Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Estem, com dèiem, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
La nostra primera convidada d'aquesta franja horària
és la subdelegada del Govern Central Tarragona, Teresa Pallarès.
Amb ella volem repassar diferents qüestions d'actualitat,
començant arrencant en el pla en l'àmbit de les infraestructures,
perquè la setmana passada la pròpia subdelegada anunciava
que la variant, per exemple, la variant de la 3,40 de Tarragona,
la que va del centre de la ciutat fins a la Mora,
s'obrirà el trànsit a principis d'estiu,
segurament cap a Sant Joan, a finals del mes de juny.
Anunciava també que l'obra haurà tingut un sobrecost
d'un milió i mig d'euros a causa del retard
provocat pels carreus romans de la zona del Mèdol.
En fi, aquesta carretera, aquesta via, aquesta infraestructura
tan reivindicada, tan sol·licitada, tan esperada
pels ciutadans de Tarragona i dels voltants,
ens servirà avui per iniciar aquest repàs a l'actualitat
amb la subdelegada del Govern Central a la demarcació.
Senyora Teresa Pallarès, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com dèiem, la carretera, aquesta reivindicada i esperada carretera,
la podrem tenir a punt el proper estiu?
Sí, estem treballant per això.
Com vam anunciar, abans de l'estiu es podrà obrir,
vam dir Sant Joan, perquè això sempre queda molt bé,
de marcar dades, diguem que són especials,
i Sant Joan és una dada molt especial,
amb la idea que marcar-nos aquests objectius
i posar aquestes dates també a nosaltres ens orienta
i permet que puguem estar a temps perquè aquesta carretera s'obri,
que fa molt de temps que està esperada.
Ha estat una carretera que més s'ha tingut entre bancs,
alguns segurament fins i tot inesperats.
Vostè l'altre dia en una visita a les obres a la carretera
parlava d'un sobrecost d'un milió i mig d'euros
sobre el que s'havia previst inicialment.
Com es pot entendre, o com podem explicar als ciutadans
que hi ha hagut aquest sobrecost?
A veure, mireu, aquí a Tarragona, com tots sabem,
hi ha una qualitat importantíssima del seu patrimoni
i, per tant, amb qualsevol obra que es faigui,
sempre és possible trobar restes.
Per tant, jo crec que són, evidentment,
que són molts diners, si ho mirem des d'aquest punt de vista,
però jo crec que ha estat molt important la gestió
de fer compatible aquest equilibri entre recuperar aquest patrimoni
i, evidentment, tirar endavant la infraestructura
que era molt necessària.
Això té un cost, té un cost.
Nosaltres teníem previst, a l'Estat sempre amb aquest tipus d'obres,
hi ha una previsió per si s'han de fer aquest tipus d'ajustaments.
Teníem previst, eren 250.000 euros,
això s'ha doblat a mig milió,
la qual cosa, home, sí que són diners,
però jo crec que això ha sigut possible
perquè tots aquests carreus que s'han tret
doncs se poden estudiar
i serà una part del patrimoni que es conserva.
L'altre milió d'euros repercuteix més
diguem que són despeses indirectes per part de l'empresa
perquè, evidentment, aquest retard de mesos
suposa unes despeses financeres,
unes despeses de personal que, evidentment, s'han d'assumir.
A veure, sempre s'ha de comptar amb aquestes coses,
no són previsibles, però, evidentment, s'ha de complir amb la llei,
amb el tema de conservació del patrimoni,
i crec que aquí hi ha hagut un esforç molt important
per part dels serveis territorials de cultura
com des de la subdelegació per fer possible aquest equilibri
i arribar a aquest punt en el qual ja havíem pactat
que el dia 29 entrarien les màquines ja de l'Estat
i que estés ja tots els carreus que ells ja havien dirigit,
que s'havien de retirar i s'havien d'estudiar,
estessin fora de l'espai
perquè nosaltres comencessim a treballar
i a executar aquesta obra com estava previst.
Vostè ara ha parlat d'equilibri i de bones relacions amb cultura,
però potser no hauria faltat
o hauria estat més necessària una planificació prèvia en anys anteriors,
encara que vostè n'ocupava, evidentment, en aquell moment
el càrrec de subdelegada.
Potser això s'hauria pogut evitar
si s'hagués actuat amb més coordinació abans
al govern de l'Estat i al govern de la Generalitat?
Saps què passa? No sempre tot és previsible.
De vegades hi ha alguns espais
en els que ens trobem que surt un problema,
diguem, un problema,
en aquest cas ho dic perquè ha sigut un entrebanc per l'obra,
però potser en aquell moment
no s'havia fet a l'estudi pertinent
pensant que allò tingués la repercussió
que després ha tingut.
En tot cas, jo he de mirar
el moment en què m'he trobat
i he de mirar endavant.
Això també, d'alguna manera, ens ha fet veure
que és possible tindre uns protocols
davant d'actuacions com aquesta
que ja ho tinguem planificat.
Tot i amb això,
sempre són qüestions difícils de resoldre
amb molta antelació,
però sí que un dels temes que vam parlar també en cultura
era de veure si era possible,
sobretot a Tarragona,
que ens trobem en molts espais
en els quals surt patrimoni que s'ha de recuperar,
doncs de tindre més o menys unes pautes d'actuació
per poder-ho preveure amb una mica més de temps.
Però ja us dic,
jo crec que l'important és resoldre
el moment en què ens hem trobat
i, evidentment, mirar cap al futur.
Hem d'aprendre també d'aquestes coses.
Ja que hem començat parlant de carreteres,
seguirem parlant de carreteres.
Algunes, evidentment, les de l'Estat,
les que són competències de l'Estat,
però abans, ja que parlem d'aquesta variant de la 340,
de manera paral·lela,
s'estan fent les obres,
que les està fent a FESA,
que és la concessionària de l'autopista,
del tercer carril
i de la supressió de les barreres troncals.
Pel que vostè sàpiga,
en fi, de les obres que insisteixo fa aquesta empresa,
la concessionària de l'autopista,
van al ritme esperat.
D'alguna manera, també a l'estiu,
es podrà completar tot aquest panorama
de tercer carril
i supressió d'aquestes barreres troncals dels peatges?
Aquesta és la intenció,
inclús abans de l'estiu,
de poder tindre tot aquest tram
i aquest tercer carril ja amb condicions.
Un altre tema són els peatges.
O sigui, per una banda, tenim el tercer carril,
la qual cosa ja és molt important.
Aquest estiu passat ja no se'n va sentir parlar de cues.
Tot i això, hi havia les obres,
hi havia totes les mesures provisionals,
jo crec que va ser complicat de gestionar amb l'empresa
i, evidentment, van estar coordinats també amb nosaltres
i ens van tindre informats.
I ara jo crec que és important
que aquest tram ja estigui acabat pel que fa a l'obra
i una altra fase després ja veurem
amb el tema dels peatges,
que, com sabeu,
això comporta la retirada dels peatges troncals,
però això necessita una gestió d'altres espais
perquè els peatges de sortida
tinguin totes les instal·lacions corresponents
per poder, diguem, fitxar,
per poder entrar els tíquets d'entrada i de sortida.
I en aquesta fase estem.
Això és un altre tema, crec,
que important pel territori.
Són les grans infraestructures
que han de resoldre temes importants de mobilitats
molt esperats per tota la població.
Molt bé, doncs parlem d'això.
De més càrrecters,
més infraestructures que són de l'Estat,
les que accedeixen d'entrada i de sortida a Tarragona,
tenim l'autovia de Reus,
la T11,
amb fase de remodelació,
i després també tenim el projecte de la A27,
que, en fi, la gent encara no la coneix,
però serà així com s'anomenarà
l'autovia que ens portarà fins a Montblanc.
La T11.
Aquí sí que s'estan veient obres ja des de fa mesos.
En quin moment es troba aquest procés de remodelació
en el tram que aniria,
bàsicament, des de l'aeroport fins a Tarragona?
Bé, aquesta obra va a la marxa que ha de tenir.
Aquí sí que hem fet reunions també amb tots els veïns
de totes les barris
que estan afectats per aquesta autovia
i els hi vam exposar primer els terminis,
després també explicar una mica
que això suposa certes molèsties per ells,
el fet d'entrades,
que has de tallar segons quines entrades o sortides,
però que això després
crec que serà una millora molt important
per tota aquesta zona de Tarragona, importantíssima.
Jo crec que la T11 s'està treballant
des del punt de vista que sigui,
no vull arribar a dir un tram urbà,
però sí que hi ha en un sentit
d'entrada a la ciutat important
amb el qual es milloren moltíssim els accessos
de tots aquests altres barris de Tarragona.
Jo crec que aquí es va fer aquesta tasca
de reunir-los a tots,
més que res per evitar de donar informacions
que no són diferents,
però sí que es poden interpretar de formes diferents
i, per tant, el fet de tenir allí
a totes les associacions
era una manera també de transmetre'ls
i la informació
i que ells mateixos
faigin d'altaveus d'aquesta informació
a tots els veïns.
Jo crec que és una obra que millorarà molt
tot aquest espai d'entrada a Tarragona
i en un futur,
amb totes les futures connexions
que hi haurà també amb el segon cinturó,
doncs jo crec que millorarà moltíssim
la mobilitat de trànsit.
Per això us dic que quan estigui tot aquest nus
que es podrà empelmar a Tarragona
per la part darrere i pel segon cinturó,
pràcticament tota aquesta entrada de Tarragona
es pot adequar molt com una via urbana.
Jo crec que és important això
per tots aquests barris.
El tram d'aquest de la T11
més propers als barris de Ponent,
per quant tenen els veïns?
És a dir, els veïns, els conductors
i els usuaris, evidentment.
Quan calculen d'obres?
Un any com a mínim, suposo, no?
Sí, un any com a mínim.
Això ho saben, se'ls ha explicat
i, a més a més, saben que estem oberts
evidentment a rebre els seus suggeriments,
tot i que sempre és complicat això,
perquè el projecte està, com ja vam dir,
està aprovat.
Hem intentat ser bastant propers
també a les sensibilitats dels veïns
i, bé, intentant que sigui un espai
còmode per a tothom.
I l'A27, és a dir,
la futura autovia de Montblanc,
ara fa un any el seu predecessor
anunciava l'inici ja immediat de les obres.
Estàvem a pocs dies, a poques setmanes
a les eleccions generals,
però aparentment no es veuen màquines,
no es veuen obres.
S'està avançant en aquest primer tram
que recordem aniria fins al Morell?
Sí, s'està avançant en aquest tram.
Aquí hi ha hagut algun retard
per tema de definició
de les diferents rotondes, com sabeu,
i aquest és un tema que estem resolent
amb els diferents municipis.
A mi m'agrada explicar
que quan es marquen línies tan importants
com aquestes, que són eixos
que vertebren d'una forma molt clara
el territori,
a vegades hem d'anar una mica més enllà
dels localismes dels diferents alcaldes
que, de forma molt legítima,
defensen l'espai de la infraestructura
que passa pel seu territori,
però que a vegades hauríem de contemplar
una visió més àmplia,
de dir que aquesta és una infraestructura
molt necessària per tota la zona
i que, per tant, hem de tirar endavant
amb els traços que estan marcats
perquè són projectes que ja han sortit
a exposició pública,
que ja han hagut al·legacions
i que, per tant, ara ja és el moment
de tirar-ho endavant.
Estem en la fase també important,
tota la zona de Montblanc,
el tema de...
ja tenim les expropiacions també,
s'estan ja firmant tots els terrenys
i, per tant, jo crec que ben aviat
aquesta sensació d'obra pura i dura
serà més evident, no?
Ara ja s'han aclarit molts temes de traçat,
encara hi ha temes puntuals que estem resolent,
però bé que tiraran endavant ben aviat.
Deixem tema carreteres,
després tornarem en aquesta entrevista
a parlar d'equipaments i d'altres projectes
que afecten directament a la ciutat de Tarragona.
Parlem, però, ja que parlem d'obres
i d'inversions i de diners,
dels fons d'inversió local,
d'aquesta iniciativa del govern central,
del govern Zapatero impulsada el passat mes de novembre.
Recordem que el 24 de gener era la data límit
que tenien els ajuntaments
per presentar els seus projectes.
Són molts, jo diria que són tots els de la demarcació
que han presentat projectes, no?
Senyora Pallarés.
183 municipis.
183.
Quina valoració fa, com a subdelegada,
la resposta dels ajuntaments a aquests fons?
Home, jo crec que és una mesura molt important
que s'ha acollit molt bé per part dels ajuntaments.
Tothom ha entès que aquesta mesura
està molt dirigida a generar ocupació,
la qual cosa suposa un compromís
també per part dels alcaldes
que en la licitació dels projectes
hi hagi un compromís de les empreses
i, per tant, d'alguna manera,
els propis alcaldes són gestors
també d'aquests propis fons, no?
Crec que és una mesura important
que ens ajuda també a apropar-nos als ajuntaments
i això és interessant.
A més a més, en un moment econòmic
en què totes aquestes mesures
van dirigides a estimular l'economia.
Crec que ha sigut una injecció important pel territori
que ha de tindre la lectura que té,
ni més ni menys.
Això és un pla que durant un any
s'estaran fent moltes obres,
que generarà llocs de treball,
però jo crec que el més important
és que permetrà que no es destrueixin
molts llocs de treball
i això crec que potser no s'ha dit tant
i que ho hem de tenir molt en compte, no?
A part, doncs, que després d'aquest any,
ja sabeu que les obres s'han d'acabar en un any,
s'han d'executar,
doncs farà que els nostres municipis
tinguin molts projectes
que han tingut durant molts anys
a calaixos i guardats
perquè no es podien fer,
doncs que estiguin fets
i que es puguin dedicar
a fer altres inversions
o que es puguin dedicar
a altres despeses, no?
Jo crec que això, doncs,
és una, com us dic,
una injecció econòmica important,
sobretot en el moment que estem vivint.
No és la solució,
però sí que és una solució
que pot ajudar moltíssim
a fer moure l'economia en aquest moment.
Els ajuntaments han esgotat,
per dir-ho d'alguna manera,
les partides que tenien assignades,
presentar els seus projectes?
Bàsicament, sí.
Gairebé tots.
Bàsicament, sabeu,
hi ha temes d'ajustaments,
no es podien passar per dalt, diguem,
perquè a l'aplicatiu
els hi tiraven darrere la proposta,
però bé, tothom ha anat a apurar...
Han apurat molt les xifres.
Evidentment, era lògic.
Pensem que els alcaldes i els ajuntaments
són uns gestors nats
d'aquests temes de fons de gestió pública
i que, per tant, són gent experta
i que han sabut rebre aquesta mesura,
jo crec, amb molta responsabilitat
i jo crec que hem de dir-ho, això també, no?
Vull dir que ara començarà tot un any
de molta obra pel territori,
de molta millora.
Alguns alcaldes ja fins i tot
han començat dient a les poblacions
disculpeu si hi haurà carrers aixecats
o estarem fent molta obra,
però crec que tothom ho visualitza
d'una forma molt positiva.
Té dades ja dels projectes
que han rebut el vistiplau de l'Estat?
Perquè a mesura que anaven presentant
els ajuntaments els projectes
podien rebrejar el vistiplau
per tirar-los endavant.
Fins i tot, en fi, coneixem
que en el cas de Tarragona Ciutat
l'altre dia ja començaven
una de les obres
que havia presentat
l'Ajuntament de Tarragona a l'Estat.
Té aproximadament ja les dades
de quants projectes...
Estan aprovats.
Estan aprovats.
En aquest moment, a Tarragona
es van presentar 509 projectes
en total dels 183 municipis
i devem anar per alguna cosa més de la meitat.
Penseu que a Tarragona
vam tenir molts municipis
que van presentar la darrera setmana.
Bàsicament, els darrers dies
estàvem trucant a tots els ajuntaments
i dir, bueno, què us passa?
No pot ser que no tingueu la informació.
Estàvem preparant,
estàvem preparant documentació.
Ha hagut algun cert neguit
amb por de ficar-se a complementar les dades
perquè el sistema et tirava en darrere
i ha costat una mica, diguem,
tota aquesta gestió
que, per una altra banda,
després us en parlaré,
ha sigut un exemple de modernització també
i com a exemple i com a canvi
suposa que s'han de fer encara més adequacions.
Això ha suposat que a partir del dia 24
hi ha 10 dies per validar nosaltres els projectes
i, per tant, encara alguns estan en aquesta fase,
sobretot perquè hi ha hagut alguns requeriments
i encara a partir d'aquí 10 dies més
pel secretari d'Estat.
Vull dir que estem amb els plaços correctes
però estem ja una mica neguitosos
que voldríem tenir-ho ja tot clar.
Ha sigut un exemple de modernitzar,
o sigui, de posar a l'abast dels ajuntaments
una eina important de gestió
en la qual jo crec que d'aquí 4 dies
ja serà el normal
fer totes aquestes gestions via telemàtica
sense papers pel mig
i d'una forma molt propera per tothom.
Signatura electrònica,
haver d'escanejar i enviar documents,
jo crec que aquest és el futur.
Hem iniciat aquest procés,
jo crec que amb força èxit,
diria que amb molt d'èxit,
perquè hem gestionat bastants milions d'euros
per tota la demarcació,
uns 100 milions aquí dalt al Camp de Tarragona
i uns 32-33 a l'Ebre,
per tant són diners
amb el curt període de temps que ho hem estat fent,
amb la col·laboració, evidentment,
de tots els ajuntaments
i crec que això ja crea una nova dinàmica de gestió
i d'aproximar-se també als ajuntaments,
que crec que era important fer-ho.
Ha estat un exemple, això que deia,
d'agilitat, de rapidesa,
fins i tot no sé si dir-ne massa pels ajuntaments
que han hagut de córrer molt per presentar els projectes.
En qualsevol cas,
vostès valoren positivament tot el procés
com s'ha realitzat.
Malgrat que això,
que alguns ajuntaments s'han hagut d'apurar molt
pel ritme marcat pel govern.
Una mica,
hi havia terminis,
tot i amb això es va preparar tot
perquè fos possibles els tràmits d'urgència
en tema de les licitacions,
les adjudicacions dels projectes,
però bé,
tot i amb això,
com era una mesura,
jo crec,
molt ben acollida,
tothom s'ha posat les piles.
Molt bé,
doncs parlem d'altres qüestions,
d'altres projectes,
que no tenen res a veure amb els fons d'inversió local,
entre d'altres qüestions,
perquè tenen unes partides pressupostàries
molt més grans.
L'altre dia,
tornàvem a parlar,
va haver-hi un acte convocat
per grups ecologistes a la platja llarga
i tornaven a parlar
d'aquests grups de la proximitat
que hi ha,
que hi ha hagut al voltant
del projecte d'aquesta platja.
Recordem,
és un projecte també molt llarg
que ve d'anteriors legislatures,
és un projecte
que ha de fer la direcció general de costes,
de l'Estat,
amb participació de l'Ajuntament
i amb observacions i comentaris
o propostes d'aquests grups ecologistes.
Senyor Pallares,
aquest tema tan llarg
que afecta la ciutat de Tarraona,
també considera vostè
que s'està en un moment
en què s'estan aproximant les posicions
i que, per tant,
pot haver-hi un acord
sobre el disseny del projecte
de la platja,
del passeig marítim
de la platja llarga,
doncs, aviat?
S'està en el moment.
Jo crec que s'està en el moment.
Treballant de forma molt seriosa
perquè aquest projecte
sigui una realitat
i m'agradaria explicar
que l'objectiu,
l'únic objectiu
de la direcció general de costes
de l'Estat
és arreglar aquests espais de costes,
recuperar-los.
O sigui, no hi ha cap mena d'intenció
de fer un projecte
que no respongui
a aquest objectiu,
que és recuperar
aquests entorns naturals
i, en aquest cas,
la platja llarga
és un espai super emblemàtic
per la ciutat de Tarragona.
Per tant,
evidentment,
que hi ha d'haver un acord
amb l'Ajuntament,
que s'està treballant
amb diferents departaments
de l'Ajuntament
perquè aquest projecte
sigui adequat
i es canalitzi
de la forma
com el territori
el defineix.
Jo crec que aquesta és una base important.
s'ha de consensuar,
però m'agradaria també
que recollides aquestes propostes
dels grups ecologistes,
jo ho entenc perfectament
perquè és que el nostre objectiu
també és aquest,
o sigui,
no és un altre.
Per tant,
recollides totes aquestes sensibilitats,
estem en el moment
de tirar endavant aquest projecte.
Jo crec que ja és hora,
toca fer-ho.
Hi ha projectes
que s'eternitzen en el temps
i que de vegades
hauríem de ser,
diguem,
una mica més,
hauríem de prendre
aquestes...
S'ha de consensuar,
s'han de trobar
totes les sensibilitats,
les sensibilitats
s'han de recollir també,
però arriba un moment
en què s'han de prendre
ja decisions,
per una part o per l'altra,
però hem de posar
tots els papers
damunt de la taula
i dissenyors,
hem de trobar una solució.
Per part nostra,
la idea és
ficar aquestes partides
al davant,
ja estan ja més a més aprovades
i que ho podem tirar endavant
perfectament
en el moment
en què es produeix
aquest acord
que està ja a punt
de produir-se.
Tothom en té moltes ganes,
jo crec que després
la ciutat de Tarragona
ho agrairà moltíssim
perquè recuperarem
un espai natural
important.
Parlem d'edificis,
d'equipaments.
Caserna de la Guàrdia Civil,
els agents
quan la podran estrenar
aquí a Tarragona?
Bé, com que m'agrada molt
això de posar dates,
després me les podeu retreure,
però aquí tenia moltes ganes
que fos per Sant Jordi,
ja veieu que tinc el Sant Oral.
I ho diu en condicional,
que vol dir
que no podrà ser.
Jo crec que sí,
jo crec que sí.
A part de que,
bé, serà abans de,
jo crec que a finals
de la primavera
començarà l'estiu,
també podrem anar-hi,
no?
És un espai,
jo crec que ja necessari,
absolutament necessari,
que incorporarà
espais dignes
per la Guàrdia Civil
amb nova tecnologia,
amb l'espai de vivenda
i després amb tota la tecnologia
que ells necessiten
també per fer la seva feina.
Jo crec que és una obra esperada
i que tenim moltes ganes
ja d'anar-la a estrenar.
Però per tant,
més aviat Sant Jordi
o més aviat Sant Joan?
Deixem-ho entre mig.
Entre mig,
de Sant Jordi i Sant Joan.
Deixem-ho entre mig.
Li vaig preguntar
en una anterior entrevista
per la caserna
de López Pelaez,
la que quedarà
ja completament buida,
tot i que ara ja té
un ús realment
molt escàs.
Han començat a parlar
amb l'Ajuntament?
Ho estem fent,
ho estem fent.
Encara no hem arribat
a acords,
perquè hem de parlar
també amb interior
i hem d'acabar
de delimitar-ho
amb l'Ajuntament.
El que està clar
és que nosaltres
el que volem
és anar a l'espai nou
i estrenar
tota aquella infraestructura.
Però estem parlant
amb l'Ajuntament també
perquè és un espai
que crec que bastant
privilegiat a Tarragona.
Parlen,
però en quin sentit?
En què podrien cedir
a...
A mantendre-mos,
evidentment.
Amb un acord
de venda dels terrenys?
Amb un acord
de venda,
cessió,
permuta,
estem amb això.
I el Banc d'Espanya?
Aquest és un tema
recorrent també,
del Banc d'Espanya
és un tema que...
Si hi ha un tema emblemàtic
a la ciutat és aquest.
O si com a mínim
hi ha un edifici emblemàtic
a Tarragona és aquest.
Us asseguro
que ho sento
de forma molt clara.
Vull dir que m'ho podeu dir
més alt,
però més clar
t'asseguro que no.
A veure,
aquest és un tema
que farem declaracions
en el moment
en què les puguem fer,
ho hem dit
en diverses ocasions
i estem parlant
amb l'Ajuntament,
per tant no faré
cap més declaració
al respecte
perquè,
més que res,
perquè m'agradaria
poder-ne parlar
quan en pugui parlar
amb propietat,
saps?
ja molt més concretes.
Ara no negaré
que evidentment
hi estem treballant.
Li molesta
que a vegades
des de l'Ajuntament
es facin anuncis
sobre els destins,
les ocupacions
que tindria aquest edifici
del Banc d'Espanya?
Es parla ja
a vegades
que si es posarà
a la biblioteca,
un punt d'atenció
d'informació
al turista.
Potser li molesta
a vostè
com a representant
de l'estat de Tarragona
que se'n parli
d'aquesta qüestió tant?
Dels futurs usos
que podria tenir l'edifici,
em refereixo.
No és que em molesti.
a veure, jo crec que
l'Ajuntament
evidentment
té molta il·lusió
posada en aquest espai
i la veritat
és que també
parlant-ho amb ells
saben perfectament
que hem d'anar,
hem de ser prudents
també
amb les gestions
que fem,
amb el que diem.
Ells ho saben,
ho hem parlat,
a més a més,
amb l'alcalde
i amb les diferents àrees,
però és lògic
que hi ha una il·lusió
posada en aquest projecte
i a més a més
des de fa molts anys,
que és el que es deia,
són projectes
que es van eternitzant
i que arriba un moment
en què s'han de resoldre,
a acords,
i estem amb això.
No és que em molesti,
puc entendre
aquesta sensibilitat
per aquest espai,
però preferiria
que fóssim tots
una mica discrets,
sobretot
hasta que puguem
parlar de les gestions
ja d'una forma
molt més clara,
molt més oberta
i en ferm.
Jo també treballo
amb Tarragona
i per Tarragona.
A nivell personal
hi ha posat una voluntat especial
en aquest tema?
Com en molts d'altres,
no només en Tarragona,
vull dir,
la nostra demarcació
és molt àmplia,
projectes tan emblemàtics
com aquests
que ho és,
per Tarragona
n'hi ha
amb altres municipis
i per tant
la meva tasca
és aquesta,
és recollir
les sensibilitats
de tot el territori.
Evidentment que,
bueno,
intentes apropar-te
molt als ajuntaments
i recollir
la sensibilitat
que tenen
i com a estat
hem de donar
una resposta
perquè nosaltres
no estem a Madrid,
estem al territori
i treballem
amb el territori.
Per tant,
crec que és
aquesta,
és la forma
d'entendre
la nostra gestió
aquí,
jo crec que els ciutadans
ho veuen d'aquesta manera,
esperen
la vocació
de servei
de totes les institucions
independentment
de qui siguin
les competències.
Hem de ser capaços
de definir
aquestes competències
que les tenim
tots definides,
però en el moment
hem de donar el servei
i hem de ser capaços
de ser prou hàbils
per coordinar-nos
i per respectar-nos
en prendre decisions.
Dues qüestions
per acabar
molt concretes
que ens situen
geogràficament
al Port.
El president del Port,
Josep Anton Burgassé,
fa uns dies
ens comentava
que aviat
començaran unes obres
d'una comissaria
específica
de la Policia Nacional,
abans parlem
de la Guàrdia Civil,
de la Policia Nacional
al Port,
en un dels tingladus.
Ens pot confirmar
que hi ha aquest projecte
i que això es farà aviat?
S'està treballant
amb els diferents serveis
de la Policia Nacional
el tema d'arquitectes
i tal per dissenyar-ho
i evidentment
és que és necessari
també per la infraestructura
que és el Port
i que serà el Port.
Jo crec que aquest ha sigut
un punt important
d'inflexió pel Port,
serà a partir d'allà,
aquest mes de febrer
comença ja a tindre
aquesta activitat
i per tant
des de l'Estat
s'han de donar
respostes
a que tots els serveis
que venen de l'Estat
doncs puguin donar compliment
a aquest bon funcionament
i per aquí passa també
el tema de la Comissaria
de la Policia Nacional
que tindrà els efectius
allà amb condicions
i amb un espai
diguem
anex
a la zona portuària
per fer
diguem
la seva tasca
com també altres serveis
que des de l'Estat
es presten
amb una infraestructura
com la nostra
amb un evident
augment
de la seva activitat
que jo crec que serà
molt important
pel futur econòmic
aquí
no només a la ciutat
de Tarragona
sinó a la demarcació.
L'altre punt
que ens situa
el port
els oients
recordaran
l'accident
de la Gavarra
del mes de setembre
Capitania Marítima
havia obert
un expedient informatiu
una investigació
en fi
vostè com a responsable
del govern
de l'Estat
de Tarragona
què se'n sap
de les causes
d'aquell accident
de la Gavarra?
A veure
de moment
això està
seguint
tot el procés
que ha de seguir
i quan tinguem
informació
suposo que
la podrem explicar
de moment
sabeu que
tots aquests temes
es porten
judicialitzats
i per tant
estem esperant
com anirà
són processos
llargs
perquè
va ser un episodi
que va durar
força dies
i es van anar
prenent decisions
i van haver
ja les companyies
d'assegurances
entre mig
és un tema
complicat
que s'ha de resoldre
i que s'hi està treballant
també des de
l'Abogacia de l'Estat
perquè tingui
doncs
un que es resolgui
nosaltres vam estar
diguem
parant el cop
però ara ja toca
als tribunals
resoldre els temes
més complicats
diguem
el cop es va parar bé
creu?
ara amb la perspectiva
del temps?
bé
jo crec que sí
això no va anar a més
per mi va ser
una experiència
molt nova
però vaig tenir la sort
de treballar
amb gent molt experimentada
i d'això també
se n'aprèn
val més que no ens tornin
a passar coses d'aquestes
però evidentment
que tenim el risc
tenim un port
tenim un tràfic
important
per tant estem exposats
molt més exposats
que altres llocs
on aquestes circumstàncies
no hi són
el més important
és que
hem treballat
amb simulacres
hem treballat
amb coordinació
també amb altres institucions
com la Generalitat
hem tingut trobades
després d'e
i n'havíem tingut
abans d'e
a l'estiu
vam tenir
aquell simulacri
a Torre d'Embarra
també referent
amb un tema
d'un accident
i crec que aquestes coses
ens han de fer forts
davant d'aquestes respostes
que hem de donar
en un moment donat
que es produeix un accident
ho deixem aquí
senyora Teresa Pallaré
subdelegada
del Govern Central
a la Tarraona
gràcies per acceptar
la invitació una vegada més
del matí de Tarraona Ràdio
molt bé
gràcies a vosaltres
adeu-siau bon dia
bon dia
gràcies a vosaltres