Laura Roger, molt bon dia.
Molt bon dia.
Continua sent la presidenta de les dones emprenedores?
Doncs des d'abans d'ahir estic reelegida, o sigui, per quatre anys més,
i ja portem potser 13 o 14 anys ja, sí.
13 o 14 anys com a entitat, i en aquests 13 o 14 anys sempre parlem una mica,
perquè és inevitable, de com han anat canviant les coses, i en un sentit positiu, segurament.
Sí, la veritat és que sí. S'han aconseguit moltíssimes coses.
des que estem ADE a Tarragona, doncs hem aconseguit des de la línia de microcrèdits,
que va ser el primer que vam aconseguir, i després aquell tutelatge de tècnics
que ajuden a les que comencen, amb els plans, amb els projectes,
i després tot el seguiment.
Després hem aconseguit ficar 14 dones a les quatre càmeres,
que per cert es preparen ja a les eleccions de l'any que ve,
que en les càmeres de comerç, que també hi ficarem més, aquesta vegada més.
Ara que esmentes el tema de les entitats camerals,
te'n recordes quan això que hi hagués una sola dona
com a representar una càmera de comerç semblava una cosa com a molt estranya?
Sí.
I no fa tant.
I fixa't-hi que ara comença a veure's com una cosa absolutament normal,
que és el que és, no?
La veritat és que sí.
Mira, la setmana que ve vaig a Burgos, precisament,
i ens reunim totes les dones de càmeres d'Espanya.
Ens reunim cada dos mesos en una ciutat d'Espanya, no?
I la setmana que ve és a Burgos.
I ara ja som bastantes, eh? Déu-n'hi-do.
Ja tenim quatre presidentes, ja tenim a Espanya,
de càmeres de comerç, que no n'hi havia cap.
Clar, dius, home, tenint en compte la quantitat de càmeres
que estan presides per homes, la proporció,
però tenint en compte això també, el que dius,
la presència social de l'entitat de les dones emprenedores,
jo diria en la societat en general, aquí a Tarragona, és evident.
Tothom sap que existeix aquesta entitat.
Però quina incidència ha tingut en les pròpies dones emprenedores?
Vull dir, tu creus que se senten identificades,
que tenen aquest sentit corporativista en el bon sentit de la paraula,
o encara queden moltes dones que entenguin
que a banda que la seva iniciativa és absolutament individual,
que està bé que puguin associar-se amb altres dones,
que puguin tenir aquest contacte?
Jo he tingut una sorpresa, perquè en guany,
que és en l'època de crisi que tenim,
ja em pensava que hi hauria baixes,
i ha sigut el contrari, hi ha hagut una avalanxa d'altes,
i és que precisament en moments de crisi és quan la gent s'uneix,
fa pinya, és quan necessiten més ajuda,
i és quan hi ha hagut més sòcies aquest any.
I la veritat és que a l'Assemblea va ser un èxit,
les que no van poder venir van enviar el vot per correu,
i el vot per mail,
inclús vam rebre vots des de Madrid, des de Califòrnia,
des de sòcies que estaven fora,
i van enviar el vot, o sigui, participant totes, no?
Hi ha bon rotllo, es diu vulgarment, no?
Molt bon rotllo a l'associació,
i que és el que tu dius, estem presents a tot arreu.
Jo em vaig quedar parada, quan vam fer una mica el dia de l'Assemblea,
vaig haver de fer recompte de tot el que s'havia fet
per presentar-ho a l'Ajuntament i a l'Assemblea,
i l'any passat vam anar a 375 actes.
Quasi un... Més d'un per dia, eh?
Més d'un per dia.
O sigui, inclús dissabtes i diumenges,
o sigui que això vol dir que hi havia dies que en fèiem quatre,
d'actes, que estaven presents en quatre.
No es fa res a la província de Tarragona sense comptar amb nosaltres,
però també fora de Tarragona, eh?
Perquè ahir vaig estar amb la consellera Marcerna
i em va convocar a Barcelona pel tema de les mentores,
perquè les sòcies d'AD,
que ja estan empresàries consolidades,
fan de mentores de les que comencen, no?
I això ens ha padrinat per la Conselleria de Treball.
Ara que fas esment justament d'aquest paper de la mentora
i de les dones que comencen,
us dona la possibilitat, tant des de l'entitat,
d'actuar una mica com a observatori
i veure on són les inquietuds empresarials
i d'emprenedoria de les dones en l'actualitat.
Exacte.
Saber les edats, saber les circumstàncies,
els nivells de formació,
el perfil, el tipus d'activitat per la que es decanten.
Ha canviat també molt?
Molt, molt, ha canviat molt.
Ha canviat moltíssim.
Abans eren dones que havien heredat el negoci dels pares,
més negocis familiars,
i ara ens trobem amb noies amb molta formació.
Abans eren més dones sense formació, no?
I ara són dones, noies joves,
tenim moltíssimes noies joves
que surten de la universitat i es volen autoocupar
i venen a demanar ajuda, no?
Va haver un moment que l'Esperit és una entitat absolutament oberta.
L'Esperit era parlar de dones emprenedores
que no necessàriament havien de ser dones empresàries
amb aquella imatge de l'empresària,
doncs amb un estatus econòmic, etcètera.
Jo recordo que en alguna ocasió
arribaven a l'associació dones, noies joves,
per exemple, que havien fet un cicle formatiu de perruqueria
i que comptaven amb la vostra entitat
per muntar una perruqueria,
igual que podien muntar,
i me'n recordo una vegada l'exemple,
una granja d'estrussos per explotar i comercialitzar la car,
que ha estat algun dels negocis una mica anecdòtics
de dones que estan dins de l'entitat.
Continua aquest tarannà de que siguin dones
independentment de la seva formació
i el seu nivell socioeconòmic?
Sí, sí, completament, completament.
Hi ha un perfil molt variat
i de feines molt variades
i la veritat és que jo disfruto molt amb aquesta...
La veritat és que no em deixen plegar,
això també és veritat.
És el que t'ha d'anar dintre.
T'han reelegit presidenta,
m'imagino que ja t'ho esperaves també,
perquè això...
I per unanimitat i aclamació,
que, bueno, és que no em deixen retirar-me.
Tu tampoc vols marxar?
Sí, hi ha dies que vaig molt cansada.
Ah, però això a tothom...
Hi ha dies que dius...
Tots voldríem apagar la llumeta del món un dia
i tornar a l'encendre l'endemà,
però escolta, això li passa a tothom, segurament, no?
Sí, sí.
Però, bueno, també tens moltes satisfaccions
perquè pots ajudar molta gent
i això dona molta satisfacció.
Ahir li deia jo a la consellera,
dic que és que el més maco de fer de mentora,
no cobres res,
és una cosa que hi dediques temps
i el més maco és la satisfacció que tens
de poder ajudar amb algú.
que quan tu començaves en aquella època
no n'hi havia de mentors ni mentores
i ara hi ha tota aquesta xarxa
que han creat des de la xarxa Ariadna
que ha creat la Generalitat
i que funciona molt bé, no?
Us sentiu com a entitat
molt ben acollida per la Càmera de Comerç, oi?
Molt.
Però no només per la Càmera,
perquè jo també estic de vicepresidenta de PIMEC,
estic molt, molt recolzada per PIMEC
i també a la Business Professional Woman,
que per cert el mes que ve tenim eleccions a Madrid
i ens reunim totes les de Business Professional Woman.
Ja saps que soc presidenta a Catalunya també
i anem després al congrés que tenim en Guanya Múnich
i estem molt recolzades per la VP també,
VPWU, que diuen ells.
La cita més immediata és un clàssic
de les dones emprenedores
que és la dotzena trobada
i els Premis AD.
Enguany heu convidat Mònica Terribas,
una dona que per diferents motius
està en actualitat.
Trengo una mica la línia habitual
de la direcció
en un mitjà de comunicació públic,
com és TV3.
Comunicada ser un negoci ja prou suggerent,
no?, el títol de la xerrada que farà.
Sí, sí.
Jo estic molt contenta.
De totes les dones que han passat per les trobades,
que n'han passat moltíssimes,
aquesta ha sigut la que ha costat més
de convèncer perquè vingués,
perquè és una dona molt ocupada.
Tu saps que, a més a més,
de la direcció de televisió,
dona classes a la universitat, etcètera.
Però quan em va dir que sí,
per fi, doncs vaig tindre una gran alegria.
No sé si és perquè a mi
les periodistes m'agraden molt.
No sé si és perquè,
com que jo tenia la il·lusió
de ser periodista quan era jove,
perquè tu saps que ja hem tingut
la Rosa Maria Calaf,
hem tingut la Julia Otero,
hem tingut la Mercedes Milà...
Hem tingut moltes de periodistes
que han vingut per les nostres trobades
i ara era un repte fer venir amb ella
i a la Núria Soler també,
perquè la Núria Soler cada dia
la veiem a les notícies.
I per Tarragona també la veiem sovint.
I és de Tarragona
i em feia molta il·lusió que vingués.
I bé, doncs jo crec que
la xerrada que ella farà
serà molt, molt interessant.
Està confirmant assistència a moltíssima gent
i en Benzoni que abrem.
però, bé, està, obrirem les portes del fondo
i ja està.
I inaugurarà el rector de la URB.
Sí, sí, sí.
A mi a ell li agrada molt.
Cada any ve, eh?
Cada any...
La veritat és que
cada any venen moltes autoritats.
Ja va obrir l'acte el rector
i en guany també.
També ja em va trucar de seguida
que vindria.
Si està a Tarragona, ell sempre ve.
És un acte obert a tothom.
Sí, homes i dones, eh?
Homes i dones.
és un acte que fins i tot
es va suprimir aquell sopar que hi havia
perquè fins i tot la gent s'animés a veure
després de no res,
una mica de tartul i aperitiu
a la pròpia càmera,
però en principi pot anar-hi tothom.
Hi pot anar tothom.
Després de l'acte
doncs es fa un còctel dalt a la terrassa
i sí, es va suprimir el sopar
perquè doncs es feia massa tard
i la gent doncs té que matinar
i no.
Hem anat trobant...
Hem anat canviant el format
però sempre hi ha hagut la mateixa trobada
però el format primer es feia durant dos dies
després es va fer un dia
després un dematí tarda
després un dematí
però hem trobat que aquest horari
i aquest format és el que més èxit té.
S'ha anat adaptant a la realitat
de la dona empresària?
Sí.
Ara mateix.
És un acte formal,
és un acte destacat
però ara que ara a l'estiu
esteu preparant
que ja en parlarem ampliament
perquè valdrà la pena que vingueu
i ens ho expliqueu amb calma
perquè és un acte molt bonic,
molt atractiu,
molt diferent
que podíem avançar-ho.
L'edat és el 30 de juliol?
El 30 de juliol a Cambrils,
en el port de Cambrils,
tenim un barco,
hi ha una goleta turca ja preparada
i farem un tast de vins
i una jornada de temes de vins,
també de cosmètiques i teràpies amb vins,
però l'originalitat serà
que serem 45 dones i un home.
Per la raó...
I l'home, sabeu ja qui és?
Hi ha diverses opcions.
Les dones no les esmentarem totes,
si són 45,
però si només hi haurà un home
sí que podem dir si ho sabem.
A veure,
estem barallant diversos noms.
Per tant,
que no és l'home,
sinó un home
que encara heu de triar.
Encara hem de triar, sí.
I quins criteris aplicareu?
Ha de ser un home
que tingui l'avantatge
de territorialitat,
perquè nosaltres som
una associació provincial,
per tant no podem triar
un arcalde d'una ciutat
perquè llavors se'ns enfadarien
els 50 o 60 que quedarien.
Hem de buscar algú
que reuneixi unes condicions
com les nostres,
una associació provincial,
que som nantros.
Ah, s'ha m'ha oblidat dir-te,
Iolanda,
que al dia de la trobada
donem els prèmits.
Que és un altre clàssic.
Sí, això és un clàssic.
I enguany tenim una sorpresa
perquè li donarem el Premi d'Honor
enguany amb una dona
que és de Tarragona,
però que viu entre Madrid
i Califòrnia i París.
És una dona que és presidenta
de diverses empreses
i és presidenta també
del grup González Vías.
És la John Gómez Monche.
I ella vindrà,
és sòcia d'ADE
i vindrà a rebre el Premi d'Honor.
I el Premi de l'Empresària de l'any
li donarem a la Carme Salla,
que és la mestressa,
la propietària de Vermut i Zaguirre.
I a la jove emprenedora
li donarem a una noia de Reus,
que és la Dolors Salguero,
de Borges,
de l'empresa Borges de l'Anton Pon.
Els sectors potents.
I sempre donem un reconeixement
a una dona que porti
més de 50 anys en una empresa,
però en guany donarem un reconeixement
a una fundació
que està fent molt pels disminuïts,
que és la Fundació Onada.
Queda molt complet,
té el palmarès de premis, eh?
Que sí.
Molt equilibrat, i tant.
Sí.
Sempre busquem l'equilibri, no?
Tant territorial,
que hi hagi premis a tota la província
i, bueno, ja saps
que sempre ho fem
molt ben repartit i molt bé.
Ara que veig l'entitat, com sempre,
que continua treballant amb moltes ganes.
Al capdavant, la Laura Roger,
que l'hem convidat
pel fet que hagi estat relegida,
tot i que estava cantat,
si em permets també l'expressió,
perquè, com ella ve deia,
s'ha fet per unanimitat,
però sobretot apunta a aquesta trobada,
que cada cop té més ressò.
I tornarem a parlar d'allò del dia 30.
Allò del dia 30, sí.
Jo no sé si hi ha molts senyors
que te'ls trobes pel carrer
o per la canvia.
Escolta, jo podria ser el candidat
a venir a la goleta?
Sí, ja m'ho han dit diversos.
Algun es deu postular, no?,
per poder ser un dels...
Però ha d'estar molt ben pensat,
molt ben pensat.
I, bueno, no...
Ah, també enguany hem fet una cosa molt maca,
no sé si te'n vas enterar,
que vam fer una jornada
a les Termes de Montbrió
per les emprenedores juniors,
perquè ens vam donar compte
que ara, amb aquesta crisi econòmica que hi ha,
doncs les noies joves
que surten de la universitat
molt ben preparades en teoria,
però que no estan preparades
per afrontar una crisi
com la que estem patint, no?
Llavors, van posar 23 noies
emprenedores en les Termes
un dissabte,
des de les 9 al matí
a les 10 de la nit,
donant-los-hi, doncs,
tècniques de coach,
d'intel·ligència emocional,
de tècniques de grup,
i van estar encantades.
I això va tenir tant d'èxit
que ho repetirem cada any.
Ho farem cada any.
Estratègies per adaptar-se
a aquests temps que corren,
que per molta crisi
també són il·lusionants
i encoratjadors.
Laura Roger, moltíssimes gràcies.
Com sempre ha estat un plaer,
enhorabona,
i en tot cas,
ara ens apuntem a l'agenda.
Hem de tenir una cita aquí a la ràdio
per explicar als oients
allò de la trobada del 30 de juliol,
et sembla?
Sí, això té molt de morbo,
la veritat.
Molt, molt, per això t'ho dic, eh?
Moltíssimes gràcies,
molt bon dia.
Gràcies a tu, Iolanda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.