Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts.
En deixem enrere aquest capítol de Tarragona,
la història i patrimoni, una utopia, una esperança,
la història de Josep Alomar.
Si teniu temps, de veritat, aneu aquesta tarda a les set
a l'auditori Eutiques del Palau Firal
i serà l'autor del llibre, el seu net, el Ramon,
que ja l'heu escoltat, que és un home realment
que té molta capacitat per expressar,
i més quan parla del seu hàbit, anarquista, autodidacta,
va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament.
En fi, que n'hem parlat àmpliament
i que us recomanem que no us perdeu l'acte d'avui
i us recomanem que no us perdeu una visita,
és gairebé obligada en el marcan de la Setmana de la Ciència,
a la Fira de la Ciència de la Universitat Rovira i Virgili.
Ahir vam anar, no res, un parell d'estants,
avui visitarem uns quants més i demà divendres hi tornarem.
De moment, tornem ara a saludar Joan Maria Bertran.
Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia.
Heu acabat amb tot el pernil de Tarol?
O heu deixat una miqueta per la resta del món?
No, hem deixat per la resta de gent que durant tot el dia
podia visitar aquest estant i menjar el pernil, eh?
Escolta, un ambient magnífic és el que jo intueixo
pel que sento aquí a la Fira.
I tant, a més estic a la zona, com dèiem ahir,
que és una de les que té més expectació,
que és la zona de la química, eh?
On fan experiments químics, on fan experiments realment interessants.
Ara els repassarem i els viurem en directe.
Per tant, és un dels que té més...
Vaja, el que té més expectativa.
Home, més expectativa perquè Déu-n'hi-do al polígraf
també hi havia cua, que era, diguem-ne,
al Departament de Psicologia.
I no està de més recordar un moment de la unitat mòbil que vam fer.
Ahir va ser un dels moments en què Josep Ardila i Arreu
es va sotmetre al polígraf.
No res, un minutet per fer memòria.
Vinga, va, va, escoltem-ho.
Ara, no t'haurien de fer alguna pregunta,
doncs que fos una mica... que no fos neutre, clar,
perquè en preguntes neutres...
Això tu mateixa, vinga.
Ai, si jo pogués preguntar.
Doncs, equivalent amb allò dels estudiants,
hi ha alguna persona de la feina que et faci una mica el test,
que t'agradi?
No.
Jo vull la valoració de la resposta.
Com més augmentia, més resposta emocional has tingut.
En aquest cas has tingut una mica de resposta emocional,
però cap cosa exagerada.
O sigui que això vol dir que, bueno...
Que sí que et fa gràcia, algú.
Que sí que et fa gràcia, algú.
Ja, jo s'ho dic, no és per veure tampoc ni si sí ni si no,
només per veure si a tu et provoca, doncs, alguna cosa.
Molt bé, molt bé.
Vinga, anem bé.
Més preguntes.
Vinga, va, faig preguntes.
Alguna vegada has robat alguna cosa?
No en diguis sí o no, eh?
Veig que això t'ha despertat algú.
Sí.
Però que consti que només per dir la paraula robar hi ha moltes persones que ja...
Que ja diuen...
Que ja diuen...
Home, quan ets petit allà un xiclet, no a la botiga.
Exacte, i aquesta és una altra, no?
Que en un moment o altre no li ha agafat, no sé, un euro a la seva mare, no?
O 20 euros quan érem petits.
Clar, clar, clar.
Jo m'imagino el Josep una mica vermell, ara, eh?
Sí, ara estic una mica vermellet.
Sí, que el coneixem ja, eh?
Jo el veig una mica vermellet.
Vinga, jo crec que tercera i última pregunta podem fer.
Vinga, l'última.
Digue'm, digue'm.
Una altra cosa que fem és anar ensenyant també estímuls, no sé si t'interessa,
i llavors mirem quina és la resposta que provoca cada...
Bé, la tercera és si havia copiat a classe, no reu, un delicte molt innocent.
Bé, Josep, t'has reconegut al Polígraf?
Sí, sí.
Deixa'm explicar als oients...
Va ser divertit, va ser divertit.
Deixa'm explicar als oients si és tan amable que des que et vas sotmetre al Polígraf,
a la redacció, al Josep Ardila, li han plogut un munt de propostes de relacions...
Sí, sí, sí, eh?
Anònimes, ningú dona la cara, però ha despertat una gran expectació aquí a la ràdio, no sé, tu mateix.
Avui jo, i consell allò ja de l'experiència, entre comillas, la veu de l'experiència,
vés amb compte que t'estàs complicant molt la vida, eh?
Avui només farem...
Busca experiments, diguem-ne, com a més científics.
Avui només farem experiments científics, n'hi ha uns quants,
però perquè ens explica una miqueta què és el que hi ha en aquest estant de la Facultat de Química,
ens acompanya el responsable de l'estant, el Jaume Capdevila.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
És un dels que crea més expectació, perquè aquí hi ha moltíssima gent sempre.
Bé, això t'ho haurien de dir ells més que nosaltres.
En principi el que intentem i l'enfocament que sempre hi donem
és que siguin coses simples, entenidores i atractives, no?
I potser doncs aquesta faceta més planera fa que hi tinguem força gent a l'estant.
Per tant, per apropar la ciència d'aquesta manera més planera, vaja, que s'entengui,
com pot ser que passin aquestes coses que feu aquí?
Sí, bé, de fet, utilitzem per fer...
En concret fem cinc experiments i amb els cinc experiments utilitzem estris
que són casolants totalment, que de fet és una de les coses que sorprèn més
que estem fent experiments amb coses que la gent té a casa, saps?
Per tant, no podem fer casa, aquests experiments.
Sí.
Sí.
No, no, no, en principi no són perillosos.
No, no es podrien fer casa, perfectament.
No són d'aquells que com a les pedicules exploten i aquestes coses, eh?
Absolut, absolut.
I hi ha gent que ens ho pregunta, eh?
Sí, sí?
No, no exploten.
No exploten, aquest.
És un rollo professor xiflado.
I ara, mira, si et sembla, anirem una mica inspeccionant una mica d'aquests experiments.
Aquell primer, per exemple, què és el que estan fent?
Bueno, els anem a preguntar, si hi ha cinc estudiants, ells són doctorants de química, oi?
Estan fent el doctorat en química, sí.
Són a més sud-americans, me comentaves, llatino-americans.
Hi ha dels cinc ajudants que tenim avui aquí, quatre són sud-americans, sí.
Sí, llatino-americans. Estan fent el doctorat aquí amb nosaltres, han vingut de les seves universitats.
I estan fent aquí el doctorat a l'ORB.
Anem a veure, per exemple, alguns dels experiments que fan aquest matí.
Per exemple, anem a veure, bon dia.
Bon dia.
Quin és l'experiment que mostreu aquí?
Aquí estem fent un polímer.
Un polímer.
I què és això?
És un polímer espumós.
I com es fa l'experiment?
Ho podem veure en directe, això, oi?
Sí.
Vinga, què és el que us hi vas explicant, amb ells?
Doncs bé, és barrejar el poliol aquest amb el polisocionat.
I ho agitem una miqueta i ja es forma l'espuma.
I ara posem més o menys la mateixa quantitat de polisocionat.
I llavors farà aquesta reacció, per lo que veiem, com una mena de gots, que fa tota una espuma capdala, oi?
Sí.
Exacte.
Ara ho barrejarem una miqueta, tenim els dos monòmers en estat líquid.
I ara si ho agitem, ve que va canviant de color, no?
Ho va movent, va canviant de color.
Sembla que condensada, diu.
A mi m'ha dit que a més podíem fer com una mena de blandiblups en aquest estant.
Ara ho mirarem, a veure.
Ara m'ho mires, d'acord?
I pareix que estigui pujant.
I llavors quan puja això? Té una estona o com funciona?
Sí, això ho deixem una mica bé, que s'està calentant i va pujant.
Sí, està reaccionant ara ja.
És exotèrmica.
Exacte.
És una reacció exotèrmica, molt bé.
Deuen ser experts en química o no deuen entendre una miqueta, eh?
Perquè, ostres, aquestes paraules estan més tècniques.
Llavors ara sembla que va pujant, això.
Sí, no?
Veus que si toca el olor basc està calent?
I això, mentre es va reaccionant, continua pujant.
Déu-n'hi-do, eh? Gràcies, gràcies.
Un dels experiments que hi ha aquí, per exemple.
Anem a veure'n un altre d'aquests experiments.
A veure què ens expliquen.
Continues a la química?
Bona tarda.
Venga, hacemos el experimento en directo.
¿Qué es lo que les explicas a la gente que viene a vuestro stand?
Vale, a las chicas acá, bueno, a los chicos, aquí ahora les estoy explicando un poco lo que es la atención superficial, ¿verdad?
Y les estoy poniendo un par de ejemplos gráficos, ¿verdad?
Uno muy colorido, donde jugamos un poco con colorantes de cocina.
Y el otro un poco más didáctico, más participativo, donde ellos, bueno, si lo logran, llevarán su premio o su regalo a casa.
Ah, pues venga, venga, vamos a hacerlo, venga.
Aquí veo que tienes leche.
Leche, vale, perfecto, sí.
¿Para qué?
Ya les cuento.
Como les explicaba a los chicos, lo repito para que todos se acuerden.
La atención superficial es una propiedad de los líquidos, ¿verdad?
¿Qué es la atención superficial?
Es la resistencia que ofrecen los líquidos, la superficie del líquido a ser penetrada.
Ejemplo de esto, de todos los días, no sé si han visto, estos insectos que pueden caminar sobre el agua, estas flores que logran flotar sobre el agua.
Esto es porque no han logrado romper esta fuerza que se encuentra sobre la superficie de los líquidos.
Entonces, bueno, con esta leche, leche porque resaltan los colores.
Les voy a mostrar este efecto, ¿verdad?
Aquí tenemos unos colorantes, ¿verdad?
Igual es los que pueden conseguir en la cocina, ¿verdad?
Y colocaremos, espero que no esté contaminado.
Que no estic contaminado, si no malament rai.
Colocaremos una gota de líquido, ¿verdad? Del colorante.
O sea, ¿quina es la reacción que se espera?
Ahorita no se espera reacción.
No.
¿Por qué no se espera reacción? ¿Por qué no se mezcla como esperábamos verlo, verdad?
Porque no sé si alguno de ustedes cocina o ha visto que cuando tú pones colorante, inmediatamente torna de color.
Bueno, acá no sucede porque el colorante no ha logrado romper esta tensión superficial.
A pesar de estar en contacto con el líquido, no ha logrado atravesarlo.
Si nosotros moviéramos ahorita esta solución, esta mezcla, se tornaría naranja inmediatamente.
Pero ahora, ¿qué vamos a hacer?
Vamos a agarrar jabón, ¿verdad?
¿Por qué jabón?
Porque jabón tiene la propiedad de modificar esta tensión superficial, ¿verdad?
No la va a eliminar, simplemente la vamos a modificar.
¿Y con este jabón, limpiaremos la leche?
Pues no la limpiaremos, modificaremos la tensión superficial.
Modificaremos.
Y lograremos hacer, ¿verdad?
Vinga, anem a veure si funciona això.
Casi que parece magia.
Molt bé.
Mira, pels nostres oients el que ha passat és que hi havia una mena de part taronja,
que és el color que havíem posat al vellet,
i que al llençar aquest sabó ha desaparegut, ha desaparegut el color naranja.
No, el color no ha desaparegut, simplemente se ha ido hacia los bordes, ¿verdad?
Vale, ¿por qué ha ido a los bordes?
Porque en los bordes la tensión superficial aún es un poco mayor.
Ya esto entra aquí a principios que explicarlo sería muy complejo hasta para mí bonito en este momento.
pero bueno, logramos el colorante simplemente correr hacia los bordes de la leche porque todavía la tensión superficial ahí es un poco mayor.
Pero este es el ejemplo gráfico para que vean qué es lo que sucede.
Pues un dels experiments que podeu veure a l'estanda química en aquesta Semana de la Ciència.
Muchas gracias.
Anem a veure els altres experiments que tenim per aquí, per exemple.
Anem a veure què estan fent...
Déu-n'hi-do, eh, Yolanda?
A més, com dèiem, hi ha molta gent per aquí.
A veure què ens expliquen.
Buenos días.
Sí, buenos días.
¿Cuál es el experimento que haces aquí?
Estamos empleando un catalizador, cómo funciona un catalizador en la vida diaria.
Estamos descomponiendo el peróxido de hidrógeno en oxígeno y en agua mediante un catalizador como es el cobre.
Estamos comparando si empleamos un catalizador o no.
¿Y el resultado un poco cobre es?
El resultado es muy fácil, que el catalizador ayuda a que las reacciones sean más rápidas,
con lo cual se disminuye tiempo, costes y nada más decir que el 90% de las empresas emplean un catalizador.
Estamos mostrando la importancia de un catalizador.
Sin ellos no podríamos beber tampoco.
Muchas gracias.
Per tant, ja ho veus, petits experiments que demostren una gran embargadura de coses com aquestes.
I deuen cridar força l'atenció, no?
Entre els visitants, que m'imagino que en bona part són estudiants de secundària.
I tant, ara els hi preguntarem, a veure què ens diuen.
Buenos días.
Buenos días.
¿Cuál es el experimento que haces aquí?
Porque aquí es un dels que té més cubó.
Sí, es que estoy haciendo un indicador con colombarda.
Un?
Indicador.
I esto qué es?
Explícanoslo.
Es una sustancia que va a cambiar de color dependiendo si está en presencia de un ácido o de una base.
¿Y cuál es el resultado, pues?
Pues mira.
¿Cómo funciona?
Funciona.
Que estamos probando diferentes productos de casa, como aspirina, jabón, zumo de limón, y vemos si es ácido o base.
Por ejemplo, la aspirina es un ácido acetilsalicílico y cambia a rosa.
El sal fumán, que es el producto de aseo, es un ácido fuerte y va a ponerse color rojo.
O sea, que depende del producto que veigamos, cambia un color o no.
¿Y el color verde?
El color verde es, por ejemplo, este es un jabón.
El jabón de lavar en la casa es de color verde, es una base.
Un dato de los penímeros.
¿Qué os sembla, eso, nois?
Bé, bé.
¿Qué os veneu vosotros?
Del Pons d'Icar.
Del Pons d'Icar, eh?
¿Y qué es lo que más os ha creado la atención, esta fira de la ciencia?
Es que acabamos de llegar y no hemos hecho nada.
Acabamos de llegar.
No hem fet gaires coses, hem vingut aquí i hem anat a fer quatre coses allà, però...
¿Qué os sembla, això de la química? Us agrada? Us ho veieu molt complicat?
Divertit.
És una cosa que el col·le entreté, perquè tot l'altre és més...
Però el que entreté és això dels fenòmens químics, però el que és més pesat és el de...
Les fórmules i tot el rotllo.
Això entreté.
Això entreté. Moltíssimes gràcies.
Doncs ja ho veu, del Pons d'Icar, una de les escoles que han vingut a visitar aquesta fira de la ciència.
Hi ha molts experiments, hi ha molta gent, i aquesta era una de la mostra que hi ha en aquest estant de química.
No sé com anem de temps, Jolanda.
Jo no sé si pots desplaçar-te a un estant que sigui completament diferent.
Si ens dona temps de fer una última visita, i en tot cas ja demà hi tornaria.
Anem a veure, perquè ahir m'hi vaig fixar que n'hi ha un que ens explica com funciona un alcovímetre.
I anem a veure què ens expliquen.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí expliqueu com funciona un alcovímetre.
Sí.
I ens ho podeu explicar. O sigui, quin és l'experiment que feu?
Què és el que feu per mostrar a la gent com funciona aquest alcovímetre?
Doncs bé, el que fem és fer que la gent bufi abans i després d'haver pres alguna cosa d'alcohol,
i llavors tenim una càmera de sensors que el que fa és detectar els volàtils de l'alcohol.
Llavors, en l'ordinador el que podem veure és la diferència entre la senyal d'aquestos sensors abans i després d'haver begut alcohol.
I doneu a tastar alcohol?
Els majors d'edat sí.
Ah, o sigui, que ja ho podré fer aquesta prova.
Tu sí. Els menors el que fem és fer-ho amb cacaolat, que no dona positiu el control d'alcohol, però el que fa és variar una miqueta els valors dels sensors.
Així ja podem veure com funciona.
Clar, els nens ja ho podem veure i quan és amb cacaolat canvia molt poquet, però nosaltres hem trampejat perquè aquest poquet digui cacaolat,
i quan és amb l'alcohol canvia moltíssim. Però clar, per poder fer alguna cosa amb els nens ho proven amb cacaolat.
I això què et sembla si ho provem ara en directe?
Però amb cacaolat, eh?
Amb cacaolat, sí. O com ho provem, Jovanda? Què et sembla?
Home, tu ets major d'edat, no?
Sí, home, i tant.
Home, si ho fem fem-ho bé, no?
Fem-ho bé.
Vinga, va, clar, després del pernil d'abans ja t'anirà bé. No sé què et donaran, però...
Farem una cosa. Mentre jo bufi, el que ens pot anar explicant és una mica com funciona la màquina.
Primer dius que he de bufar una bona estona.
Sí. Primer farà tres, dos... O sigui, s'encenen aquí uns botonets i quan fa el verd has d'estar bufant una bona estona.
Llavors, el que fem és guardar la senyal d'abans de bufar per veure com si diguéssim quina és la teva base, el teu blanc, diem nosaltres.
Llavors, després, farem amb alcohol i veurem la diferència.
Som-hi.
Doncs vinga, bufa.
A veure.
Quan me diguin estaré preparat per bufar. A veure. Vinga.
Primer que deixeix a la càmera, si vols, posa per aquí aquest soroll que se sent.
És el...
Ah, sí, mira.
...que hi hagi bans. Si poses aquí, notes que hi ha com que succiona i això el que està fent és buidar qualsevol substància que quedi la càmera.
No distorsioni el resultat.
Molt bé. Llavors, nosaltres el que fem és analitzar el que realment tu estàs bufant.
Si no netejéssim la càmera, analitzaríem el teu més tot el que hi hagués d'abans.
I això, aquests aparatets que fan els controls del QM, ja ho fan, això?
Suposo.
Suponem que sí, no?
Som bastant diferent.
Diferent.
Clar, nosaltres som d'un grup d'investigació i el que fem és un treball amb els nostres sensors.
Llavors, jo no puc dir els que tenen el control del QM si són d'aquestos tipus o d'uns altres.
I teniu els que vosaltres estudieu.
És això, el que nosaltres fabriquem al nostre laboratori.
Doncs vinga, som-hi. Ja està?
Sí.
Ara farà 3, 2, 1.
I quan s'engegui el verd, bufes, doncs, durant una estoneta.
I llavors aquí el que podem veure, nosaltres realment el que estem mesurant és el canvi de la resistència elèctrica.
Aquestos, aquestos, s'està picant molt vermell, aquestos sensors tenen una...
Ja pots parar.
Uf, t'estaves posant vermell tu, no sabia si era la llumeta de la màquina o tu portes uns dies de vermelló.
Perdó.
Tenen un material que fa reaccionar els volàtils de l'alcohol o de qualsevol substància
i varien la seva resistència elèctrica en funció del que els hi ha arribat.
I ara anem a fer la prova posterior, que és a veure si realment dona aquest resultat.
Ja veus que se la poden fer moltíssimes coses, aquesta fira de la ciència.
Ah, pensa que és un bombó que té, doncs, entre el pernil i la xocolata.
És un bombó d'aquells farcidets de cunyac o de jo què sé.
Ho he de tastar tot o només un trosset.
Sí? Doncs vinga, anem a menjar.
A veure, això per la ràdio no queda massa bé.
No, no, portes tot el dia endrapant.
Tot el dia, eh?
Sí, sí.
És bo, eh? A veure, anem a marxar-ho una miquena, que si no...
Que és de Benedictine o...
No, no, no ho sé quina marca...
És igual.
A veure, encara això ho hem a marxar aquí.
No, clar, és que t'ha d'arribar on t'ha d'arribar per després bufar-hi que surt el resultat.
Clar, que si no no funcionarà...
És el que té voler fer les coses fidels a la realitat aquí a la ràdio, que té un temps d'espera.
Com a vegades és fer-ho en directe, eh?
Clar que sí. A veure, vinga, va.
Vinga, va, vinga.
Aquest bombonet, que no baixa.
Bombó de licor.
A veure...
Vinga, que encull.
Home, i una bona pensada per part d'aquests estudiants i aquests professors que es donen el bombonet de licor
i no una copa allò que queda lletgíssim.
Vinga, ja estic preparat, eh?
Vinga.
A veure, que agafo aire.
I quan m'adiguin, som-hi.
Vinga.
Tres, dos, un.
Bufa ben fort, ben fort, ben fort.
Ara aquí, a més a més, amb els nens expliquem que aquí tenim la diferència entre la resposta a temps real,
l'expliquem una mica...
Aprofitem per introduir una mica d'electrònica i veure la resposta a temps real i la resposta després,
la de postprocessat.
Surt el cartellet d'has begut alcohol, efectivament ho hem detectat,
i aquí pots veure la resposta abans és en blanc i la resposta de després en vermell.
I es veu en aquesta iepa que ens ha queigut el cartell.
Escolta, que només era un bombó, eh? De licor.
A veure, Josep, jo ja sé que ets abstemi però no crec que t'hagi d'afectar d'aquesta manera.
Llavors és això, les uines d'aquestes vermelles marquen que efectivament hem begut alcohol.
És la resposta després dels sensors, com pots veure, la seva resistència elèctrica ha canviat molt
i ha sigut per la reacció química que ha sofert el material.
I és molt poca quantitat, m'imagino que quan és una quantitat més alt, vaja, es veu molt més.
Bueno, aquí també el que fem és jugar amb el fet que jo t'he donat el bombó i has bufat el moment.
D'acord.
Jo veig el de l'alè.
En canvi, si ara tornessis a bufar, cada vegada va baixant més,
perquè el de l'alè el vas perdent i al cap de moltes estones,
quan sortiria el de la sang, amb més quantitat d'alcohol, sempre.
Doncs moltes gràcies per l'explicació, que ha sigut molt útil.
A vosaltres.
Doncs ja ho veus, Jovan, d'experiments químics,
i fins i tot podem saber com funciona un alcovímetre aquí en directe,
retestant un petit bombonet que ens ajuda a entendre com funciona aquesta màquina.
Ja veus, l'actualitat de la ciutat va així del pernil al peròsic de ferro,
que hem estudiat abans el que dona de sí l'activitat i el mati a la ciutat de Tarragona.
Quasi que ho deixem aquí.
Torneu cap a casa, si et sembla.
Vinga, som-hi.
Moltíssimes gràcies, Josep Ardila, amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Ens retrobem d'aquí una estoneta a la ràdio.
Fins ara.
Fins ara. Adéu-siau.
I ens separen aquests moments només un minut i mig de la una del migdia.
Sí, per arrodonir l'hora ens cal conèixer a l'última hora del nàstic,
però si us sembla ho deixem per després de les notícies de la una.
Fins ara mateix.