D'aquí quatre minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
ara recuperant la notícia que ahir i avui
ha estat portada dels nostres informatius
la decisió per unanimitat que prenien ahir
els grups del Parlament de Catalunya
per donar llum verda a la tramitació del projecte de llei
de segregació del municipi de la Canonxa.
Ja hem escoltat a les últimes hores
les reaccions dels partits polítics,
les valoracions dels alcaldes de la Canonxa i de Tarragona,
però ara volem conversar, volem saludar Raül Vilanova.
Ell és director de la revista Estímul,
tota una referència indiscutible, històrica,
per al poble de la Canonxa.
Senyor Vilanova, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què suposa per a vostè a nivell personal
i creu que en general per al poble de la Canonxa
el pas que ja s'ha donat al Parlament de Catalunya?
Bé, com bé sabeu, doncs és una lluita,
entre cometes aquesta paraula, lluita, no?,
que havien portat a terme els canongins.
La nostra revista Estímul va ser, podíem dir,
la pionera d'aquestes reivindicacions,
recollint, recordo ara l'any 1998,
més de 1.200 signatures per tal de demanar-ho.
Un punt important també d'aquesta recuperació,
fou, i així s'ha de dir perquè és fer honor a la veritat,
l'exalcalde Joan Miquel Nadal,
que del pregó de festes de la Canonxa
de l'any 2005 va proclamar
que l'Ajuntament de Tarragona
estava disposada a promoure tot el procés de segregació.
A la Canonxa hi ha una valoració molt positiva,
sobretot per aquells canongins de Socarrel,
me refereixo als que els seus amants passats
potser van veure com perdia el municipi.
Aquell nà fa estany de 164
i els nouvinguts també,
encara que potser aquells no han notat massa
aquesta perla de la Canonxa en aquell dia,
perquè avui, gràcies a Déu,
el poble de la Canonxa gaudeix
pràcticament de tots els debats
que se pot tenir un municipi.
Ara, però, això de tornar a ser poble,
recuperar,
allò que es va prendre injustament
és un motiu d'orgull i satisfacció per tot com.
És evident aquesta satisfacció general dels canongins,
però creu vostè, senyor Vilanova,
que també hi ha una mica de por,
si em permet aquesta paraula,
o de temor
a que l'Ajuntament ja nou
i plenament independent
amb aquest municipi relativament petit
pugui fer front en solitari,
sense problemes, en fi, a la vida
i a la problemàtica
que poden tenir els canongins
i les canongines en el futur?
Bé, jo crec que en aquest cas
també tindrem de comptar,
com ha estat un exemple que han dit tots
i es va reafirmar ahir
el Parlament de Catalunya,
la bona entesa que ha hagut sempre
entre els ajuntaments
de la Canonxa i Tarragona,
malgrat molts cops
ser de signe polític diferent,
sempre aquest acord que hi ha hagut,
crec que continuarà ara
i que la Canonxa pràcticament
no notarà pas cap pèrdua de serveis,
al contrari,
crec que ho podrà millorar.
Vostès, des de la revista,
des de quan han impulsat
aquesta campanya d'alguna manera
per aconseguir la independència
de la Canonxa?
A quin any ens hauríem de remuntar?
Bé, el primer carrer,
el punt més important d'aquesta recuperació
va ser la creació de l'entitat
local menor aleshores,
avui entitat municipal descentralitzada,
que van impulsar un grup d'homes
encapçalat per Llorens Navarro,
i aleshores de sempre la revista
va estar al costat.
Va copsar totes les inquietuds dels tarongins,
va fer moltes campanyes en aquest aspecte,
posar pencartes als balcons
manifestant que som un poble,
perquè tothom que s'apropés fins aquí ho vegiés,
fins com hem entrat abans
la recollida de signatures,
en fi,
la revista del poble naturalment
ha d'estar sempre al costat de les qüestions
dels seus ciutadans.
Com ho celebraran,
per cert,
a nivell de revista,
aquest pas que ha fet el Parlament?
I com preveuen el dia ja de la plena independència,
de la plena recuperació de la independència de la Canonxa?
Perdona que es faci una petita rectificació,
per dir-te que des de l'any passat
vaig deixar la direcció de la revista.
Motius?
La jubilació.
Després de 30 anys,
doncs,
avui ja no tinc responsabilitat directa a la revista.
En qualsevol cas,
com que continua vinculat a la vida canongina,
com preveu,
com espera el dia de la plena recuperació de la independència?
Home,
jo crec que serà un dia de festa grossa,
un dia de festa grossa per tothom,
i a més segur que veurem córrer,
l'home ja,
doncs,
pot dir,
drets i fets,
una llàgrima per la cara,
recordant temps passats,
i sobretot aquells seus
progenitors,
que avui potser no són entre nosaltres,
però que també veiem on viure des d'allà,
en siguin l'alegria d'aquesta recuperació.
La Caranja poble no està sempre,
i ara,
en tots els edificis,
m'agrada que els papers deien al contrari aquests anys.
Haurà estat l'èxit d'algunes persones en concret,
creu-vos-te,
tot aquest procés?
O del conjunt del poble?
Bé,
jo,
el segon que tu dius,
jo sempre no m'agrada mai
personalitzar ni amb una persona,
ni amb un fet.
Sí que hi ha hagut persones que potser han jugat
un paper més important,
degut al seu càrrec,
al seu terenar en aquests moments,
però crec que ha estat el conjunt del poble
la voluntat dels canongins i canongines
de veure que era aquest aneu de tothom.
Ja falta menys,
sens dubte,
per la proclamació de la independència,
perquè la Canonga recuperi
la seva independència plena com a municipi.
Avui ho hem volgut comentar
amb el que ha estat durant 30 anys
director de la revista Estímul Raül Vilanova,
un canongí,
tota una referència indiscutible
per al poble.
Senyor Vilanova,
moltes gràcies i felicitats
pel pas fet ahir al Parlament de Catalunya.
Moltes gràcies i un abraçat a tots.
Bon dia.
Adéu-siau, bon dia.