Deixem les carreteres, les obres, busquem un escenari, diguem-ne, molt més tranquil.
Estem parlant de la jornada literatura i dones, escriptores tarragonines,
perquè de fet la jornada literatura i dones es va celebrar la passada setmana a la Cambra de Comerç.
Jo esmentava aquesta jornada perquè de fet la tardor literària a la ciutat de Tarragona
s'hauria volgut posar un subtítol que és en veu de dona.
I això permet que des de diferents instàncies culturals de la ciutat de Tarragona
s'aposti per posar l'accent justament en el que podríem dir.
La literatura de gènere, en aquest cas no sé si femani se'n rodem, Montserrat Palau, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda és la coordinadora de les jornades literàries escriptores tarragonines
que comencen demà a la Casa de Cultura dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.
A més, és escriptora i jo ho subratllo perquè justament parlareu de dones escriptores
i ja està bé que totes les dones que hi participeu en l'organització
doncs també heu tingut i teniu la vostra relació amb l'escriptura
i amb el món editorial que no es pot deixar de banda, no?
Sí, tot és una mica de barreja.
És allò de la deformació professional i aquest porta a fer també tots els papers de l'AUCA.
Però de fet sí, gairebé intervenen escriptores, intervenen estudioses
però podríem dir que tota la gent que intervé en les dies de jornades tarragonines
d'una manera o altra, encara que només sigui assaig, la gent ha escrit llibres.
És veritat això, sí.
I a escriptores tarragonines n'hi ha un inventari important, eh?
Entres a la web de l'associació d'escriptors en llengua catalana
o entres a la gent del Llambo o entres a diferents pàgines
que et donen això, el que et deia un inventari d'autors i autores
hi ha moltes dones escriptores aquí al territori.
Moltes. De fet, a veure...
Hi ha m'obra publicada, eh?
A veure, cada any es fan aquestes jornades científiques dintre de la tardor literària
que organitzem des del Departament de Filologia Catalana de la Rovira i Virgili.
I l'any passat, per exemple, es van dedicar al Teatre Tarragona
i en guany era una qüestió, volíem parlar d'escriptores, de dones.
I vam començar a esporgar una mica de qui parlem, de com parlem
i vam dir, no, no, ensenyim només a la ciutat escriptores tarragonines
perquè si hi ha, diem, camp tarragonines o més comarques
és que, la veritat, en tres dies i poques hores no...
No, perquè el patrimoni és interessant.
I també hem tingut la sort que ens hem coordinat amb la Pell,
que l'Associació de Professionals Estudiosos en Lengua Literatura Catalana,
que vam fer el dia 11, com es dit, aquella xerrada a la Cambra de Comerç
sobre dones i literatura.
I hi ha també a la taula rodona i vam participar tres escriptores tarragonines,
la Lourdes Malgrat, la Rosa Pagès i la Isabel Ortega,
i és una mica més de canxa, però la veritat és que sí que és la nòmina important.
Hi ha dues, hi ha moltes protagonistes, algunes ja no hi són
perquè pertanyen a altres generacions, pertanyen a la història de la literatura
d'aquestes comarques, d'altres continuen escrivint,
són prou conegudes, Olga Xerinax, Montserrat Tavalló.
Dues escriptores molt actives, amb molta obra publicada,
obra molt diferent l'una de l'altra.
Vaja, tu ets l'experta, però jo diria que l'obra de les dues és completament diferent.
Hi ha noves generacions d'escriptores, ara,
que se'n surten prou bé dins del que és la indústria literària?
Sí, i tant.
Perquè no hi ha victimisme en aquestes jornades, eh?
No, no hi ha victimisme.
És a dir, si de cas hi ha un punt de protesta,
que és el que va sortir l'altre dia a la taula rodona,
perquè tenien veu escriptores joves en actiu.
I més que res per dir, no, nosaltres podem accedir al món de la literatura
i publicar, però sí que hi ha en alguns viaixos, diríem,
o algunes qüestions que realment veus que encara hi ha,
diguem-ne, un punt de desigualtat, més que de discriminació.
Ho deia, per exemple, la Lourdes Malgrat.
La Lourdes Malgrat ja fa uns quants anys que és professora de l'Aula de Lletres.
I ella ho deia que el tant percent d'alumnat matriculat a l'Aula de Lletres
són més les dones matriculades,
però, en canvi, són més els homes matriculats
que acaben publicant o acaben donant la seva obra.
Això té una explicació?
Té diverses explicacions, però és que també, per exemple,
l'exemple del meu departament o molts altres de la Facultat de Lletres
o d'Humanitats, el tant percent d'alumnat a les classes
és molt més elevat dones-homes.
És a dir, per fer un exemple, diríem que cada 5 homes, 20 dones, més o menys.
I, en canvi, si després vas mirant el catedràtics o professorat
o la gent que va sortint, la piràmide s'inverteix.
És a dir, entre la universitat, un 80% de dones
i, en canvi, catedràtiques només són un 20%, al revés.
És efecte a tisores.
Però sí que nosaltres, en les jornades, hem volgut anar també a retre una mica d'homenats
i, per això, la inauguració i la clausura a dues dones que ja tenen...
que ja són aquest patrimoni literari de la nostra ciutat,
que són l'Alga Txirinax i la Montserrat Abelló.
Però de gent jove que va sortint molta
i potser bé serà la manera de dedicar noves jornades, nous projectes...
Clar, perquè a vegades és un tema de, diguem-ne, de desavantatge
pel tema del gènere o pel tema territorial.
Perquè veus que, per exemple, és a dir, dones joves, noves generacions,
que escriguin des d'aquí i publiquin pel país,
això ja és més estrany.
Hem dit que hi ha moltes dones escriptores,
però no moltes poden publicar per la resta del país.
És un tema territorial o de gènere?
No, a veure, hi ha qüestions que són, diguem-ne,
de gènere molt concretes,
és a dir, si mirem la indústria editorial,
la literatura com a publicació, la literatura com a edició,
la literatura com a ensenyament, i totes les excepcions,
quantes dones tenen editorials?
L'Isabel Martí de la Campana, en català estic parlant...
Parles de directius.
Sí, sí, de direcció, la gent que fa crítica als diaris,
amb això sí que hi hauria, diguem-ne, un desequilibri de gènere.
Després, l'altra qüestió,
no és difícil publicar de Tarragona,
estant amb altres editorials,
el que passa que també, estant a Barcelona,
tens el món de les relacions públiques,
amb la qual cosa, doncs,
sembla que si no surts a les premses barcelonines,
no existeixis, i en canvi estem acostumats
que aquí un acte pot tenir 50, 60 persones
o 100 persones que hi assisteixen,
no té cap mena de repercussió fora dels nostres mitjans de comunicació,
i en canvi un acte a Barcelona de 15 persones
surt per tots els audiovisuals
i playtime, no?, vull dir, és el tema.
Però això passa fa molt
i no hi ha manera d'esmenar-ho,
probablement és que no sabem com fer-ho.
Tots plegats o...?
Sí, no, però ara ja és més,
ja no és tan difícil,
és a dir, ara escriure des de Tarragona
pots arribar a uns altres nivells.
Així com, per exemple,
segles enrere,
que és el que passarà a l'hora de veure el Congrés,
i no només amb les dones,
aquestes dones que publicaven, la Josep Amassanés,
l'Oso Pisso,
però el mateix que el Domènech Vancec,
el Puigí Ferreter,
vull dir que l'Artur Blader,
era perquè havien estat a Barcelona,
ara és més fàcil de Tarragona publicar,
el que passa que sí,
la repercussió o la recepció o l'èxit
ja és més relatiu,
depèn dels canals,
allò de ser el lloc oportun o el moment oportun.
L'oportunitat,
que passi pel davant teu i la sàpigues veure.
Val la pena que resseguim una miqueta
el que és la cronologia de les jornades,
perquè ens permet destacar noms propis
que formaran part,
hem parlat d'Olga Xirinax,
Montserrat Tavelló,
i tu també has esmentat
algunes de les escriptores
que estaran presents amb diferents xerrades.
Demà comenceu,
diguem-ne la part més protocol·lària,
però ja contempleu
una primera conferència inaugural.
Sí, la primera conferència inaugural
que es farà demà a la tarda
és la de l'Olga Xirinax,
que parlarà d'ella
i de la seva literatura
i dirà tot el que vulgui dir.
I d'aquesta manera també
el dijous a la tarda,
com a cluenda,
hi haurà la intervenció
de Montserrat Tavelló.
Aquests dos pesos pesats,
pesants,
perdó, no pesades,
sinó pesants,
que tenim al nostre patrimoni literari tarragoní.
Demà a la tarda,
després de la conferència
de l'Olga Xirinax,
li hem demanat al Joan Cavallé.
El Joan Cavallé va escriure
un volum molt interessant,
un volum gran de regal
i amb fotografies i molt maco,
sobre Tarragona vista
per tot tipus d'escriptors d'aquí i de fora.
I li hem demanat que ens digui
com les escriptores d'aquí o de fora
veuen la ciutat.
I aquesta serà el que tancarà la jornada de demà,
tot i que també hi haurà la presentació
del llibre de les jornades de l'any anterior
que anaven sobre teatre.
que el tenim aquí,
que l'has portat des de Tarragona,
espai festiu,
espai teatral de la plaça del Corral,
el teatre a la Italiana.
Interessant, eh?, aquest llibre.
És el fruit de les jornades de l'any passat
i, clar, hi ha molts documents
sobre molts tipus de teatre
des del medieval fins al més popular,
fins al més actual,
que s'ha fet a Tarragona.
I dimarts serà el dia,
diguem-ne, de...
Perdó, dimecres,
que demà és dimarts,
dimecres,
el dia de prospecció arqueològica
en el sentit d'anar a rescatar
dues...
Bé, tres escriptores, en aquest cas,
situades en el segle XIX
o començaments del segle XX,
com és la poetessa
la Maria Josepà Massanés,
que a més va ser una de les primeres
a escriure sobre dones i feminisme,
el seu discurs preliminar.
I després la tieta i nebó d'Opiso,
perquè aquí a Tarragona...
Del dibuixant, del pintor.
És que aquí a Tarragona
sempre havíem parlat dels Opisos,
de l'Alfred Opisos,
pare,
i el seu fill Ricard, el dibuixant.
Doncs resulta que l'Alfred
tenia una germana, l'Antònia Opisos,
escriptora, també,
que havia fet periodisme.
La veritat no n'havíem sentit a parlar mai.
Exacte, però això es tracta de rescatar.
I la germana del Ricard Opisos,
un any més gran que el Ricard Opisos,
la Regina Opisos,
també va destacar,
sobretot com a periodista,
en els anys 20
ni després, en els anys 30,
és considerada una de les precursores
de la llau de dones periodistes
durant la República
i va escriure, en aquest cas,
noveletes,
tant la novel·la ideal
de la Federica Montseny
com novel·la rosa a la postguerra
durant el franquisme.
Conservem aquest llibre...
M'ha costat moltíssim.
M'ha costat moltíssim.
És el que t'anava dir,
perquè, clar,
ja sabem com han funcionat
les editorials cap aquí, no?
No, de fet,
tots els llibres jo hi he accedit.
Obra d'aquesta època?
Mitjançant Préstec,
Quinten Bibliotecari,
llibreries de vell i catàlegs,
i també ho pensava dir
a l'hora de parlar-ne
de les Opisos mateix,
que, per exemple,
no hi són tots els llibres
a la Biblioteca Pública
d'aquí Tarragona.
L'llibre,
un parell de llibres
que hi ha de l'Antoni Opisos
estan esclosos de Préstec,
i a més a més,
no pots anar allí
ni escanejant
ni fotocopiar
perquè no tenen
aquests aparells.
I trobo que,
de la mateixa manera,
doncs,
que abans parlàvem
de segons quines obres necessàries,
doncs també calen
obres culturals,
com és digitalitzar,
que avui en dia això
no costa tant.
Home,
perquè és que,
ja no més
amb un objectiu acadèmic,
coerudit,
sinó per aragua
que vas desmentar.
Jo m'imagino
que,
com molts oients
i jo mateixa,
doncs,
et crida l'atenció de,
ara has parlat
d'aquesta novel·la rosa
de postguerra
o qualsevol altra obra
periodística,
et ve de gust llegir-ho.
Sí,
però no ho pots accedir.
No pots accedir-hi.
Com,
per exemple,
la Josepa Massanès,
que també és difícil
d'accedir a moltes
de les seves obres.
Potser sí que es podrien
plantejar
a no sé quines instàncies,
no sé si realitat,
locals o nacionals,
que sigui,
de tenir,
doncs,
de la mateixa manera
que tenen el saló
de fills i filles il·lustres,
que per cert
deuen ser la majoria
fills i no filles.
Jo diria que són més fills, eh?
Doncs també,
doncs,
una part,
diguem-ne,
de la biblioteca...
Però,
Montser,
qui vol ser il·lustre?
No,
aquest i no havia estat.
Sí, sí,
tant.
Era això.
I aleshores,
no sé,
trobar-te a la biblioteca
de Tarragona,
accés a Domènech Guencer,
accés a Josepa Massanès,
a Maria Domènech,
o les Opissa que dèiem,
vull dir,
qualsevol cosa d'aquest tipus.
Com són aquestes escritores?
Quin tipus de...
Com són les seves obres?
El que hagis pogut trobar d'elles?
A veure,
l'Antonio Pissa,
que era molt desconeguda,
escrivia ella en castellà,
però té dues coses molt interessants.
Una que és un drama
que es diu
Mujeres que mata
Mujeres que mueren,
però que condemna molt
la violència dels homes
i a més a més
reivindica
un altre tipus de dona.
I després també
una novel·la del 1886...
Estem parlant
de finals del 19, eh?
El 1886.
El drama,
l'àrba de teatre
era el 1881.
I el 1886,
Diario de un Deportado,
que es va publicar
aquí al setembre,
i no era fins a l'octubre
perquè és una obra
evolucionista,
és a dir,
en contra de l'esclavitud,
i de fet
no es va abolir
l'esclavitud a Cuba
fins a l'octubre del 1886.
És a dir,
que Antonia Opissa
no deixava de ser
una dona d'aquestes del 19
avançada
amb idees liberals
i progressistes
al seu temps.
La veritat és que
si no podem tenir els llibres
sabrem de la seva vida
a través d'aquesta conferència.
El dijous,
Escriptores de Tarragona
1950-2010.
Aquesta és una gran feina
que se li ha d'agrair
a la Montse Correger,
a la Montse Correger.
També escriptora.
També escriptora.
També professora
de la Universitat
Rovira i Virgili
que amb molta paciència
ha fet com una mena
d'inventari,
però no inventari
i simplement
de posar noms i obres,
sinó un inventari
amb una visió crítica,
és a dir,
d'història literària
però també crítica.
Parla,
per exemple,
de la Rosa Comas,
posem per cas,
una de les poetes joves,
no?
Ui, perquè estem parlant
d'escriptores
que estan en la vida activa.
O la Roser Huás.
La Roser Huás.
És a dir,
gent activa
però que la Montse Correger,
a més de dir-nos
quan comencen a publicar
i què publicen,
ella fa una pinzellada
crítica,
perquè ella també
és la seva especialitat,
sobre aquestes dones
que han fet,
com ho han dit,
quines són
les seves característiques
tècniques literàries.
I finalment,
la Cluenda,
en què la Montserrat
Balló
realment sí que està
molt activa.
Hem de comptar
que amb els seus 92,
93 anys
està molt,
molt activa.
Però hem pensat
que la Lluïsa Julià,
que és secretària
de l'Associació
d'Escriptors de Llengua Catalana
i ha publicat
altres coses
sobre ella,
ens farà primer
tot una introducció
a l'obra
de la Montserrat
de Balló.
Mantindran
amb la Montserrat
de Balló
un diàleg,
totes dues,
per acabar de completar
el que diu...
És una gran conversadora
més o menys.
Molt,
molt xerraira
i amb les coses
molt interessants.
Qui l'hem tingut
la sort de tenir-la
alguna vegada
aquí al programa
i ha estat un plaer realment.
I després,
doncs,
ella tindrà la paraula
per llegir-nos uns versos
que ens serviran
de cluenda,
tot i que ben bé
no és una cluenda
perquè dintre
d'escriptores tarragonines
hem de parlar
del dissabte,
que el dissabte
al dematí
hi ha una ruta,
és la ruta
Olga Txirinacs,
i és una ruta
tarragonina
i una ruta
també amb marro
perquè sabeu
que l'Olga Txirinacs
ha escrit moltes coses
però ha escrit coses
de misteri
i coses morboses.
Es portarà per la catedral
buscant l'home
que mossegava les dones
i...
Més o menys.
Ai, adéus,
pot estar molt bé això.
Més o menys,
més o menys,
anirà una cosa per aquí.
Sí, sí, sí,
m'he sorprès, sí.
Que la ruta
la conduirà Magí Sunyer
i els textos
els llegirà
de la Joan Pere.
I l'Olga no hi serà?
No, l'Olga hi serà
però de fet
en aquest cas
serà una espectadora.
El Magí Sunyer
ha fet un buidat
dels seus textos
per confegir una ruta
i hem optat
per la solvència
contrastada
de la veu
de la Dolors Joan Pere
que és una magnífica
i gran actriu
i ella, doncs,
a cada parada
anirà llegint
el fragment
d'aquella obra il·lustrativa.
Suposem que l'Olga
mentrestant
o al final
sí que dirà
la seva visió
però és una mica
una mica ruta sorpresa
tot i que ella
sí que sap
l'itinerari.
Li costarà
no intervenir.
Segurament li costarà
però això és bo.
Segur,
però...
estarà contenta
perquè tant
amb la jornada
de demà
a la inauguració
com amb la ruta
és també
una mica
de reconeixement
de la ciutat
de la universitat
a les escriptores
que estan en actiu
que porten tants anys
fent aquest tipus
de feina
a la nostra ciutat.
Aquest aspecte
és important
perquè tot i que
organitza la Diputació
de Tarragona
continua la tardor literària
Recuperem la paraula
i ho esmentem
perquè enguany
s'ha triat l'obra
Pedra de Tartera
de Maria Barbal
i la Maria Barbal
també hi serà.
És el que diu la Montseci
que fem una part
d'arqueologia
en el millor sentit
del terme
però apostem
per la gent
que està en actiu
i això és prou evident
a la ciutat.
S'havia de parlar
del que s'estava fent ara
i d'escriptores d'aquí
però al mateix temps
sense oblidar
les mares
les nostres mares culturals
les genealogies femenines
d'on venim
i d'aquí
aquesta petita pinzellada
amb la Mecenès
i l'Eso Pisso
com podia ser també
la Maria Domènech
que va viure aquí
o altres escriptores
més antigues
però és allò
temps, espai
i les coses s'han d'organitzar
i potser un altre any
doncs ampliarem.
Hi haurà més jornades
només faltaria
pregunta importantíssima
aquestes jornades
són obertes al públic
en general?
Obertes al públic
i gratuïtes
la gent de la universitat
sí que s'ha d'inscriure
per allò dels crèdits lliures
la gent que esteu a la universitat
o teniu
més o menys relacionada
en sabeu
les inscripcions
és a dir
no no cal que inscriure
si és que algú no vol
el diploma
o vidi un certificat
completament obertes
gratuïtes
els serveis de cultura
de la Generalitat
això sí
cal inscriure's
a l'Ajuntament
o al Departament
de Filologia Catalana
a la universitat
per la ruta literària
per comptar amb la gent
que tenim
que serà
el proper dissabte
però és totalment
les conferències
és anar allà a l'hora
puntuals
i gaudir-ne
de tot el que explicaré
i gaudir-ne
exacte
Montserrat Palau
coordinadora
d'aquestes jornades literàries
escriptores tarragonines
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
adeu-sia