Senyor Villena, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Com definiria el curs que començarà el proper dilluns?
Serà el curs de l'ALEC, de la Llei d'Educació de Catalunya,
aprovada finalment al Parlament?
Doncs el podríem titular així, el curs de l'ALEC,
però jo ràpidament aniria a, per tant, la conseqüència natural.
Si és el curs de l'ALEC, és el curs de la proximitat,
és el curs de l'atenció als centres, prioritàriament,
i és el curs de la corresponsabilitat amb els municipis,
i, per tant, de l'autonomia de centre
i les decisions a prop de l'usuari.
Com preveu des del punt de vista de funcionament del curs
aquí a les comarques del Camp de Tarragona
que sigui l'arrencada del 14?
Serà amb normalitat o alguns nens i nenes,
algunes famílies es trobaran amb alguna sorpresa el dia 14?
Els aspectes de logística, que podríem dir,
d'arrencada de curs, sempre tenen elements naturals i coneguts
i no són nous, de complexitat, com poden ser, per exemple,
enllestir obres en els dos mesos d'estiu,
que a vegades tenim la falsa imatge
que en aquest país l'estiu no es fa,
no, no, jo puc donar la garantia
que en el que és l'àmbit de l'educació
a l'estiu s'hi treballa i s'hi treballa molt,
per exemple, per enllestir equipaments.
Que tenim exemples molt clars aquí a la ciutat de Tarragona,
per fer una referència propera.
Però pel que fa tant a la provisió de recursos
en els centres, provisió de docents, bàsicament,
l'acció educativa pivota sobre els docents,
això està resolt, està cobert
amb alguns procediments nous,
que ho fem ara via telemàtica,
i, per tant, amb molta més eficàcia,
amb molta més ràpidesa en la provisió,
això està resolt.
Ens queden per cobrir...
Seguim en un ordre lògic,
primer es fan les vacants,
després es fan substitucions llargues,
i ara ens queden els darrers serrells,
que són aquelles jornades que no són complertes.
Terços, mitjors,
i alguna altra combinació
que ha sortit no van guany.
Per tant, els recursos de professionals
estan a disposició.
El tema d'obres,
la planificació que tenim actual
i la previsió,
les incidències que tenim,
tant des dels companys que estan a obres,
com des de la pròpia Inspecció d'Educació,
que fa un seguiment molt acurat,
està tot en ordre.
Per tant, no hi ha previsió
que tinguem cap incidència d'inici de curs,
però en qualsevol cas,
com que la història també ens ensenya
que en sé que en el cap de setmana
aquest llarg que ve ara
passa alguna cosa,
doncs potser és probable
que en un univers tan ampli com és
tants alumnes i tants centres
pugui passar alguna sorpresa.
Però amb el que està planificat,
la previsió és que tot ha en ordre
i amb normalitat.
Recursos de personal.
N'hi ha més?
En poques paraules,
hi haurà més mestres en guany?
N'hi ha més,
n'hi ha més.
També he de dir,
pocs més.
El que sí que...
Quants?
Nego la major
és que no n'hi ha menys,
com algú diu,
en absolut.
Estem parlant de diferències petites
perquè és la reflexió que hem fet
el col·lectiu i que se'ns ha demanat
des del govern i que ha traslladat la conselleria.
El col·lectiu de docents,
bàsicament la funció pública,
que és el gran gruix de l'oferta educativa
d'aquest país,
i a més una oferta educativa
i una presència pública cada vegada més creixen,
és evident que el nostre règim
de funcionaris públics
ni se'ns afecta el sou,
ni se'ns afecta el lloc de treball.
el mínim que podem aportar
en aquest context de crisi
és fer un esforç d'optimitzar recursos
i podríem dir,
per dir-ho amb una expressió senzilla
i entenidora,
apretar-nos una mica,
apretar-nos una mica el cinturó,
però garantint sempre
el compliment dels recursos necessaris
perquè tenim un decret de plantilles,
o sigui, tenim una normativa
que estableix en funció dels alumnes i grups
quants professors ha de tenir un centre.
Això es compleix.
Després hi ha qüestions
que són negociables i s'ajusten.
Però tot i així,
estem en aquest moment
amb una mica més de professorat.
Les dades les estem acabant de quantificar
perquè encara estem fent nomenaments.
Estem amb aquests darrers serrells
que et comentava
de jornades no senceres.
Hi ha també un factor
d'estabilització del nombre d'alumnes.
És cert que la situació,
el context de crisi,
ha aturat la pressió de nouvinguts
i fins i tot ha produït
un cert moviment de retorn
en alguns municipis
i hi ha d'altres que no,
però són comportaments irregulars.
Estem en un any
d'una certa estabilització.
Això, si li sumem
un esforç i una col·laboració
que s'ha de reconèixer públicament
per part dels equips directius,
per part dels claustres,
d'entendre
que hem d'optimitzar
els recursos que tenim
i és la nostra contribució
a superar la situació
de crisi econòmica,
hem arribat a un punt d'equilibri
que considero que és raonable.
Per tant,
no augmentaran pràcticament
el nombre d'alumnes, tampoc?
No, hi ha un increment molt petit.
Hi ha un increment molt petit.
Això és un fet novedor
respecte als últims anys.
És un fet novedor
i que també està en aquest moment
subjecte a un altre factor de revisió,
perquè per primera vegada
la normativa d'escolarització
i matriculació
estableix un procediment específic
per fer baixes d'ofici.
S'entén baixes d'ofici,
perquè ho entenguin els oients.
En aquest moment,
en el procés ordinari
de preinscripció i matrícula,
el centre podia tenir relacionat alumnes
que si després no es presentaven,
no hi havia una fórmula tècnica
administrativa
per donar-los de baixa d'ofici.
O sigui, si no venia a la família
a fer la baixa,
aquell alumne podia continuar en llista
i aquest alumne no es presentava
perquè havia trobat
una altra solució d'escolarització,
perquè havia canviat de domicili
o per altres motius possibles.
Com que tot això ho hem d'aclarir
i ho hem d'engestir
i en guany llesonyar
és probablement un context
en què ho fa especialment necessari,
en guany tenim aquesta nova eina
que ens permetrà fer una revisió.
Per tant, realment el nombre d'alumnes
que tenim en aquest moment
jo fins i tot posaria
entre parèntesis
és a dir, esperem a fer una vegada
el curs començat el recompte real,
d'alguna manera un ser inventari
que realment tenim
perquè probablement
tinguem alguna petita sorpresa.
Sorpresa en el sentit
que podia haver disminuït?
De que a lo millor n'hi ha menys
dels que habitualment comptem,
perquè clar, són molts centres
i són molts cursos,
llavors un d'aquí, un d'allà...
Però quan ho fem,
això no vull dir que hi sigui,
però ho hem de fer,
si ho volem dir amb claretat,
ho hem de comptar
i ho hem de comptar amb els criteris
aquells que són molt més raonables.
Però en números rodons,
perquè l'oigient se'n faci una idea,
quants alumnes
ja escolaritzats a les comarctats?
Sí, estem al voltant dels 100.000 alumnes.
100.000 alumnes.
Sí, 100.000 alumnes.
100.000, 101.000, 102.000,
estem a la franja dels 100.000.
Amb això estem en la proporció...
Vull dir perquè els oigents,
quan vegin dades d'educació
de referència del conjunt de Catalunya,
la proporció a la demarcació
dels serveis territorials de Tarragona
és relativament senzilla.
Estem amb un pes del voltant d'un 9%.
La dada que he donat de 100.000
és una miqueta més,
està pràcticament ajustada.
Això vol dir,
tenint en compte això
que estàvem parlant segurament
del final d'aquesta lleu
de nova immigració
que havíem tingut en els últims anys,
que s'acaba també en bona part
amb aquesta problemàtica
que hi havia de la matrícula oberta
en el sentit que els centres educatius
vèiem com al llarg del curs
podien augmentar el nombre d'alumnes
en les seves aules?
Les comissions d'escolarització
són les eines que tenim
en col·laboració
o en corresponsabilitat
amb els municipis
per acompanyar i per controlar
i fer el seguiment
de la preinscripció i matrícula
de municipis grans
que són referència clara
de creixement,
com pot ser Tarragona,
com pot ser Reus,
com pot ser Cambrils,
Vendrell, Valls,
aquests municipis
comencen a donar-nos ja dades clares
en algun municipi
fins i tot de saldo negatiu.
Estaríem amb dades
que estan marxant
més del que estan entrant.
D'altres no.
Ja dic que el tema
de la reubicació de la població
depèn de moltes variables,
on hi ha una feina,
on hi ha vivenda més assequible,
però aquest és el, diríem,
els balans i l'estudi
que estem fent
en aquest moment
en col·laboració amb els ajuntaments
per acabar d'aclarir.
Però està clara la tendència
que s'atura
el ritme de nouvinguts
i en qualsevol cas
també en alguns municipis
ja fins i tot
es produeix el fet
que el nombre
de nouvinguts
que arriben
és inferior
a les baixes
que es produeixen.
I això en la pràctica
jo crec que és positiu
pel funcionament educatiu
dels propis centres, no?
Això juntament amb la...
Sí, evidentment,
el fenomen aquest
de la matrícula viva
que vam haver de buscar
solucions extraordinàries
i que van també establir,
van obrir el seu debat
com eren els espais
de benvinguda,
tot i que hi ha municipis
que continuen demanant
perquè continuen tenint
dinàmiques de creixement
importants
i et dic que aquest fenomen
del moviment de la població
no es comporta
de manera uniforme.
Aquesta mesura
la continuem tenint
en actiu
perquè fins que no acabem
d'aclarir
cap a on va la tendència,
clar,
tampoc tenim la seguretat
que si l'economia
avui anunciaven
que Anglaterra ja donava per fet,
el Reino Unió donava per fet
que la situació de crisi
l'havien començat a superar.
En el moment
que l'economia reactivi,
que ningú pensi
que no reactivarà
el fenomen
de novinguda,
continuem sent
la part rica del món
i per tant
en el element
del pol d'atracció.
Per això també
dit d'una manera pràctica,
això no vol dir
que el govern,
que el Departament d'Educació
renunci
o elimini
en fi,
les aules d'acollida
o els espais de benvinguda
que s'han impulsat
en els últims anys.
No, no,
en absolut al contrari.
És curiós
perquè totes aquestes eines
forma part,
mira,
el model,
ara tenim un projecte
molt ambiciós
d'escola inclusiva
que busca
d'alguna manera
normalitzar
el màxim possible
a l'entorn educatiu
dels alumnes,
els alumnes d'educació especial,
però si això
ho fem extensiu
a tot el sistema educatiu
és curiós
perquè quan poses en marxa
una nova eina
per atendre
aspectes de diversitat
t'adones
que no només serveix
per allò
que t'ha motivat inicialment,
que és com el tema
de les barreres arquitectòniques.
Les pensem
pels que tenen grans dificultats
però després a la pràctica
veiem que ens beneficiem tots
perquè tots ens ajuden,
la rampa a la vorera,
menys escales,
pensat en què hem d'haver mobilitat.
L'atenció educativa
a la diversitat
té un funcionament
molt semblant,
podríem fer aquest símil.
En el moment
que poses noves unitats
d'atenció
com poden ser els espais
de benvinguda,
com poden ser aules d'acollida
t'adones
que serveixen
per a aquells
que estan pensats
però serveixen també
per a moltes més accions
educatives
que són interessants.
Acostuma a passar
en educació,
quan poses un servei
acaba consolidant-se
en el temps
i ens costa fins i tot
a vegades revisar-lo
perquè en algun cas
sí que convé retirar-los
perquè ja no és necessari.
Hem parlat sobretot
en aquests primers minuts
de l'entrevista
de les persones,
dels recursos humans
en forma de professors,
de mestres
i evidentment
dels protagonistes
que són dels alumnes.
Si parlem una mica
de totxo,
d'equipaments,
d'obres,
tenim per exemple
en el cas de la ciutat de Terrona
importants novetats
en matèria
de l'ensenyament secundari
amb un nou institut
a Sant Salvador
que és tota una novetat
i que suposo
que es podrà estrenar
el proper dilluns.
I una gran satisfacció
d'aquest govern
i d'aquest govern municipal
també compartida
perquè feia 10 anys
que esperava
a Sant Salvador
l'edifici
que dignament
li corresponia
per fer
l'ensenyament secundari.
Ja està acabat
i ara iniciem
la tramitació administrativa
per fer ja
la reconversió
de secció educativa
a IES
que ens obre la porta
ja de fer oferta
postulatòria
que és el tema
que tenim
a treballar en guany
i que d'alguna manera
doncs
podem enfocar
en una certa garantia
de fer alguna oferta
de formació professional
probablement
pel curs vinent.
Però sí,
jo crec que és un dels grans èxits
a vegades
potser des de la ciutat
pot viscut
perquè
queda en el barri
però crec que és
un dels grans
dels grans
dels grans èxits
jo crec
del curs actual.
Quina és l'oferta educativa
i de places
que ofereix
l'Institut de Sant Salvador?
Està al voltant
de 260
escats alumnes
ho parlo de memòria
són molts números
però
vaja
ens permet arribar
a dos línies
dos línies
senceres
folgades
i fins i tot
a tres línies
és un
és un
és un
és un espai educatiu
diem
generosament dimensionat
per en aquest moment
la població escolar
però clar
hem de pensar
que el Departament d'Educació
no pensa només
actuem en factors
de planificació
les àrees
les àrees
les àrees
aquestes recencials
estratègiques
tant de Tarragona
com de Pallaresos
acaben estant
afegides
a la zona
de Sant Salvador
o Sant Ramon
en la qual cosa
aquella zona
està cridada
a tenir
amb una planificació
propera
un altre centre
de primària
necessàriament
que haurem de pensar
molt bé
a la seva ubicació
i al seu dimensionament
i al centre
de secundaria
que cobrirà futur
per suposat
aquesta estructura lògica
que més o menys
és la proporció
dos centres de primària
per un centre de secundaria
és a dir
que és un centre secundària
que s'estrena
i amb perspectives
de creixement
en els pròxims anys
després tenim
un institut
que no s'acordi
dir-ne de nova construcció
perquè ben bé
no és així
i també n'associï l'estrenem
que és aquest institut
aquest centre
el Tarragona 2
provisional
que va a l'edifici
de l'antiga lletres
de l'antiga facultat de lletres
a la plaça Imperial Tarracó
això
com ho defineix
el Departament d'Educació
bé
aquesta és una ubicació
provisional
d'un nou institut
d'un nou institut
el nou institut ja és
perquè vull dir
està creat administrativament
i ha funcionat
té el seu equip de professor
té els seus alumnes
que faltaria més
sense això no hi ha institut
i té ja
el compromís
per part de l'Ajuntament
d'una ubicació
que és el que coneixem
ja a la ciutat
de l'espai aquest
a Tarragona 2
l'ubicació provisional
i aquí
he de fer un agraïment públic
des del govern
a l'Ajuntament de Tarragona
perquè és una col·laboració
imprescindible
i molt important
que ens ha ajudat també
a reordenar l'oferta educativa
de la ciutat de Tarragona
que és una ubicació
digníssima
clar jo convido
home
la ciutadania en general
no perquè aquests dies
estan molt ocupats
i hauran d'atendre
principalment les famílies
però sí que les famílies
estan convidades
i l'equip directiu
ja ho farà
ho farà extensiu
a conèixer les instal·lacions
i jo crec que la premsa
si teniu ocasions
també de fer una visita
és interessant
l'espai ja era molt digne
de fet és un espai dissenyat
des de fa molts anys
per ser un centre educatiu
a tall d'anècdota
quan fem la planificació
amb els arquitectes
de la redistribució d'espais
hi havia alguns llocs
que vam dir
escolta aquí faltaran portes
per habilitar accessos
i per resoldre
algunes qüestions
de mobilitat
quan van començar
les obres d'adequació
d'espais
per fer aquestes portes
que bàsicament
el que s'havia
era fer accessos
rampes
temes de seguretat
i fer uns banys
uns sanitaris nous
les portes ja hi eren
el que passa
que la universitat
amb el seu ús
les havia tapiat
però és que és un edifici
ja pensat per espai educatiu
per tant ens hem trobat
en un espai
a més en unes dimensions
d'aules
que ja no són habituals
molt dignes
la comunitat educativa
l'equip directiu
i l'equip de professorat
està contentíssim
amb l'espai
i ho hem pogut fer
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
i ens hem estalviat
una part molt important
però una part
molt més petita
del que costaria
fer una instal·lació
provisional
al mòduls provisionals
que aquest és un tema
que també
probablement
em comentarem
i em parlaràs després
però aquest és un dels exemples
a la col·laboració
de l'Ajuntament
ja que no tenim el solar
cedeix en un espai
que l'hem habilitat
i que després
quan marxem
queda molt digne
per usos
que pugui fer
el municipi
de les oles provisionals
o prefabricades
ja parlarem després
abans
repassant el tema
dels instituts
clar tenim
obres importants
d'adequació
o de remodelació
que s'estan fent
no sé si s'han acabat
perquè en fi
aquí darrere
dels estudis de Tarragona
ràdio
podem veure
el Martí Franqués
que és un dels instituts
jo diria
símbols
de la ciutat de Tarragona
i també el Vidal i Barraquer
no?
I també el Vidal i Barraquer
sí
el del Martí Franqués
és clar
és que és molt visible
perquè és un institut
a més a més
del seu peç específic
en la ciutat de Tarragona
i és una referència
indiscutible
per qualitat
i per història
és cert
que també té
una presència física
imponent
i molt visible
des de la plaça
de la policia
tota la ronda
d'alguna manera
que circula
al voltant
de l'institut
aquí hi ha una intervenció
molt important
està acabada
la fase
té dues fases
una primera fase
que era sobre l'edifici
en qüestions de confort
tota la fusteria exterior
temes de seguretat
revisió d'instal·lacions elèctriques
calefaccions
una revisió a fons
sobre la marxa
n'ha aparegut
alguna feblesa
amb algun tema
de tanques
que també l'estem refent
i l'estem posant
en condicions
i queda una segona fase
que és una instal·lació
poliesportiva
que es fa
amb col·laboració
tant de l'Ajuntament
com dels companys
d'esports
pressupostàriament
és una inversió
molt important
i això està acabat
ha estat ja a punt
de començar
un centre
a més a més
que ha pogut encabir
gràcies a aquesta reforma
uns laboratoris
nous
un projecte molt ambiciós
ara de digitalització
perquè comencen aules d'ESO
amb el programa aquest
o amb l'Uperú
en què els alumnes
disposen de portàtil
i una part important
del currículum
es fa
amb llibres digitals
el cas del Vidal i Barraquer
no és tan visible
perquè per veure-ho bé
s'hauria de venir
per l'Avinguda d'Andorra
per entendre'ns
per veure el nou edifici
perquè té una estructura
amb ve baixa
i queda una mica
en el vèrtex interior
és un nou edifici
és un nou edifici
que dona més espais
i és un nou edifici
que afegeix
una escala interior
per millorar
de manera significativa
la mobilitat
d'un edifici
que ja tenia
una estructura
una mica antiga
amb una remodelació
també important
d'alguna de les plantes
és un centre
les dues remodelacions
hem de pensar
que eren
també com
és un cas semblant
a l'assès de Sant Salvador
també era un deute pendent
amb la ciutat de Tarragona
perquè
hi havia
planificacions
d'efectuacions
en aquest centre
que estaven en plans
de l'any 2000
i estem al 2009
i ara ho fem
també és una satisfacció
perquè el govern
ha estat el que realment
al final ha portat
a termini
d'aquesta gran remodelació
són dues inversions
importantíssimes
de fet
entre aquestes
tres inversions
que hem anomenat
més el compromís
de govern
del CEIP
de Tarragona
el que anirà
darrere de Joan XXIII
Tarragona
està al capdavant
de les inversions
del territori
però és que
calia
ara que ha citat
el CEIP Tarragona
li ha una pregunta
pels centres
d'educació primària
han començat ja
les obres
en quin moment
es troba aquest projecte
d'aquest centre educatiu
de Joan XXIII
aquest projecte
està ja
amb l'acord de govern
per tant vol dir
que està ja
amb el compromís
pressupostari
l'assignació dels recursos
ja és
i en aquest moment
s'està redactant ja el projecte
es va fer una presentació
a la comunitat educativa
amb els arquitectes
amb la part de projecte bàsic
que dibuixa els elements
una mica de distribució
d'espais
i ara estan acabant
la redacció del projecte
i comencen les obres
en un termini
molt immediat
perquè ja porten un temps
més que suficient
pel projecte
està a punt de acabar
per tant abans de Nadal
segur veurem obres
i veurem obres
ja avançades
si agafem com a referència
el de la CES de Sant Salvador
ja hem vist
amb la velocitat
que s'ha fet la construcció
i és el mateix procediment
o sigui l'empresa
que fa l'obra
és la que fa també
el projecte
amb la qual cosa
com que apareix
el negoci és l'obra
el projecte va
en diligència
en l'àmbit
de l'educació infantil
i primària
hi ha més obres en marxa
o previsions
pels propers mesos
aquí a la ciutat de Tarragona
o el que cal
és ja planificar
el mapa escolar futur
el que cal
en aquest moment
sí, evident
la planificació
sempre està en marxa
sempre està en marxa
a través de les taules mixtes
de la planificació
que tenim
amb els ajuntaments respectius
el que cal ara
és acabar de resoldre
la disponibilitat
de solars
per als altres centres
de primària
que tenim
en instal·lacions provisionals
que no és per fer referència
a Tarragona en concret
sinó per fer una referència
en conjunt
a l'increment net
d'instal·lacions provisionals
d'aquests darrers anys
responen al fet
que estem a l'espera
de tenir els solars definitius
per tant
jo aquí sí que voldria
ho vaig dir clarament
el curs passat
quan se va fer una crítica fàcil
al tema
de l'increment
d'instal·lacions provisionals
i potser m'avanço
ja a la crítica
que ja l'espero
també
però
s'ha de recordar
que aquí hi ha un esforç
també per part de tots els municipis
no és fàcil
aquest creixement
que ha tingut la població
i creixement de demanda escolar
molt important
a la demarcació de Tarragona
molt important
en alguns municipis
alguns més que d'altres
també ha agafat
a vegades
amb previsions
no acurades
de reserva de solars
per fer equipaments educatius
alguns municipis
ho tenen millor
si encara tenen creixement
perquè en els nous plans urbanístics
poden incorporar
aquests espais
els que no tenen creixements
tan forts
doncs
se troben en situacions
molt complexes
tampoc no ha estat la situació
per comprar solars
de 8.000 i 10.000 metres quadrats
que demanem
per fer
per ser centres educatius
tant aquí
hi ha una dificultat
que jo sí que demano
a tothom
que faci
el comentari
sobre els fàcil
o que tinc la tentació
de simplificar
el tema
de les aules provisionals
que pensi
que està derivant
una crítica
cap a la dificultat
que tenen els ajuntaments
per trobar aquests solars
és que estem parlant
de més d'un centenar
de mòduls
que tenim
esperant solar
dels 200
i 210
que tenim
en aquest moment
instal·lats
i després tenim 50
i aquí sí que tenim
uns càlculs fets
de previsió
que amb l'impuls
d'obres que hem fet
en guany
estem en un any
que tot i la crisi
serà el màxim
d'inversió
que fa el Departament
d'Educació
en la demarcació
de Tarragona
a vora de 60 milions
d'euros
o sigui
més inversió
que el 2007
que encara no hi havia
crisi
el 2008
vam fer una parada
perquè vam aterrar tots
però és una decisió
de govern
que les inversions
en educació
i el tema d'obres
no afluixi
perquè a la vegada
també generem
ocupació
no ens enganyem
pel que fa
al tema
de les aules prefabricades
o d'aquests centres
o del calendari
de centres d'infantil
i de primària
de la ciutat de Tarragona
quines són les prioritats
més enllà
d'aquest inici
d'obres
d'aquí als propers mesos
del CEIP Tarragona
tenim la Rebassada
que ja és un centre
que porta
dos cursos
en funcionament
i que per tant
ja començaria
a arribar
a aquest
diríem
límite de temps
que ens marquem
com a mitjana
per començar
a tenir
la instal·lació definitiva
tenim el deponent
i tenim
i tenim
l'Olga Xerinax
i ja tenen els terrenys
la darrera conversa
que he tingut
amb el
amb el conseller
d'educació
conseller d'educació
de Tarragona
no generem confusió
amb el senyor
Senauges
doncs m'ha confirmat
que està ja
pràcticament
ja tot avançat
tenim ara
a final de mes
la taula mixta
llavors allí
ja acabarem de veure
tots els que tenim disponibles
i això vol dir
que comencen a entrar
en cua
pels corresponents
acords de govern
que no en dubto
que alguns
ja començaran a entrar
en els acords de govern
de 2010
segur
i a mig i llarg termini
la planificació
allò que dèiem abans
quan parlàvem
de l'IES de Sant Salvador
i pensant en Pallaressos
el creixement de la ciutat
de l'àrea de residència
a l'estratègica
d'aquella zona
del terme municipal
de Tarragona
hem de pensar
hem de planificar
o creiem
que potser
hi haurà
menys augment
de la població
que en els últims anys
i per tant
no cal córrer tant
ara la prioritat
jo crec que és clar
és acabar d'ingestir
les obres
dels que ja teníem
engegats
i que estan en provisional
evidentment
aquests
han de ser prioritaris
i fins i tot
algunes actuacions
que no són
crear les instal·lacions
definitives
per atendre alumnes
la resta
de la comunitat educativa
ha d'entendre
que també tenim
unes prioritats
establertes
per tant
jo crec que aquests
són els primers
en qualsevol aspecte
en qualsevol cas
no deixem
de contemplar
els aspectes
de creixement futur
de la ciutat
tot i que estem
en aquest impàs
de veure cap a on
va el creixement
perquè clar
hem incorporat
variables noves
és curiós
tenim municipis
diríem
del tarragonès interior
per entendre'ns
municipis propers
a la ciutat de Tarragona
que han actuat
com a residència
més assequible
i de referència
avui dia
amb els mitjans
de transport
és raonable
que la gent
s'instal·li
en aquests pobles
que han tingut
un creixement
alguns han doblat
la població
però és que
alguns
poden tenir
de l'ordre
400 vivendes
disponibles
per vendre
tard o d'hora
algú anirà a viure
i probablement
seran parelles joves
o sigui
en aquests municipis
incorporem
el factor de planificació
que quan allò s'ocupi
tindrem una demanda
una demanda
previsible
són elements nous
acabem ja
senyor Villena
el curs que comença
creu que estarà
tan marcat
com l'anterior
per les mobilitzacions
d'una part dels sindicats
i una part dels professors
recordem que
el curs passat
el 2008-2009
va haver-hi
diverses jornades
de vaga
algunes unitàries
era contra la llei
d'educació de Catalunya
bàsicament
aquesta llei
ja s'ha aprovat
al Parlament
preveu
des d'aquest punt de vista
que pot ser també
un curs
amb una certa
mobilització sindical
o amb molta
mobilització
jo crec que
amb la perspectiva
probablement encara
és una mica aviat
i jo ara
fer una predicció
com que evidentment
fer una predicció
sobre la voluntat
d'un altre
és difícil
perquè
en realitat
crec que
el debat
es va produir
al voltant
de plantejaments
jo crec que era
un debat polític
clarament
no era una reivindicació
a l'ús
una reivindicació salarial
una reivindicació
de condicions de treball
per tant
aquí queda l'interrogant
quin serà el plantejament
perquè hem de pensar
que si el debat
és polític
de fet
va tenir el seu recorregut
fins a l'aprovació
política
d'una llei
en el Parlament
de Catalunya
a partir d'aquí moment
jo crec que entra
o està damunt de la taula
una qüestió
per mi fonamental
com a servidor públic
com a servidors públics
tenim
un principi
de lleialtat
a les polítiques educatives
que emanen del govern
i que emanen del Parlament
de Catalunya
entenc que per tant
aquí hi ha poc espai
això no vol dir
que tothom pugui manifestar
la seva discrepància
faltaria més
ja ho hem fet
i se va fer
jo crec que
de manera prou evident
però superat
el procés de debat
i de manifestació
de la discrepància
si hem arribat a acord
d'una llei
amb un amplíssim
suport parlamentari
jo crec que
això no treu
que tots fem l'esforç
de fer les reconstruccions
de ponts de debat
i de veure
que algunes de les qüestions
que es plantejaven
que podien representar
un cert temor
una certa
desconfiança
a l'hora de la pràctica
a l'hora del seu desplegament
es veurà
que realment
no hi ha res
o no hi ha res
del que es pensava
per tant
és un procés
de construcció
ara més enllà d'això
l'actitud del govern
és clara
és de
fer el desplegament
i comptem
amb la col·laboració
de les forces
que estan
al govern
i que van donar
suport a la llei
una llei
que vull recordar
amb un suport mínim
a tota la llei
de més del 80%
i puntualment
va tenir suports
del Partit Popular
i va tenir
un suport
també majoritari
per part d'iniciativa
cert que l'iniciativa
en alguns punts
no va donar
suport
però
que en diguin
quina comunitat educativa
quina comunitat autònoma
o que en diguin
si el govern de l'Estat
està en condicions
de dir-nos
quan tindrà una llei
amb aquest suport
amb aquest consens
la llei educativa
ja dèiem al principi
de l'entrevista
que aquest pot ser
un dels titulars
que el nou curs
el 2009-2010
pot ser a Catalunya
això al curs
de la nova llei
d'educació
de Catalunya
parlant d'aquesta llei
acabem
senyor Vicent Villena
director dels serveis territorials
d'educació
al Camp de Terrona
moltes gràcies
i que vagi molt bé
la inauguració
l'estrena del pròxim dilluns
doncs gràcies per vosaltres
per l'atenció
que sempre dispenseu
a l'inici de curs
i pel seguiment que feu
dels primers dies
ja estem a la vostra disposició
però si voleu valorar també
amb les dades ja concretes
de l'inici de curs
perfecte
gràcies senyor Villena
i fins la propera
bon dia
bon dia