Ara són dos quarts d'una del migdia, gairebé tres minuts, matí de Tarragona Ràdio,
quan iniciàvem la cinquena hora del programa, comentàvem allò per fer una gràcia,
no sabem si n'ha tingut gaire.
Si ens havíem disfressat alguna vegada, en Ricard Laut confessava que de molt petitet
s'havia disfressat d'àrab, servidora d'Índia o de...
Lluís Comas, t'has disfressat el...
El Lluís Comas m'acaba de dir per línia interna que ell es va disfressar de mòmia, també.
També s'hi va matar i a més amb escaiola, vull dir que molt espavilat no va estar
perquè després per treure tot el guix...
En fi, cadascú es disfressa del que pot o del que vol.
Però és que la veritat és que en qüestió de disfresses la cosa ha canviat moltíssim
a la ciutat de Tarragona perquè ara hi ha establiments que realment ens donen
l'oportunitat de disfressar-nos del que vulguem, d'allò inimaginable.
I per això, per aquesta experiència, enguany aquest establiment,
el de Mercamoda del carrer Jaume I, ha estat distingit amb el guardó voté d'honor 2009.
Per això ens hem desplaçat fins allà.
amb jo, Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, bon dia, Yolanda.
La pregunta l'espereu, per tant, jo la resposta crec que serà immediata.
Jordi Sorinyac, alguna disfressa que t'hagi marcat la teva vida?
Fa molts i molts anys em vaig disfressar d'indi, fins i tot vaig arribar a participar
a la Rua d'Artesania.
Però d'això parlo del temps juràssic.
Això em sona a comparsa escolar?
No, no escolar, però gairebé.
Comarsa d'una colla caçallera que ja no hi participo.
i, vaja, mantem juràssics per parlar-ne un dia a l'espai de l'IPES, fins i tot.
Ja, ja, dindi, dindi, dius, no?
Mira, jo dindia també, que monos.
Ens haguéssim trobat a la Rua, haguéssim anat allà a una bona colla.
I haguéssim fumat la pipa de la Pau.
Vinga, va.
Escolta, i el Joan Maria, jo sé que el Carnaval no és sant del seu, de la seva devoció,
però jo crec que d'alguna cosa s'haurà disfressat algun dia.
Home, el Joan Maria, mira, abans...
A més, avui que fa anys, deu estar esplendit.
Sí, avui està esplendidíssim.
Ens ha convidat abans un cafè i ens ha reconegut en primícia
que fa anys havia participat fins i tot a la Rua d'Artesania...
No m'ho puc creure.
Disfressat de caramel.
De caramel?
De caramel, sí, sí.
Joan Maria Bertran de caramel.
Li hem promès una...
Vaja, li hem exigit les fotografies que...
I les penjarem a la web de la ràdio perquè els oients també les puguin veure.
I tant, i puguin fer comentaris, pugui ser enriure-se'n d'ell o lluar-lo, eh, si s'escau.
Em sembla, bé, de veritat, jo crec que és de les coses més impressionants que he sentit en els últims 10 dies.
Sí, jo em sembla que ara tornarem caminant perquè no ens deixa de tornar a pujar la mòbil,
però això és un altre tema.
Escolta, quin ambient hi ha aquí a la botiga?
Doncs, vaja, ambient, no dir-te frenètic perquè la gent està força calmada,
però sí que hi ha molt d'ambient perquè hi ha moltíssima gent.
De fet, hi ha força cua, tot i que de venedors ni uns quants,
i estan treballant a tot drap, eh, si em permets l'expressió popular,
perquè avui, vaja, deixa'm preguntar-li a un dels responsables de la botiga,
el senyor Juan Luis Vilallé.
Juan Luis, què tal, bon dia?
Bon dia.
Avui és un dels dies més forts, podríem dir, de compra de disfresses i de tretzo carnavalesc?
Sí, històricament el dijous és dels dies forts,
el que passa que sempre és molt més fort a la tarda que al matí.
O sigui, que si ara és el matí, vaja, dos quarts passats d'una mitja
i la botiga ja està plena, a la tarda aquí ja has de demanar tanta, com a mínim.
Sí, sí, ara estem a mig gas, només.
Només a mig gas, Déu-n'hi-do, eh?
Doncs es tracta d'una motocicleta de gran cilindre, eh?
Perquè ens fem una idea.
Primer de tot, felicitats.
Gràcies, molt amable.
Perquè ho hem comentat, Iolanda,
Mercamod, aquest serviment amb dues botigues a la ciutat
ha estat reconegut enguany com a boter d'honor,
un reconeixement, suposo,
per aquests a prop de 18 anys dedicats a la professió
i també ajudar a donar un cop de mà a les comparses serraonines.
Com heu rebut el premi i què hi significa per vosaltres?
Bé, de moment estem molt contents
perquè el premi surt d'una proposta de les comparses.
Llavors, mantindre l'estructura de negoci
i, a més, arribar a acords amb les comparses
perquè al final estiguin tots contents,
doncs tenim que tenir un gran equilibri entre el servei, el preu
i, bé, Déu-n'hi-do, ens ho treballem bastant.
De totes formes, estem contents pel que ens pertoca
però estem molt...
tenim una molt profunda tristesa
perquè ahir ens va deixar per sempre una amiga nostra
que era la Pepi de la Vallaruga
i llavors tenim el sabor agrídul.
Un carnaval que s'ha plantat trist a nosaltres de primer matí
i a la tarda coneixem la notícia.
Aquest matí anem per ratge a Bassameni
i des d'aquí reiterem el nostre més sentit condol
per la família de Pepi Montero
i també per tots els companys de la comparsa La Vallaruga
que ho havíem comentat, s'estaven replantejant també la seva participació
a la disfressadora aquesta tarda i a la Rua d'Artesania.
Però intentem superar una miqueta, ni que sigui, aquest trasbals.
Parlem de les disfresses perquè, Joranda, el Jon Lluís s'escolta d'entrada
i estem davant del màxim mercat de disfresses
i el Jon Lluís abans ens comentava que enguany el que està de moda
són les disfresses de hippie. És així?
Sí, sembla que l'anunci aquest del Canal Plus, no sé si pot fer propaganda,
ha funcionat prou bé.
Ha funcionat prou bé i la disfressa de hippie
i la dels anys 70 són les que em sembla que estan pegant més.
Unes disfresses, vaja, podem donar un ton per la botiga
i podem apropar-nos cap a aquesta secció.
Una secció que, vaja, tens vestits per triar i remenar, eh?
Tens el vestit Happy Flowers, si se'm permet l'expressió,
i tens múltiples complements a les perruques, les ulleres de sol,
la cinta de cabells al cap, no?
Sí, sí, tenim una miqueta de ton.
Nosaltres sempre intentem donar el servei complet.
A l'altra tenda tallem només roba i aquí busquem la disfressa,
perruca, complements i ho intentem donar el servei complet.
A veure, Jordi, jo soc molt sosa i no em disfresso,
però, clar, com tots els que tenim canalla i tot això,
sempre acabes, doncs, comprant aquest tipus d'articles.
I a mi, de la botiga, el que més m'agrada
no és només allò, les disfresses i els vestits,
sinó totes aquelles petites coses, com ara,
bigotis de tota mena, celles postisses, pestanyes,
tots aquells complements petitons que no es veuen
i que després fan que llueixi més la disfressa.
Jo crec que quan he anat a buscar alguna cosa,
tenen de tot aquí, no?
Sí, segurament és un dels grans avantatges,
fins i tot en aquesta secció de disfresses hippies,
hi ha el detall, la típica ullera, aquesta rodona de John Lennon,
per entendre'ns.
La pandereta, ara ens l'està explicant el Juan Luis,
que diu, mira, flower power love,
jo, vaja, el poder de l'amor de la flor,
una traducció una miqueta massa literal,
també el típic símbol, el típic collar de pau i amor,
vaja, tots aquests elements estan aquí.
També ens comentava Juan Luis que es ve molt
a l'època dels anys 70,
que avui en dia ja, 30-35 anys després,
continua tenint molta tirada
i a més en doble vessant.
Tu què triaries, Iolanda?
Vestit del Vis Presley o temàtica gris?
Temàtica gris, però de xica o de xico?
Mira, tens de tot, eh?
Si vols tens el vestit Olivia Newton-John
i si vols també tens la xupa l'estil John Travolta.
I el topé, i el topé, òbviament.
No, no, no, jo el vestit d'Olivia Newton-John.
Tu el vestit, escolta'm, hi ha una altra proposta.
El vestit Marilyn Monroe...
I tu, tu, tu, tu, quin triaries?
Jo, jo amb la xupa...
Mira, jo amb un vestit aquí de petxo musculoso,
que potser, que tenint en compte
les meves limitacions físiques,
ens podríem sentir forçuts per un dia.
Hi ha una altra proposta, que és el vestit Marilyn.
També t'he tirat això, Juan Luis, avui en dia?
Sí, aquest és un dels clàssics, eh?
la Marilyn i los índios, aquests són bàsics.
Home, i els capellans i les monges, no?
Els capellans i monges, exacte, les enfermeres.
I aquest any intentarem...
Bueno, aquest any no arribem a temps,
però intentarem promocionar el de caramel.
Perquè...
Li farem...
Li durarem...
Intentarem...
El modelos el pot deixar el Joan Maria Bertran, eh?
No, home, aquestes fotos a veure si els feu arribar també.
Intentarem buscar alguna cosa per l'any que ve.
Escolta'm, Juan Luis, quan la gent ve en aquesta botiga,
ja sap normalment la gent, té les idees clares,
sap de què es vol disfressar,
es deixa assessorar, ve sol, ve en colla una miqueta,
tenint en compte la vossa llarga experiència,
què és el que busca una miqueta la gent?
Sí, la gent sembla que ja ve amb les tasques ja molt definides, no?
Jo suposo que d'un any a l'altre veuen el que els ha agradat,
que portaven uns altres amics, un altre company,
o algú estava a la discoteca,
i llavors diuen, hòstia, l'any que ve a veure si podem.
La gent ve bastant amb la idea fixa, eh?
Sí, sí.
I ve amb colla?
Normalment cadascú us munta una mica la guerra pel seu compte?
No, no, majoritàvem són grupets, eh?
Sí, quatre o cinc persones, dos nois, noies, sí, sí, ben grupets.
I algú us demana ajuda per...
Escolta'm, jo en guai vull disfressar-me de caramel,
o de senyal de trànsit, o de crisi econòmica,
i us demana ajuda, consell, també podeu arribar a oferir aquest servei?
Sí, sí, sempre, nosaltres sempre, eh?
Tant en una tenda com en l'altra.
Aquesta tenda, a més, és relativament gran,
i llavors la gent és molt nova,
i la gent, clar, està una mica desconcertada.
Quan arriba veu tantes coses, s'aturull una mica, com els museus, no?
La gent veu tanta cosa que no acaba de fer el pes.
Però sí, sí, els ajuden perfectament.
Joan Lluís, el tema màscares, aquestes de monstres senceres,
i que jo crec que deuen ser una miqueta incòmodes molt de temps,
continuen tenint molta sortida,
i aquelles masques que imiten la fesomia dels polítics,
tot això continua cridant l'atenció?
Sí, sí, sí. Aquest any, los talibanes segueix funcionant,
i la que no han pogut aconseguir encara sigui la de l'Obama,
però, vamos, suposo que l'any que ve sí que sortirà,
per tots els polítics espanyols, els catalans,
Carlos Rovira, tot això, tot això ho tenim, eh?
Mira, ara estem precisament just davant d'aquesta secció de màscara,
tenim la immortal d'Alfredi Cugger,
tenim la màscara aquella que es va popularitzant en la pel·lícula Scream,
ens parlaves també d'una màscara de Talibán, no?
Que està a l'altra banda, ens fa donar una miqueta de tom,
et passem per davant, per cert...
De polítics, n'has vist?
De polítics...
De Carot Rovira jo em vaig veure l'any passat.
Sí, mira, i ara veiem un Rajoy, un Aznar, un Zapatero, un Xarrot,
un Osama Bin Laden, efectivament, eh?
Déu-n'hi-do, la màscara de Talibán.
Vaja, per a tots els gustos,
suposo que també la gent d'aquest sector intenta posar-se a la moda,
perquè és un sector que es renova constament,
i que, clar, ara la màscara de Felipe González ja no en fem res, no?
Em sembla que la tinc de Saldo, i la del Buix també.
L'any que ve intentarem tindre la d'Obama,
això és com el caganer, no?
Cada any surto un caganer nou,
doncs aquest any tocarà fer l'Obama.
Deixem, aprofitant de la teva confiança,
deixa'm tornar cap a l'altra banda de la botiga,
nosaltres anem donant voltes, eh?
Semblem un autobotiu.
Oh, clar, és que s'ha de mirar tot, s'ha de mirar tot.
Hem passat ara també pel vestit de Picapedra, amb els ossos...
Aquest m'agrada a mi.
Escolta, aquell, el de Pablo, el de Pedro, el de Vilma i el de Betty?
Doncs mira, sí, sí, ara el del Pedro, el vestit taronja típic,
i després els d'altres, que no són de...
Tens un vestit d'Eva, de Dani Eva.
No, no, no.
Bastant curt de roba, per cert.
No, no, no, doncs no, no.
Bastant curt de roba.
Hi ha una altra versió del petxo musculosa
que sembla que ens ha de ser perseguint.
Tens un osset, si vols, et pots fer un monyo d'aquests amb un os,
un monyo prehistòric.
I aquí en tenim un altre, què és això, exactament?
Aquest és divertidíssim, Iolanda.
Explica'ns, Juan Luis.
Aquesta és una noia molt mona,
vestida de la senyoreta aquella que anava amb el King Kong
i amb la garra de King Kong n'abracant-la.
Aquesta és dels diferents i catxondos.
Aquesta és una catxondos.
Sí, sí, sí.
És un vestit blanc, d'acord?
Com la protagonista de la pel·lícula King Kong,
que ara ja em perdonam, però no me'n recordo el nom,
i tens la mà enorme del presumpte King Kong que t'abraça.
Vull dir, el vestit és la mà del King Kong que t'agrada.
Parlem, deixem parlar d'una altra secció,
la secció més divertida, més provocadora,
un puntet a picant, que tampoc no pot faltar.
Aquí veiem, per exemple, les típiques orelles de Conitza,
de Playboy, els vestits aquests de Queer.
Això avui en dia també té tirada?
Sí, això sempre funciona.
Aquest, a més, no paren tot l'any.
Després les despedides, arriben les despedides,
i d'això venem tot l'any.
Els pits de dona deuen tenir molta sortida,
perquè quan vas el dissabte de la rua,
tots els senyors van amb aquests pits postissos.
Pits i culs.
Bé, tots no, uns quants.
Pits i culs, eh?
Pits i culs, no?
Sí, els culs també tenen la seva sortida dins del negoci.
Però, vaja, tot l'atrezzo imaginable, eh?
Vaja, els collars aquests amb pinces,
les manilles, les porres també.
Vaja, estic veient per aquí artilugis una mica,
una mica els pollastres de goma,
que no tenen a veure amb la temàtica,
però que suposa que tampoc poden faltar.
I allò tan clàssic, no ho sé,
de les fantasies venecianes,
de princeses, de cavallers, de prínceps,
tot això de romans,
tot això continua funcionant,
perquè són clàssics ja, no?
Sí, sí, mira ara el Juan Luis,
i diu, voleu fantasia veneciana?
Doncs toma fantasia veneciana,
i aquí ens ensenya els vestits aquests més clàssics,
amb la perruca, vestit d'època victoriana.
Això sí que és xulo, veus?
Una perruca d'aquestes de rínxols, llarga.
Mira, si vols pots disfressar-te de Maria Antonieta.
M'agrada més que l'Olivia Newton, John,
mira què et dic, de Maria Antonieta en fa el pes.
Tens el perill, però, de passar per la guillotina,
depèn de les hores de la nit.
Però és de broma, és de broma.
És de broma, és de broma.
Pots disfressar-te de romà,
ara veient vestits de capellà,
vaja una miqueta,
els clàssics de tota la vida que es mantenen,
i que any, any, mira, un vestit,
és divertidíssim aquest Juan Luis, no?
De què és?
És el de Hare Krishna.
Ah, mira.
Tenim al costat el balet aquell casó.
I la calva també podem posar, no?
I la calva, exactament.
Molt bé.
Escolta una cosa, Juan Luis,
teniu de tot,
però alguna vegada us heu trobat
que algú us hagi demanat alguna cosa
que dius, home,
és que això no ho podem tenir perquè és impossible,
o alguna cosa curiosa.
Dins de les moltíssimes anècdotes
que segur que tindreu,
no sé si te'n recordes ara d'alguna.
Potser t'he agafat així una mica...
Intentem, anem a veure,
el que no trobem,
nosaltres ho intentem confeccionar.
Nosaltres tenim un equip de dissenyadores...
Però coses tan estranyes
t'han pogut demanar que les has hagut de dissenyar?
Sí, el més complicat ens l'ia molt,
perquè hi ha el salón aquest del còmic i del manga,
i el més complicat sempre és el del manga.
Personatges de còmics, de manga.
Exacte.
Això ens costa bastant aconseguir,
però la transformem.
A vegades costumisem alguna disfesa de les que tenim
i intentem acuplar el que més o menys tenim ja
amb intentar donar el servei
pels clients que volen aquest tipus de coses.
Tema preus, Juan Luis,
quant ens pot costar equipar-nos?
Vaja, aquí hi ha tot,
tants caps, tan barrets...
A veure, jo si em vull disfressar de Maria Antonieta,
què em costa?
Doncs mira, disfressa Maria Antonieta,
aquí el preu...
Però amb tot, eh?
A veure, és aquest el preu,
el que veiem, Juan Luis, 37 euros.
Això el vestit?
Això el vestit.
Ara em falta la perruca.
Sí, faltaria una perruca que sortiria per 9, 10 euros.
Però d'aquelles maques,
d'aquelles altes i maques,
d'aquelles blanques,
i t'en faltaria un lunar,
una pega.
Una piga.
Que això també la teniu,
que no cal pintar-se-la,
vull dir que te la pots posar i...
No, no ho tinc,
això és millor que tinc llapis.
Bé, doncs la pintarem,
la pintarem, eh?
Cap problema.
O sigui que en qualsevol cas
podríem parlar que una disfressa,
un kit sencer d'una disfressa complerta,
amb tot la tretz o amb un vestit de qualitat,
podem passar a veure uns preus d'uns 50 euros,
aproximadament?
Sí, les disfresses més o menys bonetes,
ja com aquestes, sí, sobre 50.
Aquest seria el preu més o menys natural, eh?
Hi ha disfresses molt més barates,
totes aquestes típiques i tal,
que surten per 18, 17 euros, 14 euros,
però hi ha una disfressa una mica bé,
40-50 euros,
amb tots els complements.
També oferiu el servei de lloguer de disfresses
o aquí només en podem comprar?
No, no, només venem, només venem.
Doncs, Iolanda, t'hem donat un munt d'idees a partir d'aquí.
Jo crec que el vestit d'Índia,
òbviament, ja no el pots reciclar i t'has de decidir.
No, no, no, però el de Maria Antonieta
a mi em fa molt el pes
i jo crec que tiraré per aquí.
Tu, el del forçut, al final et quedes?
Home, sí, ara, mira,
veig més propostes per tu, per exemple,
perquè sigui amb la selecció de dones.
No, però mira per tu també, home, mira per tu,
no pensis tant en els altres.
No, jo sou molt altruista.
A veure, opció, opció majoret, Iolanda.
No, per favor, no tinc edat.
Opció una mica típica a les llargues.
Tampoc no tinc edat.
Opció corredora d'automobils,
allò amb un mono vermell ben apretadet.
Buscant dos ajacs.
Sí, una mica buscant dos ajacs.
Buscant dos ajacs, no.
Vestit de dormilona, amb gorro i tot pleat.
Aquest m'agrada, aquest m'agrada.
Estaria entre el del Maria Antonieta i dormilona.
Allò, el dia que no ho tenia en compte
a les hores en què ens aixequem al matí
i podrem fer un altre dos dies.
Però escolta, Juan Lluís, a veure,
Jordi Sorinyac, de què el disfressaries?
A veure què dius.
Tinc un aquí del papa,
que li diria perfecte.
Doncs mira, ara què ho dius?
De papa.
Estem aquí al costat de papa o de cardenal,
jo crec que li diria ni pintat.
Home, però ara s'ha acabat l'any jubilar,
ara ja no el podem aprofitar.
Bueno, ara ja buscaríem.
Molt bé, doncs de papa,
Joan Maria Bertran que recicli el seu de caramel
i Juan Lluís, tu et disfresses?
Jo me puc posar de jarecrista,
perquè com que ja sóc una mica calvo,
a mi el de jarecrista...
T'estalvies la calva.
Però escolta, vosaltres us disfresseu,
la gent de la botiga?
Sí, el dissabte ens disfressem, sí, sí.
I tu d'aquest...
No et diré en guany.
Jo només me poso perruques,
perquè com que sóc calvo,
me poso perruques.
T'anava a dir d'aquest disfressaves l'any passat
per si volies mantenir una miqueta en secret?
No, no.
Ens posem perruques per aquí, per la tenda,
i després sortim a fotre una mica de conya
a veure la Rua de Tarragona,
que és molt vaca.
I molt divertida.
I molt divertida.
I bueno, estem allà.
Topem una miqueta,
després anem de festa i acabem la festa.
Molt bé, doncs escolta,
ja tenim reservat el de Cardenal o Papa,
Maria Antonieta,
i ja estem avillats pel Carnaval 2009 a Tarragona.
Vaja, que recordin la gent que,
òbviament, suposo que fins dissabte,
tot el dia,
tenen l'oportunitat de venir aquí,
triar la sèrie disfressa,
després tot l'any,
tenen l'oportunitat de mirar-ho.
Nosaltres estem en aquest establiment,
està al carrer Jaume I,
que ens anaven al carrer Mallorca,
Merca Moda té una altra botiga,
al carrer Gasòmetre,
i que a més a més recordin
que quan són boters d'unor,
que és per això que a més a més
els hem vingut a visitar,
s'han estat, com dèiem,
les pròpies comparses
les que han volgut tenir aquest detall,
podríem dir,
amb aquest establiment,
que fa 18 anys, més o menys,
ha estat col·laborant amb el Carnaval de Tarragona.
Sí, sí, des de l'any 91
que vam inaugurar la primera tenda,
estem i espero seguir molts anys,
encara que la crisi està complicada.
Ho heu notat, per cert,
enguany, el tema de la crisi econòmica,
la gent està buscant disfreses més barates
o hi ha hagut gent que tradicionalment
no els disfressa bé i que enguany no ho fa,
ho heu notat, per cert?
Sí, sí, aquest any és un any
d'aprofitar disfreses,
només canviem perruques
i els pressupostos han baixat bastant.
Està complicat, jo, el tema.
Però bé, Déu-n'hi-do.
En fi, que no falti l'alegria,
ni l'agresca, ni la transgressió
i aprofitem, avui que tenim una miqueta més de temps
per escoltar, sencera,
una cançó que ens portava ahir Enric Garriga
des d'un quart de català absolutament transvestida,
Carnavalera,
una versió molt particular
d'un tema que es va fer molt conegut
fa un quant temps.
No sé si l'has sentit mai, Jordi.
A veure.
Doncs vinga, amb ella ens acomiadem
i us donem les gràcies.
Fins ara.
Fins ara.
Gràcies.
Fins ara.
La veritat, hem vingut tots aquí
a fotografiat el Copsis
per veure el cada matí.
I la veritat, hem vingut tots aquí
a fotografiat el Copsis
per veure el cada matí.
Voleix fa 25 anys,
som els cabrons de M.Cat 3,
els van bo encenir, el Bernat Roger,
que et podran veure el Copsis,
oh, quin Copsis,
el teu Copsis, el teu Copsis,
el teu Copsis, el teu Copsis és brutal.
Talons d'angulla,
mitxes de reixa,
i feixos de billets allà a la lliga cama,
ja arriba't l'hora
que surtis de l'armari,
que això ja cansa.
L'arí no sap que per les nits
et diuen Sandra,
ni sap l'ho altre,
que si t'ajusts
que si se't pot veure les Copsis.
Ah, veix, volem el teu Copsis,
ah, hi ha el teu Copsis,
quins trons de Copsis.
Ah, veix, volem el teu Copsis,
ah, hi ha el teu Copsis,
quins trons de Copsis.
I la veritat, hem vingut tots aquí
a fotografiat el Copsis
per veure el cada matí.
I la veritat, hem vingut tots aquí
a fotografiat el Copsis
per veure el cada matí.
Al aix, fa es 20,
25 anys,
som els cabrons de seinport 3,
els van terrible sanir
el Bernardleuger
que volem bebre el Copsis,
ah, hi ha el Copsis,
i el teu Copsis,
el teu Copsis,
el teu Copsis...
O l'aix, fa es 20,
25 anys,
som els cabrons del Peca 3,
els van terrible sanir
el Bernardleuger
que volem bebre el Copsis,
ah, hi ha el teu Copsis,
el teu Copsis,
el teu Copsis,
El teu coxis és brutal
A l'aigua, volem el teu coxis
Ai, el teu coxis
Quin tros de coxis
A l'aigua, volem el teu coxis
Ai, el teu coxis
Quin tros de coxis