This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
12 del migdia, 10 minuts.
A l'hora anterior, en Bernat López,
el cap de la unitat d'estudis de comunicació de la URB,
entre altres coses ens explicava tan bé que està en el campus Catalunya.
Doncs bé, aquest flamant campus avui ha arribat
a tota una autoritat del Ministeri de Ciència i Innovació,
el seu màxim responsable,
el secretari d'Estat d'Universitat, Màrius Rubiralta,
i seguint aquesta visita, el nostre company, Jordi Sorinyac,
amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Arribava dureta, tenim entès, el secretari d'Estat,
i es veu que la roda de premsa, si no l'ha acabat, poc deu faltar,
perquè la tenia convocada cap a quarts de 12, si no va xerrada.
Acabat, eh? Agenda, vaja, molt ràpidament, si et sembla,
concretem el tema de l'agenda.
Ha arribat a les 9 aquí a la universitat,
ha signat el llibre d'honor al rectorat.
Després, aquí, a les instal·lacions del campus Catalunya,
a dos quarts de 10, ha assistit a una reunió del Consell de Govern
de la universitat, en què ha presentat aquesta estratègia
a la Universitat 2015, que ara ampliarem.
Ara acaba d'atendre els mitjans de comunicació,
però és que ara la ruta continua,
perquè encara ha de continuar el campus a Salades,
i després encara ha de visitar les instal·lacions a Mas dels Frares,
de la Facultat d'Ecnologia.
O sigui, que avui que el secretari d'Estat, el senyor Roviralta,
té una agenda ben atapaïda a la ciutat de Tarragona.
I una miqueta, a veure, diguem bàsica,
però podíem preguntar què ha vingut, exactament.
A veure, en primer terme, a conèixer les instal·lacions.
Suposem que tenim una primera presa de contacte
amb els responsables de la universitat,
però un dels objectius principals era presentar,
en el marc d'aquesta reunió del Consell de Govern
de la Universitat d'Urbira i Virgilí,
el que s'anomena Estratègia Universitats 2015.
És un pla, un programa,
que ha impulsat el Ministeri d'Educació del Govern central,
que compta amb el suport de diferents administracions
i que té un objectiu prioritari,
que és col·locar l'Estat espanyol
entre els 10 països més avançats
en el món d'educació superior i universitària,
ciència, tecnologia i innovació.
Vaja, parlant res i curt,
donar un impuls al sistema universitari espanyol.
Un programa que ha de comptar amb molts beneficis
i que treballa amb una filosofia,
que és la que les universitats disposin
encara més d'autonomia universitària,
enfortir una de les principals reivindicacions,
enfortir la política de beques i d'ajudes a l'estudi
i de fer la universitat més accessible a tothom,
indiferentment de la classe social
i dels recursos econòmics dels possibles alumnes.
Vaja, donar un pas més endavant
i ens hi haurem d'anar acostumant
amb una frase, amb una paraula,
que és el de Campus d'Excel·lència Internacional.
Les universitats de l'Estat espanyol,
que ho vulguin, hauran, si volen,
hauran d'optar a poder rebre aquest reconeixement,
a ser denominades com a Campus d'Excel·lència Internacional.
Què vol dir si una universitat és això,
és designada com a Campus d'Excel·lència Internacional?
Doncs que segueix tot un seguit de criteris,
aquestes línies que marca l'Estat central
i que podríem dir que és una mena de segell de qualitat.
properament s'obriran un seguit de convocatòries
perquè les universitats estatals
puguin apuntar-se en aquest Campus d'Excel·lència.
I el senyor Mario Rovira Alta ha dit
que la Universitat de Rovira i Virgili
podria estar ben situada.
Ha dit que d'aquestes universitats de caràcter mitjà,
la Universitat de Rovira i Virgili
és de les capdavanteres
per l'important tasca que fa en l'àmbit de la innovació,
per exemple, els parcs tecnològics
que tenen marxa,
que s'han de concretar en un païll d'anys
o els nombrosos instituts de recerca.
Si us sembla, escoltem molt breument
una de les coses que ens ha explicat en aquest sentit
Mario Rovira Alta, tan sols fa uns instants.
Satisfets del que avui hem sentit aquí,
del que hem discutit,
que la Universitat de Rovira i Virgili
estigui en disposició
d'agafar el repte
de ser una de les peces claus
d'aquest canvi social i econòmic
que el país necessita
i el seu sistema de desenvolupament
de la xarxa de coneixement
que està realitzant en tot el territori
s'acobla moltíssim
a un dels models que creiem importants
dintre del projecte de Campos d'Excel·lència Internacional
que espero que en els bròxis besos
es vagi desenvolupant
i tinguem moments
per poder-ho explicar una mica més
quan ja s'hagi presentat
a la pròpia convocatòria
que sortirà d'aquí una setmana més.
En aquesta reunió, doncs,
Mario Rovira Alta,
el secretari d'Estat,
ha acabat d'exposar les línies mestres.
Què significa aquest Campos d'Excel·lència?
Què s'ha fet per optar-hi?
El rector de la Universitat d'Urbira i Virgili,
Francesc Xavier Grau,
ha dit que ha pres bona nota
i també, molt ràpidament,
se li ha preguntat a Mario Rovira
sobre tota la polèmica
que envolta la implantació del Pla Bolònia,
l'espai educatiu europeu,
i han dit que entén en part
les protestes dels alumnes,
però ha dit una cosa
que ja ens havia explicat alguna altra vegada
el rector,
que el que reclamen els alumnes,
moltes vegades han caminat
al tema de les beques,
són coses que no són inherents
necessàriament a Pla Bolònia,
sinó que venen directament
sobre les polítiques universitàries de l'Estat.
Ha dit que estan oberts al diàleg,
això sí,
sempre ha restringit
o adquotat els canals habituals
com podrien ser els organismes de govern
de les universitats.
Doncs déu-n'hi-do,
si ha explicat coses,
aquest el representant,
per cert,
que se'ns ha girat feina
amb el tema dels segells de qualitat.
En recordes, Jordi,
aquest matí parlàvem d'aquesta tasca
que es desenvolupen també
per tenir locals de nit de qualitat,
ara a Campos d'Excel·lència Internacional.
Tenim molts reptes
a la ciutat de Tarragona,
en aquest sentit.
Són de caire completament diferent.
Un segurament és més difícil d'assolir
que l'altre,
però vaja,
sí, sí,
són segells
a veure si poden situar Tarragona
a la mapa.
Moltíssimes gràcies, Jordi.
Fins després.
Fins ara.
Gràcies.