Passen nou minuts de dos quarts d'onze.
Canviem de registre.
Canviem de registre absolutament el matí de Tarragona Ràdio,
perquè ara sí anem a la connexió amb l'exterior,
amb la unitat mòbil que tenien prevista,
a l'Auditori de Caixa a Tarragona,
on aquest matí han començat unes sessions de música a Dixi per Escolars,
una d'aquelles activitats per als més joves
que formen part del programa de la setzena edició
del Festival Internacional de DixiLand de Tarragona.
Música amb aquest ritme que ens situa ja,
que a partir d'avui ens situa en els principals escenaris del festival,
que omplirà places, carrers i també molts locals molt diversos,
des d'avui, a partir de demà especialment,
i fins al proper dissabte a la nit.
Ara anem, com dèiem, a l'Auditori de Caixa a Tarragona,
amb la unitat mòbil, Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Ja s'ha acabat aquesta sessió, o encara continua?
Doncs mira, estem el que podríem dir l'entremig,
perquè la gent de la Sitges Band,
que és la banda que enguany s'encarrega de fer aquestes sessions escolars,
té un programa força tapeït, un programa de tres sessions diàries,
la primera a dos quarts de deu, la segona a les onze,
i la tercera es fa a dos quarts a quatre de la tarda.
Doncs bé, ara ens trobem a l'entremig entre les dues primeres sessions.
La primera fa escassos instants que ha acabat,
i la segona està a punt de començar.
De fet, la primera sessió, però hem de comentar que ha quedat un pèl deslluïda,
perquè la pluja també ha perjudicat, en certa manera,
aquest inici de les sessions escolars del festival de Dixilan.
Tenint en compte que eren nens molt petits,
de 4 o 5 anys, de P4 o de P5,
els que havien d'assistir com a públic en aquesta sessió,
tenint en compte la pluja,
els nens dels col·legis de centre de la ciutat,
a causa d'això.
D'aquest plujim no s'han pogut desplaçar
fins a l'auditori de Caixa Tarragona,
aquí al carrer, i Gini Anglès,
i només han vingut finalment els nens d'un parell d'escoles,
de Gualví, Llerví i l'Estonac,
que tenien previst desplaçar-se amb autocar,
fet que sí que els ha permès venir aquí.
Tot això s'espera que ara,
perquè en els propers passis,
entre ells aquest de les 11,
els nens ja són més grans,
tenen 7, 8, 9 anys,
doncs que la pluja no és tan impediment,
i que sí que podran omplir,
tal com s'espera,
aquest auditori de Caixa Tarragona.
Saludem, si us sembla,
dos dels components de la CITJESBAN,
d'una banda en Joan Pinós.
Joan, què tal, bon dia?
Hola, bon dia.
I també l'Alexei,
el saludarem en castellà perquè és rús,
i crec que el català encara no el porta gaire bé.
Alexei, què tal? Bon dia, buenos dies.
Buenos días.
Són dos dels integrants de la CITJESBAN,
l'Alexei toca la trompeta,
el Joan toca la tuba i el contrabaix.
Com estàs? D'entrada,
esteu cansats després del primer passi o no?
No, no, què va, què va.
Home, això el divendres o el dissabte,
per allà a la una de la matinada,
que tanquem la jam final,
potser sí que estarem cansats,
però de moment encara ho entrem.
Perquè hem de dir que la CITJESBAN arriba avui aquí a Tarragona
i no se'n va fins dissabte a altes hores de la nit.
Ella ha dit ara a la una,
però de ben segur que serà més tard,
perquè hi ha sessions escolars avui, demà, divendres,
dissabte participen amb l'anària de cavalls
i després, durant tota la tarda de vespre,
de ben segur que els veurem voltant per diferents locals de la ciutat.
Ara escoltarem un fragment de l'espectacle,
també podrem escoltar una de les peces que han interpretat
en aquesta primera sessió,
que hem tingut l'oportunitat de veure,
però explica'n Joan quin és el propòsit d'aquestes sessions,
com us ho feu per explicar què és el Dixi,
què és el jazz als més petits.
Home, hem plantejat dos tipus d'audició,
unes pels que són ja una miqueta més grandets,
on amb pèls i senyals, noms, dates i tot,
anem tocant els diferents estils que hi havia abans del jazz
i expliquem com es van unir tots aquests estils
fins a fer l'estil que coneixem,
que és el jazz de Nou Orleans.
Pel més petit, expliquem una història que és un conte
on, sense explicar els detalls, dates ni noms,
expliquem l'esperit d'aquella gent que es van unir per primer cop
per crear el jazz, no?
On no importava l'edat,
ni si eren rics o pobres, blancs o negres,
inclús si eren homes o dones,
que a l'època encara hi havia molts prejudicis d'aquests,
i la música passava per sobre de tot això
i a vegades s'ajuntaven uns negres esclaus,
amb uns blancs rics,
i de la fusió dels coneixements de tots plegats
de tota aquesta gent que es va trobar a Nou Orleans
fa més de cent anys,
com va sorgir aquest estil, no?
Llavors, aquest conte que expliquem pels més petits
explica això a través d'uns personatges
que són els propis instruments,
que fan un viatge en busca d'un lloc millor on viure.
Aquest espectacle ja fa temps que el teniu rodat,
crec que fa vora un any i mig
que la neu porten per diferents localitats.
En línies generals,
quina és la resposta dels nens petits?
Molt bé, s'ho passen molt bé.
Ho estem fent normalment per grups més reduïts,
a les classes, a escoles, no?
No és amb teatres.
Llavors, sempre tenim molt bona resposta,
perquè el tracte és molt directe.
per aquesta edició del festival
hem fet un pas més endavant,
s'ha fet així un teatre,
i tot just hem fet la primera audició,
que tampoc podem valorar
perquè han fallat la meitat dels nanos
per la pluja
i ha estat com si fos en una classe, no?
Però crec que funcionarà bé.
Alexei, què és més fàcil?
Tocar para los grandes en un concierto,
en una sesión normal,
o hacer estos pequeños cursos
para los niños,
para los más pequeños?
Bueno, es diferente de cosas,
para los niños, ¿no?
Para los niños es divertido, ¿no?
Mirar, ¿cómo se llama?
Eres para esto, ¿no?
De niños, ¿no?
Con caras como...
Depende, ¿no?
Depende.
Depende de los niños y de los adultos.
Eso también.
Amb la Sitges d'Ana és una formació veterana
des de l'any 2000,
no és la primera vegada que venen a Tarragona,
fins i tot ara, feia en memòria,
havien participat en algun d'aquests concerts vermuts
de les festes de Santa Tecla
de fa un parell o tres d'anys.
En línies generals,
quin balanç feu del festival
i de la salut del jazz a Catalunya avui en dia?
Home,
si parlem de jazz tradicional,
Catalunya és pionera al món, crec jo,
en aquest estil.
I una gran part de la culpa d'això
és el Festival de Tarragona,
d'on nosaltres ens sentim molt d'aquí.
O sigui,
inclús hem col·laborat amb l'Ajuntament,
hem fet peces tradicionals a Tarragona
i tot perquè,
bueno, no sé,
sempre hem volgut col·laborar
perquè creiem que és una iniciativa boníssima
per tot el jazz a Catalunya
i més encara pels músics de jazz tradicional,
que n'hi ha molts i molt bons aquí.
I la resposta del públic,
quina és en termes generals?
Us sentiu recolzats?
Deus que Catalunya és,
vaja, terra capdavantera en aquest sentit.
Creieu que el públic,
doncs,
n'és conscient també del bon nivell
de les formacions d'aquí,
del bon nivell de les formacions que toquen aquí
i que, vaja,
hi ha un suport massiu?
Bueno,
no sé si la gent és conscient,
però en tot cas,
els agrada.
amb la qual cosa,
doncs, bueno,
hi ha un cert reconeixement
i van a les actuacions
i, bueno,
nosaltres,
cada cop que anem a tocar,
especialment aquí a Tarragona,
i si no,
també tenim molta gent que ens segueix,
doncs,
ens sentim molt,
molt,
com a casa nostra.
Per acabar, Joan,
recomanen-nos al llarg d'aquests dies,
òbviament no tens tot el programa al cap,
però un moment,
què recomanaries a la gent
que potser no ha tingut mai un contacte
amb el Festival de Dixi,
anar amb alguna sessió en concret,
alguna banda especial,
deixar-se caure per les Jam Sessions,
quin creus que pot ser
la millor iniciació al festival?
Home,
aquest any al festival
hi ha un parell de coses
que estaran bé.
Una...
Aquelles que tu ja tens
marcades en vermell,
vaja.
Bueno,
no,
tampoc és això,
o sigui,
no parlaré ara de concerts
si són dels grups bons
o dolents o el que sigui,
hi ha locals a mi
m'agrada molt anar
i que els trobo molt acollidors,
que cada any es fan actuacions,
però aquest any hi ha una actuació
que actua en els...
la banda de...
com es diuen?
Els del Chamorro,
Joan Chamorro,
que és el saxofonista català,
ha muntat una escola a Sant Andreu,
es diuen Sant Andreu...
Ara ho trobarem,
de gent molt petita,
sí, sí,
efectivament.
Doncs aquest s'han d'anar a veure
i no perquè aquest cop...
Sant Andreu ja es van, eh?
Perdona.
Sant Andreu ja es van.
No perquè aquest cop estigui bé
o estigui malament,
que estarà molt bé,
ojo, eh?
Sinó perquè segurament
d'aquí un parell d'anys
tornaran
i s'hauran de tornar a veure
perquè estan creixent
amb una força espectacular
i trobo que són la gent
que s'ha de recolzar
i se'ls ha d'ajudar
i després també està molt bé,
tot i que fa malament dir-ho
perquè aquest any l'obrim nosaltres,
és la jam-session final
que és el dissabte
al cos del Bou,
allà al local dels castellers,
a quarts de dues del dematí,
que està molt bé
no perquè toquem nosaltres
sinó perquè venen
moltíssims músics,
és un lloc de trobada
de tots els músics del festival
i acaba això
a altres hores de la matinada
amb tot de músics
que toquen a l'escenari
i és molt divertit.
Alexei, Joan,
moltes gràcies,
felicitats per aquestes sessions
i us deixem anar
perquè vaja,
d'aquí uns minuts
arrenqueu amb el segon passi.
Ja estan en marxa.
Moltes gràcies.
Traiem aquests dies per Tarragona.
Fins ara.
Hasta luego.
Podem escoltar,
si us sembla, Ricard,
un fragment d'aquest espectacle.
Ara en Joan parlava
que per als més petits
es fa una petita adaptació
una miqueta de la història.
Òbviament,
nens de 4 o 5 anys
no els volen atabalar
amb noms,
amb dates,
amb noms concrets
d'estils musicals
i ho simplifiquen molt.
Diuen que hi ha 4 països,
els països dels instruments
i els diferents instruments
es van ajuntant els uns amb els altres.
Hem enregistrat fa uns instants
això,
part de l'espectacle
i crec que ho podem escoltar
de forma força clara.
Molt bé.
Els seus instruments
són els millors,
el tromboi, la trompeta,
són els que toquen més fort de tots.
Ells sí que tocaven fort.
Per exemple,
no es portaven gens.
Vem el país dels pizzicatos,
no?
Oi, que no?
Uuuuuh!
Uuuuh!
Us portaven fatal,
eren molt millors ells.
I com els països de les cannes,
ja no veiem,
bueno,
el país de les cannes,
el que es porten,
que són fatals,
els del país de les cannes.
Es toquen molt fort ells,
toquen massa fort.
No, que ets...
Ui, nosaltres toquem...
No, no, no,
toquem...
Toquem ràpid,
a què sí?
A què són més ràpid?
Ui, no sé,
anem a veure qui toca més fort.
A veure, a veure,
qui toca més fort.
Jo crec que tocarà més fort
La conclusió és que,
tot i que els diferents instruments,
els de percussió,
els de metall,
els de pizziquito,
els de pizzicato,
en aquest cas el contrabaix,
i els instruments de percussió
són diferents
i tenen, òbviament,
particularitats diferents.
Si els ajuntes tots,
òbviament, sona millor.
És una mena de metàfora,
un petit conte,
amb què s'il·lustra
el que seria la història del jazz,
com els instruments de percussió,
en aquest cas els esclaus,
negres,
amb els instruments de metall,
aquests més rics
que comentava
Santia Mare de la veu
d'en Joan Pinos,
els que serien,
doncs,
els blancs
de Nova Orleans
a finals del segle XIX,
en el moment en què els ajuntes,
doncs, òbviament,
la música sona millor
una metàfora
del naixement del jazz.
Ara,
per acabar la connexió,
podem escoltar,
sencera,
una de les peces
que han tocat
les Sitges Van
en aquest espectacle,
però abans,
en Ricard,
deixa'ns recordar,
perquè val la pena
que demà farem part
del matí de Tarragona Ràdio,
no des dels estudis
de l'Avinguda Roma,
sinó des d'un indret
que aquests dies
és també un altre
dels escenaris
de la festa.
Es tracta
del restaurant
Quimi Quima,
el restaurant
del nostre col·laborador
Francesca Millador,
perquè és un dels escenaris
en què es desenvolupa
enguany
una de les novetats
d'aquesta edició
del Festival de Dixieland.
Es tracta
dels dinars
de Dixi
i maridatge,
dinars en què es barreja
formació musical,
música en directe
i, a més a més,
maridatge,
que es casa
amb vins
de la Deo Tarragona.
Demà parlarem
d'aquesta activitat.
Ens acompanyarà
l'en Jordi Bertran,
el coordinador del festival.
Parlarem també
amb l'Elisa Ribé,
enòloga
de la Deo Tarragona
i també podrem
parlar
i escoltar
en directe
la música
d'una d'aquestes formacions
que participa
en aquest cicle
de Dixi
i maridatge
que són
els Jazz at Limitum
que els tindrem demà
en directe.
Això des del
Quimi Quima,
al carrer de les Coques
a la part alta.
I ara sí,
si us sembla,
us deixem
amb una de les cançons.
es diu
Bernanississitis
i és una de les peces
que ha tocat
la Sitges Van
en aquest espectacle.
Amb bona música,
amb música en directe,
amb la Sitges Van
ens acomiadem
des d'aquí,
des de l'Auditori
de Caixa Tarragona.
Fins ara.
Perfecte, gràcies.
Escoltem música
de Dixi en directe.
Dixi en directe.
dixi en directe.
dixi en directe.
de la Sitges Van
Música en directe.
Música en directe.
La música dixi,
protagonista,
sens dubte,
aquesta setmana
de molts concerts,
de moltes propostes musicals
que escoltarem aquí
en diferents punts
de la ciutat de Tarragona.
La música dixi
que ens acompanya
a aquesta hora del matí
a la ràdio de la ciutat
i des de l'Auditori
de Caixa Tarragona.
Gràcies als nostres companys,
Joan Maria Bertran
i Jordi Sorinyac,
que ens han fet
arribar
aquesta experiència
Dixi a l'escola,
ensenyant la música
Dixi
als més petits.
Falten 5 minuts
per arribar
al punt horari
de les 11.
Anem a la publicitat
i de seguida
obrim l'agenda.
Gràcies.