amb vosaltres com a president de l'entitat,
fa al voltant d'uns set anys, aproximadament, no recordo com,
em va vindre a buscar, jo estava a l'Esbar com un pare més,
amb els meus fills que s'havien engrescat per ells mateixos,
amb altres amics, a participar de la dansa i a ballar,
i de la qual cosa estic super satisfet,
com moltes famílies que han tingut els seus fills a l'Esbar,
perquè ha estat un punt de trobada de coneixement, de cultura,
però també d'amistat i de companyerisme important,
i com deia, llavors en Salvador Fa em va dir,
escolta, què fas tu, què més pots fer per l'Esbar,
a part de vindre aquí amb els teus fills,
doncs acompanya'm, forma part a mi de la Junta
i col·laborem en tirar endavant l'entitat.
Per tant, en Salvador Fa des d'un primer moment per mi
ha estat una mica el meu també conductor o animador
perquè participés de l'entitat, en aquest sentit més personal.
Com era Salvador Fa, creu-ho vostè?
Des d'un punt de vista personal i també com a director de l'Esbar,
en la seva relació amb tots els d'Ansaires.
Doncs sincerament, i també ho diria si estigués ell aquí davant
i segur que m'està escoltant,
per mi era una persona que tenia sempre com una dualitat,
és a dir, no sé com dir-ho això, era una persona rigorosa, sèria
i a la vegada disposada sempre a escoltar, disposada sempre a col·laborar,
a ajudar i a entendre també dels errors dels demés i ajudar.
Però a la vegada, ho repeteixo, era molt sèrio, molt rigorós en la seva feina,
molt estricte, la qual cosa jo crec que no només per la feina
i per la seva trajectòria, que ha estat sempre marcada per aquest treball constant i permanent,
sinó també pel treball que ha exigit els demés.
I jo crec que com a director de l'Esbar d'Ansaires, que és on l'he conegut jo,
i pel que m'han explicat d'altres esbars on ell ha estat el director i fundador,
pràcticament, com l'Esbar de Vilavella o l'Esbar de la Lleixà o a Valls,
que també va participar en la creació del seu esbar,
doncs ha aconseguit els nivells de qualitat en les danses, en el treball
i a fi de comptes en l'activitat pròpia, en l'objecte primer d'un esbar d'Ansaires,
que és recuperar i fomentar les danses tradicionals,
però amb un altíssim nivell de qualitat justament per aquesta rigorositat
en el treball que s'ha de fer.
Creu de Sant Jordi, fill per dialecte de la ciutat,
havia tingut moltes distincions, ara que ha mort, ara que ha marxat a Salvador Fà,
la ciutat creu que li deu algun tipus d'homenatge
o fins i tot l'Esbar es plantejarà d'aquí un temps
fer-li algun homenatge a la figura de Salvador Fà?
No ho descarto, i segurament, i ja hi devem començar a pensar, no?
De fet, un gran homenatge va rebre en Salvador Fà
quan li vam fer el motiu dels seus 50 anys com a director d'Esbar,
en què van venir, ens van acompanyar, diferents bars de Catalunya
i fins i tot, i recordo com anècdota, la mateixa...
Perquè veiem que estava vinculat al món de la cultura
i al món de la tradició no només de la dansa.
La colla jove dels xiquets de Tarragona
ens va fer un petit pilar dins del Metropol,
que no sé si s'ha fet gaires vegades,
però allà vam fer un castell també en homenatge a en Salvador Fà, no?
I, home, del que sí estava orgullós ell,
ja que heu estat abans el tema de la caruda de Sant Jordi,
merescuda, sobradament, per en Salvador,
del que sí estava orgullós
era de ser fill predil·lecte de Tarragona.
I ja tenia els serveis distingits,
li havia donat, no?
Però justament per aquests 50 anys de director,
per aquests 25 anys d'Esbar, etcètera,
la ciutat de Tarragona va reconèixer-li també
aquest altre guardó de fill predil·lecte.
I d'això, jo diria que és del que més se sentia ell satisfet ser
un fill predil·lecte de Tarragona.
Estava molt, molt lligat a la ciutat.
Cada cop que sortia a l'Esbar,
jo recordo que ens deia,
o hi deia als balladors,
que no només anaven a ballar fora,
anaven a representar,
eren ambaixadors de la ciutat.
I, per tant, en qui deixaven bé era Tarragona.
Aquesta és la figura de Salvador Fà,
que avui, de manera breu,
també hem volgut recordar el matí de Tarragona Ràdio
amb el president de l'Esbar d'Ensaire de Tarragona,
Carles Ceperón.
Carles, moltes gràcies i bon dia.
Recordem, a més,
que la missa funeral es farà demà
a partir de les 11 del matí
a l'Església Parroquial de Sant Francesc.
El temps ens empaita en aquest divendres 17 de juliol.
Tenim encara més coses
i més protagonistes de l'actualitat,
així que falten 5 minuts per 3 quarts d'11.
Anem a la publicitat
i després saludem encara un altre convidat,
el president del Club Basqueta Tarragona,
Sergi Brug.