Díez, que és arquitecte tècnic,
havia estat regidor també de l'Ajuntament de Tarragona,
ha estat poc més d'un any en el càrrec.
Abans, recordem, havia presidit també
l'Associació de Veïns de la Paralta.
Avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
perquè ens expliqui les raons de la seva decisió
que ahir anunciava, ahir publicava també el diari de Tarragona.
Senyor Francesc Díez, bon dia.
Hola, bon dia.
Per què ha deixat el càrrec? Aquesta és la primera pregunta i bàsica.
Bé, el primer que tot és que ens ens ensi per estar lluitant
i anar rebotant com si fos una pilota de pim-pom o un fronton,
trobar-me amb un fronton davant,
que jo entenia que havia de ser més receptiu
i hi havia d'haver-hi més col·laboració
i ha sigut tot el contrari.
En l'Ajuntament, l'estructura municipal
ha fet que una empresa que és 100% municipal,
és a dir, que tots els ciutadans de Tarragona
són accionistes d'aquesta empresa,
resultés que estés limitat
i tingués greus dificultats,
amb un Ajuntament que també és de la ciutat,
que és de tots els tarragonins.
Aquesta és la cosa.
Hi ha detalls que es poden explicar
i que tenen potser la seva lògica,
però és així.
Per exemple, un dels detalls...
En fi, és igual.
Pregunti'm, pregunti'm.
En qualsevol cas, vostè parla d'un frontó,
el frontó on l'han trobat?
A la pròpia estructura de l'Ajuntament?
Sí, a la pròpia estructura de l'Ajuntament
i no de tot arreu.
I no de tot arreu.
A veure, jo a l'Ajuntament he detectat...
Permetin que li digui una cosa.
Primer, jo provenc d'una administració
que és la Diputació Provincial de Tarragona.
Si alguna cosa té la Diputació Provincial de Tarragona,
que jo durant 27 anys ho he viscut,
és l'esperit de superació i de servei.
Servei als municipis,
per lotant servei a tots els 340 o 350.000 habitants
que composem la província de Tarragona.
A veure, quan tu estàs acostumat a això,
estàs acostumat a que els problemes es resolen,
perquè existeix una voluntat,
que és una voluntat de servei dels treballadors de la casa.
Aquí no ho trobes.
A l'Ajuntament de Tarragona,
el que trobes són unes àrees de poder,
uns búnquers que es tanquen sobre si mateixos
i que el seu poder radica,
simplement, en lloc de trobar fórmules
de superació de les dificultats,
mantenint, per descomptat,
els principis de...
anem a dir, de transparència
que hi ha d'haver dintre de l'administració,
per descomptat.
Vull dir, es generen problemes i problemes i problemes
de tal manera que les solucions es dilaten,
perjudiquen la bona marxa,
en aquest cas nostre de l'empresa,
perjudiquen la bona marxa de l'empresa
i al final de tot,
a veure, tu estàs trobant
que el que s'ha de fer és anar a tocar una porta,
anar a trucar a un altre,
anar a trucar a un altre,
home, mireu-s'ho,
home, feu no sé què,
home, feu no sé quantos.
Amb la qual cosa és una fórmula maligna
d'exercir el poder,
perquè el poder s'ha d'exercir
amb l'eficàcia i l'eficiència,
s'ha d'exercir
per metodologies d'aquest tipus.
En fi, jo això ho he trobat,
ho he trobat molt.
Si nosaltres, per exemple,
ens ha encarregat l'Ajuntament,
precisament la gestió
que tiréssim endavant
l'oficina local dels Mossos d'Esquadra,
l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, perdó,
dels Mossos d'Esquadra,
ha estat precisament perquè
no hi havia gairebé temps
i el Consistori entenia
que si algun departament
podia tirar-ho endavant
i complir els terminis,
érem nosaltres.
Nosaltres això ho vam fer,
vam complir els terminis,
no solament complir els terminis,
sinó, a més a més,
vam tindre un sobrant del pressupost
de més de 40.000 euros.
Crec que això,
amb els temps en què va
i en què tots els pressupostos
de les obres es multipliquen
per 0,3 o per 0,4 o per 0,5,
us doblen,
bé, doncs no deix de ser
un determinant mèrit.
A veure,
ho dic de passada,
això ho he dit de passada.
El que calia,
entenc jo,
per facilitar les coses,
és que
la consignació que hi podia haver,
la partida pressupostària
que hi podia haver
per tirar endavant
aquesta obra
per part de l'Ajuntament,
per part del municipi,
s'havia de traspassar
al Servei Municipal
de l'Habitatge,
que torno a dir,
100% municipal,
torno a dir,
de tots els terragonins,
torno a dir que cada,
o dic ara que cada any
nosaltres tenim una auditoria
que hem de complir
i dic també
que intervenció municipal
té una taula i una cadira
per pujar allà dalt,
mirar i remirar
el que vulgui,
doncs això no es va fer.
No es va fer sota aquest principi
que cada vegada
que portes una factura allà baix
doncs has d'anar a donar
toms i pregar
i anar per amunt
i anar per avall
per aconseguir al final
que et paguin la factura.
Esclar,
què està passant?
El Servei Municipal
de l'Habitatge
ha hagut d'arbitrar
un crèdit
pressupostari
per poder fer front
puntualment
a les factures
que li han pogut arribar
de l'obra
dels Mossos d'Esquadra.
Mentrestant,
està sofrint uns retards
que suposen interessos
i suposen diners,
està sofrint uns retards
de l'Ajuntament
no perquè no hi hagi
els diners,
els diners hi són
per aquest cony
de punyetes
de poder,
de voler tindre poder
a base de posar problemes.
Això,
la veritat,
és que és un dels elements
a mi que m'ha trencat,
m'ha trencat molt
i jo que provenc,
torno a dir,
de la Diputació
que és un organisme
que per mi
funciona molt modèlicament
en aquest aspecte,
no comprenc
i no comprenc
tampoc massa
potser el desinterès
en que aquí
no s'hi trobi solucions.
La seva dimissió
l'entén ara,
que ha passat ja
un parell de dies
de presentar la carta
de renúncia a l'alcalde,
l'entén com un fracàs
personal i professional
de vostè?
Jo sí,
jo sí
i l'entenc no solament
no solament per això,
sinó que també ho entenc,
a veure,
perquè no he tingut el suport
que jo crec
que havia de tindre,
perquè en realitat
els meus plantejaments
no eren res més
que parlar i dir.
A la Diputació
ho fèiem d'una altra manera
i a la Diputació
també hi ha un interventor
i també hi ha
les garanties
de,
totes les garanties
de transparència
en els capdals públics.
Per tant,
si ho fèiem d'una altra manera
i érem més eficaços,
per què no ho podem ser aquí?
Aquest era el problema,
aquest és el meu fracàs,
que jo no he sapigut contactar
ni connectar
aquests principis
en l'administració municipal.
Ja ha trobat a falta
suport polític
de l'alcalde
i de la presidenta
del Servei Municipal
de l'Habitatge?
A veure,
jo a l'alcalde
he de dir
que
a excepció d'una vegada
que es van veure
per un tema
de promoció
d'habitatges,
veure'l
o poder-lo veure
o que em cridés
per dir
a veure,
tinguem una xerrada
un rato,
a veure,
el futur del Servei Municipal
de l'Habitatge,
a veure què podríem fer,
a veure què no podríem fer,
etcètera,
no ha existit.
Això no ha existit
durant un any i mesos
que he estat allí.
Aquesta també
és la veritat.
jo també m'he sentit molt sol
i anant molt lliure,
la presidenta
al final ha dit
que a veure,
que en aquests moments
la intervenció
ens deu
més de 352.000 euros
dels mesos d'esquadra,
encara ara,
i això es va ocupar
el dia 1 de novembre,
aquestes oficines.
A veure,
que la presidenta et digui
que som nosaltres
els que posem problemes
a que la intervenció
pugui funcionar,
jo crec que és al revés.
Clar,
aquesta és una
de les altres incomprensions.
Qui està posant traves
i problemes
en una empresa municipal
que complera
amb el seu deure
i que fins i tot
ha estalviat diner,
és l'eixenda municipal.
No és pas
el servei de l'habitatge,
per tant,
jo entenc
que si algú
té responsabilitats
o si hem de dir
que té culpes
per dir-ho d'una manera
o altra,
no és el servei
de l'habitatge.
Precisament,
la construcció
d'habitatge protegit,
d'habitatge públic,
a la ciutat de Tarragona
és un mal endèmic
de fa anys,
s'ha fet segurament
molt poc
en els últims anys
de Tarragona
i va ser un dels temes
estrella de la campanya
de les últimes eleccions municipals,
fins i tot
l'actual alcalde,
aleshores candidat del PSC,
això prometia
la construcció
de 900 habitatges
de protecció oficial.
Vostè,
que ara hi ha estat
un any
i quatre mesos
pràcticament
al càrrec,
veu inviable
aquesta promesa?
Jo veig
que no veig inviable
que es puguin fer
900 habitatges
perquè probablement
hi haurà
empreses privades
que en els problemes
que hi ha avui dia
de construcció
s'atrevirran
a comprar terrenys
a preus
molt més ajustats
i aleshores
poder construir
habitatge
de promoció pública.
Per tant,
potser sí que globalment
es podrà complir.
El que jo veig impossible
és que a través dels mitjans
que té l'Ajuntament
es pugui complir
i s'han fet
tots els esforços.
O sigui que,
a veure,
jo li he de dir
que,
a veure,
en aquests moments
ja tenim estudiat
la distribució,
serem el número
exactament,
l'estudi econòmic
i el número
d'habitatges
que es poden fer,
que es faran
arrodolats del moro
que ja hi ha al projecte
i presentat a l'Ajuntament
esperant que
la Comissió Provincial
d'Urbanisme
doni un visti plau
a la modificació puntual
del Pla General.
Per una altra banda,
sabem també exactament
en el carrer Sentiant
què podem fer
on hi ha la policia.
36 habitatges
podem fer,
més els locals comercials.
Està estudiat,
ho tenim estudiat.
Vull dir,
a veure,
nosaltres,
el gerent,
com que es dona
la condició
d'aquest més arquitecte tècnic,
li serveix això
com perquè s'hagi posat
en un tablero
i hagi estudiat,
fer estudis econòmics
i saber
l'aprofitament
d'aquells terrenys
o d'aquells solars
que poden ser.
També sabem exactament
el que es diu
el sector de riu Tordera,
també,
que s'hi poden fer
32 habitatges,
el que es diu
el sector de los naranjos,
que també hi ha
uns terrenys municipals,
que s'hi poden fer
30 habitatges.
Ara,
tot això està subeditat
a l'aprovació definitiva
de la revisió
del pla general.
És a dir,
en el moment
en què s'aprovi
la revisió
del pla general,
evidentment,
serà com si destapessis
una ampolla de xampany
o de cava,
no?
A veure,
esplotarà i hi haurà
un munt de possibilitats
ja a l'Ajuntament
al servei de l'habitatge
en aquells moments
de poder fer,
però ara no pot,
ara no pot,
ara no pot,
no tenim terrenys,
terrenys que haurien
de provindre
del patrimoni
municipal del sol,
és a dir,
aquells que es diu
que han vingut,
han arribat del 10%
d'aprofitament mig
que els promotors
han d'entregar
a l'Ajuntament,
no existeixen,
s'han exaurit
en l'anterior consistori,
els va vendre.
Per tant,
hi ha un problema
de falta de sol.
Exactament,
la matèria prima
és el que falta.
Amb la matèria prima
que tenen,
hi ha hagut aquests projectes
que vostè ha comentat
que estan a punt
però que necessiten
prèviament l'aprovació
del POM,
del Pla d'Ordenació Urbana
Municipal.
I d'aquelles converses
que l'alcalde va anunciar
que s'havien començat
a establert amb el TADIS
pel tema dels terrenys
de la tabacalera.
Vostè en sap alguna cosa?
No estan tancades.
Hem anat refent
estudis econòmics,
hem anat mirant
de...
He intervingut molt jo,
a partir d'ara
doncs ja no,
evidentment.
La presidenta,
el Consell d'Administració
que ha fet
diverses aprovacions
en diversos moments
diferents
i s'està
treballant amb això.
Jo crec que
en un mínim
de temps
el sí o el no
el tindrem clar.
El sí o el no
el tindrem aviat,
com a mínim.
El tindrem aviat, sí.
Creu que serà
més aviat sí o més aviat no?
No li puc dir.
No li puc dir
perquè aquí
aquests temes
a vegades són complexos
i a darrere
també hi ha altres
que sabem que hi ha altres
que fan ofertes
i clar,
estàs allò
en el límit
de dir
fins a on puc arribar,
fins a on arrisco,
perquè tu fas,
estàs fent un estudi econòmic
però un estudi econòmic
no és res més
que un estudi.
Has de mirar
que no tinguis desviacions
i clar,
si ho vas ajustant,
vas ajustant,
vas ajustant,
et vas menjant
els marges
de seguretat
que pots tindre
i en aquest camí
s'està.
Amb tot això
que comentava ara
fa un moment
dels projectes
en diferents punts
de la ciutat
on els estudis
per tirar endavant
pisos de protecció
de promoció pública
estarien a punt,
vostè,
després d'estar
això,
un any i gairebé
quatre mesos
com a gerent
del servei,
quin balanç fa?
s'ha fet la feina?
Què s'ha pogut fer?
Mira,
jo hi ha una cosa
que em dol molt
que és que
de vegades
es contracten
a persones
sense saber
exactament
el perfil
que es necessita.
Jo crec que
en el servei
de l'habitatge
he sigut
un seguidor
de l'anterior gerent
que hi havia
que exactament
tenia la mateixa
professió que jo
i tenia
pràcticament
la mateixa
experiència que jo
amb l'administració local.
Per tant,
vull dir,
jo no he inventat res
sinó que he seguit
unes pautes
que eren.
I clar,
em dol,
per exemple,
que se m'hagi dit
que jo
no feia de gerent
quan resulta
que em dedicava
a fer estudis
per veure
la rendibilitat
que hi podia haver
i per veure
el número
d'habitatges
que hi eren.
Això m'ha dolgut
perquè això vol dir
que la persona
que ho ha pogut dir
o les persones
que han pensat
que això era així
no sabien ben bé
el perfil
de la persona
que necessitava
el servei
de l'habitatge.
I ho dic això
pensant en vara,
no?,
amb un substitut.
A veure,
jo el perfil
el veig
amb una persona
que sigui tècnic
que hagi estat
molts anys
d'administració local,
que conegui
perfectament
per això
la llei de contractes
del sector públic,
per tant,
serà capaç
de fer
els plecs
de clàusules
administratives,
de controlar
les obres,
de saber
de controlar-les
des de fora,
evidentment,
ja hi haurà
els seus equips
tècnics,
però sabrà
si hi ha
compliments
o incompliments,
si hi ha infraccions
o no hi ha infraccions
a la llei
de contractes.
Sapiguer d'urbanisme,
perquè no podem
nosaltres dir
que el Servei Municipal
de l'Habitatge
és una entitat
urbanística especial
reconeguda
per la Generalitat,
per tant,
nosaltres tenim,
podem fer planejament
i en aquest cas
jo també soc
tècnic
en gestió urbanística
pels cursos
que hi ha fet,
a més a més
d'altres coses,
no sé,
per tant,
vull dir,
el perfil
d'una persona
que es necessita
s'ha de semblar
molt amb tot això,
vull dir,
ser una persona
que compleixi
tots aquests aspectes.
Si això no es dona
en una sola persona
és quan se n'han de contractar
més d'una
per poder fer aquesta feina
i aleshores,
d'això se'n diu
malbaratar el diner.
Una última qüestió,
senyor Díez,
vostè com a ex-president
de l'Associació
de Vents a la Paralta
i amb un pla
integral de la Paralta
que s'ha de desenvolupar
en els propers exercicis,
com veu precisament
ara al barri
aquesta aplicació
del pla integral
on també el tema
de l'habitatge
té un protagonisme
especial
per les característiques
pròpies
del casc antic
de la ciutat.
Quina opinió
li mereix
el pla
i la situació
del barri
en general,
tal com vostè
la va deixar
quan va ser president,
tot i que és evident
que continua sent bé
i resident al barri.
Sí,
soc veí del barri
i lluitaré
a favor del barri
mentre pugui,
mentre tingui forces,
per descomptat.
A lo millor
tardaré molt
i a lo millor
m'hauré de plegar
bastant abans.
Però,
a veure,
el que sí que ve
és que s'ha perdut un any
i durant un any
s'ha marejat la perdiu,
ara en aquells moments
s'està marejant la perdiu
per temes de circulació interior,
es convoquen els veïns,
que els veïns diguin,
que els veïns decideixin
i a veure,
la realitat és que
si tu portes
un plantejament sèrio,
els submets
els veïns,
els veïns que diguin
i aleshores tu
fas les correccions
que calgui
si és que calen
i ja està,
i l'apliques
i punt,
no té més,
no?
No pot ser
que s'hagi passat
un any i mig
pràcticament
des que hi ha
la regidoria de circulació
o de trànsit
i tal
i encara no es tingui clar
i s'hagi de preguntar
als veïns
a veure què volen fer
a la part alta,
vull dir,
si a la part alta
només cal copiar
i s'ha pogut copiar bé
de tot arreu
on ho hem fet,
si pioners no en tenim res,
si nosaltres anem darrere
d'un munt de ciutats,
estem anant darrere
d'un munt de ciutats,
no podem perdre més temps.
Això pel que fa la mobilitat
i pel que fa
el propi pla integral
de la part alta?
Jo crec que
pel que fa el propi pla,
per mi
s'hi ha jugat una mica
durant un any,
que si ara ho poso,
que si ara trec,
que podem fer això,
que podem fer allò i tal.
I a més a més,
això aquí en aquest cas
ha sigut totalment al revés,
sense participació ciutadana.
Vull dir,
fins i tot
d'una vegada
ha aprovat el pla
el reglament
dels plans de barris
fixa
que es muntaran
unes comissions
de seguiment
i que a més a més
la Generalitat
en aquest reglament
diu que pot anticipar
un 50%
de la inversió
a fer
durant el primer any.
És a dir,
que si es vol
hi ha mecanismes
com per poder
tirar endavant el pla
d'una manera immediata.
A més a més,
recordaré una cosa.
Jo encara
sent president
de l'associació
de veïns
de la part alta.
Deuria ser
el mes de juliol i agost
i amb això
es pot trobar
a la hemeroteca
del diari de Tarragona.
L'alcalde,
aleshores,
em va demanar
que tinguéssim
una reunió
de premsa
i vam parlar
de què es podia fer
però ja
d'una manera immediata
i d'una manera immediata
el que es podia fer
en aquells moments
eren dues coses clares
i dues coses
que fàcilment
les podien fer
perquè hi havia
empreses municipals.
Una perquè era
concessionària
i l'altra perquè era
el 50%
de capital municipal
que podien tirar endavant.
Que era substituir
a foros
per comptadors,
podia estar treballant
a matxa
i aleshores
substituir
o canviar
els sistemes elèctrics
de les bombetes
per passar-ne unes altres
que amb la mateixa intensitat
poguessin consumir
la meitat.
És a dir,
tindre un estalvi energètic
que era molt important
i a la vegada
regularitzar
els nivells lumínics
de tota la part alta.
Això podia ser
una fórmula immediata
perquè era un problema
de fer convenis
amb les dues empreses.
Bé,
això no va tirar endavant.
La senyora Crespo
es va dedicar
a frustrar-ho
i l'alcalde
va accedir
a frustrar-ho
i ja està.
Bé,
i la cosa
va naixin.
Parlen de la part alta
i del pla.
Per acabar,
el pla l'hauria d'haver
desenvolupat
al Servei Municipal
de l'Habitatge?
És que,
en teoria,
l'està desenvolupant
al Servei Municipal
de l'Habitatge,
però és que és com
una cosa molt kafkiana
perquè,
si això hagués estat
al Servei Municipal
de l'Habitatge,
el seu gerent,
aleshores,
que hagués estat jo,
el senyor Ballesteros
complia la promesa,
anem a dir,
que jo tirés endavant
el pla.
Ell reconeixia
que aquest pla
s'havia guanyat
a pols
amb convergència,
concretament
amb la senyora Espósito,
aconseguint
que l'Ajuntament
substituís
el barri de Sant Salvador
per la part alta
i presentés
el projecte
de pla integral.
S'havia aconseguit
guanyar-lo,
o sigui,
havia estat concedit
per part
de la Generalitat.
Per tant,
jo personalment
em satisfeia molt
poder ser la persona
que pogués
estirar endavant,
que pogués estar endavant
estirant el carro
amb totes les meves possibilitats
que tingués.
Però bé,
això tampoc no va ser així
perquè
hi havia dos plans de barri,
Camp Clar
i part alta
i l'alcalde
va anomenar
dos regidors,
el senyor Sonaúges
a Camp Clar
i la senyora
Crespo
a la part alta.
Per tant,
vull dir,
dos regidors
que no tenen res
a veure en aquells moments
no formaven part
del Consell d'Administració.
Per tant,
es va tindre que crear
un apèndix
del Servei Municipal
de l'Habitatge
que funcionava
amb una certa autonomia
perquè també
a nivell econòmic
com que la Diputació,
ai,
perdó,
la Diputació,
l'Ajuntament
finançava el 50%
i la Generalitat
l'altre 50%
es duia
des del propi Ajuntament.
O sigui que
anem a dir
el Servei de l'Habitatge
en aquests moments,
vull dir,
molt poca cosa
li arribava,
només amb allò
que era signar nòmines
que corresponen
als que tenen apoderament
com és la presidenta
i el gerent
i,
a veure,
i donar trasllat
del volum
de factures
que generava
el pla,
que generen
els plans de barris.
Fins ara
no es podia fer res més
perquè,
a més a més,
hauria sigut
una temeritat
incorporar
tot el personal
de pla de barris
dintre del Servei Municipal
de l'Habitatge
perquè llavors
allà hagués resultat
un pot i pot
i que podia ser
que no funcionés res bé.
Per tant,
jo crec que era
l'única possibilitat
que hi havia
i el temps
m'assembla a mi
que m'ha donat la raó
que aquesta va ser la solució.
En fi,
hem conegut avui
les explicacions
a Francesc,
que ha estat
durant més d'un any
director
gerent
del Servei Municipal
de l'Habitatge
i que va ser
també en el seu temps
president
de l'Associació
de Vents
de la Paralta.
Senyor Diez,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als Estudis de Tarragona Ràdio
per haver-nos donat
aquestes explicacions.
Molt bé.
Gràcies i molta sort.
Em dedicaré,
sí,
la d'un jubilat.
Gràcies,
que vagi molt bé.
Molt bé,
bon dia a tot.
Adéu-siau,
bon dia.
Gràcies.