Ja us ho dèiem, ha arribat, com sempre, puntual als estudis de l'Avinguda Roma.
Joan Fuster, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Coordinador responsable de la URB Solidària.
En aquests 10 anys, diguem-ne, que també ha anat canviant una miqueta la nomenclatura
o es manté la del començament?
No, no, va canviant tot.
Ha canviat la meva pròpia nomenclatura, la nomenclatura del centre,
perquè ara és centre de cooperació i desenvolupament.
Ha canviat molt, molt tot, absolutament.
Tot el que vulguis, però popularment tots continuarem sense adonar-nos en dient URB Solidària.
I això s'ha de mantenir, perquè és la marca.
La marca no s'ha de perdre mai.
Clar, caldria explicar, parlarem d'activitats i de tot això,
però caldria explicar en un programa en què volem posar èmfasi
a aquesta dècada d'existència, que la URB Solidària o el centre de cooperació i desenvolupament
no és una ONG.
No.
Estem parlant de formació, estem parlant de recerca, estem parlant d'àmbit acadèmic.
Correcte.
Per tant, potser que ho explicéssim una mica.
Sí que és cert que quan a mi em paren pel carrer i em pregunten què és,
sempre poso aquest exemple, perquè la gent més o menys,
per orientar i perquè no tinc temps per explicar,
llavors dic, mira, és com si fos la ONG de la universitat.
Però no és cert, absolutament, tu ho acabes de dir.
Els nostres àmbits són molt diversos, són molt diferents,
són molts, i el nostre públic, entre cometes, també és diferent.
Concretament és la comunitat universitària.
Nosaltres, tot i que la nostra funció també està oberta a la societat de l'entorn,
bàsicament hem de fer incidència a la comunitat universitària,
que, a veure, són més de 15.000 persones, potser la comunitat universitària,
poca broma.
Clar.
Entre personal d'administració, entre professorat i entre alumnes,
jo crec que sobrepassem els 15.000.
per tant, tu has dit, tenim aspectes com la recerca,
que és molt difícil que una ONG pugui atendre coses de recerca,
tenim aspectes, projectes, a l'àmbit educatiu, importantíssim.
Jo diria que és, lògicament, per la nostra raó de ser,
probablement sigui aquell àmbit en què hi posem més interès
i en què jo tinc un parell,
i és que cadascú ha de fer allò que sap fer
i no xafar el terreny d'un altre.
Per tant, una de les coses que se suposa que la universitat ha de saber fer
és formar les persones,
i amb això també estem plenament dedicats.
I persones que venen dels diferents àmbits del coneixement,
des de diferents estudis universitaris,
que diguem-ne que, en paral·lel a la seva formació,
la tasca o la feina que facin dins del centre de cooperació
també suposa crèdits
i suposa l'aprenentatge, no només a nivell humà,
sinó també a nivell tècnic,
que és útil per a la seva carrera.
Correcte.
És a dir, jo sempre dic que formem professionals
i formem persones.
I a més a més està comprovadíssim.
Jo he vist ja arreu,
ara ja puc parlar de 10 anys d'experiència,
i puc dir que aquells alumnes,
de l'àmbit que sigui,
que han passat per algun dels nostres projectes,
acaben sent uns professionals diferents.
No és el mateix un enginyer
que ha estat a l'Àfrica
instal·lant uns panells d'energia solar
al mig del desert
per fer anar un pou.
Aquell enginyer, quan torna aquí,
veu les coses d'una altra manera,
perquè ha descobert que hi ha una gran part de la població
que té moltes dificultats per fer coses
que aquí són senzillíssimes.
Aquell estudiant de Medicina
que ha estat, que et diré jo,
a l'Índia,
o ha estat a Centra-Amèrica,
i s'ha hagut d'enfrontar
a malalties
que no havia vist mai
el sofriment, patiment de persones
que no tenen com curar aquelles malalties.
Aquell estudiant ha estat allí compartint aquest dolor
quan arriba aquí
i és professional de la Medicina.
Aquí és un professional diferent
perquè ha vist que aquí estem molt bé.
Dins del que és l'àmbit universitari,
si parlem, per exemple, dels estudiants,
com poden accedir a la participació directa
dels programes que poden ser
programes de cooperació internacionals,
els mateixos programes de recerca,
també el que és aquesta vessant que teniu
de sensibilització de la pròpia comunitat universitària
però de la societat en general també.
Accedeix qualsevol estudiant que vulgui?
Sí, pot accedir qualsevol membre
de la comunitat universitària.
Jo recalco això de membre de la comunitat universitària
perquè incorpora els tres col·lectius,
no només estudiants.
I pot accedir qui sigui.
El que passa és que, clar, nosaltres,
a vegades ells ens venen a buscar a nosaltres
i moltes altres vegades som nosaltres
que anem a buscar a la persona en concret,
a l'estudiant, al professor,
o el tècnic que sigui.
Perquè a vegades tenim un projecte
on ens fa falta un especialista en concret
i obrim una convocatòria i diem
escolteu, ens fa falta un especialista en nutrició
per al projecte tal.
Llavors, es presenten persones,
parlem i els ajudem,
o més ben dit,
ens ajuden ells a nosaltres a tirar endavant un projecte.
A vegades és al revés.
La persona de la comunitat universitària
que ens ve a buscar a nosaltres
amb un projecte sota el braç.
I diu, mireu, jo formo part d'aquesta ONG,
o jo he viatjat a tal lloc
i he detectat aquestes coses,
ho podem avaluar,
ensaiem en una taula,
ho avaluem, ho analitzem,
i aquest projecte es pot tirar endavant
o no, depenent de les seves característiques.
És una qüestió d'oferta i demanda
perquè vosaltres, si no ho tinc mal entès,
oferteu cursos que organitzeu
com a centre de cooperació
per l'acomiadre universitària, també.
Moltíssims.
Aquesta part potser és una mica desconeguda
pel públic en general.
A nosaltres és vital, és importantíssima.
Tota la nostra part de formació és cap d'alt.
És més, ara tenim pensada a fer una activitat
per al professorat de formació
perquè puguin introduir continguts
relatius a la cooperació i el desenvolupament
dins dels seus diferents àmbits docents.
Home, jo et parlaria,
si em parles de la formació,
et parlaria del nostre postgrau,
que enguany també compleix 10 anys.
10 anys per un postgrau universitari,
10 anys ininterromputs,
amb una mitjana de 20 estudiants per postgrau,
estem parlant de 200 persones,
jo diria que és un èxit importantíssim.
Perquè avui que tenim
diferents tipus de postgraus i màsters
de diferents àmbits
on les persones es matriculen
per obtenir un lloc de treball important i tal,
que tinguem sempre tants alumnes
matriculats en el postgrau
de cooperació i el desenvolupament,
home, fa il·lusió, és il·lusionant.
Diré més.
I molts d'ells s'han ubicat laboralment
en el sector.
Perquè estem en un sector...
Que és un sector professionalitzat,
també, el de la cooperació i les ONGs.
Afortunadament.
Fa uns anys no era així.
I avui dia, déu-n'hi-do,
les pròpies ONGs,
o bona part d'elles,
diguem-ne que exigeixen
una preparació al cooperant.
Exacte.
A vegades exhaustiva,
perquè el cooperant
no només ha de tenir
una formació acadèmica
molt especialitzada,
i a vegades amb això
se li ha d'afegir
el parlar idiomes,
i tenir una salut de ferro,
perquè això aquí
potser no té tanta importància,
però si tu te'n vas a fer
durant un període del temps
de la teva vida,
un projecte,
a determinat espai
del món subdesenvolupat,
has de tenir
un estat psicològic
i físic
realment
a prova de bombes.
I, a més a més,
disponibilitat.
És a dir,
has d'estar disposat
a llunyar-te
de la teva família
o dels teus,
del teu entorn
durant un període de temps.
Per tant,
jo diria que és molt més exigent
que no pas
a l'àmbit professional d'aquí.
I a nivell humanitari
segurament puntua doble,
perquè potser fa uns anys
tu tenies molt bon cor,
molt bona voluntat,
però no tenies ni estudis
ni feina,
diies,
mira, saps què?
Que per no fer res
vaig ajudar altres persones.
Aquesta persona
que aquí pot tenir
un futur brillant
des del punt de vista
de comoditat i econòmic,
amb la seva formació
en la que has marxat
molts diners
i moltes hores,
la dedica
a participar
en projectes solidaris.
Vull dir,
que això puntua doble,
probablement,
com a valor de la persona,
que fa la tria.
Exacte,
sí,
sí,
clar.
Tu has fet de cooperant,
per cert,
perquè jo que deies
de la resistència
a la salut,
jo com que sé
que has estat amunt i avall
durant aquests 10 anys
que m'has estat parlant també.
Sí,
sé del que parlo
perquè jo també he patit
algunes indisposicions físiques
al llarg d'aquests viatges
i t'asseguro
que trobar-te malalt
molt lluny
no és gens agradable.
No és gens agradable,
però també va bé
patir-ho a fora,
t'ensenya moltes coses.
Treballeu amb altres organitzacions,
entitats i fins i tot institucions
de fora de la universitat
com a centre de cooperació
i de desenvolupament?
És condició sine qua non.
És a dir,
nosaltres no fem un projecte
si no tenim un soci
i aquest soci
quasi sempre es pretén
que sigui un soci local.
Normalment són institucions?
Són institucions,
ONGs,
poden ser municipalitats,
poden ser fins i tot
bueno,
et diria
de tot,
instituts,
universitats,
lògicament ara tenim la tendència
procurem que sigui una universitat
per una qüestió d'afinitat,
d'interessos.
Tenim socis de tot tipus
perquè no som nosaltres
qui decidim el projecte.
De fet,
el projecte generalment
hi ha d'haver
una comunitat local
que ens el demani.
És a dir,
pot venir de la mà de qui sigui,
d'un estudiant,
d'una persona,
però ha d'haver
una comunitat
a l'altre lloc
del món
que ens demani
aquesta ajuda.
Perquè abans,
justament,
tu acabes de comentar
fa un moment,
quan eren les persones
que decidien,
això provocava
molts errors.
O sigui,
tu des d'aquí
decidies que allà
els feia falta
tal cosa.
Això és un error
gravíssim.
Amb la millor intenció del món,
per a vegades,
amb una equivocació
que podria crear
molts problemes posteriors
a la pròpia comunitat
a la que hi anaves.
Baralles,
problemes socials,
problemes culturals,
perquè nosaltres,
amb els nostres ulls,
podem detectar
que allí fa falta
una escola.
I a lo millor,
sí,
és cert que els hi deu
fer falta,
però ells
prioritzen una altra cosa
que per tu
pot ser sorpressiva.
A lo millor,
ara posaria uns exemples
que la gent
no s'ho acabaria
de creure.
Però realment,
tu has de fer
el que la comunitat
demana,
si vols fer-ho.
És que si no arribàvem
una miqueta
i salvant les distàncies
i que ningú s'ofengui
com a nous colonitzadors,
la veritat.
Sota una pàtina diferent,
però vaja,
nous colonitzadors.
Deu anys,
heu fet molts projectes,
formalment heu de presentar
a cada any
el vostre informe,
a més,
perfectament,
és transparent,
obert,
tothom ho pot veure
a través d'internet.
Heu fet inventari
més intern
i fins i tot sentimental
d'aquests deu anys.
Heu fet molta feina,
no?
Doncs sí.
Així vista tot a l'engròs?
Sí, sí.
En aquests moments
estem justament fent-ho,
anava d'estar a Muselló,
estem fent el...
Intentarem publicar
abans que acabi l'any
una petita memòria
del que hem fet
amb aquests deu anys
i ho estem fent
en aquests moments
i la veritat
és que emociona també,
perquè hi ha projectes
de fa deu anys,
de fa nou,
de fa vuit,
que quan els recuperes
home,
fa molta gràcia,
sobretot perquè veus
fotografies,
veus imatges
i fa realment il·lusió.
Sobretot els que tenen
continuïtat,
no?
Perquè n'hi ha alguns
que tenen continuïtat.
Sí, molts d'ells
tenen continuïtat,
sí.
I això que et deia
de recuperar projectes
anteriors
fa especial il·lusió
perquè veus estudiants
que en aquella època
eren estudiants,
que ara alguns
fins i tot són polítics
o són responsables
de grans companyies
o de grans...
i fa molta gràcia,
sí, sí,
fa molta il·lusió.
Tothom té un passat
i això es demostra
quan s'escaven aniversaris,
com aquests.
Com es financia
el centre de cooperació?
Es financia
des de diferents vies.
La més important,
bé,
la més interessant,
diria jo,
és la de la butxaca
de cadascú
de la comunitat universitària.
Voluntàriament,
tots els membres
de la comunitat universitària
poden dipositar
una quantitat,
en el cas dels estudiants
són sis euros
en el moment
de fer la matrícula
i en el cas dels treballadors,
professors o personal
d'administració i serveis,
poden donar la part
que vulguin
de la seva pròpia nòmina.
És voluntari,
que vulguin.
Aquesta és la part,
diguéssim,
més romàntica,
diria jo,
però després,
òbviament...
La quantitat,
en parlant,
no deu ser la més important.
No, no,
no és la més important,
exactament.
La més important
és la que prové
dels propis projectes
i programes de postgrau,
de màsters,
de la pròpia universitat
que es destina
un percentatge
que va directe
al centre de cooperació.
I aquesta és la part,
la part important.
Després,
nosaltres tenim
una feina importantíssima
que és captar recursos econòmics
fora de la universitat,
de diferents institucions,
des de l'àmbit català,
l'àmbit de l'Estat
i fins i tot a Europa.
Intentem també
que ens financiïn
alguns d'aquests processos,
coses que,
bueno,
ara estem en un mal moment
per això,
però fins ara
ens n'hem sortit,
ens n'hem sortit prou.
i després també voldria destacar
el Consell Social
de la universitat
cada any
ens destina
una part
del seu pressupost
que va directe
al centre de cooperació.
Treballeu
o compartiu coneixement
o compartiu projecte
amb altres universitats
que tinguin també
aquest tipus de...
També,
és una condició
també sine qua non.
A més a més,
et diria
que hi ha
una relació
fantàstica
amb les altres
URB solidàries,
per dir-ho d'alguna manera.
Hi ha moltes?
Sí,
ara mateix a Espanya
pràcticament
totes les universitats
tenen el seu centre
de cooperació
amb diferents noms,
en alguns casos...
I de qui sou més amiguet?
Amb qui feu més coses?
Lògicament amb els catalans
perquè ens trobem més sovint.
Ens trobem més sovint
i és un tarannà de persona
en el que et fas de seguida.
Com es diu ara,
hi ha molt bon rotllo.
I sí,
sí que fem coses en comú.
Ens trobem...
Justament l'any passat
vam fer
el quart congrés nacional
de cooperació universitària
que el van fer conjuntament
les universitats catalanes.
i el van...
Per ubicació,
al final,
es va decidir que seria l'autònoma,
es va fer a la Universitat Autònoma
de Barcelona
i em sembla
que vam tenir...
Ho vam limitar expressament
perquè no hi cabien,
però 450 participants.
Jo recordo
el primer congrés universitari
érem 32
a Bilbao,
a la Universitat del País Basc
i d'això
deu fer uns 6 anys,
6 o 7 anys.
Imagina't,
amb 6 o 7 anys
han passat de ser 32
a ser 400
i quasi 50
limitant-ho
perquè fa dos anys
va ser a Madrid
i érem més de 600.
I treballant
en la mateixa línia
que la URB Solidària
estructuralment
em refereixo?
No, no, no.
Cadascú té les seves partitats?
És a dir,
oferint cursos de formació,
postgraus,
aquest tipus de...
La part acadèmica sí,
segurament.
Hi ha una part...
Hi ha un esquema,
els xassis,
per dir-ho d'alguna manera,
que és comú a tots.
Però no, no, no,
som bastant heterogenes entre tots.
Hi ha un intent
d'una mica homogeneïtzar-nos,
no?,
per una qüestió de coherència,
però és molt difícil
perquè cada universitat
té una entitat pròpia,
particular,
i té una forma
sui generis
de fer les coses,
no?
És impossible,
és impossible comparar,
per exemple,
la universitat,
per això que et diria,
com la Universitat Central,
amb els milers d'estudiants
que té,
amb el que fem nosaltres,
és incomparable.
A més a més,
ells, per exemple,
les universitats grans
acostumen a ser fundacions,
i les petites són més...
Quan dic petites,
dic la Lleida,
Girona,
Tarragona...
Tenim una altra fórmula,
que és la de ser
un centre de cooperació,
tal,
que és més una unitat
quasi ben administrativa,
que es dedica
a aquestes qüestions.
Escolta una cosa,
en l'any d'aniversari,
quins projectes teniu endants?
i treballs de recerca,
perquè encara hi ha
alguns oberts
que ja vau iniciar
fa un quant temps, no?
Sí, sí, sí.
Home, no parem,
tenim moltíssimes coses.
Enguany tenim,
jo, a veure,
em fa especial il·lusió,
en tenim molts,
però em fa especial il·lusió
el que jo anomeno
Macroprojecte de l'Equador.
Li dic Macroprojecte
perquè, per primer cop...
Això és molt nou, Joan.
És molt nou.
S'estava gestant fa temps,
però...
Sí.
O no?
És que a mi em sona
que s'estava gestant
però que no estava
la cosa molt clara,
molt decidida.
Aquest estiu no.
A l'altre es va publicar
al Diari de Tarragona
unes cròniques
perquè vam enviar
uns alumnes d'enginyeria química
a fer una mena d'avaluació.
Bé, una mena no,
una avaluació.
A partir d'aquesta avaluació
ens hem incorporat
en aquest projecte
que fem juntament
amb Deies les Contraparts,
doncs el fem juntament
amb Enginyeria Sense Fronteres
i amb institucions locals.
I el que té de bonic
i d'especial aquest projecte
és que,
per primera vegada,
hem aconseguit vincular
diferents departaments
de la universitat.
És a dir,
és interdisciplinar.
Tenim,
ara mateix acaben de venir
un professor
del Departament de Ciències,
de la Facultat de Ciències Jurídiques,
perquè hi tenim vinculats
especialistes
de l'àmbit jurídic.
Bé, he de dir,
primer,
el projecte d'Equador
es basa en la protecció
del medi ambient
a la selva equatoriana.
Protecció del medi ambient
i, lògicament,
de la població.
de les poblacions
de la zona del Llasuní,
del Parc Nacional Llasuní.
Allí hi ha unes indústries extractives,
concretament de petroli,
que estan destruint la selva.
A més,
amb impunitat absoluta.
amb absoluta impunitat.
Sí, amb absoluta impunitat.
Sí, sí, sí.
Ara seria molt llarg,
això,
perquè, si vols,
un dia en parlem,
perquè és bastant lamentable.
Estan destruint la selva,
estan destruint el medi,
l'atmosfera,
i, òbviament,
d'això,
pateix sempre la comunitat local
que viu allí,
que respiren aire contaminat,
beuen aigua contaminada
i viuen en un ambient
absolutament contaminat.
No es poden defensar
perquè la majoria de població
és illetrada
i aquí és on entrem nosaltres.
Nosaltres entrem
des del punt de vista químic
per analitzar les malifetes,
entrem des del punt de vista jurídic
per ajudar-los
a fer les corresponents denúncies,
estem intentant mobilitzar
l'àmbit sanitari,
també,
toxicologia,
per analitzar
o per ajudar
a la salut d'aquestes persones.
És a dir,
que per primera vegada
estem incorporant
diferents especialistes.
És un projecte integral.
Integral.
Davant d'una problemàtica
no deixa cap serrell.
Exacte,
que és com hauria de ser.
Però el que passa és que,
clar,
jo ho estic explicant així.
Això costa molts diners,
no?
No,
no costa tants diners
perquè has de pensar
que gran part del nostre personal
treballa voluntàriament,
que aquest és l'encant.
I tenint en compte com funciona,
bé,
és que no ens enredarem
en aquest projecte
que mereix una entrevista a banda,
però,
escolta una cosa,
les autoritats locals,
carta blanca,
perquè intervingueu,
perquè, clar,
aquí hi deuen haver-hi
molts interessos econòmics.
I polítics.
I polítics,
i detinguts.
També.
Clar,
clar,
s'ha de ser molt curós amb això.
Heu de fer una cosa allò,
Mossos d'Esquadra
que us acompanyo.
No, no,
jo ho explico així molt ràpid,
perquè no ens podem entretenir,
però és bastant complex.
Mobilitzar tot això
i fer que les persones
surtin indemnes
i no passi res,
s'ha de tenir una...
s'ha de ser molt curós,
s'ha d'analitzar,
s'ha de...
Jo quan parlo d'aquests projectes
sempre dic perpetrar,
perquè s'ha de planejar tant bé
que és com si perpetressis
alguna cosa.
És com una acció secreta,
no?
Sí, sí.
Hi ha vegades
que tens la sensació
de fer alguna cosa il·legal
quan justament
és tot el contrari.
Estàs intentant
que es deixin de fer
il·legalitats.
Quan justament
és tot el contrari,
exactament.
Aquest seria
el book insigne,
diguem,
d'allò que posaríeu
al pastís d'aniversari.
Sí.
Hi ha moltíssims més
que estan també...
I pel que fa
a celebracions,
allò d'entrada,
tinc entès
que demà presenteu el vídeo
del viatge
que va fer la Coral
de la...
Sí,
una cosa molt curiós.
Molt bonica a Nicaragua.
Molt bonica, sí.
Impensable en el seu dia
i al final
ha acabat sent
una activitat fantàstica.
Doncs sí,
demà presentem...
Demà fem tres coses.
Presentem la samarreta solidària
que, per cert,
te n'he portat una
per aquí.
Com és?
Que la veurem?
Que és per tu.
Aquesta te la regalo.
Oh, quina il·lusió
que m'acaba de fer!
Els oients no la poden veure.
Però el Joan em veu la cara.
És preciosa!
Sí, sí.
M'anirà...
Oh, perfecte,
me la quedo perquè em va bé.
Doncs aquesta samarreta
la presentarem demà.
És...
Bueno, ja veus que diu
per molts anys
amb la X
que simbolitza el part
i els deu anys.
I bé,
aquest món
que està dibuixat
a l'alçada del cor
si t'hi fixa
està esclatat.
Sí.
Bueno,
tot això té una simbologia
que l'explicarem demà.
L'explicareu demà en rodar.
L'explicarem demà.
Sí, sí.
El que sí pots explicar
és que jo m'imagino
que aquesta samarreta
qualsevol persona
que estigui interessada
la pot adquirir.
I som més...
O no?
No.
O és una mica allò
de commemoratiu?
Aquesta serà una commemoració
i la regalarem.
La regalarem.
Per tant,
tothom que la porti
haurà tingut...
O sigui,
tothom que la porti
haurà estat regalada.
Molt bé.
L'haurem donat.
Sí, sí, sí.
En un any ho volem fer així.
Home,
doncs tothom
la portarà molt d'orgull
perquè la veritat
és que la nostra ciutat
tingui una universitat
que té un centre
de cooperació com aquest.
El vídeo,
la samarreta...
El vídeo i una actuació
de la Coral,
lògicament.
Lògicament, directa.
No podien faltar
perquè ells...
El vídeo que presentarem
és de les activitats
que han fet la Coral
a Nicaragua
aquest passat estiu.
Ja m'han dit...
Jo no l'he pogut veure encara,
m'han dit que és un vídeo...
És curtet, eh?
20 minutets,
però que és bastant emotiu.
Jo sé que demà
hi ha alguna llagrimeta
que haurà
i després,
doncs,
lògicament,
la pròpia Coral
ens oferirà un...
I al llarg dels propers mesos,
a banda d'intentar
fer aquella memòria
que deies,
hi ha alguna acció més
que tingueu previsada?
Hi ha diferents coses,
moltes.
Algunes tenen data concreta,
per exemple,
hi haurà un ponent
que ara no puc dir,
farem una conferència
d'altíssim,
intentaré que sigui
d'altíssim nivell,
no,
ho serà segur,
farem un espectacle
que es diu
De Viaje,
és un teatre dansa
basat en Senegal,
en viatges al Senegal.
Què més farem?
Un munt de coses.
Espera't,
crec que he portat
alguna cosa anotada.
Ah,
i després també farem
una trobada
d'aquests 10 anys
d'alumnes del postgrau,
perquè ens volem...
Dic volem perquè jo soc
alumne de la primera edició.
Tu t'hi vas quedar.
Exacte,
jo m'hi vaig quedar.
No te'n vas anar
a dirigir una gran multinacional
com altres companys
ni a la política.
Sí,
jo m'hi vaig quedar.
Jo m'hi vaig quedar
i bé,
doncs ara estem mirant
de constituir-nos
amb alguna mena d'associació,
perquè pensem
que després de 10 anys
d'alumnes
formats en cooperació
al desenvolupament,
alguna cosa
podem fer.
Bé,
hi ha alguna activitat més
que m'has de permetre,
ja sé que això també
és estrany,
però m'ho he de guardar
perquè alguna cosa
és sorpresa.
Doncs no ho guardem,
només faltaria.
Evidentment farem
una exposició fotogràfica
d'aquests 10 anys,
farem una publicació
amb una memòria
i alguna coseta més,
sí, sí,
d'aquí que s'agabi l'any.
Home,
dins de l'exposició
i tot això,
jo m'imagino
que tindrem ocasió
també de fer memòria
als que l'anem a visitar
de tots aquests projectes
que heu fet
al llarg del temps,
no?
Que tindrem com una minada
de relació visual,
ni que sigui a través
d'alguna fotografia
o alguna panell,
alguna cosa,
també teniu previst
fer alguna cosa?
Sí,
tot i que seria exhaustiu,
vull dir,
necessitaríem
moltíssimes exposicions,
mirarem de fer
un resum
gràficament potent
i que s'entengui,
però no podrà ser
massa extens
perquè si no
seria inviable.
Com que et reserves coses,
això també ens dona
a nosaltres
l'oportunitat
de tornar-te a trucar,
que vinguis,
i jo crec que als oients
els ha despertat
el mateix interès
que a mi mateixa
que aquest projecte
de l'Equador.
Interessant i important
i també està bé
saber que
des d'aquí,
des de Tarragona,
doncs està fent
una tasca molt important
a molts quilòmetres d'aquí,
des del Centre de Cooperació
al Desenvolupament
URB Solidària.
Acabes de dir el nom exacte.
Ara,
perquè tinc davant
la plana web post.
No,
no sóc tramposa
que t'ho he dit.
No,
però és que clar,
amb això dels noms
escoltes,
s'ha de ser curós.
Centre de Cooperació
al Desenvolupament
URB Solidària.
Joan Fuster,
moltíssimes gràcies
i enhorabona
de tot cor,
de veritat.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
A disposar.