Ara són dos quarts de dotze del migdia, deu minuts.
Aquí seguim amb tots vosaltres i amb molt de gust
perquè, a més a més, ens acompanya Marcel Pallajà,
ell és el director del Col·legi Dominiques,
que ha estrenat enguany el certificat de qualitat ISO.
És un segell que reconeix que els processos educatius
i de serveis del centre es fan des de l'òptica de qualitat.
A més, aquest dissabte, celebren una trobada d'antics alumnes.
Segur que amb el director de Dominiques podríem parlar d'això
i molt més perquè sabeu que, com altres escoles de la ciutat,
és una escola molt i molt activa.
Marcel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Portem gairebé un trimestre de curs.
Com ha influït o, d'alguna manera,
com es fa notar aquest segell que reconeix l'ISO?
Bé, jo penso que no és que hagi influït en massa diferència
perquè quan nosaltres ens vam proposar fa aproximadament uns quatre anys
d'engegar un projecte de qualitat en aquesta ISO,
vèiem que els processos de l'escola encaixaven.
La majoria d'estils de treball, de maneres d'habituar-nos a fer les coses,
fins i tot els serveis, com nosaltres oferim els serveis del menjador,
els serveis de tot tipus.
Doncs bé, amb el manual de qualitat al costat dèiem,
això encaixa molt, i per tant, jo penso que s'ha notat perquè diem que estem certificats,
perquè hi ha un segell a la porta de l'entrada de l'escola que així ho acredita,
i després que des de la gestió de l'equip directiu també veiem que totes les coses estan molt pautades i molt organitzades.
Però el dia a dia jo penso que ja hi treballàvem una mica així.
Per què implica? És a dir, tu parlaves d'un manual ISO,
diguem-ne, teniu el manual ISO a la mà i tu i l'equip directiu comenceu per l'escola,
vinga, passem a l'entrada, al vestíbul, com ens reben, anem al menjador, anem a les aules...
És a dir, està tipificat cadascun dels serveis que dona l'escola?
Com ha de ser per tenir aquest certificat?
Sí, sí, realment és així.
Nosaltres parlem de processos, el manual de qualitat parla de processos,
i nosaltres vam crear un comitè de qualitat, un grup de professors,
encapçalats per una coordinadora, els quals vam fer això, vam anar a dir,
a veure, tots els processos que intervenen en la vida escolar,
siguin d'ensenyament i aprenentatge, siguin de serveis del menjador, de qualsevol mena,
i era anar veient tot el que estem fent ara, què estem fent tot això,
i a veure, redactar-ho, és a dir, veure que aquell procés realment el redactem
i veiem que tothom el fem igual.
A partir d'allí l'equip directiu l'aprova,
i ara se'ns posa en coneixement de tot el claustre de professorats
perquè tot funcioni de la mateixa manera, no?
Però sí, realment és veure tot com funciona,
veure també on tenim els punts més febles, que dèiem nosaltres,
és a dir, veure un procés que dius, bé, en aquest procés encara podria millorar d'aquesta manera, no?
Doncs bé, el que es pot millorar, millorar-ho,
i el que veiem que funcionava molt bé, doncs deixar-ho i mantenir-ho, no?
Però bé, realment ha sigut de veure tot,
ha sigut com agafar, com sexar l'escola, no?, una mica,
i anem a veure-ho tot, no?
I qui l'atorga, aquest segell de qualitat?
El projecte de qualitat nosaltres l'hem fet amb l'Escola Cristiana,
amb la Fundació Escola Cristiana, que ens l'ha assessorat,
i ens l'ha atorgat una empresa privada, que és Tiof Reinal.
Llavors és, bé, és que l'Escola Cristiana,
el projecte que nosaltres vam agafar amb ells,
doncs té aquesta empresa que l'està acreditant,
i per tant, doncs, bé, és una empresa privada,
que ells van venir a l'escola,
ens van passar una exhaustivíssima auditoria externa,
que diem nosaltres, en què ens van veure, bé, doncs tot, no?
Vull dir, es van revisar qualsevol procés.
Pots posar algun exemple dels processos, allò de dir,
mira, doncs exigia, per tenir aquest certificat,
que el procés X, del que fos, jo et demanaria un exemple,
havia de ser així, nosaltres ho fèiem així,
o no ho fèiem així, ho hem modificat, ho hem pogut fer?
Bé, també el manual de qualitat ISO,
nosaltres hem fet el nostre propi manual,
tenim el manual ISO, i ara tenim el manual de qualitat de les domíniques,
per tant, nosaltres hem pogut també adaptar moltes coses d'aquests processos,
però, per exemple, el procés de com nosaltres fem una excursió,
quan nosaltres volem sortir de l'escola, el procés que seguim,
doncs nosaltres això ho vam tenir que redactar tot,
per exemple, quan sortim de l'escola,
a part de fer la circular pels pares,
demanar les autoritzacions,
exacte, demanar autoritzacions,
trucar a la companyia d'autocas,
doncs tots aquests processos estan redactats.
Llavors, també, quan surt ja,
el dia que surt un grup de l'escola,
doncs deixar constància d'aquesta sortida,
jo a direcció em queda a mi un full,
amb el lloc on van, els alumnes que surten,
quins professors acompanyen, els telèfonos de contacte,
un full per direcció i un full a porteria,
per si algun pare truca i vol posar-se en contacte, no?
Per tant, tot aquest procés, que nosaltres ja ho fèiem normalment així,
però tot això ha estat redactat i pautat,
i llavors l'auditor ens va dir,
bueno, doncs donem aquest procés, el vam llegir,
va dir, bàri, doncs ara anem a comprovar-ho, no?
Doncs va venir a direcció a dir,
era una excursió, tal dia va anar a tal lloc, molt bé,
doncs van demanar els papers, van demanar els papers a porteria,
i que tot quadre és el que el procés nostre deia.
Els processos, torno a dir, que els adaptem a l'escola, eh?
Vull dir que el manual ISO te diu quins processos hi ha,
però tu després marques, dius,
nosaltres volem que sigui així o volem que sigui així.
Té un perfil que és el vostre, el tipus d'alumnes,
el nombre d'alumnes, les ràtios, tot això també és...
La ISO el que et marca és en quins paràmetres has de treballar,
però després tu poses el teu propi procés.
La cosa és que estigui tot ben aprovat per l'equip directiu
i que estigui en coneixement de tot el professorat,
que això és l'important, no?
Que no hi hagi mai un professor que no sàpiga en un moment determinat
en algun procés què ha de fer, no?
Implica el funcionament d'organització de processos, com deies,
o també té alguna implicació dins del que és l'àmbit acadèmic?
També, també.
Quan el treball a les aules, de l'aprenentatge dels nois i les noies.
També el que passa és que nosaltres ara fem un pas més enllà.
Nosaltres ara hem estat certificats amb ISO
i ara mateix acabem d'engegar un projecte tres anys més
en el que volem passar amb un altre pas més endavant,
que és arribar a l'EFQM, d'aquí intentaríem que fos en tres anys,
en el qual entrem molt més detalladament en la classe.
Fins ara sí que hem fet els processos de l'aula,
com els professors, doncs a veure, una mica,
quins processos tenim dins de l'aula, com a domíniques,
i fins i tot com es fa una classe, no?
Aquest desenvolupament molt general, no?
Ara volem una mica aprofundir en aquest sistema, no?
Aprofundir en l'ensenyament i l'aprenentatge,
per poder dir que també tot això es fa encara amb més qualitat, no?
Contemple també situacions de la vida quotidiana,
com resoldre conflictes, situacions que puguin sorgir,
doncs que facin grinyolar una miqueta aquell dia a l'aula.
Això també ho contempla?
També, també.
Té resposta per a tot això?
Més o menys sí, no?
El que passa és que després també hem d'entendre
que al final és paper i la resposta la dona el professional, no?
El professor o la persona o el monitor de menjador.
Però també ho pauteu, això.
Sí, també ho pautem, també ho pautem.
Vull dir que, per exemple, el procés de convivència,
doncs també tenim un procés redactat sobre la convivència, no?
I ho he quedat els paràmetres a fer en segons quins casos.
Després torno a dir que hi ha que el professor,
a veure, doncs aquesta professionalitat
que davant d'un conflicte en una aula pugui resoldre-la, no?
Però bé, però que els paràmetres hi són.
Jo penso que també és una ajuda molt important pel professorat, no?
Hem editat també una carpeta,
ara tenim la carpeta del professor.
Fins i tot si un professor es posa de baixa i ve un substitut,
nosaltres li donem una carpeta,
en el qual els processos més importants els té allí
per poder-los una mica, doncs, anar guiat, no?
Perquè si una vegada arribes a l'escola i dius
mira, has de substituir aquesta persona,
et poso a la classe de música i endavant, no?
Doncs bé, hi ha una sèrie de qüestions de l'escola
que si tu ets desconeixedor,
per exemple, a quina hora baixem al pati?
Al cicle superior no baixen al mateix pati que al cicle mitjà,
com ho fem? A quina hora?
Baixo files? No baixo files?
Aquesta organització és la que nosaltres hem pautat molt
perquè tothom en siguen coneixedors
i tot funciona de la mateixa manera, no?
Saps què passa, Marcel, i això ho deuen pensar
molts pares i mares que ens escolten,
que en uns moments, i parlo en plural perquè no és un debat nou,
en el que es posa en dubte tot allò que té a veure
amb el nostre sistema educatiu,
doncs la veritat dona un puntet d'optimisme,
doncs veure que hi ha una feina a l'interior de les aules,
parlem de la vostra escola,
però segur que n'hi ha moltes que treballen i de valent,
i que posen en valor el que és la tasca,
la feina i la importància que tenen els professors i els mestres
en la nostra societat, que està una mica devaluada,
les coses com siguin, i és molt injust des d'aquest punt de vista.
Una cosa són les lleis que facin els que legislen
en quant a llei d'educació,
però el dia a dia el resoleu vosaltres a les aules.
El dia a dia el resolem nosaltres,
i el resolem tots els professors i tot el personal de l'escola,
i realment és veritat que la cosa no està massa,
no estem massa en valor, en general,
però bé, nosaltres en aquest sentit som optimistes,
per això des de l'escola sempre intentem fer moltes activitats,
una mica per dir, bé, nosaltres complim la nostra feina,
que és la formació dels nostres alumnes,
però jo penso que des de l'escola també parlem molt
de la comunitat educativa,
i la comunitat educativa implica moltes coses,
implica una ampa molt entregada i molt forta,
com ara en aquests moments l'estem tenint,
implica que les famílies puguin accedir a l'escola molt fàcilment,
que això també com a escola ho fem molt,
que no sigui allò que digués bé entre el professor i els pares
hi hagi com una miqueta de muralla,
que puguin entrar a l'escola, que puguin dir-nos,
amb la qualitat tenim un sistema de...
Que no en tots els casos és així,
perquè hi ha hagut moments que fins i tot s'ha barrat una miqueta
la participació dels pares perquè sembla que no es trobava l'encaix.
Exacte, nosaltres intentem encaixar,
a veure, amb totes les dificultats i amb els encerts...
I cadascú al seu lloc.
I cadascú al seu lloc,
perquè al final l'escola som nosaltres,
i nosaltres plantegem quin tipus d'escola oferim,
i són els pares els que han de decidir,
si aquest estil d'escola els hi va bé, els hi agrada,
i per tant aposten per ella.
Però sí que pensem que bé,
que la comunitat educativa no som només els professors,
sinó que els pares hi han d'intervenir.
Ara, lògicament, cadascú des del seu lloc,
i pensant que l'escola té una visió,
i aquesta visió és la que nosaltres oferim
i la que s'ha de tirar endavant.
Marcel, jo tinc aquí una data
en què m'han apuntat companys a la redacció,
que diu que des de la fundació de la primera comunitat
de Domínicas de Tarragona va ser l'any 1868.
1.600.
1.600?
1.686.
Fixat, doncs, encara més,
i a mi ja em semblava,
dic Déu-n'hi-do, els anys de docència que porta a la ciutat.
1.686.
Van arribar dues germanes domíniques des de Barcelona
a l'any 1.684 a Tarragona.
Però dedicat al món de l'ensenyament?
Bé,
és posterior.
Podríem dir que regladament és posterior,
però les germanes domíniques en aquest segle
ja es dedicaven, entre altres coses,
a fer una acció social
amb persones més necessitades,
però també a fer una acció educativa.
El que passa que en aquella època
deien acompanyament de noies, no?
Hi havia famílies de Tarragona
que, per dir-ho d'alguna manera,
deixaven que les seves filles
estiguessin amb la comunitat de germanes
i ens ensenyaven la típica costura
que deien abans, no?
A fer les tasques com a dona, no?
Si els drepens, aquells que feies el corden fillo,
la cadeneta i la vainica.
Exacte.
El que passa és que, clar,
com una escola arreglada no ho era,
però sí que podem dir,
i ho demostren en documents que tenim, no?
Doncs que elles es mantenien amb això també,
en poder anar educant les senyorites
que deien abans, no?
I bé, i fins ara, no?
I ara es podria...
A partir d'aquí es pot marcar
com una nova etapa de Dominiques
en quant a projecte de futur?
Parlaves també que esteu treballant
en aquest nou pas de tres anys.
No, sí, sí.
I a més, jo penso que el projecte de qualitat
et dona això, et dona visió de futur.
Penso que això és important.
I en el moment en què l'equip directiu,
el comitè de qualitat,
el clòstere de professors,
la congregació, la fundació Dominiques,
tots hem vist que havíem d'anar per aquí
i ens ha donat una visió de dir,
bé, què volem que sigui l'escola, no?
Ara tenim molt clar com és.
Però i en el futur,
com volem que sigui.
Això és el que nosaltres li diem
la política de l'escola.
I això és una terminologia de qualitat, no?
La política de l'escola
és la missió i la visió.
La missió és el que estem fent ara,
com a escola,
i la visió és com volem nosaltres
que sigui el futur del nostre escola,
del nostre col·legi.
El futur, però, no perdeu de vista
el passat i la memòria més immediata,
perquè aquest dissabte
feu una trobada d'antigues i antics alumnes.
Sí.
Aquest dissabte, suposo que no serà,
no és allò del típic sopada
de la classe, del curs, del no sé què,
sinó que és antics alumnes,
nois i noies,
perquè ja fa temps, afortunadament,
que també acull nois,
no com l'època que van arribar
aquestes primeres monges, no?
No, no.
I estem molt contents,
perquè en aquesta línia que dèiem
que la gent vingui participi
i fomentar que la comunitat educativa
no siguin només els professors,
sinó que sigui molta gent
que intervingui,
l'associació d'exalumnes
ara ha fet una revifada molt forta, no?
Havia nascut
quan vam celebrar els 50 anys,
l'any 2002,
però una miqueta
estaven en stand-by
i ara, bueno,
s'ha agafat amb molta força,
hi ha una junta nova
amb persones amb moltes ganes de treballar,
la presidenta mateixa
amb projectes nous
i bé,
la primera qüestió
que hem trobat ara
a principi de curs, no?,
doncs és aquesta trobada
d'antics alumnes
que ja calculem
que n'hi ha uns 120 o 130
que ens han dit que vindran,
per tant,
per nosaltres en principi
vam dir, bueno,
però si som un grupet de 30-40,
engeguem-ho,
vèiem que era molt important
i gent de tota l'edat, no?,
que estan ja apuntats
per aquest dissabte a la tarda, no?,
en el qual farem
una presentació
a la sala d'actes,
una miqueta formalment
presentar l'associació a tothom,
després farem una miqueta
de recordatori
amb fotografies del Pallol,
perquè, clar,
la nostra escola antiga
era ja al Beateri, no?,
la plaça del Pallol,
veure com és actualment
i aquesta visió de futur
que parlàvem ara
vam editar el juny
un vídeo
d'ara amb qualitat
com vol que siguin les domíniques,
doncs aquest vídeo
que el vam editar
ara el volem presentar, no?,
de dir com és l'escola de futur
amb aquest procés de qualitat, no?,
i a partir d'ara
què vol dir que estem en qualitat
i cap on anem, no?,
doncs això ho presentarem
aquest dissabte.
Molt bé,
aquesta trobada de dissabte
ho servirà de set general
perquè l'any 2010
la vostra escola
serà l'anfitriona
d'una trobada intercollegial
de totes les domíniques
de l'estat.
Aquesta prometo que ens ha portat.
Per què ve el Marcel molt?
Perquè quan no estan amb les gralles
estan amb els gegants,
quan no estan amb una trobada d'escola
i ara l'any que ve
aquesta l'heu de preparar
molt,
perquè ve moltíssima gent
i de tot l'estat.
Ve molta gent, sí.
Aquesta prometo
perquè a vegades ja riem, no?,
l'escola,
quan diem l'any que ve
que ja, doncs...
L'any que ve no farem res,
descansarem.
No farem res, descansarem bé.
Aquesta ens tocava
perquè totes les escoles
domíniques de l'estat
doncs cada dos anys
ens trobem, no?,
ens trobem els alumnes
de secundari i els professors.
Llavors bé,
doncs tocava Tarragona
l'any vinent, no?,
i bé, amb ganes, eh?
El dia 1 de maig,
serà el dissabte,
i bé,
calculem que s'aplegaran
entre pares,
professors i alumnes,
jo penso que s'aplegarem
unes mil persones,
més o menys, no?
I per el que voltem,
nosaltres anem mirant
el que han sigut
amb altres trobades, no?
Però sí, aproximadament
mil persones
i es tracta d'un dia
de convivència,
un dia de convivència
en el que els ensenyarem Tarragona
i, bueno,
prepararem coses pròpies
de l'escola
per oferir a les altres escoles, no?
Teniu experiència
que em fallara la memòria, segur,
però no fa tant de temps
ja vau acollir
una trobada gegantera.
Sí, l'abril passat.
Imagina't,
i allò
en va venir molta gent,
també.
Comenceu a tenir experiència
com a anfitriol.
Sí, sí,
allò era una cosa més festiva
i aquesta volem que sigui
una mica festiva igual,
més lúdica,
però ja dedicat
a que tots els alumnes
domíniques de tot l'estat
doncs coneguin Tarragona,
coneguin la nostra escola,
tot i que ser petit
és petita
perquè haurem d'haver
molts espais
on poder acollir
totes les celebracions
que volem fer.
L'any 96 ja en vam fer una
nosaltres
i ja va ser una miqueta
la primera que es va fer
aquí a Dominiques Tarragona
i ja vam utilitzar
molts espais de la ciutat,
camp de mar,
els tingladors del port
perquè clar,
mil persones a la nostra escola
asseguts a les cadires
i que hi caben
però fent festa no tant.
Tu dius,
és petita
i perspectives de canviar de lloc?
No.
Allò que s'havia albirat
en el seu temps
del trasllat?
Bé,
de moment era una il·lusió,
continua sent una il·lusió
o un somni
que fins i tot ho dèiem
perquè es planteja més
per on han anat
a les coses del POUM
de moment està tot molt aturat.
Continua sent una il·lusió.
Continua sent
però de moment
no és allò del començament
que semblava
que s'havia de materialitzar
i que s'havien de posar terminis.
Ara de moment està...
Va ser una època
en què tal com anava el POUM
doncs semblava que sí,
que els terminis eren
tot i que eren llargs
però que semblava
que la cosa anava molt ràpida
però tots hem vist
com s'ha desenvolupat
el tema del POUM
i continuarem estant
lligats amb el POUM
per si quan arriba el moment
doncs veiem
que la cosa és factible.
Déu-n'hi-do
les Domíniques de Tarragona
pensant en el futur
fonamentalment
però també fidels
al seu passat
i m'ha fet gràcia
quan has dit
quan era el Beateri
jo recordo
quan jo era petita
que no eren Domíniques.
A quina escola vas?
El Beateri.
Es deia el Beateri
no es deia les Domíniques.
Quan se van traslladar
el Rovira Virgina
on estem ara
als anys 51
vam inaugurar l'escola nova
es continuava dient
el Beateri.
Potser que es digui
Col·legi Sant Domène
potser fa 15-20 anys.
I encara hi ha qui diu
el Beateri
on va?
Doncs el Beateri.
I nosaltres ho diem també
per situar-lo
fins i tot quan a la plaça
del Palló
a vegades diuen
és Cal Agapitu
i no els diem
no, és el Beateri.
És el Beateri.
I són les Beates
perquè van estar 300 anys
i 300 anys
no tants
250 crec que més o menys
fins que es van traslladar
que l'Agapitu
potser amb tots els meus respectes
hi va viure
no tants anys.
I formalment
com us presenteu en societat
ara?
Com a Col·legi de les Domíniques
o Col·legi Sant Domènec?
Oficialment
som Sant Domènec de Guzmán
però Domíniques
és el nom popular
i per tant
nosaltres som les Domíniques.
Marcel Pallajà
director de les Domíniques
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
perquè de veritat
cada cop que vens
doncs
ens dones motius
per ser optimista.
Bé, esperem que
aquest optimisme
també vagi arrelant
el món educatiu
en general
que ho necessitem.
Moltíssimes gràcies
i molta sort.
Gràcies a tots.
Adéu-siau.
Adéu.