Tres quarts d'una i un minut.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tenim moltes coses encara, molt variades.
Portem un matí realment en què hem parlat una mica de tot.
I ara sortim al carrer amb la unitat mòbil amb Josep Ardila.
Abans l'hem escoltat en una visita prèviament enregistrada
al bosc de la Marquesa.
I ara, canviant absolutament de registre,
està en directe a la Rambla Nova.
Ara ens ho confirmarà, crec que sí.
De fet, ha anat a buscar un quiosc cèntric
de la ciutat de Tarragona per fer un exercici
que creiem que és força curiós,
i és fixar-se i analitzar i veure
el que podem trobar en dies com aquests en els quioscos,
on hi ha una allau de novetats
pel que fa a far cicles, col·leccionables,
en DVD, de llibres, en fi, de tot una mica,
en aquest inici de nova temporada,
en què molta gent, quan torna de les vacances,
està interessat en aquestes qüestions.
La veritat és que les temàtiques són molt diverses.
Suposo que ara mateix ens ho podrà explicar en Josep Ardila.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricardo.
On et trobes?
Estem, com deies, en un dels quioscos que hi ha a la Rambla Nova,
el primer tram de la Rambla Nova des de l'imperial Tàrraco,
un dels clàssics de la Rambla Nova.
Ara mateix estem en directe, en rigorós directe,
i, per tant, la gent està comprant els diaris, revistes,
i, per tant, tenim uns segons a la Paquita Maia,
la propietària del quiosc, una mica ocupada.
Però sí que, abans de poder parlar amb ella...
Però tu també ens ho pots explicar, no?
I tant, i tant.
I què hi veus?
Primer fa molta calor, això sí que ho hem de dir.
Dèiem que potser plouria, però, vaja,
ara mateix a la Rambla Nova cau molt a xafor,
molt a xafor i moltíssima calor.
Ricard, hi ha un gran aparador ple de revistes
i ple, sobretot, de fascicles,
i és que els col·leccionables són un dels clàssics,
sobretot, de l'inici del curs, ja, cap al setembre,
i, per tant, n'hi ha molts i de molt variats.
Per exemple, mira, hi ha els de tota la vida,
per exemple, era ser una vez el cuerpo humano,
els típics de reconstruir la figura del cos humà,
els òrgans del cos, que són aquells típics de tota la vida.
Hi ha col·leccionables, per exemple, a veure,
a veure, és que n'hi ha molts, la veritat és que estan tots aquí
ben col·locadets, per exemple,
la Hello Kitty, pels més petits, revistes,
la veritat és que n'hi ha molts.
Mira, aquí n'hi ha més, aquí n'hi ha més,
l'Espinete, Ricard, n'hi ha moltíssims llibres,
sobretot llibres, també fa cicles col·leccionables de llibres,
per exemple, n'hi ha un sobre la Segona Guerra Mundial,
que, per exemple, 3,95 euros,
molts d'ells, uns llibres sobre Julio Verne,
per tant, hi ha molts col·leccionables, molts llibres,
i també el que dèiem, les revistes,
que omplen els quioscos i també en aquest que ara estem.
Està acabant encara d'atendre la Paquita,
que volia parlar i ens volia explicar una mica
com funciona això dels fascicles,
que sempre la gent ve a col·leccionar-los
i ve a anar-los comprant de manera habitual.
Sí, perquè ara aquests dies suposo que estan en oferta de llançament, no?
Clar, són aquelles ofertes que al principi,
el primer ticle és molt més barat,
és un pleu més assequible,
i els següents, si vols continuar la col·lecció,
ja som més cars.
Jo crec que tenim a casa tots la primera peça d'alguna col·lecció,
o que la regaven, o que és molt barata,
i que després ja no l'hem seguit, la col·lecció,
o d'aquelles que ens ha agradat
i que hem seguit la col·lecció fins a acabar-la.
La veritat és que, al final,
són força diners,
i, per tant, suposo que has de fer una col·lecció
d'aquelles que realment t'agradin.
Per exemple, n'hi ha una d'instruments musicals en miniatura,
que aquesta, si no m'equivoco, ja fa anys que acabaran.
Ara sí, Paquita, bon dia.
Bon dia, com anem?
Déu-n'hi-do, que ocupada, eh?
Déu-n'hi-do.
Ara, en un moment que estàvem aquí tranquil·lets,
ha vingut bastanta gent.
És com un estrés, això, de tant cartró.
Parlem del cartró.
Aquí en parlem que hi ha molt cartró,
perquè hi ha molts fascicles.
Quines són una mica les novetats d'ara al setembre?
N'hi ha o no?
Sí, la que surt més és la Hello Kitty, el plat.
Ah, mira, ara que ho veiem, la Hello Kitty, allà.
Correcte, i després el Pokémon, el plat que ha sortit del Pokémon,
la Caixa de la Pradera,
i després els llibres aquests que són, aquests d'aquí, del Star Wars.
Star Wars, aquests llibres s'estan venent molt.
Aquest llibre d'aquí que veus també molt.
Després s'hi veu molt també el Gormiti.
El Gormiti, i després si te fixes, allà hi ha aquests d'aquí,
el Julio Verne, que és un clàssic,
doncs s'hi torna a repetir any per any i es ven moltíssim.
Perquè parlem de novetats,
el Gormiti potser sí,
però realment són novetats quan arriben al setembre,
o són realíssims?
Perquè, per exemple, aquí veig aquell d'instruments musicals,
aquests ja fa anys que fan.
La gent els segueix comprant.
Passa, diguem, els fills, els pares,
prima van comprar, després els fills van creixent,
ho volen, estudien música, els fa gràcia,
saps què vull dir?
És tota una cadena.
I és un clàssic que no pararà mai.
Perquè ara dèiem que si haguéssim de fer un top 10
dels 10 més venuts, els 5 més venuts,
el Gormiti guanyaria, eh?
El Hello Kitty i el Pocoyo.
El Pocoyo.
El Pocoyo del platet, també la cullereta.
Per tant, el públic, el qual s'adreça,
és més aviat jove?
Jove i les àvies que venen a buscar pels nets,
saps què vull dir?
I després hi ha els pares que volen començar la col·lecció,
que el nen ho té clar, que ho vol.
Perquè això és el que deia la mare.
Els Mirals mateix.
Els Mirals, aquest també és un clàssic.
És un clàssic i els crios el volen i el fan.
Insectes dissecats.
Molt correcte.
Aquest m'agradaria que no continués.
Per què, per què?
No m'agrada aquest.
No?
Perquè quins és els que us agrada més i el que li fa més coses?
El que em fa més coses i el que no m'agradaria tenir al quiosc
és el dels insectes.
I fan coses els insectes.
No m'agrada veure-los allí sacrificats.
Escolta, Josep, i ja li cap tot això al quiosc?
Ja li cap tot això, Paquita, perquè aquí hi ha molt de cartró.
Sí, mira, ja veus allà les dues caixes preparades, que és com una reserva, i aquí fora tinc un de cada.
Que venc un, agafo aquest i poso l'altre.
Perquè això cada dia ho posa i ho treu d'aquí dins.
Home, és un lloc molt petit, per tant hi ha d'haver molta organització.
Sí, senyor, molt.
I a més ja veus les mans com els tinc.
Negres, no?
Les mans negres i malament de tant el cartró que fa molt mal bé les mans, els dits.
Perquè quants anys fa que és aquí, Paquita, vostè?
Ara farà quasi uns 25 anys.
25 anys, venent fascicles, diaris, revistes, mira.
Doncs li podries preguntar si ha canviat molt, això.
Primer penso que això era Vallellano.
Sí.
Conde Vallellano, eh?
Conde Vallellano, correctíssim.
I jo estava davant del Néter, que allò era el Néter.
Hi havia unes eseres molt amples, alguns arbres que eren plataners molt enormes, si te'n recordes.
Jo no me'n recordo, jo no.
Ui, el Josep era molt...
No havia ni nascut.
No, jo crec que no havia ni nascut, potser.
Hi havia unes eseres molt grans, hi havia uns plàtanos, hi havia...
Era preciós, també.
Ara també és molt maco.
I aleshores, doncs, estava allà.
I després me'n van posar el que és ara l'Audi, que era la Seat abans.
I jo estava allà, després me'n van posar aquí.
I després, al cap d'uns anys, van voler fer la... com se diu?
El que és el pàrquing, van fer la Rambla i me'n van voler posar aquí.
Vull dir que he corregut moltíssim.
Per tant, l'escenari on està ubicada ha canviat molt i això dels fascicles també ha canviat molt.
Al llarg dels anys sempre és una mica repetitiu, això.
Al llarg dels anys és repetitiu.
I hi ha alguna cosa que surt nou.
Varen sortir un que era de les sabates.
I aquest ja no va tenir molt èxit.
I ja no l'ha sortit més.
Després, cullerets i coses d'aquestes, però ja surt un any i prou.
Perquè a vegades moltes tenim a casa.
Ara la deixarem...
Vol anar a cobrar?
Vinga, va, vinga.
Que vagi, que vagi, que treballi.
Sí, perquè tenim...
Estem, com dèiem, en directe i la gent va comprar.
Mira, per exemple, ara aquesta senyora està comprant selecció de joyes literàries juveniles.
És habitual del fascicle, vostè?
No.
No, no.
Només compro aquests perquè són molt baratos.
La primera vegada fan mal baratos pels nens i així ja està.
Normalment no compro més.
Per tant, és dels milers de persones que compren el primer fascicle i ja està.
Sí, sí, sí, jo sí.
No compro res més.
Deu tenir primeres peces de molts col·leccionables.
Però, no, de molts no.
De uns quants.
De uns quants.
Coses aquí pels nens, que li fa gràcia i ja està.
Molt bé, molt bé.
Moltes gràcies.
Que curiós, això, el món aquest.
Sí, sí, sí.
En què la gent només compra el primer dia perquè està d'oferta i després ja es conforma i ja no en vol més.
I ve que, a més, Ricard, que també és molt habitual venir perquè aquests fascicles ens venen amb cartrons grans,
que, com dèiem, hi ha molt de cartró, hi ha molt de cartró al quiosc.
I, a més, el que fem molta gent també quan anem a comprar aquests fascicles, agafem i deixem el cartró aquí.
Que suposo, no sé, Paquita, si després amb aquests cartrós què fa? Els llença...
Posem allà reciclats.
A reciclar, ja.
El senyor aquí me'ls agafa i recicla.
Perfecte, per tant, ho reciclem tot aquí.
I tant, sí, senyor.
Sí, sí, sí.
Em diuen que ho deixi, la paperera aquesta d'aquí, i ells agafen la bossa i ja se'n cuiden, perquè diu, tu vas molt estressada tot el dia aquí,
i aleshores ho agafem nosaltres i t'ho fem una secció, t'ho deixem allà i t'ho portem.
Pregunta-li, Josep, a la Paquita, si aquesta clienta és habitual en el sentit que són molts els clients que només compren una vegada,
la primera vegada i després ja se n'obliden.
Ara li preguntarem perquè, com dèiem, està entrant gent a comprar els diaris, de fet els últims diaris ja, perquè a aquestes hores sempre ja són els darrers diaris,
per tant, estan acabant de comprar, eh, Ricard, que com dèiem hi ha força gent.
Però vaja, hi ha molt de cartrós.
Ens hi hem fixat, el primer que ens hem fixat de la Hello Kitty, que són com una mena de DVDs, uns plats, uns gots, suposo que són pels més petits,
doncs que tinguin, puguin menjar a taula amb la seva personatge preferida.
I, per exemple, doncs la Hello Kitty, la Casa de la Pradera, que diu que també està sent una de les triomfadores.
Per exemple, mira...
Això de la Casa de la Pradera, tu saps que era una sèrie de televisió?
Sí, sí, d'això sí que me'n recordo.
No havies n'hi ha escut, segurament, no?
Segur que no, però d'això sí que me'n recordo, eh.
A més, han fet redicions, pel·lícules, per exemple, aquest té oferta d'avançamiento, dos euros en 99.
I va, amb un petit llibre i un DVD amb tres episodis de la sèrie, amb tres capítols.
Per tant, és un dels que, com deia la Paquita, està tenint també més èxit.
Per exemple, hi ha llibres, sobretot els llibres, és els que tenen més èxit, Julio Verne, Cantinflas també ve, que hi ha, el que dèiem del cuerpo humano.
Per tant, n'hi ha moltíssims.
Ara sí, li preguntarem això a la Paquita, abans ja d'acabar.
Estem més tranquils, ara, Paquita?
Sí.
Tot el dia així, ara estem tranquils, ara hi ha molta gent.
Ara tinc que menjar un llagur que he d'esmorzar encara.
Encara d'esmorzar?
Ja tenim el menjaré, menjaré un llagur i punt.
I com és que esmorza tan tard?
Per què no puc i després perquè se m'ha posat malament, saps?
I prefereixo relaxada i ja dinaré tu.
I dèiem abans, és habitual això que feia aquesta clienta, de comprar el primer fascicle i després ja se n'oblida.
Correcte, ho fa molta de gent, perquè el primer és el número 1, el que els fa gràcies al ment, després ja venen al col·le.
Al col·le ja hi ha llibres, estudis, ja hi ha deures i passen ja de...
I els pares diuen demà, demà el comprem i el demà ja no arriba mai.
Perquè això vostè en té aquí, sobre la demanda de la gent que ho demana, els fascicles, o té de tota mena?
Ara fa... què vols dir, de tota mena?
Tinc de tot, de moment, i després selecciono.
Val, selecciona segons la demanda que hi ha.
Correcte, selecciono a partir del segon o tercer número.
I ja dic aquest el vull i aquest no el vull, perquè si no seria una bogeria.
Clar, si no, aquí ja sí que no hi cabria.
Ara jo els seleccionaré i el que agafaré a Barrio Sésamo, que és aquest de sempre, un clàssic, l'Espinete, tots aquests, el Pocoyo, tots aquests que es venen tant, sí que en agafaré.
I la Casa de la Perdera, i després hi ha un avantatge que ara ha fet el Planeta Agostini, que agafes una cartilla, t'aporten a tu la col·lecció i els regals.
Ho tenim nosaltres i ho podem donar als clients.
Ah, molt bé.
I així ens ho guanyem nosaltres.
I no heu de fer això de demanar, esperar que arribi.
Correcte, i així ho tenen, tota la col·lecció correcta.
I ja està l'últim número.
De dalt a baix, eh?
De dalt a baix.
I fins i tot si jo vingués i volgués que em parla de dalt a baix tota, ho podria fer o no?
No, tot entera, el mateix dia no.
No, el mateix dia no, també sobrefacicles.
Setmana a setmana, però no te fallarà mai, fent-ho així com te dic.
Doncs déu-n'hi-do.
Un copó i ja està.
I ara molta calor, suposo que l'estiu això és més complicat, Paquita.
No tinc ni un arbre.
Ni un arbre, que és veritat, eh?
El du i, bueno, i aquí a sobar, molt.
Doncs ho deixarem que mengeu iogurt, que és bo, sempre es bo descansar una mica.
Si vols t'invito.
Vinga, ens quedarem a menjar el iogurt.
Perquè a quina hora acaba?
I a quina hora se hi posa?
A les set i acabo cap a les deu.
De la nit?
De la nit.
Dinant aquí tot.
No tanca a la tarda, per tant.
A la tarda no, senyor.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Quasi res, eh?
Quasi res, eh?
És horari d'esclau.
Horari d'esclau, quasi.
Aquí a la Rambla Nova hi ha una esclave.
Déu-n'hi-do.
I és la Paquita Maia.
Paquita Maia.
Paquita, moltíssimes gràcies, que acabi d'anar molt bé.
I vaja, que es faci suportable aquesta calor.
Gràcies, igualment a vosaltres i fills meus.
Doncs ja ho heu sentit, eh?
Des de les set del matí, Ricard, fins a les deu, eh?
Sí, sí.
Una jornada laboral realment llarga.
Escolta, també li podries fer una última pregunta, si no és nou de curiositat.
Si ven ara més diaris i revistes que fa cicles, o al revés, o el que es ven més aquests dies són tot això de fa cicles?
A veure, un segon.
Si és que pot, eh?
Una última pregunta, Paquita, vinga, va, que ens fa gràcia fer-ho-hi.
Digues.
Què és el que més es ven ara, diaris o fa cicles?
Bueno, de tot, perquè ve el pare a buscar el diari, de sempre, i com que el nen no té col·le encara, papa, vull espinete.
Papa, jo vull això, papa, com ara aquests nens, vull el nadivo, saps què vull dir?
I el pare, bueno, va, té perquè aquell dia el té, i els hi compren.
I els diaris, suposo que els diumenges, allò que van plens de regals, també, deu ser?
Això és un altre, perquè damunt els cartrons, i ara venen collars, vindran olles, vindran,
com se diu, cafeteres, vindran, cafeteres, vindran, de tot vindrà, neveres, però portàtils d'aquelles, saps què vull dir?
Sí, sí, sí.
Bueno, vindran, què més han dit, ara imants, els imants que vindran del diari de Tarragona.
Pitjor que els fa cicles, això.
Pitjor, perquè això, a vegades no et porta la quantitat que tu vols, quedes malament amb el client,
si no t'ho reserva, i després tens que demanar-ho.
I de tarda en 15 dies, i bueno, és una lucha continua.
Doncs, d'acord, Paquita, moltíssimes gràcies.
Tu també, eh?
És un món fascinant, eh, aquest.
Sí, sí, sí, Déu-n'hi-do.
Quatre, els diumenges, que vas a comprar el diari, surts carregat, que si a un imant, que si vas paelles, que si vas olles...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Ricard.
És un món fascinant, i alhora complicat, i esclau pel que fa a l'horari.
I jo em sorprèn, i em vejo, a Paquita, com en aquell lloc tan petit després, ho posa tot a dins, eh?
Perquè realment és un lloc molt petit, eh?
I que hi cap i hi cap tot, Déu-n'hi-do, Ricard.
Ho deixem aquí, Josep, moltes gràcies.
Fins ara.
Que vagi bé, Déu-n'hi-do, bon dia.
Tanquem, doncs, la connexió amb la unitat mòbil, perquè arriba al punt horari de la una del migdia.