, doncs podran veure
diorames,
pessebres en diem diorames
perquè estan emmarcats
de tipus quadro
i, bé,
per començar podran veure
el carrer Marceria,
podran veure
diferents paisatges catalans,
paisatges ambientats
amb el nord d'Àfrica,
amb Gerutzelem,
amb Nazaret...
És a dir,
donem llibertat
que cada autor
pugui fer el pessebre
que vulgui,
amb el motiu que vulgui,
l'únic que comprem
són les figures
i llavors cadascú
amb el seu dinama
recreia aquell paisatge,
aquell apostal
que tenia al seu cap, no?
Per tant,
veurem coses molt diferents,
veurem diferents
veurem adoració del reix,
veurem els pastors,
veurem l'empadronament,
veurem l'adoració del reix,
és a dir,
veurem molts àmbits diferents, no?
Quants passebristes
hi participen?
Home, som una vintena
de passebristes
i passebristes,
és a dir,
afortunadament
tenim una nutrida
participació femenina
a l'associació,
que és una cosa
que fa uns anys
pràcticament no teníem
i ara hi ha senyores
i noies, no?,
que també fan
passebristes molt macos,
la qual ens omple de goig, no?
Homes i dones
que dediquen els seus esforços
a fer aquests diorames
i una mica més endavant
trobem la següent sala,
aquesta ja és
força més espectacular
on a més,
doncs,
de continuar
podem veure tots aquests diorames
i hi ha reproduccions
gairebé,
gairebé a mira real, eh?
Sí, sí, sí, sí.
A més a més,
per tant veureu
que l'entorn, no?,
amb aquestes pedres romanes
i mitjavals, no?,
és molt escaient
amb el pessebre, no?,
és a dir,
un lloc molt acollidor
i a més a més,
allà al fons
tenim unes figures
que va fer l'Eustaquí Vallès
per un pessebre
que fa 30 anys
es posava
a la plaça
en Pedra del Tàrrec
al jardí
que l'han pogut recuperar,
són unes figures fetes
per aquest escultor tarragoní
i que ara també
les tenim permanent
exposades aquí, no?,
que són unes figures
una mica modernistes, no?,
però, bueno,
també queden molt bé, no?
i aquest espai, com deia,
amb aquest conveni
que hem signat amb l'Ajuntament,
l'associació
el té per bastants anys
i, inclús,
no descartem
que la seu social
que ara tenim
al carrer Girona
la puguem traslladar
a casa Canals.
Per tant, és una opció
que també ronda
una mica pel cap.
Sí, perquè aquí l'Ajuntament
ha estat molt generós
amb nosaltres
perquè, lògicament,
ens deixa el local
sense cap despesa,
ens paga les despeses
petites d'aigua i llum
i, en canvi,
al carrer Girona
paguem un lloguer
una mica considerable.
Per tant, no descartem
que ens puguem traslladar
en un futur
no massa llunyà
a la casa Canals.
Primer, perquè l'Apartalte
diu per aquest ambient.
Estem molt a prop
del Passebre dels Castellers,
que tenim una altra tradició,
no?
O del carrer Santana.
Sí, no?
I, per tant,
l'Apartalte,
Casa Canals,
que és una casa molt singular
de Tarragona,
molt històrica,
llavors, aquest entorn,
probablement,
que ens acabem instal·lant
definitivament aquí dalt.
Hi ha una força
tradició passebrista,
a Tarragona,
perquè cada any,
no només els de l'associació
passebrista,
sinó que apareixen gent nova
que mostra les seves idees
de com pot ser el Passebre,
també.
Per tant,
hi ha força tradició.
Sí, jo diria que,
com tot això ha passat
per als i baixos,
l'associació passebrista
de Tarragona,
que ja en guany
compleix els 81 anys
d'existència,
es va fundar l'any 1928,
però, esclar,
com totes les associacions,
ha tingut als i baixos, no?
Jo diria que ara tornem a estar
en un moment molt bo.
Penseu que el nostre
no és només fer Passebre,
sinó fomentar el Passebrisme,
per tant,
hem de vetllar,
no només per fer una exposició,
sinó perquè això no es perdi, no?
I és cert,
en guany s'ha incorporat
un Passebre
que també es pot visitar
aquí al costat,
que és el que ha fet
el jovent de l'oció
passebrista
del carrer Marceria.
Després el visitem, també.
No ho sé,
potser estarà tancat,
però, bueno,
mirarem.
Vull dir que sí, sí,
que tornem a passar,
jo diria que un ressorgir
d'aquesta tradició
que es remunta
a dos o tres cents anys
d'antiquetat.
Vull dir,
pensem que el Passebre
ja n'hi ha a Nàpols
del 1765,
vull dir,
estem parlant d'una cosa
que té segles d'història,
no?
I ara, doncs,
bueno,
a Tarragona
jo penso que tornem a passar
una molt bona època.
Viu un bon moment,
doncs,
aquest moviment.
Sí,
jo diria que sí.
I a més a més,
des de l'associació
ho estem impulsant.
Penseu que a més a més
fem un concurs
de Passebres
per les cases,
pels particulars,
per les escoles,
en diverses categories,
pels apredors,
és a dir,
intentem, ja dic,
mantenir una tradició
que entenem
que és molt,
molt, molt de casa nostra
i que no es perdi.
I ja està.
I suposo que ha sigut
aquesta la voluntat,
doncs,
d'estrenar
o d'ubicar-vos
en aquest espai
a la Casa Canals
al llarg de tot l'any,
doncs.
Sí,
perquè pensem que,
bueno,
les coses,
vull dir,
la gent s'hi aficiona
quan les veu,
no?
Si una cosa no es fa,
la gent potser
no se'n recorda
o es perd.
Si nosaltres estem permanentment
i fem dos o tres exposicions,
doncs bé,
intentem que la gent,
doncs,
ho mantingui.
Tenim una petita escola
dedicada als més menuts
per ensenyar-los
i fer pessebre,
perquè entenem
que la nostra generació,
doncs,
d'aquí uns anys
haurem d'anar al relleu
i ens fa falta gent jove
que permeti
que aquesta associació
pugui arribar al centenari,
per què no?
Perquè, clar,
de tots aquests passebristes
que avui exposen aquí,
n'hi ha molts que són gent jove
o això costa una miqueta més,
com deies?
Costa una miqueta,
la veritat és que ens costa una miqueta,
però ja tenim gent
de vint i pico d'anys,
gent de trent anys,
que són els que han de continuar
mantenint i aguantant
aquesta associació
i aquesta tradició,
perquè nosaltres ja tenim cert edat,
som joves,
però tenim certa edat,
per tant,
una de les fites
i una de les preocupacions
és incorporar gent jove,
formals,
ensenyar-los,
nosaltres no tenim cap secret,
vull dir,
tot el poc que sabem
ho ensenyem de seguida,
perquè això, ja dic,
nosaltres,
per llei de vida
ens tocarà retirar-nos
un dia o altre,
però volem que això
continuï molts anys,
no?
Perquè aquesta gent jove
que es va incorporar
a l'associació Passebrista,
també li doneu
una mena de curset de formació,
una mica entre cometes,
de com ha de naixer
de construir un Passebre.
Si nosaltres els donem
tota classe d'explicacions,
amb materials,
amb pintura,
perquè penseu que
per fer un Passebre
intervé l'electricitat,
intervé la perspectiva,
intervé una mica l'escultura,
no per fer figures,
però s'han de fer edificis,
i intervé la pintura.
Vull dir,
bé,
el que fa el Passebre
és una mica
aprenent de tot
i mestre de res,
no?
Ha de dominar
a diverses tècniques,
no?
I llavors nosaltres,
ja dic,
aquests nois
que es van incorporar
en cabany,
doncs sí,
els fem participar
amb totes les tècniques
i els ensenyem
tot el que sabem
i una mica més.
Clar,
perquè hi ha moltíssims detalls,
per exemple,
ens n'acostarem
a algun d'ells,
hi ha moltíssims detalls,
moltíssims petites coses
que,
que vaja,
a la vista
de l'espectador
que els vingui a veure,
s'han de cuidar
fins a l'últim detall.
Per exemple,
aquest,
bé,
tots són espectaculars,
però tots cuiden
fins a l'últim detall, eh?
Bé,
això són moltes hores,
són hores de,
de quan es plegava
a treballar al vespre,
són hores de dissabte,
són hores de diumenges
i, esclar,
com més,
com més pessebres es fet,
més pràctica tens
i més de pressa basc.
Però això només vol,
vol afició,
jo diria que,
inclús aquestes coses
volen passió,
totes les aficions
volen passió, eh?
I llavors,
a partir d'aquesta afició
i d'aquesta passió,
doncs, bueno,
són hores i idees
i un aprenem de l'altre
i ens expliquem trucos
i ens expliquem coses
i tirar-ho endavant.
Però, sobretot,
afició,
afició i dedicació, no?
Perquè què és el més complicat
de posar-se a fer un passebre?
A l'hora de començar?
Bé, a l'hora de començar,
jo crec que sempre
s'ha de començar
amb una idea clara,
un dibuix,
una postal,
una fotografia d'un llibre,
per saber a què volem fer, no?
En pic,
sabem el que volem fer,
doncs bé,
doncs,
és agafar,
nosaltres ara treballem molt
el suruban,
el surublan,
aquest port expant
d'alta densitat
i a partir d'aquí,
doncs, bueno,
ja dic,
són hores,
són hores perquè pensem
que agafem unes planxes llises
i, ja veus,
fem unes arcades,
fem unes cases,
fem unes persianes,
fem unes perspectives,
vull dir,
això vol temps,
vol temps i vol hores,
esclar,
jo no s'hauria de dir,
però potser hi ha 200 hores
en cada diorama,
200 hores en cada diorama,
després l'hem de pintar,
bueno,
l'hem de fer molts detalls.
Per tant,
que queda clar
que això dels passebres
no és cosa de quatre dies de Nadal,
sinó que durant tot l'any
hi ha molta feina al darrere.
Hi ha un passebre,
que és el que abans,
almenys jo recordo
quan era petit que es feia a casa,
que és un passebre
que es pot fer en tres hores,
que és el passebre
del sur i la bolsa.
Tota la vida,
eh?
Tota la vida.
Nosaltres aquí no en tenim cap,
però en tenim un al carrer Girona
i és el passebre
que jo diria
que recomano
que es facin moltes cases
perquè és un passebre
molt econòmic,
és un passebre
que no vol cap tipus de coneixement.
Que no mantenir viva
la tradició, també.
Exacte,
i és allò,
doncs mira,
ara la bolsa
sembla ser que està prohibit fer-la,
però bueno,
hi ha unes paraves
a la Rambla que en venen,
vull dir,
si en venen vol dir
que en poden vendre
i que tant,
i llavors uns quatre suros
i una mica de bolsa
i les quatre figures
que estan guardades de cada any
queden uns passebres
molt macos i molt dignes
que jo recomano
sobretot per la canalla,
perquè són molt,
aquests ja són més artíctics,
més professionals,
però el passebre del sur i bolsa
per mi és encantador
i és el que tots hem fet
a casa nostra de petits.
El de sempre, vaja.
Allò es fa en una tarda.
En una tarda,
amb tota la família,
amb la canalla...
I participin.
No els hi hem de fer,
els hi hem d'orientar,
però hem de fer
que ho facin els
i que participin.
Sobretot això.
Sobretot això.
Eugeni,
aquella gent que ens estigui escoltant,
horaris,
recordem horaris i dies
en què podran venir a veure
tota aquesta exposició
de la Casa Canals.
Doncs bé,
jo permeteu-me
que també faci propaganda
pel carrer Girona.
També.
El carrer Girona
el podran visitar cada dia,
fins després de Reis,
de 6 o 9 de la vespre
i dissabtes,
diumenges i festius
el podran visitar
de 12 a 2
i de 6 o 9.
I el de Casa Canals
el poden visitar
sempre que vulguin,
només cal que demanin
que els obrin
aquí als conserges
que hi ha a Casa Canals.
Perquè el de Casa,
el del carrer Girona,
nosaltres,
els de l'associació,
hem establert un sistema
de guàrdia
i obrim i tanquem,
però a Casa Canals
depenem una mica
del que digui l'Ajuntament,
perquè és la mestressa
d'aquell local.
Per tant,
tothom que vulgui visitar
Casa Canals
només s'ha de dirigir
a la porta del costat
que hi ha els ordenances
als ogers de l'Ajuntament
i és gustosament
els llibran l'exposició
i la llum.
I un dels atractius
d'enguany,
aquestes quadres
de la Casa Canals
on podem veure
un pessebre
aprofitant les restes
que ja hi havia
gairebé
amb escultures
de mida real
que, com deia,
s'han pogut recuperar
d'aquell pessebre
que es feia
a la Imperial Tàrraco.
Eugeni,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
a les festes.
A vosaltres,
perquè també ens ajudeu
a divulgar el pessebrisme.
Moltes gràcies.
Doncs jo crec que
amb tots aquests al·licients
n'hem tingut prou
per poder acostar-nos
a la Casa Canals
i visitar
aquesta exposició
de l'Associació Pessebrista
de Tarragona.
Una vintena de diorames,
tots els detalls
perfectament cuidats
i també, doncs,
aquest al·licient
les cavallerices
de la Casa Canals
que són un marc
també incomparable
per visitar un pessebre.
Jo, a banda.
De fet,
ens podem traçar una ruta,
tenim pessebres
a la part alta,
el dels xiquets,
aquest que acabes de visitar
de la Casa Canals
i ara te'n vas
cap a un altre
que està a tocar
el portal de Sant Antoni,
no?
Allà mateix.
És que a l'entrevista
parlàvem d'això
de si hi ha pessebristes
que són joves,
ell és jove,
diu David Garcia,
és preparador físic,
per tant,
no està massa vinculat
en aquest món
de l'escultura,
però, doncs,
li agrada la tradició
del pessebre,
ja el visitarem
d'aquí una estona.
Doncs, ens retrobarem
a la següent hora del matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies, Josep, fins ara.
Adeu, fins ara.
Adeu.