Les 11 del matí, pràcticament 11 minuts.
Ara us ho dèiem en el sumari del programa
que el convidat principal d'aquesta cinquena hora del matí de Tarragona
és el president de l'autoritat portuària, Josep Anton Burgassec,
que l'hem convidat per repassar d'alguna manera tots els temes
en l'àmbit més econòmic o en l'àmbit més ciutadà
que afecten a les instal·lacions del port
en aquesta recta final del mes d'agost.
Senyor Josep Anton Burgassec, bon dia.
Bon dia.
Hem de començar parlant, en fi, com portem tot l'any 2009
parlant de la crisi, de l'impacte, del moviment econòmic,
del tràfic de mercaderies, de les que surten i de les que entren al port.
Amb dades d'avui, i tenint en compte això,
que estem a la recta final del mes d'agost
i que estem, per tant, a punt d'entrar en l'últim quatrimestre del 2009,
quines són les xifres que tenen
i quines són les impressions que té vostè mateix
de com estan anant les coses?
Jo als meus col·laboradors li dic que,
quan parlem de la situació actual del port
i de la crisi en general, no?
La crisi econòmica, la situació econòmica en general,
li dic que el que cal veure és com s'estan comportant
les importacions i les exportacions a nivell de Catalunya,
a nivell d'Espanya i a nivell concretament de Catalunya.
Les importacions i exportacions estan envoltant d'una baixa d'un 20%,
alguna cosa més, 25-27% de mitjana,
però estan en digis dels 20%.
Nosaltres crec que en aquest moment podem dir
que estem per sota d'aquesta xifra,
o sigui, per tant, hem obtingut dintre del que és la situació econòmica
una mica difícil, no?
Estem ben situats.
En aquest moment estem en una baixa respecte a l'any passat,
que ja va ser un any que anava bastant a la baixa,
d'un 14%.
Jo crec que al final d'any estarem al voltant d'això,
del 14 al 15%.
Però, a veure, l'economia en aquest moment és molt inestable,
o sigui, estem en una situació molt inestable,
per tant, podríem arribar al 20%.
Les importacions i les exportacions a Catalunya
tenen aquesta baixada.
Espero arribar al 20%, espero que no arribem al 20%, no?
La meva previsió avui, diria que estaríem al voltant del 14 al 15%,
però si arribéssim al 20% tampoc passaria res,
perquè la situació real, l'economia real,
està en aquests nivells.
En una entrevista anterior recordo que havia manifestat,
a més que, en fi, el comportament de l'economia
i també del moviment de mercaderies al port
s'estava mostrant de manera molt irregular, no?
Amb setmanes i mesos més bons, altres pitjors...
Aquesta situació encara es manté a hores d'ara
i això fa més difícil les previsions a l'hora de tancar l'any?
Si se'n recorden, l'última vegada vam parlar d'aquest tema,
el que deia'm, escolta, mira, oblidem el que va ser l'any passat,
oblidem el que va ser el 2007,
perquè l'economia del 2008 i l'economia del 2009
tenen poc a veure, o sigui, gairebé res a veure.
Els comportaments econòmics no són els mateixos,
ni el comportament de consum,
ni, per tant, ni el comportament de l'economia real
ni de la industrial.
Nosaltres vam fixar un criteri que és
cada mes avaluar el nostre comportament
al voltant d'un objectiu que era arribar a dos milions i mig de tonelades més.
Això vol dir fer 30 milions de tonelades a l'any.
Jo crec que en aquest moment podem dir que això ho aconseguirem.
El comportament mitjà del primer semestre
ha sigut al voltant dels dos milions i mig de tonelades més.
No tots els mesos hem fet dos milions i mig de tonelades,
però hi ha hagut algun mes que l'hem superat.
El segon semestre, com el segon semestre de l'any passat ja va ser dolent,
és possible que la diferència entre l'any passat i aquest sigui menor.
I, per tant, el comportament estadístic, insisteixo en l'estadístic,
és possible que sigui també més favorable als nostres interessos actuals.
Vull dir que segur que creixerem més el segon semestre d'aquest any
que el segon semestre de l'any passat.
Però el que ens velluga a nosaltres,
i el que observem nosaltres és el comportament del mercat cada mes.
El segon semestre, jo crec que serà un segon semestre
en què bastants mesos arribarem als dos milions i mig.
És possible que en algun no, però jo crec que en algun se'l superarem.
La nostra despesa està avaluada en relació a aquest criteri.
El nostre objectiu és que les nostres empreses al port,
l'activitat econòmica d'aquestes empreses,
sigui al voltant de dos milions i mig de tonelades al mes.
no volem avaluar més a més llarg termini,
perquè és bastant irreal, perquè, insisteixo,
estem en una certa dinàmica dents de serra.
Per tant, hi ha mesos que arribem, hi ha mesos que no arribem,
hi ha mesos que passem molt i hi ha mesos que no arribem per molt.
Per tant, ja veurem a final d'any aquesta mitjana
si es comporta al voltant d'aquests dos milions i mig,
que seria fer 30 milions de tonelades,
encara que també he de dir que també estem gastant
i la nostra despesa està en relació a una hipòtesi,
que jo crec que no es produirà,
que tinguéssim un tràfic al voltant dels 28 milions i mig o 29.
Per tant, la previsió és 30 milions,
però la nostra despesa està en aquell moment en relació,
per si de cas, està en relació als 28 milions i mig,
29 milions de tonelades.
On s'està notant més la crisi, pel que veuen,
pel moviment de mercaderies més a més?
Nosaltres ho concretem de dir,
escolta, mira, l'únic tràfic que no ha baixat,
sinó que ha crescut i molt,
és el tema de la mercaderia general amb contenedors,
i la fruita.
Tota la resta de productes s'ha baixat tots.
I per què han baixat tots?
Mira, ha baixat el consum energètic.
Per què? Doncs consumint menys energia elèctrica,
o sigui, en aquell moment hi ha la B,
menys activitat industrial i hi ha menys consum energètic,
i per tant, el carbó que enviàvem a la tèrmica d'Andorra a Terol,
doncs fa dos mesos que no puja carbó,
perquè a més ha coincidit amb un any de molta pluja,
i per tant s'està tirant molt de l'energia hidràulica,
que és més barata.
El tema dels crus,
tot el tema relacionat amb petroli i químics,
doncs també s'ha notat la baixada,
una baixada raonable del que és el mercat,
s'ha consumat menys productes químics,
perquè molts d'ells estan relacionats amb l'indústria de la construcció,
i molts d'ells també estan relacionats amb l'indústria de l'automòbil,
per tant, ha baixat.
El cru, el consum de petroli,
ha baixat al voltant del 9%,
de gasolines, fuels i tal,
ha baixat al voltant del 9%,
però és el que ha baixat l'ús de les autopistes, per exemple,
i per tant, tota l'activitat econòmica ha baixat.
Nosaltres som un port que treballem molt en matèries primes,
per tant, totes les matèries primes que nosaltres en portem han baixat.
Això està tenint algun impacte pel que fa a treballadors?
És a dir, tota la gent que treballa al voltant de les empreses
vinculades al port de Terraona,
tenen notícies d'un augment de l'atur,
malauradament, en aquest sector?
No, nosaltres, en el port hi ha tres branques,
una és la pròpia autoritat portuària,
que aquí mantenim, doncs, no hi ha hagut problemes
i no hi haurà problemes de laborals.
Una altra són les empreses nostres,
les empreses privades dintre del port,
de l'única que tenim constància,
tenim constància de dos fets.
Una és que alguns contractes, alguns eventuals, no s'han renovat,
doncs hi ha una baixada d'activitat
i, per tant, alguns contractes eventuals no s'han renovat.
L'avantatge és que quan s'incrementi l'activitat,
aquests tornaran a treballar,
o sigui, aquest és un avantatge real.
I després hi ha una petita empresa
que ja fa uns mesos,
que va haver quatre treballadors,
que una empresa de consignació que va plegar,
perquè el negoci, doncs, no sortia,
l'oficina no tenia activitat i, per tant, va plegar.
Per tant, no coneixem més dades que aquestes.
I l'altre gran bloc,
que és l'estibador portuari,
el treballador del port,
el que fa les operacions de càrrega i descàrrega dels vaixells,
que aquests no només no ha baixat,
sinó que s'ha incrementat.
Aquesta és una bona notícia,
perquè, sobretot, ha estat gràcies
a la implantació a partir del mes de febrer d'enguany
dels vaixells de la terminal de contenedors,
per entendre's, no?
La terminal de contenedors,
el tràfic de contenedors,
és un tràfic de molta mà d'obra.
I, per tant, això ens ha permès
que no haguem tingut que prescindir
de cap dels treballadors,
inclús, ja he dit,
que estem plantejant la possibilitat
d'incrementar plantilla.
Aquesta va ser la bona notícia del 2009.
Això pel que fa als efectes laborals.
altres conseqüències o temes
a l'entorn de la crisi.
El pla d'inversions previst
i anunciat, a més,
molt important a principis d'any d'aquest 2009,
s'està complint
o patirà modificacions o retards
precisament per les dificultats
que pot haver-hi a l'hora d'invertir
i de destinar els diners previstos?
Jo el que he dit és que nosaltres,
el 2009-2010,
aquesta inversió la mantindrem.
A partir del 2010,
caldrà avaluar
com s'està comportant l'economia.
no només a nivell d'Espanya,
sinó a nivell mundial.
Si l'economia es recupera,
es recuperaran els tràfics
i si es recuperen els tràfics,
doncs podrem tenir ingressos oficients
per poder tornar a invertir.
El 2009 està garantit,
les obres estem a mes de setembre allà
i, per tant,
podem dir que tot allò que estava previst
excepte que hi hagi algun problema tècnic,
però no per raons econòmiques
es podrà executar
i el 2010,
jo diria que amb un 90%
de les previsions inicials
es podrà executar.
Pensa que estem parlant
d'uns 120 milions d'euros en dos anys.
Això jo crec que podem dir
que està garantit.
Està garantit pel que fa al 2009,
garantit quasi segur
pel que fa al 2010,
independient d'alguns reajustos
perquè no seran importants.
2011-2012 dependerà el futur.
Ja veurem.
Com deia anteriorment,
mirem més a més,
mirem el 2010.
Més enllà del 2010,
no m'atreveixo a fer previsions.
El 2010, per nosaltres,
a més serà molt important,
nosaltres al 2010
acabarem l'ampliació
de la terminal de contenedors.
La terminal de contenedors,
a més,
ha comportat
que la construcció
de tres noves,
bé,
la compra de maquinària,
la construcció
de tres noves grues
supermodernes,
de les més modernes
que hi ha en aquest moment
al mercat mundial.
Això també vol dir
que generarem
llocs de treball
per la construcció
d'aquestes grues.
el 2009 i 2010,
sobretot,
el 2010 és un any
molt important
per nosaltres,
el 2011 ja es veurà,
com deia.
Terminal de contenedors
on segurament
deu ser l'estrella
de les inversions previstes.
És el nou
nitxo de mercat
que hem tingut
i és el que
indultament
ens ha ajudat
a superar
aquest malament.
A pal·liar
l'impacte de la crisi.
Sense la terminal de contenedors
les xifres serien
diferents
i jo no podria estar
en aquest moment
garantint-li a vostè
ni als oïdors
que el 2010
farem les inversions
que volíem fer.
La realitat
del mercat
és la que és
i per tant
hem tingut aquesta sort
i el que hem de fer
és cuidar-la
i mimar-la
aquesta terminal de contenedors
el seu tràfic.
Mira, una terminal
de contenedors
l'altre dia ho comentàvem
dona feina
al treballador portuari
però el que regla
neumàtics
el que regla camions
el que regla frigorífics
o sigui,
és un món
en si mateix
és una terminal
petita
nosaltres en aquest moment
és una terminal
que farem 200.000 teus enguany
200.000 caixes
d'aquestes
però l'any que ve
atendem maquinària nova
atendem l'ampliació acabada
doncs és un any
com deia
molt important.
A part de l'ampliació
de la terminal
quines altres inversions
destacarien?
De tot el que hi ha
en marxa ara
o en el 2010?
La terminal de contenedors
és el 50%
de la inversió
o sigui,
és una inversió
molt important
però encara així
nosaltres
avui si es dona un ton
pel moll
veurà que
pel port en general
veurà que
està tot ple d'obres
doncs estem acabant
parlant de les inversions
estem acabant
el moll de Cantàbria
anem a fer un nou edifici
de serveis
al moll de Cantàbria
estem fent els accessos
cap a la zona
d'activitat logística
està adjudicada també
a una empresa
estan treballant ja
tota la remodelació
més urbana
com és el moll de costa
etc.
estan acabant
i suposo que vostè
em preguntarà
quan inaugurem
no?
No és la pregunta
de rigor
que ens fem
cada vegada
que ens trobem
i la unió
en ferrocarril
o l'obertura
de la d'Arsena
del port
i després hi ha una sèrie
d'inversions
que ja no són nostres
que són privades
que el mes d'octubre
haurem de decidir
si tiren endavant
pel seu compte
o si continuen
siguin inversions privades
o les assumim
nosaltres
i les fem nosaltres.
Abans de parlar
del moll de costa
això que deia ara
també de l'obertura
de la d'Arsena
un estudi
un projecte
que s'està estudiant
que s'està analitzant
per part del port
per recordar
el soient
seria obrir
una nova bucana
per on actualment
ja per dir-ho
d'alguna manera
les instal·lacions
de la marina
Port Tarragó
que permetria
separar d'alguna manera
tota l'activitat pesquera
i dels belers
que hi ha en aquella zona
de la resta del port
tot això
l'estudi ha avançat
d'alguna manera
han arribat
a alguna conclusió
no l'estudi
s'estan fent
estàvem fent
els sondeixos
jo estic
en condicions
és a dir que a l'octubre
com a molt tard
el novembre
atendem l'estudi
amunt de la taula
l'estudi no vol dir
que anem a obrir
la bucana
l'estudi
és per determinar
ventatges
inconvenient
costos
durada
d'aquesta obra
haurem d'avaluar
aleshores
què ens interessa més
del punt de vista
financer
d'oportunitat
d'infraestructura
si obrir
la bucana
o anar
a la solució
que teníem prevista
i a més tenim financiada
de la condició ferroviària
entre el moll de Reus
i el moll de Lleida
Fé un segon
perquè s'entengui els oients
fer un segon pont mòbil
pel tren
el pont mòbil
però en pla
així com aquest està elevat
en pla
exactament és això
per tant
això ens servirà
per avaluar
hi ha un tema
que comporta
l'obertura o no
del DIC
que és
la possibilitat
d'un tràfic nou
més a futur
que és el tema
del tràfic de passagers
el tema de Creuers
que si no obrim
el DIC
doncs estem pensant
també altres possibilitats
de trobar
alternatives
mentre
el pla directe
tira endavant
i ja sigui
si no obrim el DIC
doncs
és possible
que acabem
determinant
una terminal
de contenedors
de Creuers
en la prolongació
del DIC
però hi ha més
estable
i en més condicions
però
a l'octubre
o novembre
determinarem
una cosa
o l'altra
i això vol dir
que ja decidir
prendrien una decisió
abans de final d'any
abans de final d'any
hem de decidir
si obrim la d'Arsena
o no
si no obrim la d'Arsena
això vol dir
que executarem
la obra
de connexió
ferroviària
entre el Moï de Reus
i el Moï de Lleida
i acabaríem
també determinant
aquesta opció
que dic
per als propers anys
no definitivament
però per als propers anys
fer una terminal
de passagers
en la prolongació
del DIC
per mentrestant
intentar captar
un tràfic
que també és molt important
no tant per al port
si per a la ciutat
que és el tràfic de Creuers
abans de conèixer
les conclusions de l'estudi
vostè és partidari
d'una de les dues opcions
a nivell personal?
a veure
a nivell personal
l'opció millor
òbviament és
la d'Obrino
no a d'Arsena
o sigui
separar el tràfic portuari
del tràfic industrial
del tràfic marítim
i pesquer
i a més
si personalment
m'ho permet
que m'imagini
el que és la part baixa
de la ciutat
sense la via del tren
doncs
estem parlant
per exemple
d'un
un exemple
del que tenim més a prop
que és la ciutat de Barcelona
si no tens
la via del tren
i hagi alliberat
tota la zona industrial
de l'actual port
doncs
això és una part
molt bonica
de la ciutat
per tant
des del punt de vista
jo si demà
em digues
vostè
escolta
imagines demà
què vol
quan se desperti
que estigui fet
doncs
el que m'agradaria
és que no estigués
la via del tren
estigués la locana oberta
i aquest espai
del moll de costa
fos encara molt més urbà
del que és ara
de totes maneres
nosaltres
encara que no tindrà
grans repercussions
però
l'entrada
al port
per al moll de llevant
per entendre's actualment
que hi ha una
la casseta de la policia
de la guardia civil
etc
aquesta ja la retirem
i la posem més cap endinta
la posem ja
a la banda
del moll de Reus
i el moll de Lleida
a la banda del moll de Lleida
això vol dir
que inclús
a la IMT
a la Marina
es podrà entrar
per al lloc
que estava previst entrar
que era per la banda
davant del rellotge
per entendre's
aquella era l'entrada natural
de la Marina
doni's compte
que estem recuperant
espai
de la ciutat
per a ús ciutadà
i estem abandonant
la zona
més de
de temes industrials
però de totes maneres
hem de veure
insisteixo
oportunitat
economia
temps
i ja es veurà
són molts elements
que poden
i més en aquest context
de crisi
ja que estem situats
geogràficament
en aquesta zona
del port
encara que no sigui
una competència
ni una responsabilitat
se va directa
com valora
el funcionament
de la Marina
Port Tarracó
a veure
bé
és una instal·lació
moderna
és una bona instal·lació
el que passa
que la crisi
també li afecta
perquè
afecta a tothom
i doncs
també afecta
si agaféssim estadístiques
jo últimament
miro molt les estadístiques
que serveixen com a guia
no és la bíblia
però serveixen com a guia
la construcció
de noves
de nous
baixa i de luxe
ha caigut en picat
al món
doncs
les marines
aquestes
eren
per als nous
jots
que tenien
que construir-se
i que els seus clients
havien optat
per Tarragona
jo crec que estem
en un moment
d'impàs
pel que fa
a nous clients
però tenim
unes magnífiques
instal·lacions
això vol dir
que quan
la situació
econòmica
torni a estabilitzar-se
aquesta és una oferta
per cert que tenim
grans vaixells
en aquella
d'àrcena
de la Marina
Port-Tàraco
els de Transmediterrània
els de Transmediterrània
un marxa
la setmana que ve
crec que és
la primera o segona setmana
de setembre
perquè és un d'aquells
comentaris que molta gent
veu grans vaixells
desafamesos
allà ancorats
aquí hi ha opinions diverses
jo crec que
fa bonic
malgrat que
el ciutat de València
que ara es diu
reina
Mary Queens
Mary Queens
jo crec que
si estigués
més pintadet
i més arregladet
quedaria més bonic
però en un port
lògic és veure barcos
i hi ha gent que diu
home que hi ets
a mi no m'agrada
però aquest és un tema
de gustos personals
jo sempre penso
que no tothom
ha vist un vaixell de prop
i dic
ingusto a Tarragona
per tant
passejar pel moll de costa
i veure un gran vaixell
a prop
jo crec que no
pot ser desagradable
i què diu
que un marxa allà
la setmana vinent
aquest s'ha venut
a una empresa
de Bahamas
i per tant
sembla que se'n va
a fer la ruta
de Filipines
i se'n va
a Filipines
i els altres
estan
un com a mínim
per les notícies
que hem vist a la premsa
estan vendre
aquests vaixells
mirem si està lligat
al tema
de la situació econòmica
aquests vaixells
estava previst
que marxessin
del port de Tarragona
el mes de maig
després van dir
a final de juny
perquè anessin
a fer la ruta
o de l'estret
el Paso de l'Estretxo
o el tema de Mallorca
doncs no han anat
a fer-lo
no han entrat
a funcionament
perquè el tràfic
ha caigut
i també el de passagers
això també es nota
la crisi
ja que estem allà
ara sí
el tema del moll de costa
que milers de ciutadans
poden veure
com avancen les obres
però sembla que
triguen a acabar-se
bueno avancen bé
i la
jo tinc dues preocupacions
una és que
quan acabin
aquestes obres
que hi ha tanta gent
treballant
què farem amb aquesta gent
no és gent nostra
però d'aquestes obres
és que hi ha molta gent
treballant
sí que és veritat
que quan acabin d'aquí
han de continuar
aquesta obra no acaba
aquesta obra acaba
en aquest tram
però continua
en el passeig
de la independència
però sí que és una obra
que ha tingut
una quantitat
de mà d'obra
important
i ho veus
quan passes per allà
anem a veure
quan acaben
primer volíem acabar
a meitat de mes
d'agost
jo vaig dir
que intentaríem
acabar per Sant Magí
no ha estat possible
sembla que ara
i dic sembla
perquè jo quasi
que estic segur
que per el dia 11 de setembre
estarà acabat
volíem inaugurar
el dia 11 de setembre
no sé si inaugurarem o no
no vull comprometre'm
encara que no tinc
cap problema
de dir
escolta
tenim previst l'11
però si no l'11
serà el 15
i si no l'15
serà el 20
l'obra està al final
de la seva construcció
és una obra
de més
que sí que em sento
més satisfet
que no l'obra del Serrallo
l'obra del Serrallo
va quedar molt bé
va transformar el barri
però hi ha molts defectes
defectes
vull dir que no
d'oportunitat
de materials
de construcció
de sombres
per exemple
doncs aquí a Almeida Costa
tindrem més sombra
incorporem també
un tram de carril bici
que s'incorpora
al conjunt del carril bici
que vol fer l'Ajuntament
a tota la ciutat
quedarà molt bé
o sigui
val la pena dir
que quedarà molt bé
i sobretot
haurà més sombra
que sobretot
per l'estiu
en un país mediterrani
com el nostre
doncs és el que necessitem
i quan acabin
començaran ja immediatament
les obres
al passeig de la independència?
sí, és que és la mateixa obra
o sigui
no és la mateixa adjudicació
no sé si començaran
el dia d'abans
o el dia després
però és la mateixa obra
o sigui
aquesta obra estarà acabada
per entendre's
quan estigui
al passeig de la independència
i a Moïda Costa
des del punt de vista administratiu
a des del punt de vista
de l'obra
ara no
o sigui
ara acabarem aquesta
la posarem en funcionament
aquesta part
i ells comencen a treballar
pel passeig de la independència
que també
digui-li
no, no
que també
ho necessita molt
perquè aquella banda
del passeig
de l'accés
del Serrallo
al carrer Torre Jordi
està molt malament
culminant tot això
podríem dir que
gairebé el port de Tarrona
haurà acabat
la part més
de ciutat
d'obres d'inversions
sí, sí
nosaltres aquí
hauran acabat un capítol
acabem aquest capítol
nosaltres
jo sempre
vostè m'ha sentit dir
que nosaltres
hem començat a treballar
en la remodelació
de la façana marítima
de la ciutat
nosaltres hem fet
els nostres deures
ara els deures
li toquen
a l'Ajuntament
al Ministeri de Foment
a la Generalitat
però nosaltres
la part que havíem de fer
jo crec que amb això
ho acabem
i mai s'acaba del tot
però bé
la part important
amb això acabem
i ens hem dedicat
a el que és
el nostre objectiu prioritari
que és
a l'obra portuària
sobretot
Només una última cosa
relacionada amb el moll de costa
l'ús dels refugis
i dels tingladus
continuaran sent els mateixos
a les exposicions
en alguns casos
tenim el restaurant
de l'estació marítima
s'està fent
la comissaria
de la Policia Nacional
el tingladu número 3
els refugis
també no hi haurà canvis
en els usos?
jo crec que a veure
per part de l'autoritat portuària
no està previst cap canvi
si en algun moment
s'ha parlat
del tema dels tingladus
ha sigut en relació
al projecte
de remodelació
de la façana marítima
de la ciutat
per entendre's
serà la ciutat
la que determina
en el seu moment
què vol fer
amb aquest tingladus
i la propietat
és una cosa
però l'ús
que es vulgui donar
si es volen llançar a terra
si s'han de llançar a terra
quan dic llançar a terra
em refereixo als refugis
no als altres quatre tingladus
que amb aquest
sí que tenim coses
a dir nosaltres
i no permetrem
que vagin a terra
però els dos
del refugi
això és un altre tema
i per tant
allí tenim el museu
tenim un espai
per activitats múltiples
però això sí que està
molt lligat
al tema
de la remodelació
de la façana marítima
nosaltres
més en el tema
del tinglado
dels refugis
tenim promotors
teníem
ara en la situació
econòmica actual
no ho sé
teníem promotors
que volien fer
algun tipus d'activitats
més lúdica
o més de restauració
en aquest refugi
número 1
i no sabem què fer
perquè estem una mica
pendents
de veure com acaba
tot aquest tema
de la remodelació
de la façana marítima
sí que és veritat
que l'any que ve
si la situació
financera es millorés
doncs a lo millor
valdia la pena
treure a concurs
doncs
un plec de condicions
perquè en el tinglado
refugi
insisteixo
refugi número 1
doncs pogués fer
algun tipus d'activitat
privada
i aprofito ja
per dir-li
que no me l'ha preguntat
perquè vostè no ho sap
no me ho pot preguntar
és que ara estem remodelant
ara anem a canviar
tot els sostres
dels tinglados
del moll de costa
i aprofitant
que traiem tot el sostre
del tinglado
del moll de costa
treurem a concurs
un plec de condicions
de concurs
perquè el que vulgui
instal·lar plaques solars
en tots els sostres
fer un camp solar
a tots els tingladus
i refugis
dels quatre tingladus
i també els refugis
és a dir
i el que afavoriran
amb aquest concurs
amb aquest plec de condicions
és que s'instal·lin
plaques solars
no
el que anem a fer
és arreglar els sostres
a fer-los nous
perquè estan malament
i una vegada
estiguin fets nous
i ja tenim redactat
un plec de condicions
perquè les empreses
que vulguin
instal·lar
un camp de plaques solars
en els sostres
dels tingladus
ho pugui fer
Per anar acabant
les relacions
amb el Port de Barcelona
han de canviar
s'han d'augmentar
perquè aquesta ha estat
una qüestió
que va sortir
ara a principis d'estiu
que fins i tot
es va parlar
d'unificar criteris
i d'anar junts
va parlar
el president de Barcelona
no es va parlar
va parlar
però va provocar
una certa
una reacció
una certa
han de canviar
les relacions
entre Tarragona
i Barcelona
no jo crec
que s'han d'aprofundir
i millorar
però des de la seva independència
cadascú
o sigui
nosaltres no podem
permetre
que vinguin
a veure
que es reconegui
que nosaltres
no som capaços
de gestionar
una infraestructura
com l'aeroport
o el port
nosaltres aquí
tenim prou capacitat
per gestionar
qualsevol
d'aquests
arius
de les estructures
i el port
té capacitat
per gestionar-se
des del territori
amb aquest president
amb un altre president
amb un consell
d'administració
en la que aquí sí que és important
estan representats
tots els sectors econòmics
i socials
del camp de Tarragona
aquests són capaços
de gestionar el port
per tant
no cal fer res més
això no vol dir
que no haguem de gestionar
algunes coses
des del punt de vista comercial
conjuntament
i és veritat
que des de Xina
o des de Corea
diferenciar
entre Tarragona
i Barcelona
potser és difícil
jo per això dic
que hem de vendre
una marca
que és Catalunya
Catalunya
amb dos ports
amb dos
una plataforma logística
que es diu Catalunya
que té dues portes d'entrada
i crec que quatre aeroports
amb unes zones
d'activitat logístiques
que donin sortida
a qualsevol petició
de qualsevol producte
i qualsevol industrial
des d'un altre punt
del món
si després ve
per Tarragona
o per Barcelona
determinaran
els propis industrials
els propis empresaris
per tant
podem viure
i hem de viure
cadascú
amb la seva personalitat
gestionant
aquestes empreses
al territori
i aquesta notícia
que era una opinió personal
del president
del Port de Barcelona
que després ha estat
aclarida
pel conseller
pel vicepresident
del govern
etcètera
i per molts sectors econòmics
i per mi mateix
dient
escolti
em sembla molt
que vostè
pensi en una fusió
però
ni és necessari
ni és viable
ni imprescindible
en aquest moment
senyor Porcacet
l'última
ara sí
el trasllat
de l'edifici
de l'autoritat portuària
el trasllat
del seu despatx
i de tots els que treballen
no del meu despatx
dels docents
de tots els que treballen
va anunciar
fa pocs mesos
en una altra entrevista
aquí
que segurament
ho podríem fer
a finals d'aquest any
o a principis del vinent
com porta el calendari?
més a principis del vinent
que a final d'aquest
jo ahir passava
per davant
sortia de l'edifici
i veig
aquell edifici
que està en obres
però igual
que fa 15 dies
deu ser l'agost
no veig massa gent treballant
a l'agost
inclús en època de crisi
tothom té dret
a fer vacances
per tant
si ha servit
perquè els treballadors
facin vacances
i comencem de nou
el mes de setembre
magnífic
les obres
no sempre van
al ritme
que ho voldria
jo voldria
començar l'any
amb l'edifici nou
i sembla
que començarem
el trimestre
el segon trimestre
l'edifici nou
més que el primer trimestre
i amb l'antic
què fem?
si troba un comprador
li comprem
li venem
i si no
a terra
a terra?
anirà a terra?
és que no
se'ns ocorre
és una altra cosa
és un edifici
que requereix
una rehabilitació
tan integral
i tan a fons
que per això
no la fem nosaltres
si hem marxat
de l'edifici
jo a més
li diré una cosa
i no té per què
compartir-la
ni vostè
ni molta gent
però algú
sí que la compartirà
espero
ens hem acostumat
a aquesta visió
però sense aquest edifici
la visió
del litoral
és molt més diàfana
i molt més neta
però clar
hi ha gent que aquest edifici
li pot agradar
i jo el respecto
però aquest edifici
no té res més
que la novetat
que va ser en el seu moment
una certa singularitat
constructiva
però no hi ha res més
i com a tot en la vida
i sobretot en temes
d'edificis
uns caen
no tots s'ho levanten
per tant
no passa res
encara seria partidari
de construir un hotel
si hi hagués
algú interessat
com va declarar
fa mesos
un aclariment
perquè això de l'hotel
en algun lloc
i així
i sentit
que això de l'hotel
a veure
per fer un hotel
caldria
primer
avui un hotel
no es pot fer
amb la normativa actual
un hotel
en domini
públic portuari
necessita un acord
del Consell d'Administres
i és molt difícil
i a més ho trobo raonable
que sigui molt difícil
per tant
si en algun moment
es volgués fer un hotel
allí
que s'ha plantejat
cosa que en algun moment
està descartada
el primer que caldria fer
és en un punt de vista legal
desafectar
aquests terrenys
del domini
públic portuari
una vegada fet això
podria ser un hotel
o qualsevol altra cosa
que el planeixement urbanístic
de la ciutat
determinés
de totes maneres
tornant al tema de l'hotel
que en algun moment
es va parlar
la crisi s'ha parat
moltes coses
però aquesta no l'ha parat
l'ha fulminat
fulminat
ni parat
segurament
ni es tornarà a plantejar
bueno no
l'ha fulminat
de moment
l'ha fulminat
en fi així acabem
senyor Josep Antoburgasset
president de l'autoritat portuària
de Tarrona
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Tarrona Ràdio
gràcies a vosaltres
bon dia
bon estiu