Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts.
Estem reiterant una miqueta la situació del matí de Tarragona Ràdio d'avui
perquè no ens desorientem tots plegats.
Hem a més la retransmissió en directe del plenari municipal.
Hem alterat una miqueta el contingut del programa,
però no renunciem allò que ens és propi,
que és cercar l'actualitat des del seu propi escenari.
És a dir, hem sortit a l'exterior amb la nostra unitat mòbil,
que de fet ja està instal·lada al rectorat de la Universitat Rovira i Virgilí.
Aquest migdia té lloc l'acte oficial de l'inici del curs,
que compta amb la participació de la directora de TV3, Mònica Terribas.
Allà al rectorat, Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
L'acte començava cap allà a les 12, no?
Cap a quarts de 12, a les 12, ha començat la lliçó inaugural
que ha pronunciat la periodista Mònica Terribas,
directora de Televisió de Catalunya, ja ha acabat fa una estona,
i intuïm, perquè nosaltres estem just a l'exterior del rectorat,
aquest acte s'està duent a terme al peranim d'aquest edifici,
l'antic escorxador, la part alta,
doncs intuïm que ara s'està en aquest torn de parlaments
on hi havia l'Àngel Conillera, president del Consell Social,
també el senyor Joan Major, comissionat per la Universitat i Recerca,
i també el rector de la Universitat, Francesc Javier Grau,
que feia el parlament final d'aquesta lliçó inaugural,
acabant amb el cant aquest universitari, el Gaudé Amos y Guitur.
La Mònica Terribas ha pronunciat aquesta conferència,
però abans s'ha presentat un vídeo, una projecció,
amb la memòria del curs 2008-2009,
presentant una mica les principals novetats del que va ser el passat curs.
La principal i la més important, segons destacava aquest vídeo,
doncs eren el trasllat dels estudis de la Facultat de Lletres al Campus Catalunya,
que va ser l'estrena d'aquests nous estudis,
també l'adaptació de noves titulacions al nou pla de Bologna,
i com no també els estudis que enguany s'han instaurat al Baix Penedès,
al Vendrell, on es pot incursar infermeria i també magister infantil.
Per tant, han destacat una mica les principals novetats
del que va ser el passat curs i el que comença enguany,
sobretot, com hem dit, marcat per aquestes noves titulacions
que enguany estaran ja adaptades al pla de Bologna.
Gairebé el 60% de les titulacions que s'imparteixen a la universitat
que enguany estaran marcades ja per aquest nou pla de Bologna.
Però, com dèiem, la protagonista d'aquest matí jo a banda
ha estat la Mònica Terribas.
Ha fet una conferència d'una mitjoreta, aproximadament,
sota el títol
Qui defensa el servei públic de radiodifusió?
Una conferència que ha girat en torn,
en podrem tornar a escoltar una estoneta, ara ho escoltarem,
però que ha girat en torn, sobretot, a quatre factors.
Un d'ells és el control de les empreses,
d'aquestes grans empreses que controlen amb els seus interessos
els grans mitjans de comunicació.
També ha fet una crítica a la nova llei de l'audiovisual
i és que, segons Mònica Terribas,
aquesta nova llei limita la capacitat dels mitjans de comunicació públics
d'arribar a tothom i de fer el que és la seva vocació,
el seu objectiu principal, que és de servei públic.
També ha parlat, en un tercer llist d'aquesta conferència,
de l'autosensura dels propis periodistes,
per la por, moltes vegades, segons ha comentat,
de perdre la feina per anar a buscar notícies
que poden ser mínimament controvertides
o que no poden seguir els interessos de les empreses
o el poder polític que també controla els mitjans de comunicació.
I, finalment, ha parlat d'aquests dos conceptes,
informació i opinió,
que sembla que últimament s'estan confonent
i que, fins i tot, es tendeix més a l'espectacle
que el que seria la informació pura i dura.
Quatre eixos centrals,
però que, si us sembla, escoltarem de la mateixa Mònica Terribas,
de les mateixes pròpies paraules,
el que ha comentat en aquesta conferència.
Com dèiem, un dels punts era el que ha comentat
que els mitjans de comunicació s'han convertit
en una eina de poder de les grans multinacionals
i també dels polítics.
Avui dia tenim una confusió, cada dia més creixent,
entre el que són l'exercici del servei públic
i el que entenem per la llibertat de mercat
i la capacitat de competir a qualsevol preu.
Això, que en alguns terrenys tenim clar
que no pot sotmetre els mínims del servei,
en el cas dels mitjans de comunicació,
és un entorn confós, bàsicament presidit
pel fet que els mitjans de comunicació
s'han convertit més en una eina de poder,
de poder estratègic,
en mans de les empreses que els governen
o en mans dels partits que hi influeixen
o en mans de les organitzacions
que arriben a poder intercedir a dins d'aquestes organitzacions,
que no pas en la feina de fons que fan els mitjans de comunicació,
que és servir a la societat.
Per tant, el primer perill que voldria esmentar,
que amenaça la raó de ser del servei públic de radiodifusió
i també per extensió del periodisme en totes les seves vessants,
també en la premsa,
són les mateixes empreses de comunicació.
Els professionals estan servint en empreses de comunicació
que cada vegada més perden el nord
de quin és el motiu real pel qual fan aquesta activitat.
Es donen llicències,
s'obren diaris amb la finalitat de servir la comunicació,
amb la finalitat d'explicar
no allò que interessa l'empresa
perquè té uns determinats ingressos
que provenen d'aquí o d'allà
o perquè vol una determinada influència del poder polític,
sinó els diaris, les ràdios, les televisions,
existeixen per comunicar la societat,
vertebrar-la socialment
i aconseguir tenir un entorn millor del que tenim.
Era una de les crítiques,
Jovan, d'un dels eixos d'aquesta conferència,
realment ha estat força interessant
i on dèiem que ha comentat això,
aquí en aquests moments defensa el servei públic
de radiodifusió no només a Catalunya,
sinó tot l'estat espanyol.
Però, com dèiem, també ha fet una crítica
a la nova llei de l'audiovisual
que, segons comentava,
limita la capacitat dels mitjans de comunicació públics
d'arribar a tothom i també de fer això que són,
de servei públic.
Per tant, escoltem també aquest petit tall
de la conferència que, recordem,
ha durat una mica més de mitja horeta
on parlava d'aquesta nova llei de l'audiovisual.
Aquesta llei pot acabar limitant
la capacitat d'una televisió com la nostra
de ser referència i competitivitat
en relació a la resta de les televisions privades
que emeten a Catalunya en castellà.
Sabeu que, per desgràcia nostra,
la iniciativa privada de televisió en aquest país,
en la nostra llengua, és tímida encara
i no té prou potència i prou convenciment
respecte al seu compromís amb la nostra llengua, tampoc.
Aquest seria un segon factor que pot limitar
això que en diem vetllar pel servei públic.
Qui està vetllant pel servei públic?
Les empreses, el marc legislatiu que se suposa
que defensa els nostres interessos
i el que fa és blindar les empreses privades
perquè tinguin més comoditat en el guany
i la competència en un sector audiovisual
cada dia més competitiu.
Un tercer factor que amenaça el periodisme
i la comunicació en general
són els mecanismes d'autocensura.
Els nostres professionals, periodistes,
professionals dels mitjans,
càmeres, realitzadors,
cada vegada més,
per la precarietat laboral
i les dificultats de mantenir llocs de treball
en entorns tan canviants,
limiten la seva capacitat d'expressió
en els seus mitjans
per por a que un dia
aquell lloc de treball perilli
per haver dit o per haver explicat
o per haver investigat
o per haver anat una mica més enllà
del que diuen els comunicats de premsa
o els gabinets de premsa de les empreses.
Aquest era un petit extracte,
a banda d'aquesta conferència
que ha estat força interessant.
Una radiografia força real
a les situacions que no només els professionals,
com ell esmentava,
sinó que el que són els ciutadans,
com a consumidors en el millor sentit
del terme de la comunicació,
doncs poden veure que aquests són els trets
pels quals van els mitjans públics.
I de fet ha fet una crida a la societat en general
també a vetllar per aquest servei públic
que tingui aquesta vocació
sobretot de servir a la societat.
Per tant, ha fet una crida també
no només a periodistes,
no només a grans empreses de comunicació,
no només als mitjans de comunicació,
sinó que també la societat té la seva responsabilitat
de fer un consum responsable
i valgui la redundància dels mitjans de comunicació.
La sala del Preninf,
a banda, estava plena vessar,
hi havia gent dreta,
ara nosaltres estem al que dèiem a fora,
aquí l'ambient és força desert,
amb els cotxes oficials
que estan aparcats a fora,
però vaja,
l'ambient a dins era força gran.
Doncs creiem que aquestes hores
deuen estar acabant els actes més protocolaris
del que és aquesta inauguració del curs de l'AURB.
Gràcies, Josep.
Si no hi ha cap novetat,
que m'imagino que no.
No, no, res més.
Només destacar que,
com ja hem sentit al llarg del matí,
el plenari municipal,
el Cauda,
no ha pogut assistir al pla,
i per tant la conferència
o les paraules que havia de dirigir també
en aquesta lliçó inaugurada,
en aquest inici del curs,
tampoc hi ha pogut assistir.
Molt bé,
Josep Ardila,
amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Moltíssimes gràcies.
Fins després.
Adeu, Jovanda.
Nosaltres seguim des dels estudis de l'Avinguda Roma.
Ara són tres quarts d'una del migdia.
Tres minuts i mig.
Fem una petita pausa.
Immediatament saludarem Quim Pons.
Aviam com ha anat l'entrenament aquest matí,
després del partit d'ahir,
i que ens espera en l'edició d'aquest vespre
del Sembrenest.
Gràcies.