mossèn Caballol, bon dia.
Bon dia.
Jo sempre dic Caballol i magrinyà
perquè la mare també hi va tenir part.
Això sempre passa, no?
Diem el primer com nom però el segon ens ho deixem.
No, no, ja s'ha fet bé
però em fa gràcia
dir que la part de la mare també hi va tenir part.
També n'ha important.
mossèn Caballol, ja porta gairebé dos mesos
a Tarragona, em comentava ara
que ja feia tres anys que no pujava.
Aquests dies,
vaja, aquests últims anys, aquests últims mesos
s'ha sent a parlar molt de crisi econòmica
de tot aquest enrenou.
Vostè quina opinió m'hi mereix això?
Home, ara i ara
el ser aquí dalt
doncs tenen uns que hi ha molta barreja
de coses, no?
Amb aquesta crisi ara
home, sí que és llàstima
perquè ja no és sols
el tercer món que està en crisi
sinó que aquí, a més, hi teniu
molts vinguts del tercer món
o que no troben treball o aquí o allà
és tot arreu.
ara, aquesta crisi
hi ha una cosa que he vist
encara que ha baixat una mica
però
que no hi ha hagut
crisi
de compartir
i nosaltres
per exemple
els mesons allà
i a les ONG
pel que sento
també
encara que potser hagi baixat una mica
però
encara tenim ocasió
no s'ha perdut
diríem
no hi ha crisi
de compartir
i encara
anem rebent coses
per poder ajudar
aquella gent.
La gent continua
tenint aquest sentiment
d'ajudar els altres, doncs.
Sense cap dubte
això, si no es pot tant
bueno, però també
allà ells també
quan
s'ajuden entre ells
si ara
que tenen poca cosa per menjar
passa un allà
que no té res
i ells no li poden
donar cèntims
ni res
però li poden
d'aquella cassola
de patates
que tenen
o de manioca
dir-li
i uns que passen
i ells no poden
i ells no poden
no poden
menjar
vine
i ho comparteixen
doncs diríem
i tots
n'hi tindran una mica
menys
però
i aquí
jo és el que veig
que no s'ha perdut
o
molta gent
que estan acostumats
a compartir
sigui aquí
sigui al tercer món
doncs
continuen
fent-ho
i almenys
no hi ha crisi
de compartir
que això és molt maco.
Parlem molt
de la crisi
al món occidental
però com es viu
la crisi a l'Àfrica?
És a dir
poden ser més pobres
del que ja són?
Això és el problema
aquest és el problema
que sí
que com t'he deia
s'ha notat una mica
es nota
i ja no és
naltros sols
diríem
ja sigui
els missioners
que es diu
vulgarment
ja sigui
les ONG
que han notat
que ha baixat una mica
però no s'ha perdut
ha baixat una mica
però
llavors
aquesta crisi
diríem
els països
sí que ha baixat
perquè llavors
és que les ajudes
internacionals
que es fan
als estats
diríem
a l'estat
de cada
de cada nació
llavors
doncs
s'ha notat
molt
que és
que és una baixada
molt forta
i llavors
clar
pel progrés
del país
també
això
retarda més
aquest progrés
que es va fent
a poc a poc
però que
està molt lluny
del que és aquí
per tant
aquesta crisi
ha fet
que tirem
uns anys enrere
després de tot el que ha costat
i després de totes les ajudes
que han arribat
també a l'Àfrica
amb una mica
sí
una mica
sí
i el fet ja
que no puguin pujar
potser
de la manera
que
hauria pogut ser
però clar
perquè allà
almenys
en el lloc
que nosaltres estem
la nostra missió
de Tarragona
doncs
encara
està molt
la pobresa
i la pobresa
que moltes vegades
per nosaltres
és una manera
de pobresa
que és misèria
perquè la pobresa
també
entenc que aquí
va de veure
d'una manera
diferent
a com
vostè
l'ha pogut
entendre
a l'Àfrica
suposo que
la vam veure
amb dues visions
ben diferents
ben diferents
no
però
és això
perquè
aquí
encara
els que tenen
un plat
de menjar al dia
diríem
no
és misèria
és pobresa
imagina't com va
i el que ja no entenc
ni per un dia
aquell dia
diríem
la misèria
per dir
per comparar
per comparar
i així
amb altres coses
amb el vestir
amb el Déu
el poder anar
a curar-se
a l'hospital
el poder anar
a l'escola
i sobretot
després
a la secundària
que diguem
anar pujant
hi ha un munt
de coses
que encara
estan
en pobresa
en pobresa
les cases
les vivendes
això
per de pronta
i ara
el que t'he dit
tot i així
hi ha
un progrés
mica en mica
perquè
continua sent
una gran
obviada
l'Àfrica
en part
sí
i en part
no
diríem
perquè
països
Ruanda
no
però
Congo
per exemple
i alguns altres
que tenen
també
mineria
de coses
molt útils
a la humanitat
diríem
doncs
allà
s'hi mira més
com ha d'anar
i Europa
i Amèrica
doncs
a vegades
hi ha països
que se discuteixen
a veure
qui
pot fer-hi
el comerç
que diríem
Europa
i Amèrica
i també
l'Àsia
de buscar
però vaja
això
jo ja no
sabria
posar
en la política
en l'aspecte
posar
no hi entenc massa
en política
jo
però bueno
però veus que
que sí
que hi ha
els països
que tenen
mineria
doncs
estan més
sol·licitats
fa ja 30 anys
que viu a l'Àfrica
i en especial
a Ruanda
a vostè
que l'ha captivat
aquest país
i també
a l'Àfrica
i també a Ruanda
que l'ha captivat
perquè
és el que diem
nosaltres
o gent com vostè
ha donat molt
per ells
però què els donen
a vostès
una lliçó
constant
d'això
del compartir
que dic
però una lliçó
de religiositat
també
i això que jo
soc capellà
però vull dir
de religiositat
i ara
quan veus
el món d'aquí dalt
que això
està una mica
més fred
i al mateix
temps aquest
de convivència
humana
vida de família
agradables
no estan allò
angoixats
malgrat tot
el somriure
dels infants
i de la gent
acollidors
i sempre
estar pels altres
vull dir
un munt de coses així
ara
i naltros
perquè
quan va començar
la missió
que va començar
amb el doctor
Ponigol
Josep Ponigol
el arquivisbe
d'aquí Tarragona
quan el papa
havia demanat
que les dioses
si podien agafar
alguna parròquia
del tercer món
com si fos d'aquí
doncs érem
tres sacerdots
vam arribar a ser
quatre i tot
laics
metges
infermeres
i noies
que venien
a ensenyar
a la gent
a cosir
a llegir
aquestes coses
de casa
i després
per guanyar la vida
doncs això
ha sigut
tot una
ha sigut
la diòcese de Tarragona
per això
en diem
parròquia
de la diòcese de Tarragona
i tots
allí
hem estat
treballant
i fent
tot el que han pogut
per ells
últimament
amb la guerra
i així
després
jo encara
tinc la sort
de continuar
Troba faltar
la seva terra?
Home
també
això
tots
estimem
la nostra terra
jo a Catalunya
i aquí
no cal dir
i a casa meva
la Riera de Gallà
però
no és
un
no és una cosa
angoixant
no
recordes
i després
com que reps
coses
i cartes
i
sempre
estàs present
també
i jo
com a capellà
al Resarres
ho sempre
per tothom
i cada dia
entra
igual que
quan sóc aquí
i entra
a Campanga
quan sóc allà
i entra
a la diòcese
i la meva parròquia
i la família
vull dir jo
sí que tens
però no em angoixa
recordes
i ho vius
i quan vens
i disfrutes
també
però no jo
per dir
ai que em sento
malament allà baix
no
també m'hi sento
molt bé
gràcies
han treballat
en molts projectes
ara en tenen
una altra
entramans
en la qual
ja estan treballant
sí
bueno
els projectes
diríem
hi ha uns
aquests
diríem
immediats
de sempre
com és
vivendes
per a la gent
més habitables
després
els malalts
ajudar
malalts
i portar-los
als hospitals
i llavors
el que costi
no
i estudiants
i amb temps
de ganes
això
però
això ja
queda sempre
es va fent
perquè està clar
llavors
ara hi ha hagut
un projecte
de la diòcesi
no és pròpiament meu
de la diòcesi
d'allà
de
Rujengri
que
començar a tenir
sacerdots
cada any
s'enordenen de nous
que hi ha molts
seminaristes
i així
llavors
van dividint
perquè
tot el bisbat
només
té onze parròquies
tot el bisbat
oficials
però
parròquies
que cada una
és com si
cinc o sis
o deu
depèn
i llavors
ara ja van començar
fa uns tres anys
o quatre
no me'n recordo
però bé
el senyor bisbe
amb el seu comitè
dividint
algunes
amb dues
amb tres
i llavors
però clar
la part que fan nova
la part
el tros que ve nou
llavors
necessita la casa parroquial
amb tots aquests
adherents
que hi ha al costat
com és
una sala
per exemple
de fusteria
per ensenyar
fusters
una altra
de cosir
amb màquines
de cosir tot
per ensenyar
les nois
i les dones
això
i que es guanyin
la vida
també després
una altra
per
càritas
amb tots els projectes
que té
o sigui
diferents
coses
de servei
de servei
social
podríem dir
llavors
ara
la nostra parròquia
li ha tocat
li ha tocat
dividit
van
escriure
el senyor
bisbe d'allà
el senyor
arquebisbe d'aquí
ja fa
tres o quatre anys
o tres anys
llavors
ja van quedar
que sí
però que
ho posarien
com a projecte
d'aquest any
que hem fet
aquí a la diòcesi
de Sant Fructuós
i aquí està
aquest projecte nou
però que serà
una altra parròquia
diríem això
amb tot el que
suposa
que hi ha
precisament
la diòcesi
de Tarragona
ja
l'any 2005
ja vam inaugurar
un iglègi
bueno
l'iglègi
ja són unes grans
sales
però molt maca
pagades
ja
per nostre
arquivisbat
bueno
per aquí
per la diòcesi
de Tarragona
però ara
hi falta
aquest adherent
diríem
de la casa
parròquial
i quan estarà
tot això fet
ja comença
una altra
parròquia
que també
tindrà
continuarà fent
tots aquests serveis
que he dit abans
per la gent
de cases
d'escoles
etc
mossèn Caballó
què s'emporta
d'aquests dos mesos
que ha passat a Tarragona
què s'emporta
cap a Ruanda
home
m'emporto
una bona impressió
de fet
m'han preguntat molt
i m'han cridat
aquí i allà
i ara
altres
jo ho agraeixo
en part
no en soc
vull dir
em fa una cosa
d'aparèixer públicament
però bueno
si és pel bé d'ells
no me'n sap gens
de greu
he notat això
una resposta
de la gent
i dels llocs
i de les parròquies
i altres
i els mitjans
de comunicació
senzillament
que he quedat parat
doncs
aquesta preocupació
i aquestes ganes
de col·laborar
el progrés
d'aquesta gent
i que en el fons
és això
tots anem
pel progrés
de la humanitat
en tots els aspectes
i tot arreu
us encabellau
moltíssimes gràcies
i que tingui un bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
i una salutació
també cordial
a vosaltres
que dirigiu
l'emissora
i al mateix temps
de ràdio
de ràdio Tarragona
no?
i al mateix temps
els vients
a tothom
una salutació cordial
i un agraïment
per endavant
i al mateix temps
de ràdio Tarragona
i al mateix temps
de ràdio Tarragona
i al mateix temps