Les 10 del matí i 11 minuts, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deiem fa moment, en el sumari, com recordàvem,
demà just farà una setmana que el Consell d'Administració de Caixa Tarragona
aprovava per unanimitat el procés de fusió amb altres dues entitats d'estalvis,
Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Aquests dies hem sentit moltes i molt diverses opinions,
moltes veus en l'àmbit polític, en l'àmbit econòmic, en l'àmbit social,
però avui volem escoltar una de les veus més autoritzades, més rellevants,
sobre aquest procés que ara es posa en marxa, la fusió de Caixa Tarragona,
com dèiem, amb Caixa Catalunya i amb Caixa Manresa.
Ell ha estat en les negociacions, al davant de les negociacions en aquests enterres mesos,
és el director general de Caixa Tarragona des de fa 15 anys.
És el senyor Rafael Jané que ens acompanya aquest matí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Senyor Jané, bon dia.
Hola, bon dia, Tine.
Aquesta fusió, aquest procés de fusió, era un procés inevitable?
A veure, amb la participació, amb un procés de fusió inevitable no,
però sí molt convenient, molt convenient.
O sigui, evidentment no inevitable, però sí, és molt bo haver-ho fet
i aquesta en concret era una de les alternatives, jo crec que era la millor.
Dit d'una altra manera, Caixa Tarragona difícilment podia aguantar sola,
en solitari a aquesta situació econòmica que vivim en aquest 2009
i amb les perspectives de futur que tenim?
Rotundament.
Caixa de Tarragona hauria pogut aguantar el que hauria sigut la travessia del desert,
d'aquesta crisi, que encara té de durar i que aniran produint-se canvis,
però el seu tamany, la seva forma de fer les coses després d'aquesta crisi,
amb un escenari econòmic canviat, perquè aquest és el motiu de la crisi,
tornar les coses en una altra posició diferent,
ens haguérem trobat, jo crec, amb una entitat fora del seu temps.
Per tant, era perfectament evitable, però no era desitjable que s'evités.
El que convenia era afrontar aquest procés de canvi amb decisió
i pensant en un futur en què l'entitat faci les coses encara millor.
Caixa Tarragona ha pogut triar lliurement la parella de Vall
o els companys de viatge, que són Caixa Catalunya i Caixa Manresa?
Des del punt de vista del que és la fusió,
i sobre la base que ningú està obligat a fusionar-se,
o menys pel que respecta a nosaltres, no hi havia cap necessitat.
Altra cosa és que puguem triar el grup amb el que t'integres
era necessari que fos un grup que tingués determinades característiques.
Una molt important i molt visible és el tamany.
Si no ho feies així, el risc que es produís ara un procés de concentració
i després d'aquí un temps mitjà, relativament curt,
se n'hagués que produir un altre era gran.
Perquè el tamany de l'entitat resultant,
en aquest context de l'economia que tindrem després de la crisi,
el tamany és important.
Per tant, era fonamental, o ha estat un element determinat fonamental,
acabat sent la segona Caixa de Catalunya i la quarta d'Espanya.
És un objectiu claríssim.
Prèviament, però, s'havia parlat d'una possible fusió
de les tres Caixes que formen part de fundacions públiques,
és a dir, Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Girona.
Podia semblar, a priori, vist des de fora,
un procés més fàcil, no?
Miri, potser, ni més fàcil ni més difícil.
Fixi's que el tamany, o sigui,
dos de les tres entitats que vostè menciona ja hi som
i, per tant, el tamany es aconseguia
perquè l'entitat que ha quedat fora i la que ha entrat
són de tamans pràcticament iguals.
Per tant, més fàcil no.
És un procés que cada entitat,
precisament en busc de les llibertats i les responsabilitats
que els Consells tenen,
al final hem anat amb el grup que hem cregut més convenient.
Nosaltres estem contents d'haver anat amb el grup que hem anat
perquè es compleixin les condicions que ens vam fixar
i que va determinar el Consell en el seu moment.
A part, ara ha citat condicions.
Ha negociat, d'alguna manera, en inferioritat de condicions Caixa Tarragona
respecte a Caixa Catalunya i Caixa Manresa?
L'absolut.
L'absolut.
Amb què ho argumenta?
Realment ha pogut fer valdre la seva posició?
Miri, el primer punt seria el que li mencionava abans
que la fusió es fa per aconseguir un objectiu d'entrar en un projecte d'una Caixa millor
i, per altra banda, no estàs absolutament obligat a fer-ho.
Et pots quedar com està.
Per tant, això et dona una llibertat de negociació important.
L'altre, la solvència, la fortalesa portada per la pròpia entitat.
Aquest era un punt fort.
A partir d'aquí ens vam dissenyar un model que era que el projecte,
des del punt de vista empresarial, financer, havia de ser engrascador, havia de ser potent.
Per una altra banda, que l'aspecte social, de projecció social, d'obra social, de visibilitat territorial,
de preferència pel territori, fos respectat i, si pogués ser, millorat.
I, per últim, que l'esforç que es tingués que fer fos proporcionat amb l'objectiu que ens estaven plantejant.
Així ens va ser definit en el Consell d'Administració i, a partir d'aquí, aquest era el marc que vam utilitzar.
O es complien aquestes condicions, o no hi havia fusió possible.
I, com que la fusió no era indispensable des del punt de vista de febleses,
ha sigut una negociació dura en el sentit de fer valdre aquests valors,
però, vaja.
Només del que potser s'esperava al principi.
Potser menys del que es parlava.
Menys del que s'esperava.
En fi, aquests ja s'han dit moltes coses, segur que vostè les ha sentit o les ha llegit,
en l'àmbit polític, econòmic, social, opinions a favor, opinions en contra.
S'ha dit, per exemple, això que li preguntava, que Caixa Tarragona havia negociat en inferioritat de condicions.
També s'ha dit que l'operació, aquest procés de fusió, serveix o servirà bàsicament per salvar la situació de Caixa Catalunya.
Què n'ha de dir?
De tot el que s'ha dit, cada un diu el que creu convenient.
Jo crec que el projecte resultant és bo i crec que, en el cas de Caixa Catalunya,
amb el marc que s'ha fixat en aquests moments de suport a les entitats,
s'hauria pogut salvar absolutament igual, diguem aquest salvat entre cometes.
Vull dir que és que no li veig una situació de perill.
però l'important per nosaltres era aquest projecte.
I aquest projecte té una manifestació que és molt important.
Perquè hi ha molta, efectivament hi ha molta gent que en parla,
però hi ha un punt que és clau, la clientela.
I en aquest cas, les pymes, les famílies, les persones,
que en aquests moments tenen unes necessitats
i que aniran evolucionant aquestes necessitats amb el canvi de l'economia,
és molt important que estiguin servits per una entitat de primera categoria.
Ja de primera dividió.
Després li faré unes quantes preguntes posant-me una mica en la pell dels clients,
que segurament tenen unes quantes a fer el director general de Caixa Tarrona.
Però abans que res, també al fil d'aquestes opinions que s'han sentit aquests dies,
s'ha dit que s'ha cedit a pressions polítiques del centralisme de Barcelona,
que a partir d'ara el poder de decisió no estarà aquí, que estarà a la capital,
i que aquesta és una operació, per tant, també amb una vocació clarament centralista de Catalunya?
Alguna resposta a aquestes opinions?
A aquesta opinió, escoltem que, Miriam, contemplem els resultats.
Hem aconseguit un nivell de representació institucional per part de la Diputació molt alt.
En el Consell d'Administració tenim quasi el 30%, 28,5% exactament,
de la representació de les entitats fundadores.
Per tant, això permet una presència molt potent en un Consell,
un Consell que a la vegada està complementat amb un Consell Assessor Territorial
integrat per gent del territori, amb una obra social descentralitzada
a través de la nostra fundació, amb una aportació que és molt superior
a la que seria previsible per un tractament proporcional
i que ens permet garantir els nostres propis projectes i fer-los amb autonomia.
Una participació amb l'equip directiu equilibrada.
Escolta, jo penso que aquest centralisme que em deia,
jo crec que tenim una resposta i una autonomia important
apalancada sobre una entitat forta.
La participació de Caixa a Tarragona en la futura direcció
de la nova entitat d'estalvi serà d'un 20%, igual que la de Caixa a Manresa?
En els òrgans de govern tindrem una participació del 20% a l'Assemblea,
però del 28,5% en el Consell, en el 25% a la Comissió de Control,
el 25% a la Comissió d'Obras Socials, insisteixo en aquest últim cas,
a part que tinguem el 100% del control sobre les nostres fundacions.
Li volia preguntar aquest detall sobre les participacions,
perquè també aquests dies s'han sentit o s'han escrit coses diferents
sobre quina seria la representació futura de Caixa a Tarragona
en la nova entitat d'estalvis.
I alguns han criticat que Caixa a Manresa tingués,
sent una entitat molt més petita,
tingués la mateixa representació que Caixa a Tarragona.
Fins i tot això ho atribuïen a que Caixa a Manresa
podia fer valdre més la seva gestió dels últims anys
respecte a Caixa a Tarragona.
Jo crec que és un altre missatge.
El missatge és que s'està construint una nova entitat
i en aquest cas, precisament, el missatge que s'ha volgut donar
era un missatge diferent del d'aquest centralisme
al que vostè en feia referència.
I, per tant, la nova entitat neix com una entitat
que té fundadors, múltiples fundadors,
deixa de ser l'entitat d'una determinada diputació,
és una entitat que hi tenen una cabuda equilibrada
les diputacions o les entitats fundadores,
i aquest és el missatge que s'ha volgut donar
a part de les fortaleses aportades
i de la capacitat de negociació de les parts.
Aquest procés de fusió de Caixa a Tarragona
amb Caixa a Catalunya i Caixa a Manresa
estan acompanyant de manera paral·lela
amb altres processos de fusió,
de tal manera que en pocs mesos
ens podem trobar amb un mapa de Caixes d'estalvi a Catalunya
que hagi canviat absolutament.
Fins ara teníem deu entitats d'estalvi,
podem passar a tenir-ne cinc o fins i tot quatre
si finalment també prospera un procés de fusió
entre Caixa a Manresa i Caixa a la Lletana.
Això és una reconversió,
això és una mena de revolució
en el panorama de les Caixes en poc temps, senyor Gené?
Com el definiria vostè tot aquest procés?
Això parteix d'una situació
certament singular anterior.
Érem la comunitat autònoma amb més Caixes.
D'aquestes Caixes n'hi havia una de molt gran
i després n'hi havia vuit de notablement petites.
Aleshores, no obstant,
es havia establert un dinamisme important
entre aquestes entitats,
però també es té d'assumir
que aquest dinamisme es donava
amb una determinada economia.
En aquests moments,
cal mantindre el dinamisme,
per això és important aportar-hi talent,
però cal guanyar amb dimensió.
Cal dir que també ja estem aportant solvència,
estem aportant dinamisme i solvència,
però hem de guanyar un tamany
en què ens permeti acompanyar els nostres clients
no solament al territori,
sinó acompanyar-lo amb els seus projectes empresarials,
a Europa, on sigui,
i per això es necessita pulmó, es necessita tamany.
Mirem el futur més immediat.
De fet, ja estem parlant del futur de Caixa Terrona
amb la nova entitat d'Estalvis.
Un cop rebut el sí del Consell d'Administració
la setmana passada,
un sí per unanimitat,
quines són les properes passes que cal fer?
Què es farà en els propers mesos?
Bé, a partir d'aquí s'haurà un període molt tècnic
amb què cal elaborar el projecte estratègic amb detall,
vull dir, les idees que jo he traslladat
són unes idees d'un preprojecte,
però cal desenvolupar un projecte
amb un extraordinari detall,
aleshores,
que és el que després s'haurà de seguir a fil per randa,
que va des del disseny dels estatuts amb aquest marc,
els organigrames, els plans de negoci, etcètera,
fins a arribar a uns Consells d'Administració
que, novament, aprovin cada un d'ells per separat
aquests projectes que garanteixen aquest futur
pel qual estem lluitant.
A partir d'això, unes assemblees
que han d'aprovar el procés de fusió
i, a partir d'aquí, unes escritures, uns registres
i la constitució de la nova entitat
iniciant-se amb una assemblea de la pròpia entitat.
Quin termini s'han fixat els dirigents de les tres caixes?
Jo penso que això serà pel d'una...
Té un component molt tècnic de terminis legals.
Jo crec que això quedarà completat
dins del primer semestre de l'any vinent.
S'incorporarà, creu, vostè,
o es pot incorporar en el futur alguna altra caixa?
Miri, un procés de fusió com aquest
no és apilar caixes
i com més n'hi hagi millor,
a pesar que, com li he dit, el tamany és important,
sinó que, a més, han d'encaixar moltes coses.
Per tant, des d'un punt de vista
de contribuir amb el tamany,
tothom, en principi, seria benvingut.
Una altra cosa és que després això no és així
perquè hi ha d'haver-hi un encaix de cultures,
un encaix de qualitat, de gestió,
de qualitat d'actius,
de cobertures territorials, etcètera.
Per tant, no és fàcil,
però és possible
i potser, en casos concrets,
arribar a ser desllitjable.
Segur que hi ha molts ciutadans
i, sobretot, molts clients de Caixa Tarraona
que aquells i es fan un munt de preguntes
davant d'una situació una mica incerta,
davant d'una situació de futur nova.
Per exemple,
es mantindrà el nom de Tarraona
d'alguna manera en la futura entitat?
La nova entitat,
amb aquest missatge que li deia d'entitat nova,
perquè la voluntat és que sigui una entitat nova,
tindrà un nom nou.
Un nom que no està determinat.
Uns experts hauran de fer una sèrie de propostes,
però es tindrà un nom nou.
Una altra cosa és que,
entre els valors identitàries que tenim,
és que som nosaltres i no som uns altres.
i, per tant, és bo que el nom
que hem mantingut fins ara,
que té, evidentment, un valor,
es mantingui com a rètol de les oficines
complementari o al costat de l'altre
tant temps com sigui necessari,
tant temps com aquesta identificació es valori.
Les condicions que tenen els clients de Caixa Tarraona
amb la seva entitat,
les mantindran d'aquí uns mesos
quan operi ja la nova entitat?
Naturalment, és el seu contracte
i és el seu contracte
i és la seva confiança.
Amb la fusió,
sent client d'una Caixa
que serà la quarta d'Espanya
a la segona de Catalunya,
per exemple,
serà més fàcil accedir a un préstec?
O això no té res a veure
i forma part de les circumstàncies
de l'economia en general?
Home, tindria dues cares.
Un, la facilitat d'accedir a un préstec
té una part important de tipus personal
que és treballar amb gent coneguda.
Ets client de l'entitat
i seguiràs sent client de l'entitat.
veient l'entitat
com aquelles persones que tu coneixes
que estan a les oficines.
Després, una altra cosa
és que l'entitat a la qual vas
tingui muscle financier.
La veritat és que nosaltres,
en aquests moments,
estem en condicions
de donar més crèdits
dels que estem donant.
O sigui,
la demanda de crèdit de qualitat
en aquests moments
és molt moderada.
Però, de totes formes,
l'integrar-se en una entitat més gran
és evident que té un muscle
per poder aconseguir més fons
i, a la vegada,
aconseguir-los a costos més baixos.
Totes les activitats que faci
podrà aconseguir costos més baixos.
I aquests costos acaben repercutint-se
per al procés de la competència
amb els clients.
Per tant, el client hi guanyarà.
Ara citava això,
que al client li agrada segurament
poder tenir un contacte directe
amb els directors de les oficines
o amb els empleats.
Hi ha el risc, però,
precisament amb la fusió, senyor Gené,
de perdre aquest model de proximitat
de Caixa Tarragona
amb els seus clients?
Pot ser que hi hagi,
i de fet hi són,
que en el número 9 hi ha una oficina
i en l'11 n'hi ha una altra
de la competència.
Això passa avui en molts llocs.
I aquí s'haurà d'estudiar
si s'integren les dues oficines.
El que seria un error
que està descartat
és que passés a haver-hi
el personal que hi ha allà dintre
que fos d'una o de les altres entitats.
Precisament per una obvietat
de tipus comercial
i de confiança en els clients
es té de mantindre plantilles
conegudes pels nostres clients.
Atra cosa és que l'oficina,
segurament que serà més gran,
permetrà una millor administració
i aleshores el client
es farà més ben servit.
Fa uns dies, precisament,
parlant amb el secretari general
del sindicat majoritari de Caixa Tarragona,
apostava precisament per això,
per oficines més grans,
amb més tamany també de treballadors
i no tanta oficina
com la que s'ha implantat
en els últims anys
de Caixa Tarragona
i de totes les entitats
molt més repartides
però amb potser només
un parell de treballadors.
Per tant, la direcció de Caixa Tarragona
considera que aquest és
el model de futur d'oficina?
És lògic que sí.
És molt lògic.
Han calculat ja quantes oficines
poden desaparèixer?
Ho estem mirant.
Ho estem mirant.
És que és un cas
que es té de mirar
oficina per oficina,
parelleta per parelleta,
es té de mirar
el 9 i l'11 del carrer.
És un procés
que no depèn
d'un càlcul matemàtic,
depèn d'una anàlisi
on el servei o el client
serà un punt clau.
És un punt clau.
Tenen calculat
els excedents laborals?
En absolut.
És un tema
que precisament
es té de fer
a través del projecte
del que es pot fer
i a través del projecte
del que es pot fer
el que es necessita.
Per tant,
la fortalesa del projecte
és clau.
Per anar acabant,
senyor General,
aquests dies també
com a mostra de preocupació
molta gent ha parlat
de l'obra social.
Què passarà
amb l'obra social
de Caixa Tarragona
un cop
tirant davant
aquest procés
de fusió?
Els temors
a que la implicació
de l'entitat
en el territori
es perdi.
Com quedarà
l'obra social
de Caixa Tarragona
amb la nova
Caixa resultant?
Mira,
d'un punt de vista econòmic,
com vostè sap,
l'obra social
es nutreix
del que podríem dir
entre cometes
el dividend
procedent dels beneficis
de l'entitat.
Aleshores,
és important
garantir aquest dividend
en aquests moments
més justets
de la crisi
i en els moments
de més força
que vindran després.
Això es fa
a través
de considerar
que la nova entitat
tindrà
una obra social
global
que serà
per tota l'entitat
i per tant
per tots els territoris
i quan dic tots
incloco lògicament
els del camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
i per altra banda
reservar
també
un 15%
per una
activitat
que serà
específica
d'aquest mateix àmbit.
Aquest 15%
quedarà
reservat
per
la gestió
de la Fundació
Caixa Tarragona
i de la seva germana
la Fundació
Topromi.
Això
queda
ja tancat
aquí dintre.
Igual
no treu
que aquest mateix
territori
es benefici
del 70%
que estarà
amb l'obra
social
global
de tots els territoris.
Aquesta Fundació
Caixa Tarragona
estarà
administrada
exclusivament
per persones
del territori.
El seu
patronat
estarà integrat
per la presidència
vicepresidència
de la Caixa
per la direcció general
per el
tècnic
al cap
de la Caixa
que sigui
el responsable
de l'obra social
però després
tot el rest
de patrons
estaran
integrats
per gent
del territori.
Per tant,
tindrem
un nivell
de dotació
de dividend
alt
perquè
treballarem
amb una
empresa
important
i a la hora
tindrem garantit
un percentatge
important
o quin és molt
i per altra banda
tindrem
una administració
absolutament
autònoma
de la gestió
de proximitat
d'aquesta fundació
sense perdre
la part
proporcional
que ens tocarà
de la part grossa
i comú
de l'obra social
territorial.
Ja li deia al principi
que és un bon tracte.
En la pràctica
doncs
sortirem beneficiats
perquè l'estant
una entitat
molt més gran
que l'actual
sortirem guanyant
des d'aquest punt de vista.
Repeteixo aquest
un bon tracte.
Sortirem guanyant
en tots?
Jo entenc que sí.
El conjunt
parlo del conjunt
de clients
i el conjunt
de ciutadans
del camp de terra
és l'objectiu
l'entitat
només és pensable
i l'èxit
només és imaginable
si comptem
amb la complicitat
de
un
les persones
claus
que són els clients
els clients
són els que fan
la caixa
i per l'altra banda
el reconeixement
del territori.
Per tant
si això no es tingués
en compte
en el disseny
o no s'executés
correctament
seria un grandíssim error.
Per tant
s'ha tingut
molt en compte
i quan jo li parlava
d'aquest pla estratègic
que s'ha de desenvolupar
en els propers mesos
és molt important
que afinem
amb el desenvolupament
d'això.
La fusió
ha de beneficiar
a tothom.
Acabem ja, senyora Gené
ho ha passat molt malament
aquests mesos?
No.
No.
No ha tingut un moment
de...
Ha sigut una etapa nova
de la meva vida professional
amb experiències noves
que han complementat
les anteriors.
Ha estat
ricadons
des d'aquest punt de vista.
Sí, sí.
Emocionants.
Emocionant?
Sí.
Senyor Rafael Gené
director general
de Caixa Tarragona
Ja acabem aquest repàs
hem mirat de preguntar-li
per algunes d'aquelles qüestions
que segur que també
molts ciutadans
i especialment molts clients
de Caixa Tarragona
es fan aquests dies
i encara segurament
es faran
en les properes setmanes
amb la perspectiva
que dona aquest procés
de fusió
que pot culminar
en pocs mesos.
Senyor Gené
com deia
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Moltes gràcies a vostès.
Bon dia.
Gràcies.