amb una gran riquesa cultural, com els egipcis, els azteques o els incas.
Entraràs a una altra dimensió de la realitat, plena de fades, fullets i bruixes,
que ballaran per la teva bona sort.
Una dimensió plena de màgia i bons sentiments,
destinada per una persona com tu, que no oblida el seu nen interior.
La sabidoria ancestral i la màgia s'han fet un lloc a Tarragona.
Xiana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès i al telèfon 977-24-0901.
977-24-0901.
Xiana.
Vols viure a 300 metres de la platja per molt menys del que t'imagines?
Promociones José Luis t'ofereix a la Vall de la Rebassada
pisos de 3 habitacions amb pàrquing, traster i cuina totalment equipada
i acabats de la màxima qualitat.
I si ho prefereixes, ara també el podràs llogar amb opció de compra.
Visita el pis Mostra i et sorprendràs dels nostres preus.
Promociones José Luis, 977-29-09-49.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí, 12 minuts.
Aquí estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
en un matí en què molta gent, sobretot pares i mares i persones,
professors, mestres, membres de la comunitat educativa,
parlen de la proposta del Govern de la Generalitat,
del Departament d'Educació i del seu conseller Ernest Maragall,
una proposta que feia pública ahir en la línia d'avançar una setmana
l'inici del curs escolar.
Un tema que fins i tot també nosaltres hem tractat fa una estona
en el temps de la tertúlia.
Aquest serà també el punt d'arrencada de l'entrevista
que en els propers minuts farem amb el regidor responsable
de l'àrea d'ensenyament, el senyor Joan Seneuges.
L'hem convidat per repassar tota l'actualitat local en matèria educativa,
però evidentment també parlarem ara mateix
d'aquesta proposta de nou calendari escolar.
Senyor Seneuges, bon dia.
Bon dia.
Què li sembla aquesta proposta del conseller Ernest Maragall?
Proposta, insistim, de debatre amb tots els sectors afectats
la possibilitat d'avançar una setmana al calendari escolar
i, a canvi, tenir una setmana de festa en el segon trimestre del curs,
és a dir, als voltants de les festes a Carnaval de cara al mes de febrer.
Què n'opina?
Bé, jo crec que el senyor Maragall ha començat bé
perquè aquest projecte, aquesta idea,
l'ha portat el Consell Escolar de Catalunya,
que és el lloc on estan representats
tota la comunitat educativa, jo diria tota la comunitat,
perquè hi ha empresaris, sindicats,
tant de mestres com no de mestres,
hi ha pares, hi ha professors, alumnats, etcètera.
I el que hi ha ara damunt de la taula
és una proposta que la discutirà el Consell Escolar de Catalunya
i de quin treurà un dictamen,
i sobre aquest dictamen se suposa, s'entén,
com sempre fan la Generalitat,
prendre nota de tot el que surti d'allí.
Ja parlant de la proposta concreta,
dir que és una proposta que és nova per nosaltres aquí,
però que és el calendari europeu,
és un calendari que hi ha a tot Europa.
El calendari aquest, jo personalment,
professionalment l'he viscut,
l'he fet servir aquest calendari
quan he estat a l'estranger durant classes,
i és un calendari que funciona molt bé,
hi ha una experiència de més de 30 anys
que aquest calendari està funcionant a Europa.
Amb el pla teòric, doncs, què fa?
Reparteix el curs,
reparteix les hores lectives al llarg dels 12 mesos.
D'una manera, jo diria,
que més racional i més pedagògica
que el que tenim ara nosaltres aquí.
Amb el pla pràctic...
És que queda curta, però, senyor Saneuja,
en el sentit del que diu vostè.
Ens apropa Europa,
però recordem que les vacances d'estiu a Europa
són bastant més curtes.
Vull dir, la proposta del conseller
és avançar una setmana.
Una setmana.
No gaire més.
Vull dir que, de totes maneres,
canvia, és un petit canvi.
Sí, és un petit canvi.
A veure...
No sé si creu que fins i tot
s'hauria d'anar una mica més enllà.
És que això hi ha una sèrie de condicionants,
un d'ells és la climatologia.
A veure, al nord d'Europa,
el que són Suècia,
fins a Dinamarca, aproximadament,
doncs el calendari és,
podríem dir, encara està més repartit.
És inclús a finals d'agost hi ha classes ja.
Però, clar, això depèn de la climatologia.
No és la mateixa la climatologia
que hi pot haver a Suècia
que la que tenim nosaltres aquí.
Però amb tres generals,
amb tota Europa,
doncs el curs està més ben repartit que aquí.
Aquí hi ha un tema,
que és el tema que ha sortit per part dels pares,
empresaris, etcètera, etcètera.
Què fem amb els alumnes aquesta setmana,
que ens quedaria més o menys el mes de febrer.
Nosaltres tenim aquí uns costums i uns usos
que aquest problema,
i és també ja durant les vacances de Nadal
i durant les vacances de Setmana Santa.
Nosaltres aquí fins ara ens ho hem solucionat,
bueno, suposo que ens ho hem solucionat
al reste d'Europa també, no?
Bueno, no sé si la xarxa familiar, etcètera,
l'estiu, doncs durant el mes de juliol
són els casals d'estiu,
però sí, els casals d'estiu pels alumnes i tal, no?
Per tant, bueno, aquí hi ha un problema
que ara introduïm una cosa nova,
introduïm una cosa nova per nosaltres,
per nosaltres que d'alguna manera
tothom està reclamant, bueno,
durant aquesta setmana de febrer,
que fins ara no la teníem,
fins ara no la teníem,
què fan els alumnes, no?
Clar, aquí està el tema que això ho hem plantejat
i de moment, doncs,
la solució encara no l'han donat,
jo suposo que ja arribarem.
El que sí que tindrem en compte,
el que tindrem en compte és que,
bueno, això forma part del curs escolar,
encara que sigui en vacances,
és el curs escolar,
i tindria que ser, doncs,
la generalitat d'alguna manera
que solucions aquest tema.
aquí hi ha la temptació
que això pugui recaure
sobre els pares o els ajuntaments,
i llavors és un altre problema
que és més greu.
Jo crec que és,
podríem dir,
l'únic problema greu que hi ha.
És que és un dubte.
És un problema greu que hi ha.
Un problema que es plantegen sobretot
pares i manes,
perquè imaginem que això ja es du a terme,
s'arriba a aquest acord al curs vinent,
tenim una setmana nova de vacances
al mes de febrer,
vostè seria de partidari
que els nens, les nenes,
fessin igualment activitats
més o menys educatives,
més o menys lúdiques,
o que realment fos una setmana de vacances,
com poden ser les de Nadal
o les de Setmana Santa,
en què d'alguna manera
no es programen activitats,
tantes activitats.
Això depèn una mica dels usos de la societat,
com he parlat abans.
Per exemple,
en el cas de França,
que és el que jo coneixo potser millor,
en el cas de França,
per exemple,
els pares el que fan és,
en comptes d'agafar quatre setmanes
al mes d'agost,
per entendre's,
agafen tres setmanes al mes d'agost
i agafen aquesta setmana.
A França, a més,
ho tenen per departaments.
Els departaments del nord
ho fan una setmana,
o sigui, no ho fan tots junts,
sinó els departaments del nord
ho fan una setmana,
els centrals ho fan una setmana
i els del sud
ho fan una altra setmana.
Per tant,
la societat ja,
d'alguna manera,
ja s'organitza
i els pares,
en comptes d'agafar quatre setmanes
al mes d'agost,
agafen tres al mes d'agost
i agafen aquesta del mes de febrer.
Bé,
això quan es va posar en marxa a França
fa ja més de 30 anys,
jo diria.
Hi va haver un,
bueno,
un daltabaix,
un daltabaix,
gent a favor,
gent a contra,
etcètera.
Els problemes que ens estem trobant ara aquí,
al final han sigut,
jo diria que la part empresarial
la que, bueno,
al final ha dit,
bueno,
això és bo.
Per què?
Doncs, bueno,
perquè el mes de febrer
és un mes pràcticament
des del punt de vista d'oci
i de vacances
i era inhàbil
i, en canvi,
doncs,
això ha fet que
durant el mes de febrer,
doncs,
a França,
doncs, bueno,
es mogui l'economia,
no?
Es mogui l'economia.
Per part de les famílies,
doncs,
han fet això,
adaptar les vacances,
tres setmanes,
una setmana,
no?
I, per tant,
bueno,
això depèn
de com ens ho plantegem.
Si no,
lògicament,
això no és qüestió
ni del primer any
ni del segon
ni del tercer.
Al final,
podem arribar aquí també,
podem arribar aquí.
Mentrestant,
lo lògic és que
si els pares estan treballant,
doncs, bueno,
pels alumnes
i té que haver
algun tipus d'activitat.
Vull dir,
no pot ser allò,
vacances i tothom a casa.
A veure,
això podria passar
amb alumnes de batxillerat
o amb alumnes de l'ESO,
inclús els més grans de primària,
però, clar,
un nen de quatre anys
no el pots deixar a casa,
vull dir,
li tens que trobar
algun tipus d'activitat.
I aquí sí que l'Ajuntament,
m'imagino que vostè,
que és regidor de l'Arient
i d'encenament,
difícilment podria assumir
més despeses
per fer més activitats
pels col·legis,
en aquest cas de la ciutat,
pels ajuntaments,
amb les circumstàncies
que estem,
doncs,
això és difícil.
I les famílies,
amb les circumstàncies
que estem,
també és difícil
que se'n puguin fer càrrec,
podríem dir,
d'aquestes vacances.
Imagino que pel govern
tampoc no serà fàcil
si tiren davant la proposta
i més en un context
de crisi com l'actual,
però creu que hauria de ser,
en tot cas,
el Departament d'Educació
que impulsés
el tipus d'activitats
perquè els alumnes
durant aquesta setmana
els fessin.
Vostè creu que s'arribarà
en un acord?
Creu que és possible
realment fer compatible
totes les sensibilitats
que hi ha al voltant
de la comunitat educativa?
De partits polítics,
però molt més enllà,
parlo de sindicats,
per tant,
de mestres,
de professors,
de les pròpies AMPAs,
associacions de marges i pares,
creu que és viable
un consens
sobre l'avançament
una setmana
del curs escolar?
Jo diria que sí.
Jo diria que sí.
Amb l'experiència,
vull dir,
ens hem de mirar
les experiències que hi ha a Europa.
Això ha funcionat,
està funcionant
i per tant tal.
I per tant,
jo crec que sí
que es pot arribar
a un consens.
És un consens lògic,
un consens lògic
perquè hi ha una experiència
i per tant,
jo crec que sí.
El que s'ha de solucionar
és aquest tema,
que d'alguna manera
angoixa els pares,
sobretot els pares.
Molt bé.
Doncs deixem aquesta qüestió
que d'alguna manera
avui és un tema
d'actualitat
i de comentari
entre moltes famílies,
entre molta gent,
especialment també
entre els membres
de la comunitat educativa
i parlem d'altres qüestions,
parlem d'equipaments,
edificis,
educatius
que necessita
la ciutat de Tarragona.
Recordem que
la construcció
d'aquests equipaments,
quan parlem d'escoles
de primària i d'instituts,
són responsabilitat
del govern de la Generalitat,
precisament del Departament
d'Educació,
però és evident
que l'Ajuntament
hi té coses a dir.
Parlem, per exemple,
de l'Institut
de Secundària
Tarragona 2
i de la proposta
de la qual
ja han parlat
tècnics i polítics
de l'Ajuntament
i de la Generalitat
d'instal·lar provisionalment
aquest institut
a l'edifici de Lletres,
a l'edifici històric
de la plaça Imperial Tarracó,
un edifici que, per cert,
ara sí que ja ha quedat
pràcticament buit del tot
perquè els alumnes
i professors de Lletres
ja estan,
ja han estrenat
el campus universitari
de l'Avinguda Catalunya.
Senyor Seneuges,
en quin moment
es troba ja aquest acord,
si és que ja és del tot definitiu,
entre la Generalitat
i l'Ajuntament
perquè el Tarragona 2
s'estreni provisionalment
a la plaça Imperial?
Bé,
l'acord ja està tancat
entre la Generalitat
i l'Ajuntament.
Ara el que estem
és mirant les parts tècniques,
quina és la zona dels...
Són cinc edificis,
això de la universitat,
en quines zones
dels edificis
col·loquem
aquest nou institut.
Amb el tema
de la universitat
hi ha hagut una cosa,
de la plaça Imperial Tarracó,
estem parlant,
hi ha hagut un tema
que és que
ens han donat compte
que a la nostra ciutat
li fan falta
molts equipaments,
molts equipaments.
Per què ho dic això?
Doncs perquè
amb aquest edifici
que ara deixa
a la universitat,
a part de l'institut,
hi ha hagut
una sèrie d'entitats
que ara no les anomenaré,
però bueno,
un allau,
diríem,
d'entitats
que volen ocupar llocs.
Això és un tema
que ens han donat compte
que ens falten
força equipaments,
com a mínim
al centre de la ciutat.
I bé,
l'acord està tancat
i només queden
podríem dir
les parts tècniques
on situem
el menjador,
on situem la cunya,
el pati,
lògicament
serà el pati
que hi ha
i on situen
les aules,
laboratoris,
etcètera.
L'institut
haurà d'ocupar
tot l'edifici?
Ocuparà
una part
d'un edifici,
el que diem
l'edifici 2,
que és el transversal,
entre
la plaça Imperial
i el carrer
Marques de Montoliu,
i un altre petit edifici
que hi ha
al centre
del pati,
més o menys.
I el curs,
el Terragona 2,
s'estrenarà
al setembre?
S'estrenarà
al setembre,
sí, sí.
En quants alumnes
calculen?
En principi
hi haurà
tres cursos
de primer d'ESO,
això equival
entre
uns 75-90 alumnes.
Recordem,
senyor Saneuses,
per què han pres
aquesta decisió?
És a dir,
per què decideixen
provisionalment
durant dos o tres anys
com a mínim
anar a la plaça Imperial?
Bé,
hi ha dos motius,
un és que,
en aquests moments,
la formació
professional,
els mòduls
de grau mitjà
i grau superior,
estan acollint
a la majoria
dels alumnes,
una important part
dels alumnes,
i cada vegada més,
en els últims
quatre o cinc anys,
s'ha donat més a això.
Estan acollint
els alumnes
que surten
de l'ESO.
Això ho fa
que haguem
de potenciar
l'AFP
a la nostra ciutat,
que és important,
però cada vegada
hi ha més alumnes
que volen fer AFP.
també com passa
a la resta d'Europa,
estem agafant
els paràmetres europeus
a marxes forçades,
podríem dir.
Això fa
que l'Institut
Vidal i Barraquer
es dediqui
com a gran centre,
ja ho és ara,
però encara més,
potenciant més
a la formació
professional.
En aquests moments,
el Vidal i Barraquer
tenia
dues línies d'ESO.
Aquestes dues línies,
lògicament,
les ocuparan
els mòduls,
els mòduls nous
que es crearan
i l'ampliació
de mòduls.
Això fa que es tanquin
dues línies
del Vidal i Barraquer
i, per tant,
aquests alumnes
els hem de recol·locar.
Recol·locar un.
Lògicament,
al Martí Franques
no hi caben,
hi ha cinc línies.
Està molt ple,
33 alumnes per aula.
El Pons d'Icart,
també hi ha tres línies,
perdó,
sí,
tres línies al Pons d'Icart,
allí sí que no hi caben
cap més,
perquè és un edifici
i que inclús al pati
no es poden posar
ni tants molts mòduls
i, per tant,
és totalment necessari
obrir aquest nou centre.
Ara ja,
quan estava pensat
obrir un Mestard
perquè s'està fent encara
la cessió del terreny
per part de l'Ajuntament
a la Generalitat
i a la zona de Tarragona 2.
Quants cursos calculen
que estarà operatiu
aquest institut
a la plaça imperial?
Doncs entre dos
i tres cursos.
I serà compatible,
això que dèiem abans,
que,
entenc de les seves paroles,
que serà compatible
que l'institut ocupi
aquesta part d'edificis
de la plaça imperial
amb altres usos
que puguin tenir altres entitats?
Sí,
amb altres usos,
però...
A veure...
Limitats?
No,
limitats no.
A veure,
que no es mesclin els usos.
L'institut serà
a part dins de l'edifici,
però sense,
no diré sense contacte,
però pràcticament
sense contacte
amb la resta d'usos
que se li donarà
al conjunt d'edificis.
Inclús tindrà
una sortida i entrada
exclusivament
per l'institut
i, per tant,
el pati domiciliarà
per l'institut,
lògicament,
i, bueno,
tots els serveis
seran exclusius
per l'institut,
no?
Per tant,
en contacte
amb altres entitats,
doncs,
n'hi haurà poc.
L'entrada aquesta
que comenta
s'haurà de fer nova?
S'haurà de fer nova.
És a dir,
no serà la que coneixem tots
de la morera principal.
No, no, no.
Aquella serà l'entrada,
podríem dir,
a la resta
de serveis
que hi haguin allí, no?
i, segurament,
ja dic que els tècnics
ho estan estudiant,
segurament l'entrada
del que és l'institut
serà pel carrer...
Marquès de Montoriu?
No, perdó, pel...
Darrere,
el Sant Antoni Maria Claret?
Sant Antoni Maria Claret.
Seria l'entrada
a l'institut.
L'entrada a l'institut.
Molt bé,
ja hem parlat d'aquest institut,
també ha estat notícia,
és notícia un altre institut
que ha de fer la Generalitat,
fins i tot va ser motiu
de comentari
i de debat
en l'últim plenari municipal,
Elies de Sant Salvador,
que ha de construir
la Generalitat.
Recordem que veïns,
pares i mares alumnes
reclamen una línia
de batxillerat.
Recordem també
que la Generalitat
s'ha compromès
a estudiar el tema,
que seria una excepció,
ja ho han dit
els responsables
del Departament d'Educació.
Creu el regidor d'Ensenyament
que es podrà fer
aquesta excepció?
Creu que fins i tot
és convenient
que hi hagi aquesta excepció
per a l'institut de Sant Salvador
amb el tema de batxillerat?
Nosaltres,
com a ajuntament,
a l'últim plenari
ja vam dir que sí,
tots els grups,
alguns posant
en algun matís
en quant al curs,
però tots estàvem d'acord
amb que sí,
que a Sant Salvador
hi podia haver
una línia de batxillerat,
perdó,
un batxillerat,
hi podria haver batxillerat.
Nosaltres,
en aquests moments,
estem en converses,
com a ajuntament,
regidoria d'Ensenyament,
estem en converses
amb els...
ja hem fet
de moment
una reunió
amb l'AMPA
del col·legi
per buscar les raons
per les quals
la Generalitat
ha de posar
el batxillerat
a Sant Salvador.
Estem buscant raons
i ho estem treballant
perquè hi ha
una adicional,
que és l'addicional
8N
del decret de batxillerat
que permet
posar
batxillerat
en llocs
determinats
per a les circumstàncies
socials,
geogràfiques,
etcètera,
estem treballant
amb això.
És a dir,
que hi ha una escletxa
per dir-ho d'alguna manera
que permet
treballar.
I ho estem treballant
conjuntament
l'AMPA,
l'Ajuntament
i també s'incorpora
a la delegació
als serveis territorials
d'ensenyament
de la Generalitat.
Creu que és possible?
Arriba a un acord.
Creu que és possible,
dit d'una altra manera,
convence el Departament
d'Educació?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Ara,
el que també
hem de ser realistes
i això jo he explicat
és que pel curs
2009-2010
això és molt complicat.
I per què és complicat?
Doncs perquè tot el procés
de preinscripció
tant a primària
com a ESO
com a batxillerat
doncs ja està en marxa.
Inclusi ja han sortit
les dates.
En batxillerat
són el mes d'abril
i per tant
tot el procés
està en marxa
el que són professorat,
aules,
etcètera,
etcètera.
I això
pel curs
2009-2010
està complicat
i jo
ja l'he explicat
als pares,
l'he explicat a tothom
que això és molt complicat.
Hem parlat d'instituts,
del Tarragona 2,
de l'Institut de Sant Salvador,
parlant de col·legis
de primària,
tenim l'acord
de fa pocs dies
ja del Govern
de la Generalitat
de tirar endavant
les obres
del que s'anomenarà
Col·legi Tarragona.
S'anomena,
ja és oficial.
Col·legi Tarragona
que és el que anirà
a la zona
de Joan XXIII
i que substituirà
o d'alguna manera
permetrà
donar sortida
a tota la problemàtica
que hi ha al voltant
del César August.
Molt bé.
Ara en aquests moments
està en mòduls
precisament pegat
al Col·legi César August
i doncs bé,
jo crec que
bé,
ara ja hi ha els diners,
un acord de Govern
és que hi ha els diners,
per tant,
ara ja començarà
la tramitació
de l'adjudicació
de l'edifici.
I bé,
el temps que tardin
en fer,
això ja depèn,
però que com a molt
jo crec que
tirant llarg,
tirant llarg
en dos cursos
aquest nou edifici
estarà fet.
Més enllà d'això
i parlant de col·legis
de primària,
caldrà plantejar-se
fer algun de nou
aquí a la ciutat
de Tarragona?
De moment no,
perquè
el 2007,
el curs 2007-2008
em van inaugurar
tres de nous,
tres col·legis nous.
I de moment
tot el que és
l'oferta de primària
doncs cobreix
la demanda
que tenim.
Pot ser
en algun centre
es tindrà
que augmentar
alguna unitat,
sobretot
estem parlant
de P4
d'infantil,
però el que és
centre-centre nou
de moment no.
Parlem ara
de l'oferta
de les llars d'infants,
anem baixant
pel que fa
a les edats
dels alumnes,
les llars d'infants,
que aquesta sí que és
una competència directa
de l'Ajuntament.
El mapa que tenim
i el mapa que tindrem,
com estan obres
i projectes?
Molt bé,
el mapa que tenim
és que en aquests moments
hi ha
butllats d'infants
de l'Ajuntament
municipals.
En aquests moments
està acabant
la construcció
de la llar d'infants
francolí,
que està al costat
també del 6. August
i estan en projecte,
ja estan,
no estan licitades
encara,
però sí que ja
la Generalitat
ja ens ha dit
que sí que les podem construir
perquè una part
de la construcció
la paga la Generalitat.
Ja ens ha dit
que sí que poden construir
tres més,
una que anirà
a la zona de Sant Preix
en Pau,
l'altra que anirà
a la Moura,
a la zona de Llevant
i una tercera
que anirà també
a la zona
aquesta de Joan XXIII,
perquè, bueno,
perquè no és
el centre de la ciutat
però sí que està
més al centre de la ciutat.
La francolí,
que és la que està
en construcció,
doncs aquesta començarà
el mes de setembre
i les altres tres
començaran,
doncs,
al llarg del curs
2009-2010.
N'hi ha una cinquena
que és la de les Clarisses
que aquesta,
bueno,
doncs,
estem esperant...
Tema que s'arrossega
des de fa temps
per...
S'arrossega,
portem un any
pel tema arqueològic.
Pel tema arqueològic.
No l'han descartat encara.
No, no, no,
no l'han descartat
perquè depèn
del que surti allí,
en un moment
que la Generalitat
ens digui
que, escoltem,
això ho podem tirar endavant,
doncs ho tirant endavant.
Per tant,
ens trobem
amb vistes
al curs que ve
amb una
que s'està construint,
tres que començaran
a funcionar
al llarg del curs
2009-2010
i una altra,
probable,
aquesta sí que no
la podem assegurar
si la de les Clarisses
començarà
el 2009-2010
o aquesta podria ser
més tard,
si tenim que canviar
d'emplaçament.
Ja que parlem
d'això
de les Clarisses,
una última qüestió
amb el regidor.
Recordem que el mes
de desembre
van inaugurar oficialment
les noves instal·lacions
de l'Institut Municipal
d'Educació,
precisament aquí,
en aquest punt de la ciutat,
al carrer Ramon i Cajal.
Això vol dir,
ja, senyor Saneúges,
que des del mes de desembre
tots els serveis
municipals educatius
els tenen concentrats
i en un únic espai?
Exactament.
Tots els serveis
estan allí concentrats
i hi ha
el que és
la regidoria,
hi ha l'Institut Municipal
d'Educació,
hi ha l'OME,
que és l'oficina
de matriculació
i, a més a més,
hi ha també
l'Escola d'Adults,
l'Escola Fòrum,
que també l'han canviat de nom,
és nou,
ja no esperem
a Martell,
si no és Fòrum,
també estan allí.
A més a més,
ho acabarem d'omplir
amb altres instal·lacions
educatives,
que en aquests moments
ja estem treballant.
Què hi falta?
O si es pot avançar,
què pot anar?
No ho podem avançar encara.
És a dir,
però encara tenen espai per...
Sí, encara hi ha espai.
A veure,
reunir tots els serveis
educatius,
inclús
l'Escola Municipal
d'Adults,
doncs això
ha reportat
una millora en general
per a tota l'educació
de la nostra ciutat.
A més,
disposem d'una biblioteca
que l'estem omplint
aquests dies,
disposem també
d'un saló d'actes
per poder ens reunir
i per poder fer
qualsevol tipus d'activitat.
Per tant,
el reunir
en tot el mateix espai,
tots els serveis educatius,
doncs això dona
una certa,
podríem dir,
facilitat,
qualitat.
Ho deixem aquí,
doncs.
Déu-n'hi-do,
les coses que ens ha pogut
explicar avui
el regidor de l'àrea
d'ensenyament
de l'Ajuntament
de Tarragona
el senyor Joan Saruges.
Voldria afegir
només...
Encara alguna més?
Sí,
no,
el tema de la targeta
de l'esport escolar
que també ha aixecat
una sèrie de polèmiques
molt concentrada
en un lloc determinat,
però sí que,
bueno,
aquest curs,
l'any passat
vam fer la prova pilota,
el curs passat,
però aquest any
està funcionant
pels alumnes
des de P4
fins a primer d'ESO,
per l'any que ve
s'iran
fins a tercer d'ESO
i després,
l'any següent,
s'iran fins a quart d'ESO.
és una mesura
que,
a part d'educativa,
sobretot educativa,
doncs,
en moments de crisi
jo crec que és
una bona ajuda
per a totes les famílies
de la nostra ciutat.
Quantes n'hi ha ara?
Aproximada,
n'hi ha unes 6.000.
Aquell problema
que comentava vostè,
que es va detectar
de nens que anaven sols
en els autobusos municipals,
ha quedat controlat?
Sí,
ho hem controlat
a través de dues accions.
una acció
de part de l'EMT,
que ha col·locat
un inspector,
aleshores,
que hi havia el problema.
I una altra part,
que és una acció educativa
que hem fet nosaltres
a través de la Conselleria d'Ensenyament,
en aquest cas,
que és,
doncs,
hem fet una carta
explicant a tots els alumnes
del centre
i a les famílies,
lògicament,
de com s'ha de utilitzar.
Ara es farà
una carta personalitzada
a tots aquells
que tenen la targeta
d'esport escolar
i, a més,
es farà
una sèrie de xerrades
al barri
i al centre
perquè tothom
utilitzi
adequadament
la targeta
de transport
per als escolars.
Molt bé,
doncs,
ara sí que acabem
aquest ampli repàs
a l'actualitat
en matèria educativa
a la ciutat de Tarragona.
Senyor Sanoges,
moltes gràcies
i fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.