Llous, divendres i dissabtes a la nit.
El matí de Tarragona Ràdio.
Sempre amb la cultura de la ciutat.
Un minut a tres quarts d'una del migdia.
Ho confessem en aquest programa.
Tenim una autèntica debilitat pels pallassos i les pallasses.
I sempre que hi ha oportunitat els anem a veure.
I encara si ens dona l'oportunitat, ens agrada conversar amb ells.
El protagonista d'aquest divendres, el Teatre Metropol,
és el pallasso, l'actor Guillem Alba.
Arriba amb el seu espectacle Esquetxofrènia.
El popular pallasso, que també ha passat més d'una vegada
pel Teatre Tarragoní, Django Edwards,
ha participat activament en l'espectacle com a coautor i director.
Guillem, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Saps què passa?
Que he caigut en la temptació a la teva plana web
de posar-me davant el teu videoclip.
I aleshores se me'n van els ulls cap a la pantalla
i potser descuido una mica la conversa,
perquè és espectacular.
Aquest videoclip està basat en l'espectacle?
Sí, sí.
De fet, intentàvem...
Bueno, està clar que són cinc minuts només.
Sí, sí, clar.
Però intentàvem que amb el clip es veiés
el ritme que més venys de l'espectacle
i els canvis que hi ha
i una mica això que és molt visual.
i ja està, sí, el clip durarà una mica menys.
Home, ja m'ho imagino que cinc minuts d'espectacle
no ens donaràs el Metropol.
Però vaja, jo és que no m'ho acabo, eh?
Ho estic veient i és el teu primer espectacle,
allò com a tu, sol i davant d'un públic,
tu sol i els teus recursos.
Sí, és el primer espectacle que he preparat sol.
Sí que havia fet altres coses,
doncs això com a actor, no?,
de coses normals,
que fas un casting i t'agafen,
però que tenia clar que volia fer un projecte meu, no?,
explicar la història que jo volgués
i provar de tirar això a un espectacle des de zero
amb totes les coses que comporta.
I és el primer.
Clar, però, a veure,
tu podies tenir la voluntat, les ganes, el talent,
però muntar un espectacle tu sol
i així de cop i volta,
tal com estan els circuits i tot plegat.
A més, hi heu llegit per algun lloc
que tu penses, home,
això de muntar un pallasso, un actor,
al seu propi espectacle
ja es fa quan es tenen uns quants anys, no?
Que sembla que no sigui de jove,
que els joves sempre han d'anar
una miqueta darrere dels que ja estan consolidats.
Sí, bueno, són dues coses.
Una cosa dels pallassos,
que sí que diuen,
que a mi sempre em deien quan començava a estudiar,
que era això, no?,
que el pallasso el trobes quan ets gran
i no sé què,
que segur que és veritat,
clar, però com tot,
quan ets gran saps més coses tota la vida.
I llavors de jove,
com que és més difícil,
però, bueno,
jo ho volia provar ja,
vull dir que també hi ha claus joves
i tots han començat de joves, també.
I el espectacle és una altra cosa.
Està clar que ara difícil el tema,
però més que res també,
suposo,
perquè s'ha tirat cap a una altra manera
de fer teatre,
de fer més això,
produccions i...
produccions grans
i d'actors,
l'escriptor,
el director,
el no sé què,
però a mi m'agradava,
o bueno,
m'agrada que és el que he après
des de petit,
això de crear una companyia
i començar des de zero,
que és com van començar molta gent
dels que ara
donen treballs als actors.
Home,
de petit,
de fet,
jo tinc entès
que tu
ets fill d'una família
dedicada al teatre de Titelles.
Sí,
sí,
sí,
de l'Estaquirot Teatre.
De l'Estaquirot Teatre?
Correcte.
Home,
doncs això és un segell d'aquells.
Déu-n'hi-do,
no m'estranya
que tinguis,
doncs,
el bagatge que tens,
lògicament.
Estem parlant
d'una companyia
de les punteres
i de les ja clàssiques
de teatre de Titelles.
I et vas de cantar
per aquesta faceta
més d'actor.
Sí,
sí,
bueno,
de fet,
clar,
he viscut el teatre
des de petit
i és normal també
que vegi el teatre així,
d'aquesta manera,
perquè és com ells ho fan,
no?,
de fer això
d'una companyia
i d'anar creant
i un espectacle
i, bueno,
i a poc a poc
veure això
d'una manera
més artesanal,
no?,
que és la manera
que m'agrada,
que ja està,
fer un espectacle
i, bueno,
intentar que agradi la gent
i farem un següent
a veure si agrada més gent.
I com et trobes
amb el Django Edwards?
Perquè t'ha dirigit
i t'ha creat l'espectacle,
no?
Sí,
l'hem escrit entre els dos,
bueno,
a partir de moltes improvisacions
i llavors
ell el va dirigir.
I, bueno,
el vaig conèixer a partir
d'un curs que vaig fer,
d'un curs d'una setmana,
així,
amb ell,
que allà
tampoc vaig agafar
molta relació,
més que res,
perquè em feia molta por,
perquè també
li tenia molt de respecte
i impressiona.
I llavors,
d'això,
a mi d'anar-nos coneixent,
vam anar parlant,
jo estava fent coses
de tele per Barcelona,
tal,
i ens vam trobar un dia
i li vam dir,
hòstia,
és que jo vull fer un espectacle,
això,
però no sé,
i em va dir,
bueno, va,
va, vine a casa
i m'ho expliques.
I quasi això,
tampoc encara ens coneixíem molt
i va dir,
sí, sí,
va,
jo te'l dirigiré
una relació molt forta
d'anar creant
i creant
i improvisant,
jo també anava actuant
amb ell
per alguns llocs
i, bueno,
de mica en mica
va anar sortint això
i hem arribat fins aquí.
I ha sortit
Esquetxofrènia
que ja dona alguna pista
de l'espectacle
perquè explicarem
el que es pugui explicar,
eh,
tu mateix,
no desvetllarem
tampoc res que...
Bueno, sí,
tampoc hi ha molta...
No, no,
però, és a dir,
que per molt que sàpiguem
l'argument,
l'obra ens sorprendria
i ens ho farà passar molt bé.
parteix de la base
d'un home
que no sap ben bé
què ser, no?
Sí, sí.
O com crea la seva personalitat,
que no ho té, clar,
un tipus així insegur.
Sí,
de fet és això,
de fet és un espectacle
d'esquetxos,
no?,
de diferents esquetxos,
d'això de clown,
que passem des d'escenes
més...
de clown més excèntric
i més bojes
o del més romàntic
i més tendre
i té un petit fil argumental
que ens passa
per tot aquest viatge
que viu aquest home, no?,
que és això,
un home que no s'agrada
que no s'agrada tal com és
i està inventant
una pòssima
i és el dia
que la descobreix
una pòssima
per ser feliç,
no?,
com si fos al principi això
una mena de doctor
Jekyll i Mr. Hyde,
però en comptes
d'una sola personalitat
se li va
a unes quantes més
i ell ja es deixa portar
perquè viatja
fins que troba
la resposta.
La resposta del públic
ha sigut boníssima, no?
Veja,
jo pel que he llegit
per ahi...
Sí,
de moment
ha anat bé
també fa molt de...
bueno,
fa un parell d'anys
ja que estic
intentant tirar això endavant
des que l'espetacle
està fet,
vull dir,
i va lent,
però bueno,
des d'aquest últim any o així
doncs això a Tàrrega
va anar molt bé,
al festival de Tàrrega
ja m'ha anat,
bueno,
de moment per aquí a Catalunya
i a poc a poc
ja van sortint coses per fora,
però sí,
estan anant molt bé.
Hem llegit a la teva web
una frase
que acaba la nota l'autor
que diu
de moment
tinc un espectacle de clown,
em vaig comprar un patinet
i crec que vull viure així.
Això és per fer bonic a la web
però realment
no podries viure
d'una altra manera
que no fos dedicant-te
al món de l'espectacle en general
i al món del clown en particular.
el món de l'espectacle
sí,
està clar que
alguna cosa
ho hauria de fer,
diguéssim,
no sé,
ja no sé fer res més
o no sé,
també tenia clar
que volia fer això
perquè mai em vaig plantejar
que volia fer,
era com una cosa normal
que vols fer això
i llavors el clown
és una cosa
que he descobrit fa...
ai,
he descobrit,
he descobert fa menys,
no?,
més que res
a partir del Django
i que també ha sigut
una cosa molt,
molt forta
que m'ha entrat,
conèixer-la ell
i conèixer la seva manera
de viure
i tot això
i he vist,
he entès
altres coses
de per què serveix el clown
i per què
crec que estaré a dedicar-se a això,
no sé,
si el següent
que faci
tindrà més clown,
menys,
però,
vaja,
de moment sí que apunta
que tot sigui
una mica pallasso.
No ens ho perdrem,
vindrem aquest divendres
al Teatre Metropol,
per cert que és un espectacle
en principi
adient per a tot tipus de públic,
no?
Ens agrada de vegades
recordar-ho
perquè de vegades
diuen
calla que de nit,
ni que sigui de nit,
és un espectacle
de clown divertit.
Sí, de fet,
era un espectacle
que naixia
que era per adults,
però a poc a poc
hem anat veient
que no,
que funcionava,
vull dir que
de fet amb nens
de partir d'11 anys
on fins i tot
menys han vingut
i a vegades
s'ho passen més bé
i tot
perquè
per amb l'humor
ja passa a vegades
que si penses molt
tampoc
li trobaràs cap sentit,
no?
i els nens
com que tenen
aquesta sort
que a vegades
pensen menys
que nosaltres
doncs riuen
i prou
i no paren
a pensar
però això
per què fa gràcia?
I llavors
cada un riu
per les seves coses,
els nens
però es deixen
a portar
per aquest imaginari
i això més visual
i en canvi
la gent,
les senyores grans
riuen
per altres coses
i està bé
això també
que pugui servir
per a tothom.
No ens ho perdrem
de debò
i moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
Guillem Albà,
el protagonista
d'Esquetxofrènia
i ens veurem
al teatre.
Va,
ens veiem el divendres.
D'acord,
adeu-siau,
bon dia.
Adéu.