Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant d'altres qüestions d'interès i d'actualitat
i parlant d'uns premis, els Premis Justícia Catalunya,
que es lliuraran demà divendres 6 de novembre,
coincidint precisament amb el Dia de la Justícia.
En aquest marc, el govern de la Generalitat
ha decidit atorgar un premi, el Premi Justícia Catalunya,
a l'expresident de l'Audiència de Tarragona, Antonio Carril.
És un reconeixement a la seva llarguíssima trajectòria professional
i també a totes les responsabilitats que ha tingut en els últims anys
al capdavant de l'Audiència de Tarragona.
I també demà divendres hi haurà una menció honorífica
al jutjat de primera instància número 3 de Tarragona,
en aquest cas per la seva aposta per les noves tecnologies.
D'aquestes qüestions en volem parlar amb els seus protagonistes
en els propers minuts, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Per això saludem el jutge, el magistrat Antonio Carril,
que durant els últims 10 anys ha estat el president
de l'Audiència de Tarragona.
Senyor Carril, bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
I també ens acompanya el senyor Josep Maria Sabaté,
que és el secretari d'aquest jutjat de primera instància
número 3 de l'Audiència de Tarragona, secretari judicial.
El senyor Josep Maria Sabaté, també bon dia.
Hola, molt bon dia.
En aquest cas sí que voldria dir que represento a un senyor o senyores que...
Un col·lectiu.
Sí, un col·lectiu que desenvolupem una tasca diària,
molts cops que no és reconeguda a la llum,
però sí que en nom d'ells, en nom de tots els integrants de l'oficina,
l'agraïment pel reconeixement d'aquesta tasca.
Doncs la nostra felicitació.
Senyor Carril, per vostè què suposa rebre aquest Premi de Justícia,
ara que continua amb la seva feina,
però que ha deixat aquesta responsabilitat que ha tingut
durant 10 anys al capdavant de l'audiència?
Bueno, pues una satisfacción de carácter personal
i un estímulo para seguir trabajando.
Nada más.
Se l'esperava, la distinció?
No, no me l'esperava, no me l'esperava,
però la recibo con la misma naturalidad de lo que representa.
Yo creo que evidentemente es que otros creen que yo he hecho algún mérito,
pero yo creo que me he limitado a cumplir con mi deber.
El seu currículum professional crec que comença l'any 1978,
ingressa a la carrera judicial el 78.
És verdad, sí.
I pràcticament tota la vida aquí a Catalunya,
a Tarragona, a les comarques de Tarragona, no?
Pues sí, sí, sí,
pràcticamente todo en la provincia de Tarragona, sí.
Evidentemente debió ser unas tierras que me enamoraron.
Què recorda d'aquells primers anys?
Perquè suposo que, a més,
des del punt de vista personal i professional,
tot ha canviat moltíssim.
Pues sí, es verdad.
Recuerdo una justicia con muy pocos medios,
una justicia hecha de unos elementos muy rudimentarios y escasos,
y una justicia con unos profesionales muy experimentados en el ámbito,
sobre todo, de los funcionarios y muy entregados a su función.
Ha cambiado mucho.
Yo creo que en la actualidad hay bastantes más medios.
Hay quizás una desestructuración bastante grande de la oficina judicial,
por eso se trata de modificarla,
pero la idea de servicio yo creo que es la misma.
Antonio Carril es gallec, va néixer a Pontevedra,
però, com dèiem, pràcticament tota la seva carrera professional
l'ha fet aquí a les comarques de Tarragona
i, a més, ha tingut, a més enllà de la seva feina,
diversos càrrecs de responsabilitat.
Quins han estat concretament i de què li han servit a vostè a nivell personal?
Bueno, yo creo que en el ámbito de la justicia
yo he pasado por todos los, digamos, extractos de la misma,
porque comenzando por juez de distrito a juez de primera instancia,
decano de los juzgados de primera instancia
y presidente de una sección y presidente de la audiencia,
pues se puede decir que he recorrido todos los posibles escaños.
¿Qué me ha, digamos, reportado?
Pues la idea de que la justicia es un servicio
y de que en esa idea debemos persistir de forma, digamos,
generosa y entregada porque después de todo nos pagan por ello.
En qualsevol cas, ja deia que la justicia ha canviat molt,
però després de tants anys de responsabilitat,
quines coses bones s'han portat i quines coses negatives
no ha pogut assolir, tenint la responsabilitat que tenia?
Bueno, yo creo que en respecto de los distintos cargos que he ocupado,
hay que diferenciar.
En el ámbito del decano de los jueces de primera instancia e instrucción,
lo que se trata es de organizar el buen funcionamiento
de esos juzgados y resolver los problemas.
Allí nos tocó, o me tocó pasar de una,
de un decanato con muy pocos órganos, que eran tres,
a un decanato en que empezó a tener, dependiendo de él,
hasta nueve juzgados.
Yo pasé de ser designado por la ley como decano
porque correspondía a ser elegido como decano por mis compañeros.
Bueno, cambia la mentalidad.
Ahora, después en orden al servicio era exactamente lo mismo.
Tratar de resolver con la mejor voluntad y con, digamos,
esfuerzo y dedicación, pues los pequeños problemas que se presentaban.
No tenemos capacidad de hacer grandes reformas.
En la presidencia de la audiencia, exactamente lo mismo.
Pues, en cierto modo, dar la cara por los problemas de la justicia,
pero capacidad de solventar, escasa.
Porque ha deixado 10 años enrere la presidencia de la audiencia.
Recordemos una entrevista que le hicieron a la presidencia
cuando dejaba el cárrec a principios de estío.
Y algunos de estos mitjans materials o de mitjans equipamientos,
de edificis o de personal, encara, malauradamente,
tot i que s'ha mejorado mucho respecto a sus primeros años como llutga,
no se han asolido.
No, no se han conseguido.
Y quizás eso, pues, algo de responsabilidad debo tener.
Pero también es bien cierto que quien tiene que poner, digamos,
los dineros encima de la mesa son otros.
Y nosotros lo único que podemos decir es insistir, insistir.
Y yo me imagino que mi sucesor seguirá insistiendo
y yo le deseo con todo corazón que lo consiga.
No porque sea un éxito particular a una persona,
sino porque es una necesidad muy grande
para toda la justicia de Tarragona.
En 25 anys d'estar aquí a Tarragona
han millorat molt els mitjans humans i materials.
Però encara queda molta cosa per fer.
Podem encara millorar molt des del punt de vista de la justícia
perquè el ciutadà continua tenint la percepció
que la justícia continua sent encara lenta i complicada, complexa.
Sí, yo estoy totalmente de acuerdo con los ciudadanos,
pero eso no depende de los miembros que constituimos la justicia,
de las personas que constituimos la justicia.
Yo sigo creyendo que por parte de los políticos de esta nación
no existe verdadero interés ni voluntad
de afrontar la solución de los problemas de la justicia.
Yo estoy convencido a estas alturas
de que los políticos no creen en la justicia,
no les gusta la justicia
y que no hacen los esfuerzos necesarios
para que la justicia funcione decididamente.
Evidentemente, razones serían múltiples,
pero yo creo que en estos momentos que vivimos
el ciudadano se dará cuenta
de que la justicia va a funcionar peor
de lo que venía funcionando hasta ahora
porque el volumen de trabajo está aumentando mucho
y los medios no se pusieron para solucionar los problemas.
Entonces, el ciudadano va a tener
un peor servicio de la justicia en unos años
porque son años de crisis
y cuando hay años de crisis hay más reclamaciones,
hay más problemas en los juzgados
y los juzgados son los mismos
y no tienen capacidad para absorberlo.
Hi ha més problemes a la justicia
però també, a més,
els canvis legislatius que hi ha hagut en els últims anys
han ajudat a que hi hagi més qüestions
de la vida quotidiana
que vagin a parar els tribunals
i això fa augmentar també
la càrrega de feina dels jutjats?
Sí, quizás por un problema de carácter sociológico
de que los ciudadanos cada vez son más incapaces
de resolver sus propios problemas por otros medios.
Entonces, todo va a parar a la justicia.
Per tant, les seves previsions
són en aquest sentit negatives.
a nivell de feina i a nivell de poder resoldre
els problemes...
Sí, yo, evidentemente, creo que sí,
que nos esperan unos años malos.
Per resoldre, en part, la lentitud
o les qüestions més farragoses de la justícia,
avui el nostre segon convidat,
el Josep Maria Sabater,
que saludàvem abans,
secretari judicial d'aquest jutjat
de primera instància número 3 de Tarragona.
Aquest jutjat, Josep Maria,
és pioner, se'l considera pioner
i per això li donaran una menció honorífica demà divendres,
és pioner en un projecte que s'anomena l'Exnet.
Expliquem una mica al ciutadà
en què consisteix aquest projecte,
perquè té a veure, em sembla,
amb noves tecnologies, no?
I, per tant, suposo que de retruca la pràctica
a agilitzar, en fi,
totes les afers judicials.
En què consisteix aquest projecte?
Mira, bàsicament, i en poques paraules,
perquè ens entengui la concurrència,
en l'administració de justícia participen molts col·lectius.
Un dels grans problemes és la generació de paper
i el volum de notificació de les resolucions judicials.
Estem parlant de milions de notificacions
respecte a les resolucions judicials.
I aquesta aplicació informàtica
és una plataforma que se n'anomena l'Exnet
i que té per finalitat...
Vam començar a assajar-la en la nostra oficina
al voltant de l'any 2007
i té per finalitat una comunicació,
establir un canal de comunicació
entre les oficines judicials i els operadors jurídics.
En aquest cas, són uns professionals,
uns col·lectius que també han estat mencionats,
com som els procuradors,
que són els que reben aquestes notificacions.
Quin sentit té aquesta maquinària
que s'està posant en marxa per part del departament
i la qual també complís les directrius
del Consell General del Poder Judicial
en donar preferència a aquestes tecnologies.
Doncs, en última instància, pensem
que aquesta aplicació, aquesta integració,
anirà cap a una finalitat molt directa,
que seria la digitalització del procediment,
és a dir, un procediment sense paper.
Això suposa reduir temps,
millorar mecànicament el funcionament
dels col·lectius que operen
amb l'administració de justícia
i això, en definitiva,
en què hi ha de revertir a la llarga,
tot i que, com diu el senyor Carril,
estem en un temps molt difícil.
El volumen d'assumptes que entren als jutjats
he de reconèixer que ens està desbordant.
Mai en la vida,
feia anys que no recordava
una situació del volumen actual,
però, en definitiva,
aquests mecanismes
tenen una finalitat última,
és d'arribar a aconseguir
una millora en el servei
en el sentit que el ciutadà
pugui sentir una més qualitat en el servei
i proximitat amb l'administració de justícia.
Si ara, amb aquest sistema AlexNet,
el volum de notificacions digitalitzades,
podríem presentar-lo
en torn del 35-40%,
en definitiva,
suposo que,
tot i que els temps de crisi
que ens venen,
tenim un marge
de progrés
molt gran.
Jo recordo,
per acabar,
voldria dir que
no fa gaires anys,
bueno,
parlem de 15-17 anys,
jo recordo haver treballat
en l'administració de justícia
amb les conegudes
màquines d'escriure
tipogràfiques
i amb el que se llamava
entonces el papel de calco.
Vull dir,
moltes coses han canviat
i moltes coses
ens faltan encara
per canviar i millorar.
Diu que el 35 o 40%
de les notificacions
del jutjat
del qual vostè és secretari...
del sistema ja.
Però, clar,
aconseguir que tot un procediment
sigui digital encara...
La voluntat última
entenem que ha de ser
digitalitzar
la totalitat
del procediment.
És a dir,
en paraules claris
perquè ens entengui tothom
és suprimir el paper.
Vull dir,
això comporta
una inversió molt gran
en maquinàries
d'informàtica,
en màquines
de gran volum
de capacitat
d'escanejar,
escanejar documents,
tota la informació
que porten els plecs
i això suposa
una reestructuració
dels costos
de l'administració
de justícia.
Són qüestions
que depenen ja
de...
Bàsicament
de l'administració.
Nosaltres ens limitem
a posar els esforços
perquè es pugui
portar a la pràctica.
I aquí a Tarragona,
l'Audiència de Tarragona,
són l'únic jutjat
que aplica ja aquest sistema,
l'Exnet?
No,
l'Exnet vam començar
nosaltres
com a prova pilot
fa uns anys.
Es va assajar
aquesta plataforma
i es va ja
actualitzar
a tot Catalunya
des de fa
ja un parell d'anys.
Però vostès
van ser pioners,
van voler...
Sí, van pioners.
Queden alguns òrgans
en l'àmbit de Catalunya
que s'anaran incorporant
durant l'any vinent
però en primer lloc
vull dir
la voluntat
d'aquesta tecnologia
és una integració
ja de la totalitat
dels òrgans judicials
en aquest sistema
i sobretot
arribar ja
a digitalitzar
la totalitat
del procediment
amb les conseqüències
que esperem
que siguin beneficioses
pel ciutadà.
Deia abans
que fa 15 o 20 anys
això
s'utilitzaven
màquines d'escriure,
paper de carbó,
paper d'aquells
de calcà.
Creu que en 15 anys
ja haurem aconseguit
ja que fèiem
aquesta referència
d'anys,
en 15 o 20 anys
haurem aconseguit
que pràcticament
la totalitat
dels procediments
judicials
a Catalunya
o en una audiència
com la de Tarragona
puguin ser digitals
o això és
anar massa ràpid?
Corre molt.
Jo no sóc aquí
per posar terminis
perquè aquí intervenen
molts factors,
hi ha factors
pressupostaris,
factors humans,
l'administració i justícia
està creixent
a un ritme
molt gran.
El que sí que és cert
és que la societat,
jo no sé si els 15 anys
anteriors
als que em feia referència
que han passat
des de les cèlebres
màquines
com papel de calco,
jo crec que la societat
actual va molt més
a pressa
que l'anterior.
Per tant,
no li puc dir
si 15,
10,
5,
3,
la qüestió és que
jo veig que portem
molta més velocitat
que fa uns anys enrere.
Una qüestió,
vostè representa un jutjat,
ho deia al principi
de l'entrevista,
quanta gent,
per exemple,
hi ha en un jutjat,
ho dic,
li pregunto perquè
segurament hi ha molta gent
que ens està escoltant
que aquestes qüestions
més internes
de la justícia
d'un jutjat
no sap com funciona.
Quanta gent són
en un jutjat
de primera instància
com el que vostè
representa com a secretari?
Mira,
un jutjat com el meu
està compost aquí
en Tarragona
perquè no és homogènia
l'estructura
en tot Catalunya
però aquí en Tarragona
per exemple
està compost
per nou funcionaris,
un jutge,
magistrat
i un secretari.
Esticol estan
els serveis auxiliars.
I la feina del secretari
i dels altres funcionaris,
quines competències,
quines feines tenen?
Nosaltres,
bàsicament,
tramitem tots els procediments
i donem,
en definitiva,
el que es tracta
és donar suport
al magistrat
que és qui ha de
conèixer els pleits
i posar les sentències
que és,
en definitiva,
el que resol
l'assumpte dels ciutadans.
A part dels secretaris
tenim unes funcions,
unes tasques
de documentació
i de fer pública judicial
que donen veracitat
a la documentació
que es lliura
de cadascuna
de les oficines judicials.
El premi,
ja ho deia al principi,
suposo que
deuen estar contents,
no?
Sí,
tots molt contents
i en nom de tots
em demanen
que reconegui
l'agraïment públicament
per aquesta menció.
L'acte de lliurement
serà per cert
demà divendres
a la tarda
a quarts de vuit
a la Ciutat de la Justícia.
La Ciutat de la Justícia
de Barcelona.
Senyor Carril,
la Ciutat de la Justícia,
el Palau de Justícia
de Tarragona,
tan esperat,
li agradaria
veure-ho...
Antes de morir,
sí.
Antes de jubilar,
me lo dudo.
Quina llestima,
no?
És una mica
la seva gran pena.
No,
no la pena.
És,
digamos,
la frustración
de considerar
que era
una de las necesidades
prioritarias
y ver que
en diez años
no se logró.
Deixi'm per acabar,
senyor Carril,
preguntar-li,
vostè,
com a magistrat,
com a persona
amb una amplíssima
experiència
del món de la justícia.
Ja sap que la justícia
aquests dies
s'està parlant molt.
A Catalunya hi ha hagut
dos casos mediàtics
molt importants,
molt impactants,
relacionats amb
presumptes xarxes de corrupció.
El cas recent
de Pretoria,
el cas Pretoria
que porta l'Audiència Nacional,
el jutge Baltasar Garzón,
i prèviament també s'ha conegut
i està tenint
un gran impacte mediàtic
el cas Millet,
el cas del Palau de la Música.
Creu que
s'està produint
un distanciament
encara més gran
del ciutadà
respecte a la justícia
i que molts ciutadans
no entenen,
sobretot en el tema
del cas Millet,
la feina feta
pel jutge,
tenint en compte
que hi ha una confessió
de dues persones
i que aquestes dues persones
estan a casa seva.
Després hem vist
el cas
de
presunta corrupció
de l'Audiència
de la setmana passada,
de l'Audiència Nacional,
que està investigant
l'Audiència Nacional
amb aquests càrrecs polítics
empresonats.
Com analitza
tot això?
Con la total normalitat
que corresponde
al funcionament
de la Administació
de Justícia
que en el ámbito penal
y sobre todo
en la determinació
de les medidas
preventives
de seguridad
como és la prisió
provisional,
el juez
goza
de cierta discrecionalitat
i sigue
unos criterios
marcats
per la ley
i jo crec
que el juez
del casomillet
ha actuat
dins dins
de esa
línia.
Que
hi hagi
altres jueces
que amb
altres
situacions
i respondent
a altres
criterions
actuen
dins d'una
forma diferent.
Està molt bé,
però jo crec
que
això forma
parte
de la discrecionalitat
judicial
necessària
per el funcionament
ordinari
i que ha de tenir
en compte
que
se ens viene
recordant
per part
de les
corrients
més avançades
en el ámbito
judicial
que la libertà
prima
sempre sobre
la privació
de libertà
i que,
per tant,
si el juez
està convencido
convencido
personalment
i des de su
punto de vista
propio
de que ese señor
no va a eludir
la acció
de la justícia
pues,
creo que
está dentro
de su potestad
el dejar
la libertà
y eso
es
el normal
funcionamiento
de la administración
de justicia
que tiene
que coexistir
con la posibilidad
de que
otro juez
en otro
juzgado
opine
de distinta
manera
y actúe
de distinta
manera
y si
verdaderamente
todos creyéramos
en el normal
funcionamiento
de la justicia
lo veríamos
con normalidad
y nos limitaríamos
a ver
si después
al final
ese señor
es o no
es culpable
es decir
partamos
de que
apliquemos
los principios
de la justicia
en su totalidad
y mientras
no podamos decir
que es culpable
ese señor
no tiene
por qué ir
necesariamente
a la cárcel
Molt bé
Doncs així comenten
una mica
aquesta actualitat
que afecta
la justícia
acabem
aquesta conversa
una vegada més
senyor Antonio Carril
Premi Justícia
Catalunya
Enhorabona
Gràcies
I senyor Josep Maria Sabater
secretari judicial
secretari del jutjat
de primera instància
número 3
rebrà demà
també aquesta menció
honorífica
per part del govern
de la Generalitat
Felicitats a vostè
i a tot el col·lectiu
que representa
Gràcies en nom meu
i gràcies a vostès
per la invitació
Adéu-siau senyors
Gràcies i bon dia