Les 10 del matí i 11 minuts, som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, el nostre primer convidat a aquesta hora
és el president de l'autoritat portuària de Tarragona, Josep Anton Burgacer,
amb el que volem repassar el moment actual del port
i també les perspectives més immediates de futur en un context de crisi com l'actual.
Senyor Burgacer, bon dia.
Bon dia.
La setmana passada ja anunciava en el mar d'una jornada
que analitzava l'impacte de la crisi econòmica,
donava a conèixer dades significatives el primer trimestre del 2009.
El tràfic de mercaderia s'ha caigut més del 23%
durant aquests primers tres mesos del 2009
respecte al mateix període del 2008.
Aprofundint una mica en les raons, en les causes,
on estarien els factors principals que determinen aquest descens tan considerable?
Bé, primer, òbviament, s'hem de guiar per les estadístiques.
Hem de fer comparacions des de l'any 2008 al 2009.
Però tots els tarragonins saben que el 2008 i el 2009
no tenen res a veure del punt de vista econòmic.
Pensen que nosaltres vam tenir el 2008,
el gener del 2008 va ser un dels millors genes de la història recent del port.
I el mes de gener del 2009, jo crec que ha sigut,
de moment podem dir que ha sigut,
el pitjor mes de gener de la història recient
des dels anys 70 fins aquí del país,
des del punt de vista econòmic.
Per tant, són xifres absolutament incomparables,
malgrat que les hem de comparar estatísticament
i les hem de guiar per alguna cosa.
Quines han sigut les raons?
Doncs la baixada de consum principal al nostre país.
La baixada de consum relacionada amb la...
Lligat tot amb la baixada d'activitat industrial.
Ahir, per exemple, estàvem mirant unes xifres,
no sé quin diari era aquest diari,
i hi ha les xifres de disminució del consum elèctric al nostre país.
Doncs encara que no ens ho sembli,
estem consumint menys energia industrial
perquè hi ha una menor activitat industrial.
Estem consumint també, i no ho sabem,
no ens donem compte, menys energia domèstica.
Doncs bé, això vol dir, en el cas nostre, per exemple,
això vol dir que el carbó que importem
per produir energia elèctrica a les terminals termoelèctriques
del nostre país, doncs ha disminuït.
Ha disminuït també al voltant d'un 15%.
Doncs aquesta és una cadena.
El petroli ha baixat perquè el consum de gasolina s'ha baixat.
Nosaltres també som especialistes en vehicles.
Doncs què he de dir-los?
Com està el mercat dels vehicles?
Que estem parlant de baixades de matriculació del 40% al 50%.
Aquest primer trimestre jo crec que voldria que fos
el que diuen els nostres dirigents polítics,
els representants socials,
que sigui el pitjor trimestre que hem tingut en els últims anys,
perquè ha sigut molt dolent.
Per tant, ojalà, dintre del que és la desgràcia
d'estar immersos en aquesta crisi,
ojalà que aquest fos el sostre, no?
O sigui, que aquest fos el màxim
que pot baixar la nostra activitat com a país.
Però tenim o té vostè alguna raó per pensar
que aquest ja trimestre en el que estem,
que és el segon de l'any 2009,
ja no serà tan dolent com el primer?
Jo, si tingués aquesta raó, no estaria aquí avui,
sinó estaria presidint els fons monetaris internacionals.
És a dir, no es poden fer previsions.
No, jo em guio, com no pot ser d'una altra manera,
que pels nostres operadors.
Els nostres operadors no s'equivoquen molt
perquè són els baròmetres del que és el mercat.
Pensa que nosaltres, per exemple, l'any 2008,
ja ens van anunciar, i va ser veritat,
que la disminució dels materials relacionats amb la construcció
seria important.
Ja ens van dir, i així va ser,
que el clínquer, que és la matèria prima del ciment,
baixaria molt la seva producció.
Doncs mire, l'any 2008, ja el 2008,
el trànsit de clínquer des d'altres països fins a Espanya,
el Port de Tarragona era el millor i mig,
doncs el 2008 va ser 300.000 tonelades.
Donaix, compte de la baixada d'activitat
que ja va significar aquest percentatge.
Nosaltres ahir, curiosament, vam tenir Consell d'Administració,
abans d'ahir vam tenir Consell d'Administració del Port,
i vam poder veure les xifres amb gràfics, no?
I l'any passat, va ser curiós,
i així ho vam veure tots els membres del Consell,
que l'any passat el primer semestre
va tenir un comportament i el segon un altre.
O sigui, el primer semestre era un gràfic
en què estava tot en números positius,
i el segon semestre, a partir de juny,
ja tot era negatiu
perquè ja es notava la desacceleració econòmica,
que tots dèiem que hauria desacceleració econòmica.
El que passa és que no va ser així,
sinó que el novembre-desembre va caure l'economia.
Per tant, impossible fer previsions,
ni es marca un objectiu per tancar l'any
amb la perspectiva que tenim 8-9 mesos encara per davant.
No, algunes companyies que tenim
que estan treballant amb els Estats Units
ens diuen que ells preveuen,
i també que més voldrien ells que encertar-la, no?
I tenir raó, és més un desig,
que hi ha primers símptomes de recuperació.
Quan parlem de primers símptomes de recuperació,
vol dir que deixar de caure, no?
Però aquestes companyies diuen que ells creuen
que els primers símptomes de creixement econòmic
als Estats Units es produiran
l'últim trimestre de l'any.
Si això ho ajuntem amb que la Xina també està tenint
uns indicis, encara que són molt sovaus,
de creixement,
si aquestes dues economies comencen a sortir de la crisi,
tots sortirem de la crisi.
I en un context en què augmenta tant l'atur,
amb xifres tan dolentes en els últims mesos,
al voltant de la comunitat portuària,
tenint en compte totes les empreses i operadors
que hi treballen,
s'ha notat també, s'està notant,
persones que s'estan quedant sense feina?
Nosaltres estem seguint molt el termòmetre
del que és el món laboral al port.
De moment, el que veiem és que les empreses
estan aguantant les seves plantilles.
Quan dic de moment, no vol dir que tingui notícies
que no sigui així.
Tenim unes empreses ajustades en quant a plantilles.
El port, per la seva activitat,
té un pool de treballadors,
que són els estibadors,
que només el 25% són fixos d'empresa.
El rest és una bossa de treball
en la que quan tens feina l'agafes
a aquests treballadors
i quan no tens feina el tornes a deixar.
Per tant, són serveis de matalàs.
Donem-se a compte, és com un acordeó.
Hi ha molts pocs casos d'acomiadaments.
Hi ha un d'una petita empresa consignatària
que va acomiadar fa pocs dies
a 3 o 4 treballadors,
però pensem que nosaltres estem donant feina
a unes 2.500 persones,
inclús en el pitjor dels casos.
El que passa és que hi ha una activitat
que és, per exemple, el transport per carretera.
Doncs hi ha menys activitat.
Són petits autònoms
que ho estan passant malament
perquè hi ha menys activitat.
Nosaltres vam acordar fa dos mesos
per a les empreses ubicades al port
i que treballen amb l'activitat portuària pura,
vam acordar una sèrie de mesures
per fer-los més suau
aquests mesos de crisi econòmica,
com és facturar una mica més tard.
O sigui, ajudar-los amb la tesoreria,
entre altres coses,
perquè pugui pagar les nòmines
amb més facilitat
i que no tingui que patir.
El port és com una família
en la qual cadascú té els seus interessos,
però jo crec que tenim l'obligació
de si podem ajudar-nos entre nosaltres.
Són 2.500 treballadors,
per tant, és un pol d'activitat laboral
importantíssim per Terrona
i per la seva comarca,
i per tant, també la importància
de saber si la crisi s'està anotant
a aquest nivell o no
a nivell de totes les empreses
que hi treballen d'una o altra manera.
A més...
La crisi s'està anotant.
S'està anotant, però no amb aquest impacte directe.
Les empreses estan aguantant
quan els jocs treballen.
I això val la pena remarcar-ho.
A més, en aquest context de crisi,
totes les inversions anunciades,
que eren multimilionàries
a nivell d'infraestructures,
s'estan realitzant,
s'estan mantenint.
Hi ha la previsió
que tot el que hi havia previst,
que era deu ni d'un bon paquet d'inversions,
es faci en aquest 2009?
Nosaltres,
l'autoritat portuària,
les farà.
El nostre compromís
i la nostra situació financera
i econòmica ens ho permet.
Ens permet fer un nivell d'inversions
entre el 2009 i el 2010
al voltant dels 100-120 milions d'euros.
Els primers números són 60 milions d'euros en un any
i 60 milions d'euros a l'any que ve.
Aquests jo crec que els tenim garantits
perquè demanarem els crèdits corresponents.
Entre els diners que tenim estalviats,
per entendre'ns,
i els crèdits que demanarem,
podem fer aquesta inversió.
Per què estic parlant de 2009-2010?
perquè suposem que el 2010
començarem a recuperar-nos
i ens permetrà el 2011
afrontar un nou projecte d'inversions.
Hi ha una...
Escolta, tenim previst plan B?
Doncs sí,
si el 2010
l'economia no creixés
com nosaltres volem,
doncs el 2011
hauríem de reflexionar
sobre quina és la capacitat d'inversions
que podem fer.
Què no vol dir no fer-ne?
Vol dir que no podríem mantenir
possiblement aquest índex
de 60 milions d'any.
Però penseu que nosaltres
venim d'una trajectòria
que són 30, 32, 34 milions d'euros
cada any,
per tant,
2009-2010
és un efecte extraordinari
respecte a les inversions
que farem,
aprofitant,
doncs,
perquè hi ha menys activitat
per fer més obra
i el 2011,
doncs,
potser arribem una altra vegada
o tornem a les xifres actuals
anteriors al 2009.
El nostre compromís és seriós,
nosaltres estem ejecutant
molta obra en aquest moment,
val la pena dir
que la gent no pot entrar al port
per la seva seguretat,
inclús,
però allò que es diu en castellà,
que no sé exactament
com es traduiria en català,
tenim el puerto patas arriba.
Què destacaria?
D'aquestes patas arriba,
és a dir,
d'aquest volum d'inversions,
hi ha algunes
que són especialment emblemàtiques,
quines són les més importants?
La nostra aposta més important
és dotar el port de Tarragona
d'una terminal de contenedors
molt més gran
del que té actualment.
En aquest sentit,
vàrem signar ja en el seu moment
una concessió amb la gent de Dubai,
d'una empresa d'Ubaïtí,
amb una empresa important estatal d'Ubaïtí,
perquè són els que gestionen
aquesta terminal,
nosaltres l'ampliarem,
estem ja treballant,
ja hem fundeixat uns caixons
perquè són la base,
la solera d'aquesta obra,
aquesta és la més important,
però estem remodelant el moll de costa,
estem fent connexions ferroviàries,
estem fent vials,
remodelarem les nostres oficines,
hem de fer un nou edifici
per port control,
perquè la tecnologia avui exigeix
és que el control marítim tingui millors i més mitjans,
bé, són molts diners,
pensem que aquesta obra,
només l'obra de la terminal de contenedors,
només aquesta ja ens menjarà uns 30 milions d'euros,
i gairebé la meitat,
bé, no, gairebé la meitat de les inversions per a guany.
Quan estarà?
Quan serà la realitat,
l'ampliació de la terminal?
El nostre compromís és la primera fase d'entrega,
és el maig del 2010,
i el final de la terminal absolutament acabada
serà el 2011.
Més qüestions,
perquè el port de Tarragona anunciava fa uns dies
que encarregava un estudi
per determinar la viabilitat d'un nou moll de creuers.
Això, recordem,
recordem als oients,
i és difícil explicar-ho per ràdio,
perquè suposa que s'obriria una segona bocana al port,
la que connectaria la d'Arcena interior,
el que ara coneixem tots,
com la zona del moll de costa,
la Marina Tarracó,
la connectaria directament amb el mar.
El president del port Josep Anton Burgessé,
això ja ens ho havia apuntat fa uns mesos
en una altra entrevista,
què vol dir ara encarregar aquest estudi?
Que realment el port aposta
per aquest projecte de cara al futur?
Aquest projecte serà una realitat.
Quan?
Tart o d'hora, però serà.
Sí, serà una realitat.
Per tant,
la pregunta de tot oïdor seria
quan es farà aquest projecte.
Mira, nosaltres encarreguem aquest projecte
ara, en aquest moment, perquè hem de decidir
si tenim mitjans econòmics,
si les afectacions són prou importants
o no són tan importants.
Si els impactes ambientals o mediambientals,
doncs seran importants o no,
sobre el que significa obrir una nova bocana
al port de Tarragona.
A l'altre costat,
posem si fem la connexió cerroviària
entre el moll de Reus i el moll de Lleida,
si la fem amb un pont mòbil.
Abans de fer aquesta obra,
que la tenim també pressupostada per enguany,
el que volem saber és si val la pena
fer aquesta obra ferroviària
o val la pena deixar-ho córrer
i posar-nos ja a obrir la nova bocana
i aleshores aquesta connexió ferroviària
seria definitiva.
Per tant, el que volem és
quan prenem la decisió d'adjudicar l'obra,
o sigui, abans de prendre la decisió
d'adjudicar l'obra
de la connexió ferroviària
mitjançant un pont mòbil,
saber si a curt termini
o a un mig...
A curt termini, podríem dir a curt termini,
és viable fer la bocana
si hem de renunciar a moltes inversions o no,
si el cost és relativament assumible
i, per tant, podríem fer-lo
en els propers 3-4 anys,
però bé, d'aquí 5 mesos ho sabrem.
El que és important, insisteixo,
és que aquesta bocana
jo crec que serà una realitat
a la Porta de Tarragona
a mig termini.
Què vol dir a mig termini?
Doncs si ara no es fes,
jo crec que abans de 10 anys
aquesta d'Arsen estarà oberta.
Perquè aquesta d'Arsen, aleshores,
aniria destinada bàsicament
a les embarcacions de Creuer?
Bé, hi ha dues fases,
o sigui, és possible fer-la en dues fases.
Una és obrir ara
perquè dongués serveis
a la Marina Tàraco
i al moll de pescadors.
Aquesta es podria fer independentment.
Sembla que es podria fer,
per això m'he encarregat d'aquest estudi.
Sembla que es podria fer
sense haver de fer
la gran inversió
de la terminal de Creuers
i l'altra fase seria
fer-lo tota la vegada,
o sigui, tant l'obertura
com el moll de Creuers.
El que volem saber és
això que val,
què costa,
o sigui, nosaltres tenim la idea,
tenim els tècnics
que han avançat bastant
amb la solució,
però el que volem saber
és això que val.
I que val la primera fase
i que val la segona.
Que val si fem ara
la primera fase
i que val si fem
la primera i la segona.
Per tant,
aquesta jo crec que és una realitat
d'insisteixo
que la gent de Tarragona
la podrà veure
en els propers anys.
Quan parlem de 10 anys,
pensem que en obra portuària
10 anys no són res.
Ara estem executant obres
que van ser dissenyades
sempre dic als anys 80
i estem al 2009, eh?
No passa res,
l'obra portuària,
sí, sí,
és el mateix que el ferrocarril,
fer un...
Escolti'm,
la línia de l'AVE
perquè Espanya tingui tota l'AVE,
imagina't,
doncs ho vam portar 25 anys, no?
L'obra portuària,
estem fent obres
que van ser dissenyades
fa 25 anys.
I l'obertura
d'aquesta segona bucana,
clar,
implicaria
i afectaria directament
les instal·lacions
i edificis
de la Marina Port Tarraco, no?
Bé,
l'estudi ens ho dirà,
no...
Alguna afectació
haurà,
però pensi que és una afectació
que seria un positiu per ells,
si afecta un edifici,
a veure,
com a molt jo crec
que afectaria un edifici.
Escolta'm,
aquest edifici,
doncs,
és estrejada
i jo crec
que els elements
a favor
i positius
per la Marina Tarraco
són molt més importants
que les menys valies
que es puguin generar,
no?
Per què?
Perquè, insisteixo,
aquesta Marina
té molt més sentit encara
si pot sortir al mar directament
i no tenir que passar
pel port industrial.
Aquest estudi de viabilitat
d'obrir una segona bucana,
com deia el senyor Burgessé,
condicionarà molt
si estira endavant o no
el projecte
d'aquest pont,
d'aquest segon pont mòbil
destinat al tema ferroviari.
Això de parlar
de ferrocarrils
i de trens
em porta a preguntar-li
per la connexió
per un llarg...
Aquest sí que és
una històrica reivindicació
del port de Tarragona
de tenir una connexió
pel tràfic de mercaderies
a través del tren
amb la xarxa europea
d'alta velocitat.
Aquest és un projecte
del que ara políticament
se'n torna a parlar molt,
se'n parla molt
de la prioritat
del corredor del Mediterrani,
però en quin moment
es troba
des del seu punt de vista?
Tenim realment possibilitats
que el port de Tarragona
un dia o altre
estigui connectat
d'aquesta manera?
Mira, vostè ho comentava
ara,
portem uns quants mesos,
en què només es parla
d'aquest tema, doncs escoltem-me,
això és bon.
Per què?
Perquè això vol dir
que hi ha consciència
que el port de Barcelona
i el port de Tarragona
necessiten, per ser competitius,
competitius amb Europa,
amb la resta del continent,
necessiten també
tenir una bona connexió
ferroviària.
I en aquell moment,
doncs l'últim,
crec que l'última cumbre
que va haver entre
el govern espanyol
i el govern francès,
entre altres coses,
també van decidir.
Jo crec que el president francès,
a més,
va ser molt més atrevit,
i dic atrevit entre cometes,
perquè va garantir,
crec que el 2012
hi haurà una connexió ferroviària
i tal,
cosa que els francès
us estic convençut
que no ho faran el 2012,
però en tot cas,
l'important és que hi ha
un debat obert,
un debat viu,
i quan hi ha aquests debats,
aquest debat ja serà
impossible d'amagar-lo.
O sigui,
aquest debat estarà present
sempre per damunt
de les taules
de l'administració
en els propers anys.
Això vol dir que,
en aquell moment,
hi ha dos estudis
per part del Ministeri de Foment
de l'àrea del Camp de Tarragona
per enllaçar el ferrocarril
amb pla europeu,
amb Castellbisbal,
Barcelona,
i de Barcelona
cap als Pirineus.
En aquell moment,
s'està parlant
del pla director,
del pla territorial
del Camp de Tarragona,
en què s'haurà de plantejar
la solució definitiva,
una solució
consensuada naturalment
amb el Ministeri de Foment,
perquè, si no,
serà un document
que no ens servirà.
Jo crec que,
en aquell moment,
estem,
2009-2010,
estem en la fase
de definir d'una vegada
per totes
quin serà el traçat
i quina serà
la solució tècnica
que s'adopti.
Després,
tardarà més o menys
en fer-se l'obra,
però és el que deia
allò de la Bucana.
Primer anem a veure
quina és la solució,
què costa,
per on passa,
quines afectacions té,
i jo crec que aquest és
el moment important
d'aquest debat.
Jo crec que el 2009-2010
aquest debat es tancarà.
El que haurem de passar
a les hores és del debat
i les solucions
a executar les inversions.
A l'execució de les obres.
Però sobre el tema
del traçat
i de les característiques
tècniques d'aquest
engeix ferroviari,
el Port de Tarragona
quina opinió té?
De què és partidari?
Pensa que nosaltres
quan sortim del Port de Tarragona
som una mica inútils.
Què vol dir?
Que nosaltres no ens dediquem
a decidir
per on passen els trens.
Per on ha de passar el tren
a la ciutat de Tarragona
o ha de passar el tren
per la ciutat d'Arreus
o a la d'Embarda.
Però sí,
però com surt,
no?, del port?
Sí,
això sí que ho tenim clar.
Nosaltres tenim a la zona
de classificació
i d'allí aleshores serà
l'Ajuntament,
la Generalitat,
el Ministeri de Foment
el que dirà per on passa.
Nosaltres,
els estudis que vam fer
ja fa temps
ens demostraven
que el lloc
més fàcil
per passar
és l'antiga
línia de Reu Roda,
per entendre'ns.
Bé,
ara hi ha una altra teoria,
una altra teoria
que és,
escolti'm,
caldrà aprofitar
i és una teoria
que potser
l'Ajuntament de Tarragona
i altres ajuntaments
no la comparteixen,
però jo dic la teoria
des del punt de vista tècnic.
Si els trens
d'allà recorregut
que passen actualment
per la línia convencional
van a la línia de l'AVE,
això vol dir
que per la línia actual
convencional
només passaran rodalies
i hi haurà espai
suficient
per passar mercaderies.
Com a l'ample és diferent
del que es tracta
és que en aquesta línia
posarà un altre raig,
o sigui,
una tercera via.
Insisteixo,
des d'un punt de vista tècnic
això,
perfecte.
Des d'un punt de vista
d'impacte sobre el territori,
doncs això seran
els ajuntaments
i haurà de ser
la Generalitat
i el Ministeri de Foment
els que decideixin.
Per això li dic
que tot això
jo crec que en aquest moment
està damunt de la taula.
Com se surt
si se surt
aprofitant la via actual,
si es fa una línia nova,
això és el que s'està discutint
i en els propers mesos
coneixerem.
I no es pot renunciar
de cap manera
a aquesta connexió ferroviària
pel port de Tarragona
seria d'un impacte
molt negatiu, no?
Nosaltres en aquest moment
no tenim...
Ara sí,
amb els contenedors,
però fins ara
no teníem mercaderies
que vagin a competir
cap al centre d'Europa.
Però si no tenim
aquesta connexió ferroviària,
mai la tindrem.
I altres ports
del nord d'Europa,
que sí que la tenen
o de França,
doncs són més competitius
que nosaltres,
tenen més possibilitats
que nosaltres.
Per tant,
nosaltres no som igual
de competitius
que aquests ports
si no tenim aquesta línia.
Podrem dit al revés,
podrem competir
si tenim la línia,
si no tenim la línia
no podrem competir.
I pensem que Espanya
és un país perifèric,
estem al final d'Europa.
Si no tenim aquesta línia,
doncs molt pitjor per nosaltres.
O sigui,
com a país,
a més,
per ser competitius
necessitem estar connectats
amb la resta del continent.
Acabem ja,
senyor Burgassé.
Les obres del moll de costa
com estan?
Bé,
avui puc anunciar-li,
a vostè sempre li dono
alguna primícia
respecte al moll de costa.
De la meitat del vial, només.
De la meitat del vial.
Ja sap que m'agrada molt el teu
i sempre li pregunto.
Avui, precisament,
aquí hem trobat
l'arquitecte,
director de l'obra.
El problema,
l'obra va molt bé.
Va a un ritme
i un nivell d'ocupació
de feina,
de treballadors
molt important.
L'obra va bé.
Francament,
n'estan quedant molt bé.
El que m'agradaria a mi
és acabar abans de l'agost.
Perquè l'agost,
home,
perquè és l'estiu,
malgrat que en cap moment
hem tallat el tràfic
ni el tallarem.
Però, home,
sempre quedaria més bonic
que a les hores d'estiu,
aquests mesos d'estiu,
aquests dies d'estiu,
la gent pogués passejar.
Bé,
setembre també és un bon mes
per passejar per Tarragona.
I el tema del passeig
de la independència
que va lligat
amb la reforma
del moll de costa?
És la mateixa adjudicació,
el que passa
que no hem volgut
obrir-lo tota la vegada.
Quan acabem el moll de costa
ens traslladarem
el moll
al passeig de la independència
i començarem a treballar allí.
Obrir tota la vegada
hauria sigut una mica caòtic.
Ja té calendari
pel trasllad del seu despatx?
Què vol dir
el trasllad
de totes les oficines del port?
Set mesos.
Set mesos.
Què vol dir
que ho farà d'aquí set mesos?
Bueno, no.
O que trigarà set mesos
a fer la mudança?
La presidència
del port de Tarragona,
sigui que sigui el president,
no vull dir
que jo no ho vulgui ser-ho,
vull dir la presidència
i el que és més important.
Les dependències
de tots els treballadors
i treballadores
de l'autoritat portuària
estaran ja habilitades
a les noves dependències
en set mesos
si hem adjudicat l'obra.
Esperem començar
a meitat de juny.
Exigirem molt rigorosament
que l'empresa
que fa l'obra
compleixi els terminis
perquè això
dels trasllads d'edifici,
si se'n van uns mesos
les obres
saps quan comences
i no saps mai quan acabes.
Per tant,
aquí hi ha un concurs,
s'ha presentat a una empresa,
ha fet una oferta,
s'ha compromès uns mesos
i aquest s'ha de complir.
Doncs ara sí, acabem.
Josep Antón Burgessé,
president de l'autoritat
portuària de Tarrona.
Moltes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí de dimecres.
Gràcies a vostè.
Bon dia.