Quatre minuts, un quart de dues del migdia, són relativament poquets,
benvinguts i molt i molt actius i actives.
Estem parlant dels veïns de Ferran, una comunitat d'unes 70 persones,
però són prous, com dèiem, per fer convocatòries que pleguen
no només els veïns de Ferran, sinó també gent de tot el que és
l'àrea d'influència de Tarragona.
Comencen la seva setmana cultural i no hem volgut tampoc deixar
l'oportunitat de convidar, en aquest cas, a la Gemma Fuster,
que és la presidenta de l'Associació de Veïns de Ferran, Gemma, bon dia.
Hola, bon dia.
I a la Montserrat García, ella és la responsable de l'Associació Les Gàrgoles
que s'integra dins de la pròpia associació de Veïns Montserrat.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Us coneixeu tots, aquí no teniu problema.
No, cap.
A Ferran us coneixeu tots, 70, sempre esteu d'acord amb tot el que decidiu?
Home, sempre, no, però vaja, la gran majoria, la veritat és que
problemes en aquest aspecte no en tenim.
Una miqueta de discussió que sempre és bo i enriquidor.
de debatre les coses, però trobo que sou molt actius.
La veritat és que sí, que no és un parlar.
Sí, moltíssim.
I a part que la gent col·labora sempre molt amb tot el que fem.
O sigui, la gent del poble i la gent dels pobles del voltant, també.
Perquè ara comentàvem, clar, Ferran, segur que, a banda que Ferran és més que conegut,
però pel que fa a la ràdio, accions solidàries, com les 24 Hores Pedalant,
que ja fa uns quants anys que la feu, participació extraordinària per part de tothom.
Molta participació.
Molta gent de fora de Ferran que hi va.
Ara comentàvem la festa major que va emportar l'orquestra a plateria,
amb su Ligia Helena i su Pedro Navaja.
Anava a dir que va omplir el poble, però vaja, és que allò s'omple d'aquella manera,
tothom es posa allà on pot, no?
Molt d'èxit.
Tenim una plaça molt maca, la plaça del Castell, que es va omplir.
Us va omplir i va ser tot un èxit, la veritat és que sí.
Jo no dic que no us vull treure mèrit de la vostra capacitat de tenir l'encert de fer determinades activitats,
però teniu com una mena d'atracció especial a Ferran?
Hi ha molt de carinyo per part de tots els pobles del voltant.
No sé si teniu vosaltres aquesta percepció.
Sí, la veritat, nosaltres ens veiem molt integrats i molt bé en aquest aspecte.
I de cara a Tarragona, també, vull dir, com a part de la ciutat que som,
perquè no deixem de ser barri, cada vegada ens veiem més integrats dins la ciutat.
Gràcies, per exemple, als autobusos que ara ens han ficat tan bona línia i tot això,
vulguis que no, ens veiem també més de Tarragona.
I la gent del voltant, els pobles del voltant, les urbanitzacions del costat,
doncs sí, tenim molt bon tracte amb tothom.
Tot i així, sempre hi ha hagut la tendència de Ferran al tractament,
em dic que emocional i sentimental, de poble.
Sí.
Per part de vosaltres i pels que hem subvintejat la zona de la Nau de Gallà, la Riera,
el poble de Ferran... Ferran és un poble.
Ferran és un poble, no de...
Administrativament parlant, que vulguis, però és un poble, no?
Sí, sí, ens sentim poble.
A veure, no fa tants i tants anys que perteneixem a Tarragona.
Vull dir que...
Cinquanta.
Cinquanta, sí.
i la gent, encara hi ha gent que ha viscut com a poble
i s'estima Ferran com a poble.
Fins i tot quan ve gent de fora i li dius que pertanys a Tarragona...
Com? Com ho dius, això? No pot ser, no?
No s'ho acaben de creure.
La pròpia estructura física és de poble.
És poble, sí.
La gent viviu comunitàriament com en un poble.
Sortim a la fresca a l'estiu com en un poble.
Això ho podem constatar, és dels pocs pobles,
que passes per la carretera, treus el cap i veus allà que sempre hi ha algú fent la xerrada amb la cadira.
Això no ho perdreu mai, Montserrat.
No ho crec, no ho crec, perquè és una cosa que, a part de que, sí, està molt bé, relaxa, eh?
Relaxa molt sortir.
Allí a la fresca a la nit, sobretot, després de sopar tranquil·lament i anar a cada un explicant les seves coses.
I els nens jugant a la plaça.
I els nens jugant a la plaça, això, és que els agrada i s'ho passen.
A l'estiu sempre ve més gent que no viuen allí i, bueno, aquella canalla és que...
I allò que ens agrada fer tots quan estem asseguts a la fresca,
arriba un cotxe, s'atura, entra al bar...
Calla, que són aquests ombres, això també.
Aquest és el fill.
Que sí que ens agrada, a mi te n'agrada, Gemma, va, no diguis que no.
Sí, no, no, no, sí, home, clar.
Si no, no, però sense mala intenció, una mica, clar, que dius com que tots us coneixiem.
Sí, la lletra que surt, gent que sigui desconeguda.
Però això és bo, això és bo.
O i tant, que és bo, eh?
No, que sou molt acollidors.
Doni, idòs si sou acollidors.
El cas és que ara feu aquesta setmana cultural,
que ja és habitual perquè ja fa més de 20 anys que la dueu a terme, no?
22, ja és la 22.
22 anys.
Feu més des de l'entitat aquesta de l'associació Les Gàrgoles, no?
Les Gàrgoles.
Que és l'activitat cultural dins del que és l'associació de veïns, però...
Sí, bé, és les Gàrgoles...
O sigui, tot està integrat dins de l'associació de veïns,
perquè els 7 pocs, doncs sempre som els mateixos, més o menys.
Tots sou de l'associació de veïns, els 70 veïns?
Sí, tots, tots.
O hi ha algun dissident, que diu ja...
No, no, no, hi ha gent que viu fora de Ferran,
que també pertany a l'associació de veïns.
Fills de gent que és allí,
o que està vinculat amb el poble per alguna cosa,
o que simplement, com que el que deies ens estima
i estan molt a gust,
doncs també són socis.
I vol col·laborar perquè es puguin fer les coses
i es pugui tirar endavant.
I que ens heu preparat?
Dic que ens heu perquè jo ja m'autoconvido
i a la resta d'oients també els convido en el vostre nom,
si m'ho permeteu, eh?
Sí, ni tant.
No, la Setmana Cultural va néixer,
doncs, per el que feien les dones fa molts anys,
bueno, deu fer 22 anys,
que aquí a Tarragona,
l'Ajuntament van fer els grups de dones.
Els col·lectius de dones, sí.
I això van...
Bueno, i allí va néixer un col·lectiu de dones
que feia treballs manuals, van començar...
I també participàveu en els festivals de canta i ballà
que es feien al Metropol, també?
També s'hi anava, però el que nosaltres no havíem fet mai res.
Vosaltres anava d'espectadores?
Això mateix, i excursions i alguna cosa així.
I això va néixer al veure les coses que es feia aquest col·lectiu
i llavors van dir, ah, per què no fem una exposició d'això?
Llavors, clar, això sol era poca cosa.
Llavors vam inventar, doncs, fer altres coses.
I llavors, que és el que hem continuat fent,
que fem tres classes d'exposicions.
Una és el que fan...
Ara, el col·lectiu de dones ha continuat,
les dones fent coses, i és ceràmica.
O sigui, tot és...
Però són unes artistes, eh?
Sí, però escolteu, el mateix nucli de Ferran,
per tant, això vol dir que el local tenia un forn
per coure a la ceràmica, és a dir, estem parlant ja d'un nivell.
I veu una professora, han vingut diferents professors,
va venir inclús un Martí Roio, que...
Home, doncs és el més en temes de ceràmica i tant.
Són unes bones ceramistes, eh?
Jo, com que no hagués anat aquest any, no puc dir que ho sigui.
Però elles són unes bones...
Són unes bones...
Jo sí, perquè fins ara...
He trobat que treballava i tot això...
Jo també m'ho pensava.
Però que bonic, no?
Però és molt bonic i relaxa molt, també.
I llavors, el que passa és que també s'han anat fent grans,
perquè és clar, i per això ara també procurem a veure si entra amb algú més jove o així,
que és molt difícil perquè tothom treballa i d'allò.
I quins dies ho feu, això?
Un dia a la setmana.
Un dia a la setmana.
Un dia a la setmana, el dijous a la tarda, doncs se fa.
Però no, està molt bé.
Però és clar, tothom té feina.
Però bé, són unes bones ceramistes i queda bastant bé aquesta exposició, queda molt bé.
I llavors, a part, tenim una altra sala que fem coses...
El que fan la gent, n'hi ha que fan pàxibur fora d'allí,
o gent que estan vinculats al poble o que són del poble,
i llavors fan coses així.
I aquí tenim una sala com més de treballs manuals, diguem-ne així.
I després també tenim un gran col·laborador,
que és el Siuro Gatell, que és pintor de Torredembarra,
que està vinculat al poble perquè està casat amb una filla de Ferran,
que també des del primer dia es posa també els seus quadros i tot això.
I llavors una que fa joies, o sigui que...
Tot això ho feu a Ferran?
Sí, sí, sí. Tot està vinculat allà.
I després, perquè va d'omplir, hi ha una sala que fem objectes antics.
Cada any fem un tema diferent.
I en guany, com que després de tants anys, quasi que ja no saps què fer,
han fet la vida del pagès als anys 40.
La vida del pagès a Ferran.
Com anaven al camp, com se feien el menjar i tot això.
Han fet una petita exposició.
Com anaven vestits.
Però amb objectes, amb panells, com l'heu organitzat.
Sí, això de l'exposició aquesta dels objectes antics, la idea sortia que la gent pugés a les golfes de casa seva
i busqués aquells objectes relacionats amb el tema.
I n'han trobat.
Exacte.
I aquest, doncs, si un any vam fer, no sé, de fotografies antigues,
doncs a les golfes tothom tenia aquella fotografia.
una altra, doncs, de vidre, doncs, també.
I aquest any, doncs, de pagès.
Hi ha molt pagès a Ferran.
I llavors, doncs, es tractava d'això, de pujar a les golfes i agafar aquests objectes relacionats amb el tema.
I surten meravelles de coses antides.
I llavors on hem vestit, doncs on hem feina allí, com ho feien, doncs.
Clar, però l'exposició ja l'heu inaugurat, no?
No, tot el divendres.
D'acord, el divendres.
Jo és que ho mirava perquè m'havia quedat el pagès als anys 40, és a dir, a partir d'aquest divendres.
Sí, l'exposició només està oberta el divendres, quan inaugurem, el dissabte, matí i tarda, el diumenge matí i tarda, i el dilluns a la tarda.
I dilluns dos.
Només són quatre dies, perquè després ja és difícil.
Perquè teniu altra feina, també.
Tenim altra feina, després allí també ve els dijous, venen a visitar la doctora, esclar, massa temps ocupat, tampoc no ho podem tenir.
No, no, l'espai és el que és.
Això.
I ara li traieu suc, eh?
Sí.
Li traieu partit.
Sí, però qui vol venir a veure té temps suficient per veure-ho, eh?
Coincideix amb la festa de la castanyada, no faltaran castanyes i panellets, m'imagino.
No, això no, i panellets fets allí.
Això a vosaltres també.
Sí, les senyores del poble, tenim quatre o cinc senyores voluntàries que fan els panellets.
Boníssims.
I els fan boníssims.
Boníssims, ja m'ho penso ja.
I això dieu que el divendres, no?
Això el divendres.
A les vuit, no?
A les vuit, a les vuit.
Sí, molt bé, és a dir, que podem veure l'exposició i fer una mica de tastet.
Sí, i algun altre tast d'alguna altra cosa.
Ens prenem bona nota.
El dissabte, mira que us agrada pedalar, eh?
A Ferran, assegut tot el dia amb la bicicleta amunt i avall i feu una bicicletada.
Bé, la bicicletada és per la canalla.
És una gincama, una mica de coseta així, doncs, per ells,
per fer una part d'activitat dedicada a la canalla, que també s'ho mereixen.
Música, tampoc no falta.
Sempre fem un concert, dintre la Setmana Cultural sempre fem un concert.
Enguany són dos guitarristes.
No són d'aquí, però sabem, ens consta que són molt bons guitarristes,
perquè ara allà a Ferran tenim l'Albert Sardà, que és un músic i un gran compositor,
i ell fa molts anys ja que s'assessora i s'ho busca ell,
cosa que no podríem tenir en altres, si no fos per l'amistat d'ell.
Si no hi hagués aquesta coneixença, clar.
Sí, perquè, clar, no hi arribaríem.
I són uns bons guitarristes.
I això és el dissabte, a les vuit de la nit, a l'església de Ferran.
Els concerts sempre els fem a l'església.
És un bon escenari.
Dinada, germana, diumenge, ja passem a l'altre cap de setmana.
No hi haurà l'exposició, com explicàveu,
però sí que hi ha, home, doncs, hi ha convocatòries d'interès molt general.
Sí, hi ha, bueno, el diumenge hi ha el dinar de germanor dels veïns,
després el dissabte set hi ha la caminata,
que aquest any, doncs, sempre intentem conèixer l'entorn del nostre poble,
i aquest any, doncs, anem a peu fins la nou de Gaià,
que és un dels pobles que...
Bé, es pot fer.
Sí, sí.
Tampoc no està tan lluny.
Molt, molt lluny no és, i per poder anar a tots,
doncs, és una bona caminata.
I un home del temps que llueix moltíssim en una setmana cultural,
perquè a tots ens encanta tot allò que té a veure amb el fenomen meteorològic, eh?
Sí, sí, sí, és una de les coses que...
I, a més, com que aquest any també hi havia l'exposició,
tot allò relacionat amb el pagès,
i el pagès i el temps van molt lligats,
doncs, doncs, ve un geògraf,
que és home del temps, que és el Jordi Carbó,
i llavors ell ens farà una xerrada.
Primer farà mitja hora dedicada a la canalla,
també, doncs, explicant una mica el temps de cara a ells,
em sembla que farà una mica, doncs,
com algun experiment, així,
doncs, perquè els nens vegin i s'encantin,
i després ja a les set començarà el que és la xerrada en si de cara a la gent.
I diumenge deixeu el poble i marxeu d'excursió.
Això ja és més intern, lògicament, eh?
Perquè ja és una cosa més vostra, com aquell que diu,
tot l'altre ho veu a tothom, però això és més vostra.
Aneu a Cardona a veure les mines de sal.
A Cardona, sí.
Acostumam a fer un autocar i anem a Cardona.
També vam començar anant per la província,
només, bé, per totes les comarques de Tarragona i així,
però com que fa tants anys, doncs,
quasi tot ho coneixem, moltes coses.
Ja ho teniu tot, més que trillar.
I ara anem sortint una mica i anem a les mines de sal de Cardona.
Doncs, com sempre, us ha quedat una setmana cultural molt complerta,
i jo m'imagino que també internament comenceu a preparar coses que ara a Nadal.
Sí, bé, a Nadal, doncs, fem cagar el tió, també, per la canalla, allà a la plaça.
Després, és que no pareu, eh?
Sí, sí, s'intenta.
Doncs, vosaltres mateixes, jo crec que tothom que ens escolta,
com que ho tenen molt com a seu ferrant,
però si voleu fer una invitació, escolteu a la vostra disposició, eh?
No, no, està tothom invitat a vindre a veure l'exposició,
a la inauguració, al concert, a la xerrada,
tot el que vulguin gaudir de la nostra setmana està obert a tothom.
Moltíssimes gràcies per venir avui a estar a la ràdio,
Gemma Fuster, Montserrat, García,
i que tingueu una molt bona setmana cultural, com mereixeu.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Adéu.
I aquest home segur que també parla dia molt bé de Ferran.
Josep Sunyer, bona tarda.
Bona tarda.
El meu avi era de Ferran.
Ho sabia, ho sabia.
No, no, i és veritat, ja ens consta.
Bona gent a Ferran, eh?
Bona gent a Ferran, bona verdura, eh?
Bona verdura, que es fa a Ferran també.