És un quart de dotze del migdia, el so inconfusible de les onades
ens porta cap al port de Tarragona.
L'arxiu compta des d'ara amb tota la documentació històrica
de la Capitania Marítima de Tarragona,
que l'ha cedit a través d'un conveni signat per amb dues parts.
Us volem explicar algunes de les coses que podem trobar
en aquest material documental,
i per això ens acompanya la coordinadora de l'arxiu del port,
Coy Escoda, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda.
A veure, tot o tot ho ha cedit, Capitania Marítima,
o el que correspon a un període concret de temps?
No, Capitania Marítima el que s'ha dit és el seu fons històric.
És a dir, sí que és una documentació, diríem, concreta,
que són els rols de despatx i dotació,
que després si vols t'explico què és exactament,
els fulls d'assentaments de vaixell,
llicències de navegació i llicències de pesca.
Això des de l'any 1859 fins al 1998.
O sigui, és aquesta documentació en concret la que ens han cedit.
I a veure, ara comentaves, anem a PAMS perquè,
sobretot ofereixen, són papers de l'administració.
Burocràcia portuària, podríem dir, no?
En definitiva, el que consta d'aquest arxiu?
Sí. A veure, la Capitania Marítima ara pertany al Ministeri de Foment,
que abans era del Ministeri de Defensa i ara és Ministeri de Foment.
Per tant, diríem que pertanyem a la mateixa administració,
perquè els ports, les autoritats portuàries,
també depenen del Ministeri de Foment en últim termini.
Per tant, diríem que ha sigut com una transacció entre la mateixa administració.
Això el que vam fer va ser un conveni de cessió de documentació
a finals de novembre de l'any passat,
en què es va signar un acte protocolari, diríem,
entre el president del port, el Josep Anton Burgessé,
i el Capità Marítim, el Fernando Collado.
Llavors, a través d'aquest conveni,
el que fan, ells en cedeixen la documentació físicament,
però ells no perden la titularitat.
És a dir, aquesta documentació continua sent seva,
però nosaltres podem fer el tractament arxivístic que creiem convenient
i, a més a més, donar-ne la difusió i permetre que s'investigui,
que és sobretot el fonament de tot això.
No que estigui en un armari molt ben conservadet,
sinó que, a més a més, la gent pugui accedir-hi.
I bé, doncs Capitania s'hi va venir
i ara l'altre dia vaig parlar amb el Capità,
que li vaig portar l'inventari en mà,
i estava encantat i molt satisfet d'haver fet aquest pas,
és a dir, que aquesta documentació es conservi en un lloc
en unes condicions gairebé immillorables
i que, a més a més, que la pugui consultar
tothom que hi estigui interessat.
És lògic que Capitania Marítima conservi la titularitat,
però és més lògic que aquest material no estigui en un armari
perquè no són arxivers, cadascú fa la seva feina.
És lògic que aventi un arxiu, com hi ha al Port de Tarragona,
que, a més, centre d'estudis marítims,
això a vosaltres, a més a més, us pot donar moltíssima informació
per a altres accions que pugueu emprendre,
com a activitats, etcètera.
És una eina molt útil també per a vosaltres.
Sí, sí.
A banda de ser els guardians, podríem dir-ho així,
per donar-li un aire una mica novel·lès,
doncs a banda de ser els guardians,
també és un material que podeu utilitzar internament, vosaltres.
Sí, sí, en matèria d'arxiu, parlem de la custòdia de la documentació,
és a dir, si som custodies d'aquesta documentació,
o guardians, com tu bé deies.
El que passa és que si el que té d'interessant això
és que nosaltres, després de fer-li el tractament arxivístic adequat,
és a dir, de posar-la, de classificar-la, d'ordenar-la,
de fer aquest inventari, que és l'instrument que ens permet
posar-lo a l'abast de tothom qui vulgui,
de tots els investigadors que puguin o que estiguin interessats
en saber la vida, el que t'ha deia,
la documentació més important, que és la més voluminosa,
són els rols de despatx i dotació.
El rol de despatx era un procediment,
o és un procediment administratiu que es fa a les capitanies marítimes,
per comprovar senzillament que veixents i embarcacions civils
compleixen els requisits exigits per la normativa legal
i les autoritzacions necessàries per dedicar-se a l'activitat que declaren.
La majoria dels rols que tenim nosaltres,
és a dir, que ens ha transferit la capitania,
corresponen a la llista tercera, que són embarcacions de pesca.
Clar, estem parlant des del 1859 fins al 1998,
això gairebé és un inventari de totes les embarcacions de pesca
que en aquest període de temps han feinejat a la nostra costa.
I les que no són de pesca, de què són?
Són les de mercaderies, les de transport de mercaderies,
i són altres llistes.
I després m'assembla que hi ha la llista quarta,
que són embarcacions d'esbarjo.
És a dir, tenen ells hi ha una tipologia formada,
suposo que també per unes taxes administratives
que evidentment es cobren per aquesta documentació.
Clar, de la segona meitat del segle XIX a la segona meitat del segle XX,
una diferència deu haver-hi del tipus d'embarcacions,
de volum, de tot plegat.
Però jo m'imagino que hi ha coses que no canvien,
que és aquest llenguatge administratiu, no?
Quan parlaves d'aquest tipus de papers que es feien a les oficines,
moltes coses devien ser exactament igual, no?
La tipologia, la manera de fer, això no canvia gaire, no evoluciona gaire en el temps.
No canvia gaire.
Primer són uns fulls sols, uns fulls que li deien fulls d'assentament,
però que estan molt plens, és a dir, que hi ha moltes...
t'ha dir que hi ha les mateixes dades,
que els llibres que després són realment llibres,
aquests rols de despatx i d'adultació, són uns petits llibres,
en format així com a quartilla,
que moltes vegades inclouen la foto de l'embarcació,
cosa també força important,
i que hi podem trobar dades, doncs,
és el nom del vaixell, el constructor, l'any de construcció,
però també la tripulació que en forma part d'aquesta...
en un moment donat, la tripulació que hi puja...
La llista, eh, amb els noms.
La llista, la llista amb els noms,
el càrrec que ocupaven a bord de l'embarcació,
totes les escales que aquest vaixell ha fet als diferents ports,
doncs, si ha sortit de la demarcació...
En fi, és una documentació molt interessant.
Fulls de ruta, també, és a dir, totes aquestes coses no tant.
No, tant com a full de ruta, no,
però sí que el segell,
jo diríem que aquest roli de despatx
és com si fos el passaport de l'embarcació.
Sense aquest paper no podien sortir a la mar.
No, com el llibre de matrícula d'una empresa,
també vindria a ser, no?
Clar.
En el qual hi ha tots els treballadors,
que en formen part,
i també tota la vida d'aquesta empresa,
que en aquest cas és el vaixell, no?
Estan, si no últimament, referenciades 922 embarcacions.
Sí, en total, entre els fulls d'assentament,
els rols de despatx,
són 922 embarcacions, sí,
que apareixen referenciades.
Els canvis de nom, també vist dels propietaris,
és a dir, en un lloc deu estar referenciat
la mateixa embarcació,
en nom d'un es podien...
És a dir, que això també et permet veure
les transaccions comercials
que es feien a billeres, no?
Dels propis vaixells i tot plegat.
Clar, i ara entrarem en aquest terreny
que és molt interessant de dir,
molt bé, doncs aquest arxiu està en bones mans,
està cuidat, però a qui li pot interessar?
Ara a mi, improvisant, m'ha vingut al cap
de dir que no és el cas.
Jo tenia un avi que va treballar en un barco,
però no recordo exactament en quin...
Clar, si havien d'estipular el nom de la tripulació,
jo potser podria trobar si el meu avi
estava treballant en un d'aquests vaixells,
per exemple, a través d'aquest material,
o és massa fila massa prim?
Home, és fila molt prim perquè realment
ara l'inventari que han fet és només
de les embarcacions, dels noms de les embarcacions,
no dels noms dels tripulants.
En tot cas, això seria un altre estadi, diríem...
Que es podria fer.
Que es podria fer, evidentment.
Que el material hi és, no?
Sí, sí, sí, perquè hi ha les llistes dels tripulants,
però, clar, pensa que en cada vaixell
hi podien anar igual 10 o 12 persones,
de 922 multiplica, no?
Clar, i la tasca de l'arxivier és molt lenta, eh?
És molta feina.
Pensa que amb això hem estat...
Si va ingressar el novembre,
doncs mira, hem estat pràcticament un any
a fer tot l'inventari.
Són unes 140 i pico de caixes,
de unitats d'arxiu,
però, clar, el que te dic,
amb llibres i amb documents,
doncs és molt de paper
que s'ha de cuidar, netejar, organitzar...
És a dir, fer-hi tot un tractament
que és laboriós.
Clar, perquè a l'arxiu del Port
quants metres lineals podeu tenir de...?
Mira, estem al voltant dels dos quilòmetres i mig,
més o menys, eh?
És considerable.
Sí, són bastants metres.
Abans comentàvem el tema de la digitalització,
de tot plegat,
i, clar, com ens comentava,
la colla que és professional
d'aquesta agrociació,
com tot, mereix el seu moment
i el seu objectiu.
Vull dir, a vegades sí que cal digitalitzar,
a vegades no hi ha necessitat de fer-ho,
vull dir, cada cosa s'ha de deixar al seu lloc, no?
Sembla que sigui com una moda
anem a digitalitzar-ho tot
i tampoc no és la manera més segura
de preservar els documents, no?
No, perquè està demostrat
que la manera més segura
de preservar el document
encara continua sent l'antic microfilm, no?
És a dir, que és el suport
que està demostrat
que té una durada de 100 anys,
cosa que el digital no,
pel fet,
no perquè no pugui durar,
sinó que, com que hi ha tant...
el suport va anar invariant,
van canviant els sistemes,
doncs, és clar,
cada vegada s'han d'anar migrant les dades
i això comporta també moltes pèrdues, no?
Per tant,
home, sí que està bé digitalitzar,
evidentment que està bé,
però, clar, també amb una mica de cura, no?
A part que és un procés molt car.
Nosaltres,
amb el tema de la digitalització,
el que estem fent
és l'antic fons,
el fons més antic que tenim,
que és el de la Junta Protectora
de les Obres del Port,
que va del 1790 fins al 1836,
aquest fons ja el teníem microfilmat
per preservar-lo,
doncs el que hem fet,
ara l'estem digitalitzant,
per una qüestió molt senzilla,
perquè sigui més fàcil a l'usuari
la seva consulta,
perquè l'aparell de microfilm
continua sent,
diríem que amb això
s'han evolucionat,
pot ser el suport
que té més perdurabilitat,
però continua sent
poc pràctic de manejar,
és a dir,
a vegades no es poden fer,
segons en quins aparells
no es poden fer recerques,
en canvi amb el digital
tot això ja t'ho permet,
diríem que és un pas més, no?
Tot el que és l'arxiu,
aquests dos quilòmetres
que teniu l'arxiu del Port,
tot és,
es pot consultar,
el públic en general pot accedir
o diguem que hi ha documents restringits,
com passa en molts arxius,
lògicament,
per moltes raons,
raons legals,
entre altres coses,
no?
Clar,
pensa que és un arxiu històric
i un arxiu administratiu,
per tant,
seguim la normativa al respecte
i per tant hi ha molts documents,
el que és històric
pràcticament es pot consultar tot,
però el que és administratiu
doncs hi ha les restriccions legals pertinents,
no?
El que passa que sí,
com que tenim aquesta doble vessant
d'històric i administratiu,
diríem que nosaltres servim
a l'autoritat portuària,
per tant,
tot el tema administratiu
es continua movent
per consulta dels usuaris interns
en aquest cas,
no dels externs.
I pel que fa a la vessant més històrica
dels externs rebeu,
doncs sovint demandes,
no?,
de persones que fan treballs de recerca
o curiosos
o gent que té temps lliure
i diu,
calla,
que aniré a mirar això,
que em crida l'atenció,
perquè va estar moltes temàtiques.
Sí, sí, sí,
a veure,
el nombre d'usuaris,
comparat amb altres arxius,
potser no és molt gran,
no?,
però sí que cada vegada
augmenten més les demandes,
per exemple,
per correu electrònic,
o sigui,
molta gent fa consultes,
de vegades,
de coses puntuals.
Diríem que el que s'ha perdut una miqueta
és aquella investigació
que durava mesos i mesos,
perquè això requereix molt de temps.
Que ja era com de la família,
la persona que anava a treballar a l'arxiu, no?
Continua havent-hi algun,
sobretot,
persones ja jubilades,
que són les que tenen més temps
i que, per tant,
doncs se dediquen a fer alguna investigació en concret, no?
El que deies tu abans d'un avi, no?
Moltes vegades també hi ha gent preguntant,
doncs,
per abans passats seus,
que van tenir relació comercial amb el port,
o bé que eren consignatàries,
en fi,
diríem que el ventall
de possibilitats d'investigar
és molt gran, no?
Perquè és una documentació
que és econòmica,
però que també és,
des del vessant de la enginyeria
hi ha molta documentació tècnica,
per tant,
per fer un estudi
de l'evolució
de la infraestructura portuària
com a infraestructura,
doncs, evidentment,
hi ha moltíssima documentació
per tractar.
Fotografies, també,
lògicament?
Fotografies, plànols,
vídeos, cartells,
biblioteca i hemoroteca,
que també es pot consultar
per internet al catàleg,
estem al voltant
gairebé dels 9.500 volums,
però sempre
amb una,
diríem,
amb una fita,
no?,
que es proposem
que sempre sigui
de temàtica portuària
o marítima,
és a dir,
intentem
sempre centrar-nos
en això, no?,
perquè hi ha altres arxius
i altres biblioteques
de la ciutat
que es poden centrar
més en ciutat,
nosaltres es centrem
en port,
és a dir,
l'arxiu fotogràfic
que podeu trobar
a l'arxiu del port
és sobre el port,
no sobre la ciutat.
No, no,
és lògic,
per això aniríem al port,
sinó ja aniríem
a l'arxiu municipal
o qualsevol altre
arxiu de la ciutat
que en tenim uns quants.
Teniu joia de la corona
també a l'arxiu
és allò de dir
que us ve una visita
així una mica il·lustrada
i diu,
calli que li ensenyaré això,
què ensenyaries,
colla,
allò que per lluir-te?
És a dir,
mira,
tenim aquí un document
i unes coses estupendes.
A veure,
més que un document en concret
que potser,
clar,
al final te'ls estimes
en tots els documents,
però el que sí
que és molt interessant
és aquest fons
que et comentava,
el fons de la Junta Protectora
de les Obres del Port
perquè és el més antic,
perquè correspon
a una època
al segle XVIII
a finals del segle XVIII
que és quan es reprenen
les obres del port modern.
Llavors,
després de molts anys
diríem
que hi havia hagut
en què el port
no acabava d'arrencar
i que sobretot
molta gent de la ciutat
hi havia evocat
moltes il·lusions
i finalment diríem
que s'engega,
coincidint-nos
en un moment
en què l'absolutisme
comença a anar de baixa,
tota aquesta sèrie de coses
que diríem
que coincideix
en un moment històric
molt interessant
i que hi ha una documentació
com és
els llibres de duanes
per una banda
és a dir
que registren
tot el moviment
de mercaderies
que entraven
i sortien pel port.
I curiós veure
el tipus de mercaderies
que entraven
i sortien
segurament,
què importaven,
què exportaven,
què passava per Tarragona.
Amb els noms
dels capitans
també moltes vegades
els que anaven
cap a Amèrica,
els que venien d'Amèrica,
vull dir,
és una documentació
molt rica
en què pots treure
moltes coses.
el tipus d'unitat
de mesura
que es feia servir
a l'època,
les unitats monetàries,
en fi,
hi ha molta riquesa.
Què arribava d'Amèrica
aquí a Tarragona
de mercaderies,
Coya?
D'Amèrica
bàsicament
arribaven els productes
colonials,
diríem típics,
sucre,
cotó,
aquest tipus de coses,
clar,
és que forma part
d'aquest imaginari
que tenim tots
en aquest període històric.
Clar,
que no són només papers,
és que a vegades
pensem en un arxiu
i pensem en prestatges
i papers
i darrere,
Déu-n'hi-do.
Tornant,
aquest inventari
del Fons Històric
de Capitania Marítima
és un fons
que aquest sí que
el pot consultar
qui vulgui,
no?
En principi
l'heu posat
a l'abast
del públic
en general?
Qualsevol persona
que estigui interessada
ho pot fer?
Sí, sí, sí, sí.
Qualsevol persona
que estigui interessada.
A través d'internet?
A través d'internet
el que trobareu
és l'inventari,
diríem,
l'inventari
de la relació
de les embarcacions
que estan referenciades
en aquesta,
o sigui,
que formen part
d'aquest fons.
Per saber més coses,
evidentment,
s'ha de venir
a consultar
la documentació física
presencialment
a l'arxiu.
Home,
i no oblidem
que bona part
de les publicacions
que periòdicament
ha dit
el Port de Tarragona
sobre determinats
moments de la història
de tot el que té a veure
amb l'autoritat portuària
es nodreix
en bona part
d'aquest arxiu
que teníeu allà.
Per tant,
és una mina encara
molt gran
per explotar,
d'aquest punt de vista.
Sí,
que és molt gran.
Mira,
l'any passat,
dues de les publicacions
que vam editar
que van ser
el llibre,
l'últim és el dels agents portuaris
de la Joana Lió,
molta de la feina
la va treure
de l'arxiu,
evidentment.
Després va mirar
també altres arxius
i la Maroteca Municipal
i altres fons,
però bé,
que bona part
va sortir d'allí.
No ho sé,
el llibre d'en Don Jordà
sobre el dret portuari
que també el vam editar
l'any passat,
també va veure,
diríem,
de les fonts de l'arxiu.
És a dir,
clar,
moltes persones
són les que venen
a consultar
mai sigui
per treure'm
petites mostres,
no?
O sigui,
després han d'anar,
diríem,
amb altres arxius
per completar
la investigació,
però clar,
com a punt de partida
sí que és bo.
I en general,
que ja des dels diferents arxius
es demana,
quan hi ha oportunitat,
públicament a la ciutadania
que si tenen alguns documents,
doncs,
que puguin ser
d'interès públic,
que no siguin
també privats,
que a vegades,
doncs,
contenen també informació col·lectiva
que els portin a l'arxiu,
que també,
doncs,
diguem-ne,
que es custodien,
que continuen a ser propietaris.
A nivell particular,
també rebeu
fons arxivistes?
Alguna fotografia.
Que estaria bé, no?
Sí, sí, sí,
alguna fotografia,
bàsicament,
alguna...
Sí,
sobretot el tema d'imatges,
algun document també,
ara recordo
d'uns estibadors,
però diríem que,
esclar,
potser el que fa més soroll,
no?,
són aquestes grans quantitats,
no?
A tu dirien en la línia
que a vegades allò
fem neteja,
ui,
aquests papers,
calla, calla,
que els llançaré
i podrien tenir
una importància
i que bé,
perquè són personals,
estan allà a l'arxiu,
a banda que garanteixes
que es conservin
amb una temperatura
i un grau de limitat adient,
doncs també pot ser útil
per a posteriors recerques.
Sí, sí,
està clar que sí,
el que passa és que la gent
sembla ser que encara
és una miqueta reacció,
diríem,
a deixar aquests fons
en un arxiu públic,
no?,
quan penso que
és el millor que es pot fer,
perquè almenys
saps segur que perduraran.
I en aquest sentit
les coses canviaran,
perquè, clar,
amb el tema
de fer públics els arxius,
abans ho comentàvem,
és un tema molt controvertit,
que encara, doncs,
hi ha alguns buits legals
que a mica en mica
s'hauran de resoldre,
perquè no tot és consultable,
lògicament.
No, no, no,
a veure,
estem esperant
que surti un dia o altre
una llei d'accés,
que suposo que això
també ens ajudarà una mica
els professionals
que treballem als arxius
per bellugar-nos
una miqueta més,
no com ara
que estem amb una mena
d'arenes movedisses
entre la llei
de protecció de dades,
en fi,
tot això esperem
que en un futur
proper s'aclareixi.
Colla Escola,
coordinadora de l'Arxiu del Port,
moltíssimes gràcies
per venir.
Enhorabona
per aquesta tasca
silenciosa
que feu sovint
i que després
ens sorprèn
amb llibres,
amb publicacions
o amb aquest propi inventari
del Fons Històric
de la Capitania Marítima.
Moltíssimes gràcies,
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.