El matí de Tarragona Ràpid.
Per què no n'hi ha per aquí de Granotas?
No n'hem vist.
Doncs sí, acaba de marxar a l'alcalde
on ha fet una visita a les obres
per conèixer quin és l'estat actual
d'aquestes obres que s'estan realitzant al Parc de les Genotes.
Ara ens ho explicarà la tinent d'alcalde de Mediambient,
Carme Crespo, que l'haurem de canviar de nom.
A partir d'ara ja no es tira a Parc de les Genotes.
Carme, bon dia.
Pensava que era la regidora que havíem de canviar de nom.
A partir d'ara era el Jardí Romà de l'Amfiteatre,
que és el que va demanar l'alcalde
que fos un Jardí Romà de l'Amfiteatre.
Què tal la visita a aquestes obres?
Com ho veieu, això avançat?
La veritat és que està més avançat del que em pensava,
doncs amb una mica de sort.
Ens han dit que a final d'any podria estar acabat
perquè, clar, aquí hem de comptar que ara és obra civil
i després ha de completar amb la vegetació de tot aquest espai
i diferents vegetacions
perquè seran diferents àmbits de vegetació
que utilitzaven els romans.
Per tant, depenent de quin tipus d'arbre
o de quin tipus de planta s'hagi de plantar
ja sabeu que no es planten sempre tot el mateix mes.
Per tant, això vol dir que intentarem
que estigui tot ja per acabat a finals d'any,
que és amb el que comptàvem, no?
És el que vam demanar i no ens hem desviat massa.
Ara estem sobre el terreny Jolanda.
El que veiem és que s'ha construït això,
la part més civil, potser la part més complicada, Carme,
podríem dir.
La part més elaboradeta ja serà el tema de plantar totes les plantes.
Bé, encara falta una part,
de l'obra civil falten a posar l'enllumenat,
que es posarà molt poc enllumenat,
tot just perquè il·lumini
els diferents marges de pedra seca que hi ha,
perquè el que volem és que l'amfiteatre sigui...
El monument és l'amfiteatre,
això només és l'acompanyament.
Llavors, el que realment ha de destacar és l'amfiteatre.
també cal recordar que ho tancarem a la nit a l'hora que es tanqui l'amfiteatre.
Per tant, no serà un parc que s'hi pugui estar a la nit,
no necessita molta llum, només la suficient i indispensable.
I això és el que faltaria.
Falten també potser les connexions d'aigua,
perquè algun punt d'aigua hi haurà,
i després d'això ja començar tota la plantació.
Han remarcat molt durant la visita
que el monument realment, la importància d'això és l'amfiteatre
i, com dèiem, que això és un acompanyament.
A més, de fet, s'ha fet una mica assimilar les corbes de l'amfiteatre.
Sí, sí, és el que s'ha intentat.
Es va intentar quan es va dissenyar.
La veritat és que el model que hem seguit,
i hem estat assessorats, és per a Empúries,
i una mica és això, no?
Fer un jardí, però que sigui tot un conjunt.
De fet, fan les mateixes corbes que des de dalt, no?
De la via Augusta es pot veure
la mateixa distribució, el que després és l'amfiteatre.
I ara, Giovanna, estem situats, si no m'equivoco,
a la tercera o quarta planta d'aquestes tres terrasses
que s'han convocat en aquest jardí,
i realment hi ha unes vistes privilegiades,
i hem pogut veure els mapes,
les simulacions virtuals de com quedarà,
i realment serà una cosa, Carme, realment espectacular.
Pensem que sí, que quedarà.
Ara ja es veu com quedarà.
Fins ara, doncs, era un dibuix,
o un projecte amb un paper.
Ara ja es pot veure, realment abans no es veia,
no es veia l'amfiteatre des d'aquí,
i ara des de la terrassa de dalt de tot,
evidentment, és magnífica,
però també es va veient l'amfiteatre
de les terrasses més baixes,
que és el que es pretenia.
Bueno, però sí, de moment, positiva, doncs.
Doncs molt, molt, molt positiva.
Era un objectiu que teníem,
que aquest jardí fos això,
fos el jardí de l'amfiteatre,
i de moment estem ja a punt d'assolir-lo.
Carme, moltes gràcies i bon dia.
A vosaltres, bon dia.
Però, a banda, la part més important...
Josep, perdona, disculpa, una cosa,
i és que ens costarà molt acostumar-nos a dir
jardins de l'amfiteatre.
Sí, sí, això...
Tota la vida, el parc de les Granotes,
des que érem petits, no sé si...
Els monuments i els espais urbans,
això li preguntarem a algun expert,
perquè jo no ho sé,
si pot posar nom i cognom,
perquè hi podrem posar de nom,
jardí romà de l'amfiteatre,
del parc de les Granotes,
com tu i jo que tenim nom i cognom,
és que no sé, no sé si ens costarà una mica.
Després ho podem preguntar, això potser l'arquitecte municipal...
Ah, doncs mira, bona idea, molt bé.
Ho tenim també esperant, que també parlarem amb ell.
Però, si et sembla, com dèiem,
la part més important del jardí és, sens dubte,
el jardí, la part de vegetació,
tot el que es plantarà en aquest futur jardí romà
de l'amfiteatre,
i per això tenim amb nosaltres el Francisco Domínguez,
el responsable dels jardins d'aquest projecte.
Francisco, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè ens entenguem,
què és el que es plantarà en aquest futur jardí romà?
Aquest jardí, ara mateix estem veient
que està confeccionada ja l'estructura,
l'estructura de moviment de terres i contenció de terres.
I el que ara s'ha de redibuixar
és la configuració de la vegetació.
El tipus de vegetació és l'habitual
que es feia servir a l'època aquí.
Ara mateix hi ha molt flux de plantes
d'uns continents amb uns altres,
i això a l'època romana no existia.
Es fixarà en això,
en les plantes que hi havia en aquell moment,
i agrupades de la manera que els feien
en aquella època els romans.
I quines són aquestes plantes?
Ara, plantes, a veure,
són molt comuns, molt conegudes per tots.
Pot ser la vinya, l'olivera, el xiprer,
i molts fruitets que fan servir habitualment.
La gràcia està en com es fan servir ara
i com es feien servir al seu moment,
a l'època romana.
A més, visitant les obres,
hem vist que hi ha diversos espais,
hi haurà un petit llac,
a l'altre una zona de culte,
on a més a més anirà acompanyat
de vegetació específica.
Clar, la gràcia està en que
la gent que visita el parc
es formi una miqueta
sobre el que volem comunicar a la gent,
que és que, per exemple,
en una zona de culte,
on hi havia un temple,
ara no reproduiren un temple,
però sí que es pot reproduir
quin tipus de jardí es feien servir
al voltant del temple,
o quin tipus de jardí es feien servir
al voltant d'un enterrament.
Això era molt diferent,
i a més, molt diferent de com es fa ara.
Un exemple, per exemple,
és que els nostres cementiris
ara es fan servir cipressos,
com a arbre espiritual.
A l'època romana es feien servir vinyes,
perquè era la planta
que representava la comunicació
entre l'esperit de la persona vivent
i el més enllà.
Clar, les coses canvien
amb l'època,
i la gràcia està en explicar-ho,
perquè la gent entengui
que sempre varien els conceptes.
Per tant, entenc que també
totes les plantes,
totes la vegetació que es planti
en aquest jardí romà,
anirà etiquetada,
o la gent podrà conèixer
exactament què és.
Sí, clar,
però a part d'un jardí botànic
que seria una etiqueta purament
de la planta,
la gràcia està en etiquetar
el que és el conjunt.
Aquest grup de plantes
servien per això,
o la feien servir per això.
Sempre contextualitzat
a l'època romana.
Clar, la gràcia
és la contextualització,
perquè la planta individualment
la podem veure
en qualsevol jardí.
La gràcia està que
aquella planta,
en aquell lloc,
tenia un significat,
que és el que és important,
d'aquest jardí.
Doncs, Francisco,
moltíssimes gràcies.
Vinga, de res.
Doncs ja ho veieu,
hi ha una gran varietat
de plantes de vegetació
que es plantarà
en aquest jardí romà
de l'amfiteatre,
com dèiem,
que passarà a dir-se així,
jardí romà de l'amfiteatre.
I si et sembla,
Iolanda,
per conèixer més detalls
exactament en quin és
l'estat actual de les obres
i quines modificacions
i novetats veurem
en aquest parc,
en aquest jardí romà,
parlem amb el Roger Bio Jiménez,
arquitecte municipal.
Bon dia.
Bon dia.
Un de les novetats
que hi ha a dalt de tot
i anirà a un quiosc aquí dalt.
Sí, exacte.
Pensem que un dels,
diguéssim,
problemes o defectes
que tenia aquesta pèrgola
era la seva situació
en cul de sac,
amb la qual cosa
el que s'ha volgut
és fer una altra escala
perquè hi hagi
una circulació en ella
que ens garanteixi
que aquest sembra
sigui un lloc visitat
i, diguéssim,
no abandonat.
Llavors aprofitem
aquesta nova escala
per encabir a sota un quiosc
i gaudir
d'una situació
de privilegi
que tenim amb aquesta pèrgola
que és la visió
de, diguéssim,
del perfil del Mediterrani
al mar al fons.
O sigui que jo garantitzo
que aquest serà un espai
dels més concorrits
de Tarragona
per fer la cerveseta
al migdia
o per fer qualsevol cosa.
A més,
parlant d'aspectes tècnics,
Roger,
jo,
hi ha uns petits,
hi ha els marges
que diferencien
cada una de les terrasses
del jardí
que ara mateix
estan coberts
amb una mena de ferros.
Això, comentava,
el que es mantindrà.
Sí,
això és un sistema constructiu
que s'utilitza normalment
a mòmora pública,
es diuen gavions,
i que permet fer mur de contenció
que són drenants,
sense que,
si fem un mur de contenció
de formigó
pensem
que hem de fer
tot un tractament
de drenatge
per evitar
les acumulacions d'aigua.
Llavors,
aquest element
s'ha volgut introduir aquí
sofisticat,
perquè no són els gavions
de carreteres,
aquests són uns gavions
que s'han fet a Alemanya,
que tenen
tota una mecanització
que fa que els ferros
no puguin fer mal a ningú,
però que ens permeten
diguéssim
mantenir l'aspecte
d'uns marges
de pedra
sense
diguéssim
apropar-se
massa
amb una imatge
d'una construcció romana
que és el que no es volia.
Això s'ha de tenir clar
que el concepte
d'aquests jardins
és
no fer competència
en cap moment
a l'amfiteatre,
que és l'autèntica peça
important i valuosa
de l'entorn,
sinó ser un complement
de l'amfiteatre.
És per això
que això justifica
la seva geometria
amb aquestes curbes
que reprodueixen
les curbes
de les grades
de l'amfiteatre
i a l'utilització
d'aquesta pedra
que reprodueix
el que és l'amfiteatre
però amb un element
de l'arquitectura moderna
que són aquests
l'ús d'aquests
gavions industrials,
diguéssim.
Per tant,
que la gent no es confongui
que això és una construcció romana.
Exacte,
això no donarà peu
a cap tipus de confusió
i al mateix temps
se'ns permet
fer aquesta diferenciació
entre les diferents terrasses
i tindre un bon sistema
diguéssim
de drenatge
de tot el jardí
que volem
que d'alguna manera
que sigui
diguéssim
que el comportament
sigui el més sostenible possible
en el magasentit.
En el qual
les superfícies vegetals
són les que són
i a més
les superfícies
que haurien de ser
de formigó
s'han transformat
en aquestes pedres drenants
que és l'ús del gavió.
A més comentaves
que el passadís central
el que
d'un
pots baixar
d'una terrassa a l'altra
també va
en direcció
a l'amfiteatre.
Això jo crec
que es veurà
de seguida
la que tinguem
el parc
acabat
l'eix central
que diguéssim
que nosaltres
l'anomenem
el recorregut ceremonial
que és el que el permet
anar de terrassa a terrassa
de la manera més directa
està en alineació
perfecta
amb el que era
l'eix transversal
de l'amfiteatre
de manera que
s'entén molt bé
que el
diguéssim
que el recorregut
que es pot fer
per aquest parc
té un objectiu final
que és portar
a tothom
a la porta
de l'amfiteatre
que és realment
l'element
que a nivell cultural
és el que pot enriquir
diguéssim
el visitant
o el ciutadà.
Hem cuidat molt
per altra banda
de mirar
de fer un espai
que després
de fer una visita
a l'amfiteatre
en un dia d'estiu
com el que tenim avui
que tinguin
una mica
de pau
de frescor
de bardó
d'una mica
d'ombra
que mirem d'aconseguir
portant
el màxim
que puguem
de pinça
i de plantació
autòctona
com s'ha
parlat abans
el Francisco
i que sigui
d'alguna manera
l'espai
de relax
però que mantingui
aquesta
posició
de gaudir-ne
del paisatge
i de la visió
del perfil
de l'amfiteatre
i el mar
al fons.
Per tant
sí que entenc
que hi haurà zones
on la gent pugui
seure tranquil·lament
per relaxar-se.
Nosaltres
hem de tenir paciència
perquè tots sabem
que els parcs
triguen a fer-se
però el que podem garantir
des de primer dia
és que hi hagi
un tapisant verd
de manera que
la frescor
estarà garantida
i confiem
que l'ombra
a poc a poc
la puguin anar fent
amb els arbres
que anirem aportant
que al principi
òbviament
hauran de ser
el màxim
que ens dona el pressupost
però s'ha d'esperar
sempre
amb els parcs
4-5 anys
per veure
allà els arbres
amb el seu porte
i que puguin
donar
les cilles
d'ombra
i de frescor
que volem tenir.
I a més a més
Rogelio
s'ha planificat
a la zona
si ens posem
a l'amfiteat
al davant
a la zona esquerra
d'aquest jardí romà
una zona de llac
un petit llac.
Exacte
això no és realment
un llac
el que
amb el procés
de fer
l'obra civil
diguéssim
de recuperar
aquest nivell original
que tenia
definitiva
el terreny
abans de la intervenció
que es va fer
per fer
l'antic
part de les granotes
el que s'ha trobat
és que hi havia
restes
d'una bassa
i d'un rec
que portava
fins la bassa
que els tantetats
del segle XIX
aquests restes
són evidentment
d'un caràcter agrícola
però ja que els tenim
sí que els volem aprofitar
perquè pensem
que la diferència
entre
una bassa romana
que el projecte
tenia contemplada
de fer
i una bassa
que utilitzaven
els antics pallessos
al segle XIX
gairebé
no pot ser massa gran
amb la qual
jo crec que
diguéssim
la reconversió
de la bassa
agrícola
amb bassa romana
que és la que es proposa ara
doncs està molt adient
mantenir
el mateix lloc
que la trobada
que s'ha fet
a l'hora de fer
de l'obra civil
comentàvem amb la Jolanda
així a nivell d'anècdota
i com a dubte
li preguntarem
a l'arquitecte
a veure com ho veu ell
això es dirà
jardí romà
de l'amfiteatre
dèiem que costarà
que la gent
s'assimili a aquest nom
i que no viigui
part de les granotes
no sé si això
hi ha alguna mena
de normativa
de com s'han de dir
si hi ha noms
i cognoms
en els parcs
les zones de la ciutat
no de fet no n'hi ha
però jo crec que
la gent
i el ciutadà
entendrà
que el canvi
que s'ha produït
és tan radical
de tenir un espai
que era un clot
on es podia anar a jugar
però que no deixava
de ser un clot
sense cap tipus
de visual
a tindre aquestes terrasses
amb el mar al fons
és un canvi
suficientment radical
com perquè
es justifiqui
que això sigui realment
el jardí
de l'amfiteatre
i
jo mateix
he vingut molt
a jugar aquí
al Parc de les Granotes
però també entenc
que això ara
és una altra cosa
amb la qual cosa
jo trobo que és correcte
que es produeixi
aquest canvi de nom
perquè la situació
que tenim
és una altra
evidentment
mantenim
les
les mateixes
diguéssim
condicions
que hi havia
originalment
aquí es podrà vindre
a passejar
es podrà vindre
a llegir un llibre
es podrà vindre
a gaudir
d'aquest panorama
fabulós
es podrà portar
els nens
a que juguin
els jocs
que es posaran
aquí a la pèrgola
tot el que es feia abans
es podrà fer ara
però en una situació
jo crec
que molt més encaixada
amb el que tenim
realment al costat
i el que hem de ser
complementaris d'
que és l'amfiteatre
Roja Guiménez
arquitecte municipal
moltíssimes gràcies
i bon dia
a vosaltres
doncs molts detalls
hem conegut
moltíssims
i a més
a mesura que ho anaven
explicant els diferents
convidats
jo no sé tu
i els oients
però jo ho anava visualitzant
és que m'ha agradat moltíssim
això que feien els romans
d'envoltar
els recintes
dels morts
els cementits
amb vinyes
en lloc de xipressos
m'ha agradat molt la idea
una dada molt curiosa
que a més ho hem comentat
quan fem la visita
a les obres
i l'alcalde també s'ha sorprès
perquè no coneixia
aquesta dada
per tant
realment una dada
molt curiosa
eren molt llestos els romans
molt llestos
ja t'ho dic ara
per tant si algú s'acosta
tot i que està ballat
per les oles
però des d'alç
sí que es pot veure
que l'aspecte
és totalment diferent
sí que des d'aquestes
diversos nivells
les terrasses
tenim una vista privilegiada
a l'amfiteatre
i el mar de fons
per tant realment
tu t'estàs fent la imatge
i nosaltres hem pogut veure
els mapes
les imatges virtuals
i realment
té un aspecte
molt espectacular
per dir-ho d'alguna manera
moltíssimes gràcies Pep
fins ara
fins ara Yolanda