Cin minuts a tres quarts d'una del migdia.
Demà dimarts a les onze del matí
a la capella del Palau Arquebisbal de Tarragona
faran l'acte de presa de possessió
del càrrec als membres del nou Consell Episcopal
de l'Arquebisbal de Tarragona.
Fins aquí diguem-ne que se segueix la seqüència habitual
en aquest tipus de moviments,
però destacar la presència per primera vegada d'una dona
és la Rosalia Gras, que treballarà com a secretària general
i avui ens acompanya. Rosalia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda en aquests casos, jo suposo que es dona l'enhorabona.
Sí, i tant.
Però una de les particularitats, ja ho comentàvem abans de l'entrevista,
és que, curiosament, hi ha post-casos, però arreu de l'estat espanyol,
de dones que estiguin integrades en aquest organisme.
Dones i homes. I homes que no siguin capellans.
Ah, exacte.
Normalment aquest càrrec l'han exercit sempre capellans
quan el Codi de Dret Canònic contempla que pot ser un laic.
Clar, jo és el que et preguntava,
dic que hi ha alguna cosa que ho prohibeixi,
i tu em comentaves que era una mica la tradició, no el costum.
Sí, per tradició, per costum,
perquè abans eren els mossens els que es movien més, potser.
Tot i que, Déu-n'hi-do, tu portes ja molt de temps a l'Arcabisbat.
19 anys.
19 anys, ets llicenciada en Filologia Catalana.
es diuen Rosalies de Torredembarra, molts oients ho poden intuir amb el nom.
I aleshores has fet diferents feines, de fet, en el Cid de l'Arcabisbat, no?
Sí, jo quan vaig entrar, vaig entrar a l'Arxiu Històric, de fet.
i llavors just havia acabat la carrera.
I era una mica, mira, el que fos, com que no m'agradava l'ensenyament,
que no m'hi veig jo fent de pedagoga,
doncs, bueno, hi havia aquesta vacant i vaig entrar allà a l'Arxiu.
Que passa que, clar, tampoc no és el meu.
Llavors, va ser quan van començar a fer...
ja havien començat a fer la revista diocesana
i llavors van comprar els aparells per fer-los des de l'Arcabisbat mateix.
I llavors, doncs, de seguida que ho vaig saber,
vaig dir, ep, que sóc aquí...
Això m'interessa, això ja m'agrada més, no?
Això ja va més pel que jo sé.
I llavors ja vaig passar a l'Arcabisbat.
El que passa que em vaig incorporar a la Secretaria General,
perquè llavors tota la qüestió de correcció de documents
i tot això ho fèiem des de la Secretaria.
I fins i tot la revista l'havíem maquetada des d'allà.
I aquí estaves ja exercint la teva feina com a filòloga, eh?
Sí, sí.
La cosa era diferent.
Ja més.
Més pròviament feia feina de maquetació que no pas de correcció,
però de mica en mica va anar guanyant camp.
M'ho vaig anar guanyant, també.
I has anat fent altres coses.
Jo m'imagino, clar, en aquestes feines, a vegades,
doncs, també fas altres feines,
ja te cantes per un altre tipus d'activitat, no?
Bé, la secretaria, a veure, la feina de la secretaria
és qüestió d'administració, és burocràtica.
Llavors, mentre no vaig ser vicecancellera,
em vaig cuidar del registre de la cúria.
La cúria és l'arcabisbat, se n'hi diu així.
I tot el que és l'administració de l'arcabisbat se n'hi diu la cúria.
I em vaig cuidar, bueno, m'encarregaven a mi el registre i tot això.
I ser vicecancellera, què suposava?
Vicecancellera, a veure, ja ets notari.
Llavors, és qüestió de donar validesa jurídica a documents.
És important.
Per exemple, quan, no sé, una partida de baptisme,
una persona que es casa fora de la diòcesi,
doncs aquella partida ha d'estar legalitzada pel bisbat corresponent,
conforme és conforme,
com el capellà que signa és el capellà del lloc.
Sí, sí, estàs donant fe.
Estàs donant fe d'aquells actes.
I escolta una cosa, Rosalia,
el consell episcopal,
és que jo no sé si els oients
tenen idea de la transcendència que té aquest organisme,
perquè es prenen moltes decisions.
En definitiva, gestionen, discuteixen,
parlen de totes les decisions que s'han de prendre.
Des d'una petita ermita que pugui haver-hi
fins a una tasca que s'estigui fent a Càritas,
per posar un exemple.
És tan ampli el paper que té aquest consell?
A veure, qualsevol cosa que s'hagi de decidir,
clar que l'arcabisbe pel seu compte podria decidir,
però normalment ho consulta
amb els seus col·laboradors més directes,
que són el consell episcopal,
que són el vicari general,
els tres vicaris episcopals,
que n'hi ha un per Tarragona,
un per la zona de Reus,
Baix Camp, Priorat, Urgell i les Garrigues,
la part que agafem nosaltres de Garrigues,
i Baix Camp, ja l'he dit,
i després un altre que agafa el camp tarragonès,
el que no és Tarragona ciutat,
i Baix Penedès.
I llavors el secretari general,
que és el que fa les actes,
és el que fa les actes de la reunió.
Però el secretari general,
a més que en cellera també dins d'aquest consell,
jo tinc entès que no té vot,
però té veu.
Té veu, sí.
Però que no sé fins a quin punt...
I com sonarà la teva veu amb els mossens?
Que no estan acostumats, eh?
Sí, però el consell episcopal
que ha sortit ara,
vull veure,
tenim bastant bona relació,
i ens coneixem bastant,
vull dir que no som desconeguts.
No, no, clar,
hi ha tants anys treballant allà,
tots els coneixem.
Sí, però sempre hi ha mossens
que no els coneixes tant,
perquè no són tan usuaris,
no necessiten tant venir allà.
I Rosalia,
tu t'has preguntat
per què l'arquebisba ha decidit,
doncs,
no els nomenaments en general,
que tindria les seves raons,
no sé si has parlat amb el senyor arquebisba
de per què una dona i per què tu.
Home, tu és evident,
amb l'experiència que tens
dins de l'arquebisbat és lògic, no?
A veure, per una part hi ha l'experiència
d'aquest munt d'anys, no?
I per altra part es veu
que la consulta que va fer
el senyor arquebisba amb els capellans,
un gran volum de capellans
va demanar que fos un laic.
És que hi ha manca de capellans.
A veure, els capellans,
si n'hi ha pocs,
més val que es dediquin a fer la seva feina
que és feina pastoral, no?
I aquesta feina la pot fer un laic, clar.
I si el Codi Dret Canònic
contempla que hi ha alguna cosa
que la poden fer els laics,
val la pena que la facin laics.
i el senyor arquebisba
és bastant sensible en aquest sentit.
No, no.
La notícia probablement
és que sigui laic
perquè no és habitual
i a més a més una dona
que tampoc és habitual.
Però vaja,
tot fa indicar
o fa pensar des de fora
que és una decisió presa
des d'un sentit pràctic, realment.
Jo em fa l'efecte que sí, eh?
Que no és ni per reivindicar
el dret de les dones, ni...
No, és en sentit pràctic, segurament.
A veure, aquí tinc més a mà
que conegui el tema,
la feina i tot.
Mira, la Rosalia.
I la Rosalia com s'ho va aprendre?
Quan li van comunicar.
Recordes que t'ho va comunicar
al senyor arquebisba?
Com es va s'assabentar
i com va ser el moment?
Mira, em va trucar un dia al dematí,
el divendres,
passat, no l'altre, no?
Sí.
i em va dir que, bueno,
si podia pujar,
quan vaig ser dalt,
diu, bueno, no,
és que et vull proposar
de ser secretària general.
És que jo estava tan tranquil·la.
És que no,
ni m'ho pensava,
ni m'ho pensava.
Ara no et podia passar pel cap
una cosa així, no?
No, no, no, no.
Potser n'havíem parlat alguna vegada,
però és que ara estava segura.
No, no,
és que ni m'ho havia plantejat ara.
Vull dir, ara estava...
tenia més preocupació
per veure qui posarien
de secretari general,
perquè això sí que afecta.
Que afectaria la teva feina.
Clar, afectava la meva feina,
que no pas la possibilitat
de ser jo.
Bueno, em vaig quedar molt parada
i en aquell moment
em va caure tot a sobre.
Quins comentaris
o quines reaccions
s'han produït,
d'una banda,
en l'entorn,
que també és el teu entorn laboral
de l'Arcabistat,
però també en el teu entorn
d'amics, de família,
què et diuen?
A veure, a mi,
jo no ho sé,
és una percepció molt personal,
però jo tinc una sensació
com d'una injecció
d'optimisme en la gent.
Jo aquesta sensació,
la gent està com a molt alegre,
molt contents.
A veure, els companys,
evidentment,
molt contents de mi.
I després,
els que m'ho diuen a mi també,
clar, no em vindran a dir
que no hi estan d'acord.
Els que parlen a mi
també estan molt contents.
I ara què?
Demà tindreu
aquesta presa de possessió.
És un acte
que té un cert protocol,
m'imagino.
Saps com funciona?
que no t'han explicat.
Sí, sí, sí,
perquè l'hi he hagut de preparar.
Ah, doncs,
si és que clar,
si és que jo em penso
que arribarà allà el Consell
i els diferents vicaris
no obriran la boca
perquè la Rosalí
ho sabrà tot.
M'han ajudat
els delegats de litúrgia,
el delegat de litúrgia
i un altre mossèn
que col·labora amb ell
molt estretament,
que els hi vaig demanar
una mica
perquè no sabia,
no sabia massa
el què.
Doncs no res,
és una pregària
de Tèrcia,
que es diu,
que és la que es fa
en aquesta hora
i després hi ha...
Espera,
que ara m'he quedat en blanc.
Després hi ha
la lectura
dels nomenaments
per part del secretari
sortint,
és a dir,
el secretari sortint
llegeix els nomenaments
perquè fins aquell moment
encara ho és ell
fins que no hagi
pres possessió.
Llavors hi ha
la professió de fe
que n'hi diem,
que és el credo,
és a dir,
professar,
que creiem en Déu,
que creiem en Jesucrist,
que creiem en l'Esperit Sant
i després hi ha
el jurament pròpiament dit,
doncs,
damunt la Bíblia,
que no em facis dir
què diu el jurament
perquè encara no he tingut
temps de mirar-me.
No m'ho he tingut temps
de mirar-me encara.
M'has a feinar aquests dies.
I no res,
i després doncs
un cant d'acció de gràcies
i ja està.
I per quan la primera reunió?
Per demà mateix.
Per demà mateix?
Per demà mateix, sí.
Ho he de fer-ho via, eh?
Sí.
Aquest sentit pràctic
està molt ben instal·lat
a l'Arcadisbat de Tarragona.
El primer dia el Consell
que es reuneix periòdicament o...?
Normalment es reuneix els dimarts.
De manera ordinària.
Sí, de manera ordinària.
I pot reunir-se
de manera extraordinària, també.
Si hi ha algun dimarts
que pel que sigui
no el senyor arcabisbe és fora
o sembla convenient
pel que sigui
perquè hi ha algun acte
que no s'ha de fer
i hi ha algun tema urgent
de tractar,
llavors ho fan qualsevol
altre dia de la setmana.
Molt bé, Rosalia Gràs.
Secretària,
que ho digui bé jo, eh?
Secretària General
i Cansellera
del Consell Episcopal
de l'Arcadisbat de Tarragona.
Aquest és el càrrec?
Secretària General
i Cansellera
de l'Arcadisbat.
De l'Arcadisbat.
I que a més
estàs integrada
dins del Consell Episcopal.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i escolta,
d'aquí un quant temps
si et sembla,
ens retrobem
i fem balans del primer any
de l'experiència
dels primers mesos.
Això sí, pot ser interessant.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Molt bon dia.
Adéu-siau.