Quan soneta vine aquí, a la vora del coixí,
quan la soneta vindrà, en Joan s'adormirà.
Anna Pacheco, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Aquest matí heu inaugurat no una sala, sinó una segona sala,
podríem dir, al Parc Central,
perquè les dones que estiguin fent les compres en aquest centre comercial
quan arriba l'hora s'hi han de donar el pit als seus fills o filles,
ho puguin fer en un espai privat i adient.
Sí, la sala la veritat és que és molt bonica, molt acollidora,
és una sala individual, perquè això, el que has comentat,
si tu vas fent les teves compres o vas de passeig,
tens un espai d'intimitat, tens un canviador,
fins i tot és una bàscula que pots pesar el nen,
si el nen es fa caca el pots mig banyar perquè han fet una aixeta més alta,
bé, l'han inclús té un calefacto,
o sigui, és quasi com una habitació de casa, està molt bé.
Cal felicitar el Parc Central, les coses com siguin,
perquè si no anem arrats és l'única sala d'aquestes característiques.
És l'única que hi ha a la ciutat, sí.
Ha sigut una iniciativa molt benvinguda,
a més crec que pionera,
i jo animaria els comerciants a que prenguin exemple.
L'Anna Pacheco, juntament amb d'altres companyes,
jo recordo que 10 anys, 12, Anna?
Des del 97, 12 anys, sí.
Que ja vam parlar quan va sorgir aquesta entitat
que el que volia és,
davant d'aquesta renúncia de moltes mares
per diferents circumstàncies a l'alletament matern
i anar ràpidament al viveró,
doncs no obligar, entre cometes, sinó conscienciar.
Posar èmfasi en la importància que té
per la salut del nadó,
per la salut de la mare,
per la relació.
Ha estat una feina continuada,
feina de formigueta.
Sembla que bona part de les mares,
i en col·laboració amb els centres de salut
que he anat fent,
moltes mares es comencen a conscienciar,
hi ha més mitjans perquè la mare se senti còmoda
donant el pit al seu fill,
i ara teniu altres reptes.
Tot i així, les dones,
ha augmentat el nombre de dones
que opten per donar el pit als seus fills?
Sí, sobretot en els primers mesos,
de 12 anys cap aquí,
sí que hem experimentat un canvi
en aquest sentit qualitatiu.
Lactància exclusiva,
els primers mesos,
sobretot els tres primers mesos,
hi ha més dones que alleten
que no pas donen el viveron.
Els mesos que coincideixen
amb el permís de maternitat,
lògicament.
Sí, sobretot això.
Quan has de tornar a la feina...
El problema comença
quan la mare s'incorpora al treball.
I aquí és el nostre repte ara.
El grup el que fa és donar suport,
facilitar,
apujar la mare.
Quin tipus de suport doneu?
Perquè, home, donar suport,
un cop la llevadora mateix
ja et pot explicar,
perquè a vegades ho hem comentat
que moltes mares no s'hi troben còmodes,
tenen la sensació que el nen
no s'agafa el pit,
tenen la sensació que el nen
no està ben alimentats.
En aquest terreny,
diguem-ne que la llevadora
fa un paper.
Vosaltres feu aquest
i alguns altres més, no?
Sí, nosaltres...
És el suport de mare a mare,
o sigui,
té una mare primeritza
o fins i tot
les que tenen més,
perquè cada nen és diferent.
I el que fa,
resol els dubtes que surten,
dones suport emocional,
moltes vegades,
dones pautes de...
Mira, te l'has de posar així,
no perdis la paciència,
escoltar-te a tu mateixa,
el que et diu el cor,
perquè moltes
estan molt influenciades
pel context, no?
Per l'entorn.
Per l'entorn.
Que a vegades no ajuda
i despista bastant.
I allò que és la protecció,
a vegades les mares,
les sogres,
les àvies,
les tietes,
donen-li el bíbaro,
que aquesta criatura té gana, no?
I la mare diu,
home, jo pel meu fill el que convingui
i si amb el bíbaro no ha de passar gana,
jo li dono el bíbaro.
Sí, i que sempre que plora el nen
és perquè té gana
i moltes vegades el nen el que vol
és simplement braços, no?
I clar, la mare quan arriba al grup
i es troba amb altres mares
que estan en la seva situació,
doncs es troba més acollida
i no es troba un bicho raro,
pot dir en veu alta el que sent
i se sent compresa i acollida, no?
Generalment les mares
que opten per l'alletament matern
i veuen que de manera immediata
no aconsegueixen el seu objectiu
viuen com una mena de sentiment de culpabilitat, no?
Sí.
Si vosaltres ho heu detectat.
Sí, ho hem detectat.
I nosaltres el que fem és evitar que arribi a aquest punt.
És a dir, si tu no pots donar el pit
per la raó que sigui,
per una raó, per una opció que hagis fet,
no pots culpabilitzar la mare, no?
Perquè, bueno, doncs afortunadament
a Occident els nens no es moren de ganes.
Hi ha moltes opcions.
Evidentment que la lactància materna
des del meu punt de vista
és l'ideal pel nen i per la mare, sí.
Però si una mare opta per la lactància artificial
no passa absolutament res.
I també comptant que el que comentaves
abans, quan el bebè té 16 setmanes,
o sigui, doncs és que ja se t'ha acabat.
Se t'accomplica molt la vida.
Sí, però a veure, allò que diem,
oh, hi ha lleis que protegeixen.
Parlem de les lleis i del que ens protegeixen.
Una dona pren l'opció
d'alletar el seu fill, la seva filla.
Arriba el moment d'anar a treballar
i diu, bé, cap problema,
perquè jo puc treure'm la llet.
Avui dia hi ha tècniques,
hi ha aparells per treure't la llet,
la deixes a la nevera, la temperatura adient,
i a la feina em protegeix la llei
i jo tinc unes hores
per alletar el meu fill.
Això és una realitat, diguem-ne,
en el marc legal.
És un fet.
I la realitat laboral, què ens diu?
La realitat és que hi ha empresaris
que això no ho entenen,
sobretot la petita empresa,
jo què sé, una botiguera,
una noia que treballa de caixera
en un supermercat
o en una petita botiga.
Mira, s'entén millor
una persona que sobra a fumar
per més temps,
comptabilitzat al llarg del dia,
que la mare que necessita 10 minuts
per anar al lavabo i treure's la llet.
Això no s'entén encara,
no hi ha aquesta consciència.
En canvi, anar a fumar
és el més normal,
és el meu temps, el cigarrillo.
Això que dius és cert,
i no ho havia pensat,
és veritat.
Surt un treballador a fumar
i ningú li diu res.
No, i si tu,
bueno, en moltes botigues
veus a la senyora,
a la noia, fora fumant,
la noia o el noi, no?
Sí, sí que sí.
En canvi,
és una cosa normal,
que no crida l'atenció.
En canvi, que tu dius,
mira, un moment,
que vaig al lavabo
que m'he de treure's la llet.
A més, això de treure's la llet
també és durant un temps determinant.
No estàs tota la vida
ni alletant ni donant...
És a dir,
que hi ha poca consciència
per part del món empresarial
que la lactància
o la criança dels fills
és un període curt
i que s'han de facilitar les coses, no?
I probablement pensa
que la criança dels fills
és un fet individual de la família,
però també és un tema social, demogràfic.
Si volem criatures,
bé que les hem de criar en condicions, no?
Jo penso que si es cuida la família,
el pare i la mare,
estarem educant, no sé,
jo diria que quasi millors persones.
Perquè des del punt de vista pràctic, Anna,
una dona que entra a treballar
i que ha de donar el pit al seu fill,
com seria la seva seqüència d'horari laboral?
En funció de la llei,
imaginem que té un cap que sí que li permet
i que ho pot fer,
quina és la seqüència?
És a dir,
et dona el pit al seu fill abans de sortir,
imagina, avui dia hi ha molta mobilitat,
potser no vius en la mateixa ciutat on treballes.
Com tu has d'articular tot això?
Tu preveu una hora de lactància,
que es pot partir en mitja hora,
és a dir, si optes per la mitja hora aquesta,
pots entrar mitja hora més tard
o sortir mitja hora abans.
I si no,
si l'hora de lactància l'agafes en mig de la jornada,
doncs pots inclús abandonar el teu puesto de treball
durant una hora per anar a donar el pit.
El problema és el que deies tu,
la mare normalment no té la feina al costat de casa.
Llavors, ara,
amb la nova llei de conciliació,
el que s'ha facilitat
és que pots acumular les hores de lactància.
Que ve a sortir pràcticament,
sembla que són 15 dies més,
que es poden acumular
quan s'acaba la baixa de maternitat.
Aleshores, allarguaries aquests 15 dies,
seguiries amb la lactància materna
i després, quan tornes a treballar,
doncs ja passes a un altre tipus d'alimentació.
És raonable.
És a dir, ja no tens aquest...
La pots fer mixta.
Sí, exacte.
Quan arribes, surts de casa,
li dones el pit,
algú li dona el biberó
i quan tornes a casa li pots tornar a donar el pit.
I al final, les criatures,
què trien més, el pit o el biberó?
Perquè diuen que quan s'acostumen al biberó
ja no hi ha manera.
No, els primers més.
O sigui, al principi,
si costa agafar la tècnica del pit,
perquè realment la succió és diferent.
Perquè la succió del pit
és un exercici de mandíbula.
De fet, els nens que han pres molt de pit
tenen menys problemes de maloclusió.
És a dir, després no porten ortodòncia
quan són grans, no?
El biberó és com xupar d'una pallita, no?
És diferent.
Però un cop ja s'estableix la lactància,
la tècnica i tot,
després no té.
És a dir, el bebè,
quan la mama arriba a casa,
el que vol és estar amb la mare
i s'enganxa perfectament al pit.
i llavors el que s'ha de fer és això,
les cabrioles,
perquè mentre tu estàs fora de casa
o li dones la llet que t'has tret
o ve l'artificial
o ja li has introduït alguna papilla
i quan arribes a casa,
doncs pit.
Hi ha mares que el que fan
és que es passen el cap de setmana
donant només pit
i durant la setmana van trempejant.
La quantitat d'estratègies, no?
Sí, te les busques.
Que s'han de buscar.
De totes maneres,
sempre es diu que alletar el teu fill
no és només dar-li aliment material,
sinó que és un altre tipus d'aliment
i de relació.
Quan la mare comença a treballar
també es distancia
en les hores a compartir
amb el seu fill o la seva filla.
Això, poc o molt,
deu influir una miqueta
a l'hora de l'alletament, no?
Que es vagi creant aquest distanciament
des del punt de vista físic.
Poc o molt.
Clar, bé, l'alletament fomenta el vincle
i llavors és el que et deia
que quan arribes a casa
has de compensar el temps
que és el que deien
el temps de qualitat.
Més que la quantitat
que dediques al teu fill
és la qualitat.
Desgraciadament,
tenim unes lleis
que encara no s'acaben de conscienciar
que s'ha de fomentar
però tant al pare com a la mare, no?
És a dir,
s'ha de fomentar la conciliació.
El fet que els nens han d'estar tessos,
sobretot els nens petits.
Necessiten un...
Vull dir,
hem de buscar les estratègies
perquè tothom pugui
disfrutar de la criança dels seus fills.
Tot ha canviat,
l'associació ha estat també evolucionant
en funció de les demandes
de la pròpia societat,
d'aquella reivindicació
o d'aquella primera fase
de la vostra entitat
de donar-li valor, no?
El fet de l'alletament,
ara aquest tipus de reivindicacions
més de caràcter social.
Tu tens quatre fills,
els has alletat a tots,
de manera natural,
les teves companyes
de l'associació també.
Jo recordo que alguna vegada
explicàveu que,
parlem fa deu anys,
no estem parlant fa quaranta,
que teníeu problemes
en espais públics
per donar de mama
als vostres fills.
Al principi sí.
Ara sembla impensable, no?
Que algú s'escandalitzés
perquè donant-ne estrellés el pit
i li donés el seu fill.
Sí.
Avui m'ho preguntava
una altra noia
i, a veure,
ara no escandalitza
veure una dona
donar el pit,
sobretot quan és una dona.
crida molt l'atenció
quan el nen és gran.
És a dir,
a partir d'un nen que camina
que prengui pit,
això encara es mira
així com dient,
i llavors et diuen,
oh, se t'acostumarà,
que si el mito de dir,
això són xorrades.
I tant.
Perquè és com
el de dormir
el nen amb els pares.
Arriba un punt
que el nen
vol la seva habitació,
vol dormir sol,
doncs amb el pit igual.
És que vivim,
és la societat
de les contradiccions,
no?
No ens escandalitza
altres coses,
no?
I en canvi,
això que és una cosa natural,
a fi de compte,
són mamífers,
no?
Doncs encara crida l'atenció.
Hi ha mares
que opten
per allargar
tot el que poden
aquest allotament,
no?
Sí,
bueno,
hi ha...
Bueno,
el que diu l'OMS
és sis mesos
de lactància exclusiva,
que pràcticament
és un bebè,
i després fins als dos anys
la mixta.
Però
n'hi ha casos
de...
Bueno,
fins que el nen
i la mare volen,
hi ha crius
que tenen
tres anys
i, bueno,
i encara demanen pit.
Però arriba un moment
en què el propi nen
ja ho deixa,
ja no vol,
inclús la mare,
doncs,
i també forma,
quan el nen
és més gran,
també forma part
més de la intimitat,
vull dir,
ja no es fa
tanta ostentació,
no?
Probablement
que sigui natural
com el fet
de donar-li el pit,
no?
Que tot segueixi
una evolució normal
i que sigui el nen,
la mare,
els que optin
de deixar-ho de fer.
Com a associació
continueu donant suport
a banda d'aquestes
reivindicacions
que dèiem
a totes les mares,
continueu tenint
la vostra seu
a un sou.
Ara estem
com a l'inici
a la unitat
d'atenció a la dona
que llavors
ja tanques
un cicle,
no?
Des de l'embaràs
fins al final,
fins que neix el nen
i estem allà
al carrer Jaume I,
ens reunim
tots els divendres
de 6 a 7
i a banda
oferim
l'atenció telefònica,
a vegades anem
a alguna casa
perquè quan la mare
doncs encara està
convalesciente
doncs l'anem a veure
i Déu-n'hi-do
venen
un promig de 15 mares
cada setmana
i trucades telefòniques
anem
és allò
que és
el servici
24 hores
i a vegades
trobes
i trobes
consultes
de tot tipus,
a vegades
és simplement
un suport
a això emocional
i d'altres vegades
coses més concretes
com m'he d'organitzar
que començo a treballar
com m'he trec la llet
o mirem la postura
Prevenció
per després
no tenir problemes
el pit
imagino que és
tot un univers
no cal fer un curset
però si tenim algú
que ens dona suport
i ens ajuda
a partir de l'experiència
col·lectiva
de les dones
que lleten els seus fills
doncs realment
és una iniciativa
molt bona
Hi haurà més sales
a Tarragona?
Tu creus que
amb aquesta iniciativa
de Parc Central
s'engrescaran?
Jo he llançat la idea
que facin
habilitin una sala
de cinema
un dia a la setmana
una hora d'aquelles
que no molestin
perquè per exemple
a Santander
tenen una sala
habilitada per mares
que són
em sembla que és
la sessió de les 4
un dia a la setmana
baixen el volum
i les mares
amb els seus cotxets
doncs arriben
amb el seu bebè
veuen la pel·lícula
que sigui
i és fantàstic
és a dir
passa al cinema
mentre els nens verenen
com si diguéssim
doncs està molt bé
el criu allò plora
i bueno
és qüestió d'imaginació
de ganes no Anna?
i que els legisladors
doncs es posin les piles
sobretot responent
a les demandes socials
en aquests moments
sobretot si volem
una conciliació real
i no només
el paper
per cert
que l'Anna ha vingut
acompanyada del Jesús
que és el mitjà
Jesús m'has dit
que eres el mitjà
t'acosta del micròfon
que eres el mitjà
per la part de dalt
o per la part de baix?
per la part de baix
no
la part de dalt
la part de dalt
per tant tens
dos per sota teu
i per sobre
tens una germana
gran
molt bé
gràcies per venir
Jesús
que vagi molt bé
Anna moltíssimes gràcies
enhorabona
feu una tasca realment important
gràcies a vosaltres
adeu-siau bon dia
Gràcies