Saludem ja Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
Molt bon dia, Pilar.
Molt bon dia.
Ens agrada molt que feu aquestes activitats a banda d'explicar-les
perquè així ens dona l'oportunitat de retrobar-nos amb vosaltres,
que esteu lògicament treballant sempre allà,
però tant en tant va bé que sortiu, ens expliqueu tot el que feu.
Sí, a nosaltres també, com saps, ens encanta venir aquí
i poder parlar i comunicar de primera mà aquestes coses que estem fent.
Hem convidat a la Pilar per parlar de les activitats
que han organitzat cara a aquest període de Nadal,
de vacances escolars, sobretot ara que sempre ens deixa caure alguna cosa
i és que ja estan preparant la propera exposició del museu,
ja en parlarem, però en tot cas, si et sembla,
centrem la nostra atenció en unes activitats
que com sempre tenen un títol suggerent
i després l'activitat encara ho és més.
Fareu parlar les pedres, com feu habitualment al museu?
Sí, hem tingut l'oportunitat de poder prorrogar l'exposició
Tarracoa Pedra a Pedra, que com se sap
havia de finalitzar a principis de desembre,
donada la molt bona acollida
i les activitats que hem pogut fer
no només les que ja teníem previstes,
sinó tota una sèrie d'activitats que hem anat desenvolupant
sobretot pel tema d'accessibilitat
juntament amb la ONCE
i juntament amb l'Associació de Sorts de Tarragona.
Vam pensar que valia la pena
prorrogar l'exposició,
la tindrem fins al 10 de gener,
estem tot el mes de desembre fent activitats
en aquesta línia per l'accessibilitat del museu
i llavors el Nadal al museu també l'hem centrat entre altres coses
aprofitant que tenim l'exposició
i que podem fer parlar les pedres
i que a més a més en el museu, en l'exposició permanent
exposem també moltes d'aquestes velles pedres de Tarracoa
que també les hem volgut fer parlar.
Val la pena aturar-nos perquè jo recordo
que la darrera vegada que vas venir
estàveu a punt de tancar aquest acord
que permet adaptar l'activitat del museu
a nens i nenes que siguin secs o amb discapacitats visuals.
Estàveu a punt de tancar-ho i ja està en marxa.
Sí, ja està en marxa, ja hem fet diverses activitats,
han funcionat molt bé,
és aquest fent parlar les pedres...
Ah, sí, veig que tens un català que en braille, no?
Sí, les pedres s'enyalitzades en braille,
hem pogut fer tot un material en braille
i amb maquetes, amb imatges, amb relleu,
amb tota una sèrie de materials
per poder tocar, per poder sentir
tota aquesta informació.
I la veritat és que ha funcionat molt bé
tant aquesta dins de l'exposició
Tàrraco Pedra a Pedra
com l'activitat que vam fer
de Tàrraco a través dels sentits,
que va ser una activitat
que vam proposar a l'ONCE
per la celebració de Santa Llúcia
i en la que vam tenir 180 persones
en el museu fent això,
assumint Tàrraco a través de la vista,
l'oïda, l'olfacte i el tacte,
a través dels sentits.
I la veritat és que va ser una activitat
també que va funcionar molt bé,
que tornem a repetir també l'any que ve
i que la idea és una mica
que aquestes activitats acabin convertint-se
en activitats permanents i habituals
i que tothom pugui tenir accés
als continguts del museu
amb el format que necessiti.
Encara no està generalitzat
en diferents entitats i institucions culturals
com ara els museus,
doncs aquesta línia
que permeti a persones
amb determinades discapacitats
poder gaudir també del que s'ofereix.
No és habitual.
Va créixer en la sensibilitat,
però encara queda una mica.
Jo crec que la sensibilitat la tenim
i en el que són les institucions culturals
és un repte que ens hem marcat
i que molts companys hi ha
i molts centres estem treballant,
però sí que és veritat
que hi ha poques formalitzacions
i el que a nosaltres ens omple de joia
en aquest sentit
és que hàgim pogut formalitzar uns projectes
que feia temps que teníem entre mans
i que en aquests moments ja són una realitat
i que el que veiem és això,
que són una realitat
i que és una realitat útil.
Són primers passos
que pensem que es poden acabar convertint
en passos ja consolidats
i amb activitats habituals,
però que són passos que ja hi són,
que els hem pogut avaluar
i que funcionen.
I precisament dins del Nadal,
l'alumnat, una de les activitats
que és aquesta de Fem Parla a les Pedres
l'oferim també per nens i nenes
amb sex o amb discapacitats visuals
que puguin també gaudir d'aquest Nadal
amb activitats conjuntament
amb altres nens i nenes
que puguin venir al museu.
Aquesta activitat es fa tres dies
perquè és una activitat d'un dia
i proposeu tres dates diferents
en cadascuna de les setmanes de Nadal.
Aquest any hem fet una novetat
que proposem dues activitats diferents
que són dos tallers,
un és Fem Parla a les Pedres,
l'altre es construeix l'URSS Biolaquivitas
i té tota relació
i es poden fer de manera independent,
és a dir, es pot fer una i l'altra,
es poden fer les dues,
es poden fer dins de la mateixa setmana
o es poden fer en setmanes diferents.
És a dir, el que hem intentat una mica...
Una mica a mida, eh?
Sí, una mica és això,
el que en els museus
i a totes les institucions culturals
estem obligats a fer
és l'esforç que fem,
que és la nostra obligació,
de concretar unes propostes,
el que hem d'intentar
és que arribin a la major part de la societat, no?
I la societat és diversa.
En aquests moments estem en una societat
que és molt diversa,
que tenim tots unes maneres de fer...
Uns horaris.
Uns horaris molt diversos, no?
I llavors una mica el que intentem també
a través de les avaluacions,
de les activitats que anem fent,
és ajustar una mica les nostres propostes.
I aquest Nadal hem fet aquesta proposta
que pensem que donades
totes les informacions
que anem recollint
d'altres activitats que hem fet
pot funcionar bé.
És a dir,
són tres blocs, no?
Tres dates.
Són el 23 i el 24 de desembre,
el 29 i el 30 de desembre,
i el 2 i el 5 de gener.
Es poden combinar en la mateixa setmana
o es poden combinar en setmanes diferents.
I pensem que pot anar bé,
pot funcionar bé,
perquè, bueno, això, no?
Totes les famílies tenim ni els mateixos horaris,
ni les mateixes vacances,
ni les mateixes circumstàncies,
i hem pensat que pot cobrir
una mica totes les expectatives.
Són activitats adreçades a nens i nenes
entre 6 i 16 anys
que tenen un tractament diferent,
lògicament,
com ja teniu força experiència al museu,
i és una activitat
que dura un parell d'hores, no?
Sí.
Cadascuna de les activitats
dura sobre unes dues hores,
dues hores i mitja,
però fonamentalment sobre dues hores,
entre 11 i una del matí.
i la idea és aquesta,
una mica que, doncs,
els que estiguin interessats
puguin passar una estona interessant,
divertida,
al voltant del nostre patrimoni romà,
i, a més a més,
doncs,
aprendre coses, no?
I coses que puguin ser significatives
i que puguin servir
per a la nostra vida actual, també.
I cal fer una reserva prèvia
perquè les places sempre són limitades.
Sí,
cal fer una reserva prèvia
per molts motius.
Una,
perquè les places són limitades,
l'altra,
perquè ens agrada saber
quins nens i nenes vindrà,
quines edats tenen,
per tal de fer els grups
que puguin funcionar bé,
que no ens trobem
en un moment determinat
que hi ha moltes diferències d'edat
o que hi ha una sèrie
de problemàtiques diferents, no?
Llavors,
sempre és bo reservar
per poder estar
els educadors
més ajustats
amb el grup que es trobaran.
És un punt inseguit,
perquè, de fet,
l'activitat pedagògica
adreçada als escolars
des del començament de curs,
des de l'octubre fins al desembre,
al primer trimestre,
ja heu portat molts grups,
i no només de Tarragona,
sinó de tot arreu.
Sí, sí.
De fet,
nosaltres podem dir
que no parem
l'activitat educativa
i no la centrem
només en el curs escolar,
sinó que actualment,
doncs,
nosaltres parlem d'anys,
no?,
de programació anual,
no?,
i que aquesta programació,
doncs,
contempla diferents
tipus de públic,
diferents calendaris,
no?,
i que intentem ajustar
les nostres propostes
als grups i als calendaris.
Tenim la proposta
per als grups escolars,
tenim la proposta
per a les famílies,
tenim aquesta proposta
per a Nadal,
la proposta per a l'estiu,
la proposta dirigida més
al públic del turisme,
vull dir que tenim
diferents propostes
que parlem de programació anual,
que és una mica
el que hi ha.
A Tarracó Pedra Pedra,
com deia,
la Pilar és una exposició
que encara es pot visitar
fins al 10 de gener.
No,
mai ens aturem
perquè pensem
que és una cosa natural,
però a vegades
val la pena
fer aquesta visita
amb un guia,
amb una visita explicada,
una visita comentada,
si guanya molt més.
Sí,
jo penso que,
a veure,
és un altre servei,
hi ha persones
que diuen
que prefereixen
fer les visites
a les exposicions
de manera individual
i privada,
perquè prefereixen
fer aquest contacte
amb la proposta
d'una manera més personal,
però sí que és veritat
que veiem
que és un tipus de servei
que és molt utilitzat
i que, a més a més,
hi ha persones
que els agrada
tenir també
una visió
d'aquesta exposició,
que és la que pot donar
aquesta visita guiada.
i, a més a més,
en aquest cas
és una visita guiada
molt participativa,
perquè es poden tocar coses,
es poden
veure,
remenar,
és a dir,
que és una visita
molt participativa
que jo penso
que també
és un altre tipus
de visita
a l'exposició
i val la pena.
De fet,
hem vist que
tots els diumenges
que és quan oferim
aquesta visita guiada
per al públic en general,
que pot anar al museu
sense necessitat
de reservar,
presentar-se'n allà,
doncs funciona molt bé,
hi ha molta demanda
i en aquests moments
s'han passat pel museu
des que l'exposició
està inaugurada
a més de 40.000 persones
i, per tant,
doncs pensem
que es pot aprofitar
fins al 10 de gener.
No està malament,
eh?
No, jo penso que està.
Home, aprofitar
fins al 10 de gener
perquè ja teniu
prevista i preparada
l'exposició
d'aquest 2010,
la primera del 2010.
Podem parlar ja, Pilar?
Sí.
Podem avançar alguna cosa?
Inaugurem el dia 28 de gener
i és una exposició
que ens complementa molt
aquesta altra exposició
que hem presentat,
que estava dedicat
a Tàrraco,
fonamentalment,
a través de les pedres,
aquest Tàrraco,
pedra, pedra,
i ara presentem una
que pensem
que pot ser molt interessant
que és l'altre Olimp,
els Pirineus
a l'antiguitat,
i que també està
basada fonamentalment
en peces
que tenen
com a material
de base
la pedra,
la pedra del Pirineu,
la pedra
explotada
de les pedreres
dels Pirineus,
i que és una exposició
molt interessant
que nosaltres tenim
moltes ganes
de presentar
perquè presenta
precisament,
jo crec que en un moment
en què
aquests temes
de les fronteres
i de les diferències
és tan interessant
reflexionar,
presenta precisament
els Pirineus
com un país
de frontera,
no com una frontera,
sinó com un lloc,
com un espai
de trobada,
un espai
multiètnic,
un espai
de relació
i no de separació.
Ja veus,
ara ho veiem
com el país
dels esquiadors
i la història
que hi ha al darrere.
Molt,
una història
molt interessant
i sobretot
en el moment
de la romanització
amb tot un substracte
indígena anterior,
la relació
entre un
i l'altre cantó
dels Pirineus
i és una exposició
que estem també
molt contents
de presentar
perquè la fem
una altra vegada més
amb col·laboració
amb el Museu
Sant Raimond de Toulouse,
amb el que tenim,
molt dins de la xarxa
de Roma i Europa,
Museus Europeus
de Romanitat
i tot això
provocarà
que durant el primer
quatrimestre
o primer semestre
tindrem
tota una sèrie
d'activitats
en el museu
també
de relació
entre una
i l'altra banda
del Pirineu
amb museus
de França
i llavors això
també
jo crec que
una mica
amb aquesta línia
que estem
d'intentar consolidar
un entorn europeu
amb el petit granet
que puguem posar
dins de l'aspecte cultural
i els museus
jo crec que hem de treballar
amb aquesta línia
també de la col·laboració
i de fer projectes
conjunts
transfronterers
i que una mica
presenti la cultura
com un nexe d'unió
Lògicament
no l'hem vista
però per les quatre pistes
que ens han desdonat
sembla que
hagi d'haver-hi
una certa continuïtat
amb aquest pedre a pedre
però diguem-ne
que aquesta va més enllà
no només ens mostra material
sinó una sèrie de valors
basats en tot el que és
l'evolució històrica
Sí, una mica
ens presenta això
un marc geogràfic
que és els Pirineus
i doncs
ens presenta
uns recursos naturals
que són els que hi ha
en els Pirineus
i com aquests recursos naturals
es van utilitzar
en època romana
centrat en un tema concret
que és precisament
l'explotació de la pedra
i com aquesta explotació
de la pedra
va tenir
una formalització
fonamental
en el tema
de les ares
els altars botius
i com aquests altars botius
ens permeten
conèixer
la societat
l'economia
i les creences
la ideologia
d'un lloc
que és
els Pirineus
en el que hi havia
un substracte indígena
que continua existint
malgrat la romanització
i el que representa
la romanització
per
aquesta
multiculturalitat
aquesta mena d'assemblatge
entre el preexistent
i el que significa
la culturació romana
una mica
aquestes dues coses
que és una cosa
molt interessant
i des del punt de vista material
quin tipus de peces
podrem veure?
hi ha peces fantàstiques
venen unes peces
estupendes
unes peces
molt molt interessants
de veure
tant del Museu
Sant Raimon de Toulouse
com de museus
de tota la zona
del sud de França
de Sant Bertrand
de Comenges
de Lourdes
de
Clément Ferran
de
Tarbes
de
diverses poblacions
dels Pirineus
d'Asca
venen unes peces
fantàstiques
de plata
del Museu d'Espeyer
d'Alemanya
és a dir
tindrem realment
i després
el que hem fet
des del museu
ha sigut complementar
tota aquesta exposició
amb peces
de l'altra banda
dels Pirineus
és a dir
aquesta és una exposició
que parteix
d'una proposta
que es va fer
al Museu
Sant Raimon de Toulouse
i des del Museu
de Tarragona
el que hem fet
amb el Museu Nacional
de Clàudio de Tarragona
ha sigut complementar
amb el fons nostre
i amb les peces
que ens ha semblat
que valia la pena
presentar
per aquesta idea
que a una
i altra banda
del Pirineu
hi ha
una mateixa
història
que compartim
que ha sigut
demanar
tota una sèrie
de peces
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya
Empúries
al Museu d'Osca
al Museu d'Ixacera d'Osca
al Museu de Navarra
al Museu de la Val d'Aran
és a dir
tota una sèrie
de museus
de l'altra banda
dels Pirineus
que han estat encantats
de facilitar
aquestes peces
per l'exposició
i que es presentaran
conjuntament
per primera vegada
aquí a Tarragona
i realment
venen unes peces
fantàstiques
del Museu d'Osca
una lauda sepulcral
de Coscu Juala de Fontoba
que és una meravella
venen
una sèrie
de retrats
realitzats
amb marbre de Sant Beat
que és el marbre
dels Pirineus
que
arriba fins a Empúries
arriba fins a Tarragona
aquest marbre
i expliquem una mica
tot aquest tema
del comerç
vull dir que realment
és una exposició
que penso que pot ser
molt interessant
a veure us lliga
amb aquesta de pedra a pedra
que comentàvem
en el seu dia
que aquí teníem
diguem-ne
materials com a més bàsics
i que els materials
constructius
més luxosos
com el marbre
arribaven d'altres llocs
també arribaven
marbre dels Pirineus
de Sant Beat
aquí a les construccions
de Tarracó
és que sembla mentida
aquest tòpic
de que les pedres
es parlen
realment
s'acompleix
el que ara pensava
Pilar
que amb aquesta dinàmica
d'importació
si em permets
el verb
de materials
d'altres museus
clar
el Nacional Arqueològic
també
deu fer aportacions
exposicions
que montin
altres institucions
culturals
ho feu habitualment
ara per exemple
tenim una de les exposicions
que ha estat viatjant
últimament
que era aquella exposició
del Blic Mira
que vam fer conjuntament
amb l'Institut Arqueològic
Alemany de Madrid
va estar ara
aquest estiu
fins a finals de l'estiu
a Manacó
i ara està
en fase de
segurament presentar-se
a Almeria
al Museu d'Almeria
és a dir
ara farem
el mes de maig
un intercanvi
amb el Museu
Sant Raimond de Toulouse
precisament
a partir d'aquest
intercanvi
que hem fet
amb l'exposició
i l'exposició
Terracó Pedra Pedra
hi ha alguns museus
que estan interessats
a veure-la fora
i estem també veient
a veure les possibilitats
de portar
aquest Terracó Pedra Pedra
fora de
les parets del museu
i és bastant habitual
això
una exposició
és raonable
que es faci aquest intercanvi
a vegades us trobeu també
i ara
no té res a veure
amb el que parlem
però sempre aprofitem
per aprendre
alguna altra cosa més
del museu
us poden anar fent
demandes
d'altres museus
d'una peça
determinada
per complementar
aquella exposició
monogràfica
que hagin pogut muntar
Sí, ara per exemple
tenim
crec recordar
no és un tema
que porti jo directament
perquè és d'una altra àrea
del museu
de l'àrea de col·leccions
però em sembla
que en aquests moments
el cap de Minerva
està a Barcelona
amb una exposició
al Palau Robert
i és molt habitual
la cessió
de peces
entre museus
sobretot
entre museus
que hi ha
doncs
un mateix tipus
de concepció
del treball
sobre el patrimoni
és molt habitual
que ens cedim
peces
com en aquesta ocasió
el Museu Sant Ramon
de Toulouse
i altres museus
que han cedit peces
per l'exposició
que presentarem
el mes de gener
doncs
és molt habitual
que fem
aquestes aportacions
per enriquir
els nostres discursos
perquè
de fet
el patrimoni
el que demostra
és que
estem treballant
sobre
una mateixa memòria
la memòria històrica
i que
moltes vegades
doncs
podem explicar
les mateixes coses
o coses complementàries
i per això
és molt útil
el treballar
en equip
en aquestes xarxes
per això dic
que és una mica
la línia
que hauríem de seguir
en aquests moments
és intentar treballar
amb xarxa
de fet
dins del que és
el món de la museística
i de la història
la pedagogia
ha fet una autèntica revolució
en les dues últimes dècades
perquè anteriorment
això
que una peça es mogués
d'un museu
era gairebé impossible
era més difícil
bueno
hi havia una altra concepció
també
de l'ús del patrimoni
jo crec que això
ha evolucionat
i evidentment
amb totes les garanties
de seguretat
de conservació
de seriositat
si puguem dir
al voltant
dels projectes
però jo crec que sí
que una vegada
està tot
aquests temes garantits
que són
el primer
que s'ha de demanar
que tota
aquesta primera part
estigui garantida
penso que
hi ha projectes
que es mereixen
que hi pugui haver
aquest intercanvi
i jo diria
que és tan bo
pel lloc
que ens presenta
com per
la institució
que cedeix
aquestes peces
perquè també és
en certa manera
donar a conèixer
aquest patrimoni
fora del museu
nosaltres
ara fa dos anys
vam fer aquella
gran exposició
de Tarrago Capital
de la Hispania
Quiterior
a Toulouse
que va ser un èxit
a Toulouse
i que a més a més
va revertir
en diverses coses
un millor coneixement
de la Tarragona romana
fora de les nostres fronteres
però a més a més
és que
de manera pràctica
el que va provocar
és que s'interessin
agències de turisme
al voltant de Tarragona
i de Tàrraco
que proposessin
com un dels viatges
culturals
dintre de la seva programació
a diverses agències
de Toulouse
la visita
a Catalunya
i concretament
a la Catalunya
a la Tarragona romana
és a dir
tot això
facilita
que hi hagi
una major difusió
de la nostra pròpia història
Clar
treballar en xarxa
i no només
amb els museus
perquè després
tot un seguit
de derivacions
econòmiques
socials
culturals
en general
que són importants
Déu-n'hi-do
sempre
tenim ganes
ja que inaugureu
dius el 28 de gener
el 28 de gener
inaugurem
serà qüestió
de parlar-ne
no només
de l'exposició
sinó
com deia
la pila
de tot el seguit
d'activitats
paral·leles
que s'hi faran
els propers mesos
de moment
ja sabeu
nois i noies
entre 6 i 16 anys
teniu la possibilitat
d'aquestes activitats
entreu a la web
del museu
que trobareu
tota la informació
poden trobar la informació
o bé en els telèfons
del museu
el 977 25 15 15
o 977 23 62 09
a la web del museu
i si no
a través del correu electrònic
mnat
arroba
hemnat
puntcat
i
qualsevol informació
afegida
a la programació
que ja hem comentat
de les dues activitats
de fer en part
a les pedres
i de construir
l'URSS
bioliquívitas
que des del dia 23
i fins al 5 de gener
amb aquests packs
de dos dies
a la setmana
doncs hem ofert
per aquest Nadal
que espero que sigui
molt feliç per tothom
esperem que sigui així
Pilar Sada
conservadora del Museu
Nacional Arqueològic
una vegada més
un plaer conversar
amb tu
i bones festes
bones festes a tot
i que tinguem un 2010
que sigui millor
que el 2009
i que
que sigui millor
del que esperem
doncs esperem que sigui
molt millor
moltíssimes gràcies
adeu-siau
gràcies a vosaltres