Les 10 del matí i 12 minuts.
Com us dèiem, el primer convidat d'aquesta quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio és mossèn Joaquín Fortuny,
des d'ahir ja oficialment nou vicari general
de l'Arcabisbat de Tarragona.
mossèn Joaquín Fortuny, veneixa a Cambrils l'any 1957.
Entre d'altres, Carras ha estat delegat diocesà
de Pastoral de la Salut i de Mobilitat Urbana
i des de l'any 2005 és l'econom diocesà
i també ha estat membre i és membre del Consell Episcopal.
Ahir, com dèiem, prenia possessió del càrrec
en el marc d'una àmplia renovació del Consell Episcopal
que anunciava la setmana passada l'Arcabisbe de Tarragona,
el doctor Jaume Pujol.
Avui l'hem convidat a mossèn Joaquín Fortuny
per parlar dels seus objectius, de les seves prioritats
des d'aquest nou càrrec.
mossèn Fortuny, bon dia.
Bon dia, bona hora.
I felicitats.
Moltes gràcies.
L'enhorabona.
Com rep personalment aquest encàrrec, aquesta nova responsabilitat?
Per un cantó, doncs, amb il·lusió i alegria
de la confiança en el senyor Arcabisbe
per ajudar-lo a tirar endavant tot el pla pastoral de la diòcesi.
I l'altre, doncs, és tot un repte,
perquè és tot un altre camp de treball,
de més responsabilitat,
que conec una mica, perquè ja formava part del Consell Episcopal,
però, bueno, moltes decisions i moltes coses,
i no només decisions, sinó, doncs, execució de moltes coses.
Ho feia el vicari general que hi havia, que ho feia molt bé,
i ara em trucarà això a mi, eh?
Tot un repte, però l'emprenc amb il·lusió i amb ganes.
Substitueix mossèn Miquel Barberà,
jo diria que, entre cometes,
tota una institució dins de l'Església Tarragonina.
això li dona un afegitó de més repte per vostè,
per tractar-se de la persona a la que substitueix?
I tant, és una gran persona, no?
Hem conviscut i hem treballat junts aquests quatre anys
que fa que soc econòmic i assessor,
i formàvem, doncs, un equip molt maco, no?
I ja he de dir, ja he après moltes coses,
i he tingut sempre l'ajuda, el recolzament per tot,
el que em tocava fer, i ara també, no?
A l'hora de fer aquest canvi, també, no?
He tingut la seva ajuda i el traspàs de les coses,
doncs, bé, fantàstic, no?
I, per tant, un repte per a mi,
doncs, de poder fer les coses tan bé com ell.
El seu nomenament com a vicari general
forma part, com dèiem,
d'una àmplia remodelació del Consell Episcopal.
Comença, doncs, d'alguna manera, una nova etapa
en els òrgans de govern de l'Arc Abisbat?
D'alguna manera, sí.
Sí, perquè, doncs, és un nou equip,
i, per tant, com que les persones no som repetides,
tots tenim les nostres idees, maneres de veure les coses,
maneres d'enfocar, i, per tant, doncs,
un equip nou, també, doncs, és una...
tot d'idees noves, amb ganes de...
com l'equip anterior, no?
De fer les coses bé, perquè una...
Això no vol dir, no?
Fins ara no ho hem fet bé, no?
Fins ara ho hem fet estupendament, no?
Hem fet tantíssimes coses,
però, bueno, també és un moment
que el senyor Cabisba, després de també rebre els Consells
i de tots els museans que es fan a consulta,
doncs, li ha semblat que aquest era l'equip
que el podia ajudar millor en aquest moment, no?
Per aquesta renovació i per continuar
tirant les coses endavant, potser amb uns aires nous.
Expliquem, primer que res, si li sembla,
quines són les funcions realment del Consell Episcopal?
El Consell Episcopal és el que ajuda l'Arcabisbe
a tirar la diòcesi endavant,
tant en totes les qüestions pastorals,
com en les qüestions de govern,
totes les qüestions.
L'Arcabisbe és el que té la responsabilitat
i l'última paraula, però s'assessora
i l'ajuden a discernir
i a fer les coses al Consell Episcopal,
que està format pel Vicari General,
els Vicaris Episcopals,
actualment, com abans, tres,
i el Sagrari General,
i aquí la nostra diòcesi, també l'Ecònom Diocesà.
D'alguna manera, la seva funció
també és la de coordinar a tots els coordinats
i dirigir a tota la resta de membres del Consell.
Dirigir el Consell no.
La missió del Vicari General
és el moderador de la còrdió diocesana,
amb el personal, la marxa, el treball
que es porta a l'Arcabisbat
i portar-ho.
I després, el que està contínuament
al costat de l'Arcabisbe
per totes les qüestions.
Els Vicaris Episcopals
tenen les mateixes atribucions,
amb el Vicari General,
llevat d'alguna cosa particular.
Cada un a la seva zona,
el Vicari General ho té en tota la diòcesi.
Com retrataria?
Quina imatge, quina fotografia,
de manera sintètica,
faria del moment actual de l'Arxidiócesi?
L'Arxidiócesi,
estem com a tot arreu,
estem lluitant molt per evangelitzar,
per portar la fe, l'amor a Jesucrist,
que avui costa, que hi ha hagut els últims anys,
una davallada de praxis religiosa,
però també tantíssimes persones
que viuen la fe
i que hem d'alimentar, cultivar
i arribar a tots aquells,
perquè tenim un missatge que és fabulós,
que és el missatge de l'Evangeli,
que és un missatge de pau,
d'alegria, de solidaritat,
un missatge meravellós
i llavors no ens el podem quedar per nosaltres
i la pretensió és fer-lo arribar
perquè la gent sigui en fòlis,
perquè tinguin pau,
perquè tothom,
que és el missatge del nostre senyor Jesucrist.
Aquest és des del punt de vista
del missatge del contingut.
Des del punt de vista econòmic,
que vostè coneix per dins prou bé
com està la situació,
a Cònom des de l'any 2005,
com està econòmicament l'Església terragonina?
L'Església terragonina estem en dèficit,
estem gastant,
estem gastant,
perquè estem tirant endavant
molts projectes i moltes coses
i llavors necessitem,
per això fem campanyes
per recollir diners,
pel finançament de l'Església,
l'Església de Ossesana
i l'Església, tota l'Església,
perquè avui dia tot costa molts diners
i tenim, per exemple, edificis,
tenim coses que no podem deixar caure,
que seria una irresponsabilitat
no tirar-ho, no tenen endavant.
La gent n'hi ha col·labora i molt,
sobretot a les esglésies,
a les rectories,
a cada poble,
la gent es preocupa
amb els seus mossens
de tenir les coses,
però no arriben tampoc.
Llavors, de la diòcesa
ens hem de preocupar
del personal,
dels mossens,
del personal laic
que està treballant
i també
del sosteniment
del sosteniment
dels béns materials
i tirar endavant
projectes socials,
que n'hi ha molts,
no?
I llavors,
tot això
costa molts diners,
més dels que tenim,
gastem el que tenim
i el que no tenim.
Parlem una mica
dels objectius
que s'ha marcat
vostè
com a vicari general.
En fi,
porta 24 hores
al càrrec,
però ja sap
des de fa uns quants dies
que havia d'ocupar
aquesta responsabilitat.
Quin objectiu
s'ha marcat primer,
el prioritari?
Si és que té algun
en concret.
Així,
objectiu prioritari,
dic la veritat,
no he pensat
cap objectiu prioritari,
però sí una cosa
que fa molts dies
que jo,
que prego
i que demano al Senyor,
ser bo
i fidel.
Ser bo
de bondat,
de fer el bé
i ser fidel,
no?
Fidel a l'arcabisbe
que m'ha escollit,
fidel a l'Església,
la que serveixo,
fidel
a la nostra archidiosa,
sí,
per tant,
els mossens
i no defraudar,
no,
les esperances
i les expectatives
que puguin tenir
tant els sacerdots,
els mossens
com les persones,
els fidels de la diòcesi
com aquells,
no?,
que no són creients
però que miren
i veuen l'Església
no defraudar,
sinó ser autèntic
i donar l'Evangeli
de Jesucrist
i treballar
amb responsabilitat
i amb els altres també,
naturalment,
no?,
secundar
i tirar davant
totes les il·lusions
que té el Senyor Arcavist
perquè són,
doncs,
moltíssimes,
no?,
de manera significativa
respecte a la feina
que s'ha fet
en els últims anys,
vostè que ja ha estat
dins del Consell,
cal modificar
algunes de les prioritats?
Miri,
l'Arcavist
es treballa
com a tot arreu,
no?,
amb un pla pastoral.
Llavors,
nosaltres teníem,
que se sol fer
per tres anys,
llavors,
teníem un pla pastoral,
es va acabar l'any passat,
el vam perllongar
amb motiu de l'any jubilar
i ara,
amb l'any de Sant Pau
que estem,
pensant,
no?,
que tocava
una renovació
del Consell,
no se sabia
en quin moment
si es canviaria
un o tres o dos,
el que sigui,
però,
i llavors,
doncs,
ja es va decidir,
perllonguem
fins que hi hagi
el nou Consell
i el nou Consell
farà
el pla pastoral
pel pròxim trieri.
I ahir,
que vam tindre
el primer Consell
episcopal,
doncs,
una de les coses
que vam parlar,
i això ho puc dir,
és que pensem
com elaborar
quins han de ser
els objectius
per la nostra
histidiócesi
els pròxims tres anys.
I, per tant,
per això,
a part de pensar
en nosaltres,
doncs,
hi ha tot un procés
de consulta
dels òrgans
diossessants,
Consell del Presmitèri,
el Consell d'Arxiprestos,
el Consell de l'Aix
de Diocesada Pastoral,
tot una sèrie de consells,
a veure si
a l'acabar el curs
o al començament
de l'altre
tenim un pla
per tres anys,
2009-2012.
Doncs,
aquí es marcaran
les prioritats
del treball
a l'Arxidiócesi
els tres pròxims anys.
Per tant,
l'objectiu
és tenir aquest pla pastoral
dissenyat d'aquí
pocs mesos.
L'estiu.
L'estiu.
Al començament,
al final de l'estiu,
perquè tot depèn
de com s'elabori,
de les consultes
i aquestes coses,
però, bueno, sí,
començar el curs
amb el nou pla pastoral.
Com sempre,
l'opinió de l'Església
sobre temes
de gran impacte social
són importants.
Hi ha moltes qüestions
aquelles que en el dia a dia
al conjunt de la societat
li interessa saber
conèixer,
escoltar la veu de l'Església.
Per exemple,
aquests dies,
des de fa setmana
se'n parla molt
d'aquesta reforma política
que impulsa
el govern central
de reforma
de la llei
de l'avortament.
Quina és l'opinió
del nou vicari general
de Tarragona
sobre aquesta qüestió?
Si hi ha la vida, no?
Si hi ha la vida,
per tant,
no, no,
de cap manera, no?
I ara tinc l'ocasió,
tinc un micro al davant,
no?
També,
de dir, no?,
que hem de fer
tot el possible.
Jo animo a tothom, no?
A fer el possible
perquè es defensi la vida, no?
És una atrocitat, no?
Hi ha moltes coses,
molts valors,
hi ha problemes.
Bueno,
solucionem els problemes
d'una altra manera, no?
Que no,
amb l'avortament, no?
Que és la supressió
d'una vida,
ni que hi ha interrupció
de l'embaràs,
però és un llenguatge
per amagar
un crim, no?
Que és...
Llavors,
les maneres
del que s'ha de fer,
doncs, bueno,
però doncs,
sí que hem de defensar-la.
Jo la defenso la vida, no?
Diemenge passat,
fins i tot,
va haver-hi una manifestació
a Tarragona
i a moltes altres ciutats
de l'estat espanyol.
Els òrgans
de direcció de l'Església
donen suport
a aquestes manifestacions
al carrer?
Sí.
Sí,
vull dir,
no és un compromís
ni una cosa particular,
i l'hi va anar,
l'arquivisme no hi va anar.
no ho sé,
però doncs,
sí,
perquè avui en dia,
vostè sap,
i tots els oients,
no?,
que el que fa
és,
si hi ha un ressò social,
si hi ha una manifestació
que hi hagués
un milió de persones
i cap ràdio
i cap televisió
ni cap diari
no et digués res,
allò no existeix.
I el que fa moure
moltes coses
de polítics,
de governs,
és precisament
la pressió
que provoca,
beneïda moltes vegades,
els mitjans,
donant a conèixer
una realitat,
el parer
i el sentit
d'unes persones
d'alguna manera
sense veu,
però que la tenen
a través dels mitjans
i a través d'una manifestació.
I em sembla
que pacíficament
tothom té dret
a manifestar
i, per tant,
també,
quan es tracta
d'aquestes qüestions,
per donar a conèixer,
no?,
el sentiment
de moltes persones,
de tots aquells que hi van,
d'alguns
que pensen d'aquella manera,
perquè segur que no hi era
tothom
que hi estava d'acord.
La reforma
de la llei
que preveu
el govern socialista
deixarà, doncs,
una situació
pel que fa
a l'avortament
pitjor que l'actual
des del seu punt de vista?
Del meu punt de vista, sí.
Perquè si ja no és acceptable,
per mi no és acceptable
ni avui, no?
Si encara,
doncs,
s'amplia els plaços,
tot això és terrible,
al meu entendre.
També hi ha temes
que, en fi,
en aquests últims dies
se n'ha parlat molt,
han tingut un gran impacte social,
per exemple,
les paraules del Sant Pare
en el seu recent viatge
a l'Àfrica,
era la primera visita
que feia
Benet XVI
al continent àfricà,
aquestes paraules
sobre l'ús del preservatiu.
coincidís vostè
amb les paraules del Sant Pare
en un continent
tan afectat
per l'epidèmia de la Sida
com és Àfrica?
S'hauria de llegir
tot l'article,
que vostè
el deu haver llegit segurament,
i també una nota de premsa
que va sortir de la Santa Ceu,
llavors,
la frase
és aquella frase,
jo la subscric,
però també dintre del context
que ho va dir el Sant Pare,
s'ha de posar,
s'ha de fer tot el possible
i si un veu
que aquell és el camí millor
per atacar
i per fer front a la Sida,
per què no?
Un pot dir no,
és que ens agrada més,
doncs, bueno,
jo dono valor prioritari,
doncs,
tindre un plaer
o tindre no sé què
o disfrutar
de la sexualitat,
doncs,
si allò és prioritari per tu,
també tindrà una sèrie
de conseqüències,
però si la prioritat,
un entén
o viu
o com presenta l'Església,
l'estimació,
l'acte conjugal,
en diem així,
si un,
això té un coneixement
i veu
que és l'expressió màxima
de l'amor,
que no és un passatge bé,
clar,
avui es viu
en un món
que es banalitza molt
tot el tema de la sexualitat,
no?
Un passatge bé,
la qüestió que no queda embarassada,
la qüestió que no t'enganxin,
els més jovenets,
és així,
no?
Llavors,
aquest no és el camí,
el camí que jo proposo.
Pot no agradar,
pot semblar,
alguns diuen,
no?,
que sí,
és un crim contra la humanitat,
bé,
però,
és important veure
totes les paraules
del Sant Pare
i veure que és
una frase dintre d'un context
que està dient
el que,
com veu
i com proposa
la lluita contra el cidat,
que l'Església
és,
i està compromesa totalment
i podríem fer
aquí mateix,
ja no cal anar a l'Àfrica,
aquí mateix,
quantes institucions d'Església
estan atenent
aquestes persones
que ens ofereixen
els últims
dins de la seva vida.
mossèn Fortuny,
hi ha altres temes
d'impacte social
que afecten molt directament
a l'Església
en un moment d'aquest
com el de crisi econòmica
i on es demostra,
fins i tot ja hi ha estudis
recent dels que hem parlat aquí,
on es demostra
el paper importantíssim
capdalt
que tenen entitats
vinculades a l'Església
en l'atenció
a les persones
més necessitades
i en un moment especialment
de crisi dura
com aquest.
Hi poden arribar
tot arreu?
Totes aquestes entitats
vinculades a l'Església
estan patint especialment
una situació
molt dura
a causa de la crisi?
Sí,
perquè s'ha multiplicat
i molt
la demanda
la demanda d'ajuda
en tots els nivells.
Si te trobes
m'he trobat
personalment
una persona
que et ve
si li pots pagar
l'hipoteca
no li puc pagar
el rebut de l'electra
si no pot pagar
o el rebut del llum
més, dos, tres
però no li puc pagar
la casa
no tinc diners
per pagar-li la casa
hi ha gent
que es troba
normalament
i que venen
des d'això
que és més gruixut
fins a demanar aliments
a buscar treball
constantment
i no es pot atendre
Però creu que entitats
com Càritas
podran suportar
entre cometes
podran atendre
la llau
cada cop més gran
de persones?
És impossible
però s'atel·la
a moltes persones
no a tothom
perquè és impossible
no hi ha recursos
ni humàt
ni materials
tots ho veiem
quanta gent
que estan patint
sobretot
els que es queden sent
a treball
o els empresaris
que no poden
entrar
als seus productes
i això
va a més
encara no hem tocat
fons
crec
en tota aquesta qüestió
I una última qüestió
més enllà
del tema social
des d'un punt
de vista territorial
quin creu
que és el paper
que ha de jugar
l'Església
de Tarragona
l'Arxidiócesi
de Tarragona
l'Arquivisbat de Tarragona
vostè com a vicari general
de Tarragona
en el conjunt
de l'Església
de Catalunya
i fins i tot
diria que en relació
també amb el conjunt
de l'Església
de tot l'estat espanyol
Bé
dintre de Catalunya
l'Arquivisbe
nostre
i la seu
i la seu
era la seu metropolitana
i primada
per tant
és el cap
dels bisbes de Catalunya
llevat de la província
de Barcelona
que és Barcelona
amb Terrassa
i Sant Feliu
que no fa gaires anys
que es van desmembrar
a Barcelona
pel volum
que formava part
de la terraconència
llavors l'Arquivisbe
és el que
d'alguna manera
presideix
convoca
i fan un treball
molt
un treball molt acurat
per anar
molt a una
en moltes qüestions
i les coses
que es pot treballar
en conjuntament
el mes que ve
tenen
la penúltima
trobada d'aquest any
precisament aquí a Tarragona
estaran tres dies
doncs
tracten les qüestions
per anar a una
el que convoca
presideix
és l'Arquivisbe
i vaja
el meu veu
que ho fa molt bé
i des del punt de vista
en relació a l'estat espanyol
nota que hi ha un cert distanciament
que és així
com ho noten
moltes persones
molts ciutadans
d'aquest
d'aquest país
fidels
i no fidels
del pensament
de l'Església
en general
espanyola
en relació
al que opinen
els bisbes catalans
en les qüestions
d'església
i doctrinals
no hi ha diferència
perquè és l'església
és la doctrina de l'església
de l'església
de l'església
en qüestions
qüestions
de l'església
polítiques
i és legítim
que sigui així
llavors

de l'església
4 hores
de l'església
oficialment és el nou vicari
general de l'arcabisbat de Tarragona
substitueix en el càrrec
mossèn Miquel Barberà
diria
com he dit
ja he reconegut
fa uns minuts
segurament
tota una institució
perquè és una persona
molt coneguda
aquí a la ciutat de Tarragona
i en el conjunt
de la diòcesi
en fi
mossèn Fortuny
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
que tingui molta sort
en aquesta nova responsabilitat
com a vicari general
i segur que en podrem parlar
d'aquí un temps
de les primeres feines
dels primers objectius
i de les primeres prioritats
que s'ha marcat
moltes gràcies
moltes gràcies
d'haver-me convidat
d'haver-me donat ocasió
d'explicar
totes aquestes coses
de l'església
i com l'he deia abans
d'entrar a l'antena
encantat
i de disposar
per altres ocasions
que hi hagi qüestions d'interès
i jo pugui fer la meva aportació
perfecte
mossèn Fortuny
moltes gràcies
enhorabona
bon dia