Aquí seguim amb tots vosaltres, matí de Tarragona Ràdio,
us ho comentàvem en el temps del sumari.
Joel és un nen de 6 anys, viu a Cambrils
i pateix una malaltia, jo diria estranya o poc coneguda,
segurament per tots nosaltres,
que consisteix en la desaparició de les cèl·lules mares.
Segur que hi ha una explicació molt més correcta
i per això tenim convidats, però a grans trets seria això.
Per sobreviure, què necessita?
Doncs un donant o una donant de mèdula òssea.
Ens acompanya el seu pare, és el Roman Rodríguez.
Roman, molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Primer que tot, com es troba el Joel?
És el més important.
Bueno, el Joel de moment encara es troba bé.
Ja porta bastant de temps amb aquesta enfermetat
que tenia les plaquetes baixetes fins fa dos o tres mesos.
Només era el tema aquest
i ara ja li han començat a baixar els altres,
els globus blancs, els globus vermells.
La veritat, doncs, bueno,
el nen se comença a cansar més, ja...
No sé, de moment està bé, però clar.
Però bé, sabeu que la malaltia va degenerant, lògicament.
Exacte.
Com li van diagnosticar casualment?
Perquè moltes vegades aquestes malalties no es veuen
fins que no hi ha algun símptoma,
doncs, que en principi no et fa pensar que sigui una cosa tan greu, no?
Quan era petitet, que tenia aproximadament un anyet, un anyet i mig,
el van portar a l'hospital perquè feia uns dies que no menjava i estava refredat,
i el van portar a l'hospital i, bueno, li van veure que tenia una bronquiolitis,
li van fer un parell d'analítiques i van comprovar, doncs, que tenia...
Les plaquetes van sortir baixetes, la xifra, no sé si són 150.000 i ja estava a 80.000.
A partir d'aquí, doncs, ens van dir, bueno, escolta, això s'ha de mirar, s'haurien de mirar
i us arribem a l'hospital de la Vall de Barcelona.
I a partir de llavors, doncs, anem cada mes o cada dos mesos,
hem anat a la unitat de metodologia infantil i li feien analítiques
i comprovaven, doncs, que cada vegada les plaquetes li anaven disminuint cada vegada més.
De moment no han necessitat cap tipus de transfusió
i li han fet diverses puncions lumbars per mirar a veure si precisament això,
si la medua o l'òcia li treballava bé i tal,
i cada vegada, doncs, anem comprovant que hi havia menys cèl·lules mare,
menys cèl·lules mare, i de dos mesos cap aquí van comprovar ja també
que glòbuls blancs i glòbuls vermells començaven a reduir-se també.
Llavors, doncs, fa 15 dies ens van dir,
el seu fill té aquesta infermetat i l'únic tractament possible
és un trasplantament de medula osea.
Té nom aquesta malaltia?
Aplàcia medula, sí.
És una malaltia estranya, singular, poc habitual?
Jo crec que jo no la coneixia.
Jo crec que tothom ha sentit parlar de la leucèmia
i diversos tipus de càncer,
però aplàcia jo, la veritat, que no l'havia sentit mai.
Per tant, ara el que és urgent és que el Joel...
A veure, aquesta malaltia que té el Joel,
doncs, es pot anar agreujant, però també té solució.
Sí, té solució, sí.
Per tant, estem parlant d'una malaltia molt greu,
però que es pot solucionar.
Jo no soc metge, però jo crec, per el que he llegit,
perquè m'he informat,
crec que en un trasplantament el Joel es curaria,
jo crec que al 100%.
No soc metge, per afirmar-ho,
però clar, si el que li treballa malament és la medula osea
i li imposen una de nova,
doncs jo crec que es podria curar.
Això és el que m'han dit, vaia.
No tenim un metge, en tenim dos.
Unes d'aquí a l'estudi,
ja el coneixen els oients del matí de Tarragona Ràdio.
És el doctor Enric Contreras,
el director del Banc de Sang i Teixits de Tarragona.
Doctor Contreras, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir.
La malaltia que pateix el Joel,
amb un trasplantament de mèdula,
tindria moltes possibilitats, no?
Sí, sí, es curaria.
Es curaria?
Probablement.
Probablement.
Home, no hi ha cap ciència exacta,
ni menys la medicina,
però vaja, que les possibilitats serien...
Probablement, sí.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic,
el doctor Carreras,
és de la Fundació Josep Carreras,
que com tots sabem,
vella, entre altres coses,
vella per trobar donants de mèdula òsia.
Doctor Carreras, molt bon dia.
Bon dia.
A veure, el sentim?
Sí, a més em penso que el podem sentir sense auriculars i tot.
No, amb els auriculars,
ho dic perquè a vegades és una molèstia pels convidats.
Em penso que amb el doctor Contreras
tenen amistat i coneixença,
es poden saludar si volen, eh?
És que a més, quasi ens diem igual,
perquè som els dos Enric,
i un és Contreras i l'altre Carreras,
però, per tant, la confusió ja està assegurada.
I es dediquen a una branca de la medicina molt similar, tots dos.
Molt similar, sí.
A veure, amb el Roman, dèiem,
un trasplantament de mèdula òsia.
Abans de començar l'entrevista,
dèiem, home, en principi,
tota la humanitat,
diguem-ne que és bondadosa per naturalesa,
i en principi tots estem disposats a donar,
a ser donants de sang, d'òrgans, de mèdula,
però no ho fem perquè dius,
calla, ja aniré.
De fet, el Roman deia, no, no,
és que jo, com tu i com tothom,
pensàvem, és que això de la mèdula òsia,
un trasplantament, això és molt complex,
em puc quedar fins i tot tetraplègic,
si em fan alguna cosa.
No tenim ni idea, oi, doctor Contreras?
No tenim ni idea, realment.
Bé, jo penso que hi ha una manca d'informació, probablement,
però el que està clar és que
la donació de molt d'òsia és un procediment segur,
o molt segur.
Però, de fet, si jo em fes donant de mèdula,
jo l'únic que m'he de fer és una analítica de sang,
en principi.
Sí, de fet, una donació de mèdula o de progenitors,
el que és, és un compromís.
Un compromís en el que tu, davant de la societat,
dius, estic disposat a que si hi ha un pacient
que té una malaltia,
i jo soc, els meus progenitors
són compatibles amb aquest pacient,
tinc el compromís de donar-lo.
I, per fer això, m'he de fer un anàlisi de sang.
És una donació anònima,
no és una donació adreçada a un pacient,
sinó que és un compromís en tota la societat
d'una disposició a donar-ne
quan hi ha un pacient que ho necessita.
Aleshores, aquella persona, diguem-ne,
que ha deixat la seva empremta anònima,
entra a formar part d'un banc de dades,
i en un moment determinat
poden trucar i dir, escolti,
la seva mèdula és compatible
amb una persona que ho necessita,
vingui cap aquí.
Això mateix.
I aleshores, què passa en aquell moment?
Doncs en aquell moment,
primer, quan es troba un pacient
que és compatible
amb un donant que està al registre,
en el donant se'l torna a cridar
per fer un nou anàlisi de sang
per garantir aquesta compatibilitat,
i si es decideix
que és totalment compatible
i està indicat el trasplantament,
es fa l'obtenció dels progenitors,
que es pot obtenir de dues maneres diferents.
o bé
anant a buscar-los
on són de forma fisiològica,
que és en el moll de l'os,
això requereix
una anestèsia
o general
o epidural,
és a dir,
de mig cos a l'avall,
es fan punxades
que es fan a la pelvis,
no a la mèdula espinal,
que hi ha molta gent que ve
i diu...
És aquesta imatge, no?,
que dèiem...
És que punxaran la mèdula...
es fa a la pelvis,
són diverses punxades
que es fan a la pelvis,
es fa quiròfan...
Indolor.
És indolor perquè té anestèsia.
No fa mal perquè estàs anestesiat, clar.
Efectivament.
És possible que després de l'anestèsia
el malalt,
ai, perdó,
el donant,
tingui una miqueta de molèstia
en el lloc de la punció.
Però no parlem de dolor,
parlem de petita molèstia.
Una petita molèstia
com quan vas al dentista
i et fan una extracció en caixal
i et despertes l'anestèsia,
doncs bé,
amb un analgésinc menor passa, no?
Aquesta és una de les maneres.
I l'altra manera
és donant un medicament
que fa que aquestes cèl·lules
que normalment estan en el moll de l'os
es mobilitzin i surtin a la sang
i connectant el donant
amb una màquina
que es diu separador celular
que té la capacitat
per recollir aquestes cèl·lules
i retornar la resta de sang al donant.
És més fàcil,
no requereix anestèsia,
no requereix un quiròfan,
però requereix un fàrmac,
un medicament previ al donant.
Què determina que s'utilitzi
un sistema o un altre
a l'hora de fer la donació?
Això ho contestaria millor
el doctor Carreras,
però jo crec que el que determina això,
si no vaig ser mal informat,
és el metge responsable del pacient
que ha de rebre el trasplantament,
perquè encara que els dos productes
són pràcticament idèntics,
no són exactament iguals.
I de fet,
en el cas de la plàstia medular,
és una de les malalties
on s'utilitza més,
si no vaig equivocat,
la font d'obtenció
de moll d'os directament.
és correcte.
Doncs, doctor Carreras,
expliqui'ns una miqueta més ampliament això.
És correcte el que t'ha explicat el doctor Corteras,
és a dir,
el metge que porta el malalt
en funció de la malaltia
i l'estat de la malaltia
demana o sang perifèrica
o moll d'os.
Però, evidentment,
l'última paraula
sempre la té el donant,
és a dir,
un donant,
si, escolta,
diu,
miri,
jo no penso anar a quiròfan,
doncs ningú li pot obligar,
evidentment.
i sí que és veritat,
això que deia
des de la part mèdica,
que la plàssia medular
concretament
és una de les malalties
en les quals
és preferible
el moll d'os
que la sang perifèrica
per una sèrie
de processos
que passen
després del trasplantament
que seria molt llarg
d'explicar,
però en aquest cas concret
és millor la medula ósia.
Però, bueno,
normalment,
nosaltres els donants
que tenim
en el nostre registre
no sol ser cap problema
perquè tots ells
es registren en principi
amb la voluntat
d'estar donants
del que se'ls demani,
tant de medula ósia
com de sang perifèrica.
Dins d'aquesta falta
d'informació
que probablement
tenim la població
en general,
parlar de la Fundació
Josep Carreras
és parlar de leusèmia,
però hi ha moltíssimes malalties
que exigeixen
que necessiten
d'aquesta donació de medula,
com era la que té el Joel.
Sens dubte,
la del Joel,
per exemple,
que és una malaltia minoritària
que cada vegada
n'hi ha menys,
afortunadament,
perquè fa 30 o 40 anys
era bastant fregüent,
ara gairebé no es veu,
però el que és segur
és que es curen
amb un trasplantament
i com aquesta
n'hi ha moltíssimes,
és a dir,
no són només leusèmies,
sinó que moltíssimes malalties
canceroses
i no canceroses de la sang
es poden conar
amb un trasplantament.
Generalment,
es busca,
primer que tot,
l'entorn familiar
més immediat,
germans,
germanes del pacient,
la família,
però no sempre
es troba aquesta compatibilitat,
no sé en quin percentatge
es troba.
Rarament.
Es troba només
amb un 25% de la presidència,
això és qüestió
de les lleis
de Mendel,
d'herència,
de característiques
i cada,
amb una família
només un de cada
quatre germans
serà compatible.
Si tenim en compte
que el promís
de germans,
de fills de les famílies
avui dia
està situat al voltant
de 1.2
per família,
la probabilitat
que una persona
tingui donant
són baixíssimes.
Com a dir,
Román,
en el vostre cas,
vosaltres heu passat tots
per l'analítica,
m'imagino.
Té un germà
i no és compatible.
I baixíssim,
a més a més,
a vegades aquestes coses.
Aleshores,
què és el que es fa?
Perquè dius,
trobar la compatibilitat,
perquè això sempre requereix
una certa urgència,
és a dir,
no dir,
mira,
ja ho trobarem,
vull dir,
com funcionen vostès
des de la Fundació?
El doctor Contreras
està uns explicant.
L'urgència sempre
és el toc de queda,
no?
És el problema més gran.
Quan la cosa
és d'una urgència extrema,
extrema,
vull dir extrema,
hi ha malalties
en les quals
un ha de fer
el transplantament
en un mes,
i ja sabem
que això és impossible,
és a dir,
no trobarem un donant
en un mes
perquè el procés
per bé que es faci
és més llarg.
En aquests casos
de tanta urgència
s'ha de recórrer
un altre tipus
de progenitors
que són els de sang
de cordó umbilical
que també serveixen,
que es poden fer servir,
que estan allí
congelats i esperant
i que són útils
per les mateixes indicacions
que en el cas
de la mèdula
o la sang perifèrica.
Si tenim una miquena
més de temps,
llavors ja podem
començar la recerca
i podem dir
que aproximadament
tardem uns 60 dies
a tenir un donant.
La mitjana de temps
per tenir un donant
és de 60 dies.
De tota forma,
aquesta informació
que li dono
al que l'escolti
li pot semblar
molt maca
però falta afegir
una frase.
És
tardem dos mesos
a trobar un donant
en aquell que li trobem donant
perquè malauradament
no trobem donant
per tothom.
I avui dia
la probabilitat
de trobar un donant
en el nostre registre
o en el qual
el nostre registre
del món
està al revoltant
del 50-55%
dels pacients.
Això vol dir
que fem el que fem
en la disponibilitat
d'avui dia
rarament
passarem
del 50-55%
de malalts
que li trobem un donant.
Ara els altres
no els hi trobarem mai.
Aquest circuit
de donació
és de caràcter internacional?
Vull dir,
no hi ha fronteres aquí, no?
Quan parlo dels donants
estic parlant
de 13.500.000 donants
registrats
a tot el món
en aquest moment.
Doncs tenint en compte
la quantitat
de milions que som
tampoc no som tants, no?
No, però també
és una cosa
de genètica,
d'herència
gènica,
perquè
inclús
tenim
50 milions
de donants
i hi hauria
malalts
que es quedarien
sense.
Perquè les característiques
del que en diem
l'AQLA,
que és la compatibilitat,
són molt diverses
d'una altra.
Hi ha milions
de combinacions
i hi ha algunes
combinacions
que són tan rares
que ja pots anar
buscant
que no li trobaràs
un donant idèntic.
Aquests són els
casos problemàtics
i els casos
en els quals
s'ha de recórrer
a altres alternatives
com la sang
de cordó umidical
que d'aquí
no cal que siguin
tan idèntics.
La sang de cordó
és molt immadura
i el ser tan immadura
permet que no sigui
totalment compatible
amb el donant.
És a dir,
en el cas del Joel
no és l'ideal,
però si imaginem
que no trobéssim
donant
a X temps
que els metges
puguin anar esperant
perquè la malaltia
va progressant,
sempre podríem
arribar a recórrer
a un cordó umidical
si bé no és
la font de posicions
idònia
per una pàssima dolor.
Interessant
que es menti
el tema del cordó umidical
perquè encara és
més desconegut
que el tema
del trasplantament.
A més,
amb aquella cosa
a vegades que tenim
de dir
no,
el cordó
per mi o els meus
no,
el cordó
és una donació
generosa
que no costa res,
que és molt més fàcil
i que ho deixes allà
a disposició
del món mundial.
També cert que hi ha
bancs privats
de cordó umidical.
Però això sí que estem molt bé
a Espanya,
malgrat que hi ha
els bancs privats
que s'emporten
moltes donacions,
en aquest moment
som el segon país
del món
amb nombre de cordones
umidicals congelats
amb 35.000 unitats.
Estem molt i molt bé
i el banc de Barcelona
del banc de sang i de gits
és un dels millors bancs
del món
amb nombre
d'unitats de cordó.
És a dir,
que això jo diria
que estem bé.
Aquí anem en bona línia.
On no anem tan bé
és amb l'udol
de les donacions
amb donants registrats.
Amb això no anem tan bé.
Doctor Contreras,
aquí a Tarragona
o a la demarcació
una mica de, diguem-ne,
el perímetre
en el que es mou
el banc de sang i teixits
de Joan XXIII
com estem de donacions
de mèdula òsia?
Si fem una bona empenta
als tarragonins.
Bé, jo penso que
de donacions de mèdula òsia,
com deia el doctor Carreras,
estem no massa bé.
Estem a la cua, no?
Però en canvi
podem treure pit
amb el cordó umbilical.
El cordó umbilical
a la demarcació de Tarragona
totes les maternitats públiques
excepte la maternitat
de l'Hospital Comarcal de Mora
i no és per un problema
de Mora d'Ebre
si no és perquè tenen pocs parts
i per un problema de transport.
Tota la resta,
és a dir, les sis maternitats,
Joan XXIII,
Sant Joan de Reus,
Verge de la Cinta,
Pius de Valls,
Santa Tecla i Vendrell,
estan incorporades
al programa
de sang de cordó umbilical
del banc de sang i teixits.
Podem estar orgullosos.
Roman, em deies abans
que lògicament
has parlat amb els metges,
estàs en contacte
amb totes aquelles institucions mèdiques
que poden informar-vos,
tenir cura del Joel,
però s'ha entrat a internet
perquè és una eina de comunicació
amb tot el món
increïble
i també has trobat
moltes coses aquí.
Moltes coses he trobat.
I has trobat molta gent
que està disposada.
Molta gent solidària,
molta gent solidària.
Estic tot el dia
penjat al telèfon,
tot el dia
contestant correus electrònics
i, bueno,
és el que parlava jo abans
amb el doctor Contreras.
em van dir això
del nen
que estava malalt
i, clar,
jo no em puc quedar a casa
esperant que em truquin
i vaig dir,
bueno,
faré un correu electrònic,
vaig redactar un correu electrònic,
vaig enviar els meus contactes
i a partir d'aquí
s'ha anat movent
per tot arreu.
Agrair tota la gent
que està col·laborant
i que s'està fent donant
i el que no s'ha fet,
doncs, bueno,
també agrair-li
què està passant als correus.
Això està arribant a tothom.
Que tu l'únic que pots fer
en aquests moments
és demanar
que tothom,
que tothom
que vulgui,
que es faci donant.
Exacte.
És a dir,
no és vingui a veure'm a casa
i a...
No, no,
vostè se'n va
al banc de Sant Quintetixit
si viu a Tarragona
i es fa donant de mèdula.
Sí.
Aquí ho podem fer,
aquí a Tarragona,
no cal anar a...
Tarragona,
a Reus i a Tortosa.
Per tant,
no té més dificultat
que tot això.
Cap més.
Doncs és complicat, eh?
Sí.
És complicat.
Jo,
quan has tret el tema d'internet,
el que sí que m'agradaria
és dir dos o tres coses, no?
En primer lloc,
ni a la família de Joel,
perquè el que han fet
ha sigut abans de fer res,
és a dir,
ells és lògic
que el que vulguin
és que s'apuntin
un milió de persones
a la Moll 2, no?
Però el primer que han fet
ha sigut adreçar-se
tant a la Fundació Carreres
com al Banc de Sang i Teixits
per dir
volem fer molt soroll
i volem fer això.
Per tant,
vam tenir una reunió
i hem canalitzat això
perquè l'objectiu nostre,
el seu està clar
que és obtenir un donant pel Joel,
però l'objectiu nostre
és,
un,
que la gent rebi
la informació correcta
i dos,
que la gent que s'incorpori
al programa de donació
de Moll 2
ho faci convençuda
que segur
que la seva donació
no serà pel Joel,
però que és probable
que d'aquí 10 anys
el truquin i li diguin
s'han recordat
que vostè fa 10 anys
es va fer un anàlisi
i va signar?
Hi ha un altre Joel.
Doncs ara.
I que llavors no val dir
home,
és que ara no el conec aquest
perquè no el coneixeràs mai
i la donació és anònima,
no?
I el tercer objectiu
és no col·lapsar el sistema.
És a dir,
nosaltres,
el nostre sistema
no pot assumir
fer mil determinacions diàries
de tipatge HLA
que és el que deia
el doctor Carreras.
Per tant,
hem d'intentar
reconduir el tema,
donar la informació correcta
i reconduir-lo
de manera que la gent
vingui ordenadament
amb una informació bona,
amb un compromís adquirit
i que es puguin fer
els tipatges
a mesura que vagin venint,
no col·lapsant el sistema.
I per ara això
s'està fent.
Heu notat
algun increment
a partir de les accions
del Roman?
Per suposat,
nosaltres,
que vingui un d'un any
de moll d'os
al banc de sang
de Joan XXIII
de Tarragona
és excepcional.
Podem dir que ve
un al mes,
com a molt.
I aquesta setmana
en portem
entre Tarragona i Reu
100.
100?
Ho dic de memòria
perquè no tinc les dades,
però si no m'equivoco de 10.
Roman és extraordinari, eh?
Sí, sí.
Estic molt contenta,
la veritat que estic molt contenta.
100 amb una llista d'espera
de gent que vindrà
a fer-se l'analítica
la setmana que ve,
l'altra, etcètera.
I és important
el que diu el doctor Contreras
que algun d'aquests donants
podria ser el donant del Joel,
però si no serà el donant
d'una altra persona
que ho necessita.
I és preu important.
Què impulsa algú
a fer-se donant
si no n'hi ha prou
amb tots aquests arguments?
Tenim un donant
a l'altre costat
del fil telefònic
que és Gustavo Pérez.
El truquem a València.
Gustavo, buenos días.
Hola, buenos días.
A ver,
¿usted por qué se hizo donante?
La pregunta es obvia
porque, vamos,
yo no sé si tenía
alguna persona en su entorno
que despertó esta sensibilidad
o sencillamente
porque pensó
que era una buena cosa
y ya está.
Pues porque pensé
que era una buena cosa.
Era donante de sangre
de los 19 años
y vi un cartel
que pedían información
de...
daban información
para ser donante de médula.
Me animé,
pregunté y...
y hice una analítica
de sangre
y al cabo
de tres o cuatro años
pues me llamaron
que era compatible
con una persona.
O sea que
usted no solamente
está en el registro
sino que ya ha actuado
activamente
como donante.
Sí.
¿Cómo fue la experiencia?
Pues súper gratificante
porque es un acto
de generosidad
y sabes que
ha salvado la vida
de otra persona
y entonces
pues yo me sentí
fenomenal, la verdad.
Le llamaron,
lógicamente
estamos insistiendo
que son donaciones anónimas.
Usted en principio
no sabía
a través de esta donación
qué persona iba a sanar
gracias a usted.
No lo sabía
ni lo sabe.
Ni lo sabía
ni lo sé, no.
Ni tendrá que saberlo
porque precisamente
ahí está
ese acto
de generosidad.
Físicamente
¿cómo fue la cosa?
A ver,
¿le llamaron?
Me llamaron
que había la posibilidad
de ser compatible
con una persona
hicieron una
otra analítica
hicieron un reconocimiento
médico exhaustivo
para ver
si estaba en condiciones
y al cabo
de los dos meses
pues fui al hospital
de Salamanca
y hice la donación.
¿La hizo
a través
de ese sistema
que hablan
de una medicación previa
a un tema de sangre
o directamente
con una punción
en las caderas?
No, no.
Anónimo médico
y luego sangre.
Y nada, ¿no?
Y la verdad que
indoloro
entré andando
y salí andando
en dos horas y media
o sea, que a la gente
que a lo mejor
le da un poco de respeto
que no es nada doloroso
y que no le han quitado nada
que no se haya reproducido
de nuevo, ¿verdad?
Sí, absolutamente nada.
Es muy importante.
Entré andando
por el pie
y salí andando
por el pie
y es indoloro
que a lo mejor
a la gente le asusta
pero es un pinchazo
o sea,
es totalmente
y no tiene ningún
efecto secundario
o sea que...
Gustavo, cuando uno
se hace donante
de médula ósea
es para toda la vida
o sea, usted ya ha hecho
una donación
dentro de unos años
¿le podrían llamar
para hacer otra o no?
No, en Europa
por ejemplo
está prohibido
sin embargo
para Estados Unidos
y América
sí me podrían llamar
pero por ejemplo
en Europa
la normativa
dice que es solo una venta
Ha hecho una contribución
ya importante
en su vida
no hay duda
por muy anónima
que sea esa persona
que lo recibió
Bueno, debe conocer
Gustavo
el caso de Joel, ¿verdad?
Sí
Y no sé si lo ha ido
no sé si estaba en antena
que desde que su padre
Román está pues
informando
yendo por todas partes
para pedir
que la gente
se haga donante
ha habido un incremento
importante aquí
en el Hospital Juan XXIII
de Tarragona
Yo creo que su testimonio
es muy importante
y su invitación
a que la gente
se haga donante
no sé usted
¿cómo le expresaría
o qué diría
a la gente que nos escucha
de que vaya
al Hospital Juan XXIII
que tenga paciencia
porque lógicamente
el doctor Contreras
lo decía
es un proceso muy lento
no es ir allí
pim pam y me voy
pero ¿cómo invitaría
a los oyentes
a que se hagan donantes
de médula ósea?
Es que no cuesta nada
absolutamente nada
que es algo
que no lleva
ni te crea
ningún inconveniente
y todo
al final
es todo beneficio
porque
no sé
te sientes realizado
y te sientes feliz
porque has ayudado
a otra persona
y más a un crío
es que vamos
o sea
que no hay ninguna razón
para no hacerse donante
no hay ninguna
no hay ninguna
el doctor Contreras
me parece que quiere
preguntarle algo
sí
yo primero de todo
quería saludarlo
y agradecer
de tu gesto
y después
más que preguntar algo
lo que quería
es remarcar una cosa
de las que has dicho
es que
eras donante de sangre
y lo que está claro
es que muchas enfermedades
de la sangre
se curan
con el trasplante
de médula
pero hasta llegar
al trasplante
es imprescindible
mantener a los pacientes
con componentes sanguíneos
y eso también
es muy sencillo
y como tú has dicho
desde los 19 años
eras donante de sangre
yo también aprovecho aquí
para llevar el agua
a mi molino
y decir que es muy necesario
no solo también
las donaciones de médula
sino las donaciones de sangre
porque es un componente sanguíneo
que no se puede fabricar
y que si no las obtenemos
donaciones voluntarias
no hay
sigue siendo donante de sangre
¿no Gustavo?
sí, sí
sigue siendo
esto sí que es para toda la vida
una vez empiezas ya
es como
es como una rutina
¿verdad?
al final
siempre parece que
si no vas
no sé
estás en falta
faltado
sí que es cierto
sí que es más
si me permite
si me permite
intervir
i tant
no me faltaría
endavant
confirmar
el que deia el doctor
el doctor Contreras
és que el millor donant
que tenim
nosaltres
hem fet un estudi
de tots els 35.000 donants
el millor
o més fidel donant
és el que ve
dels donants de sang
és una persona
que ja està tan acostumada
a donació de sang
que fes donant
de moll d'os
és una cosa
que ho té
plàstigament assumida
el segon
en quant a fidelitat
és els familiars
de malalts
després
el tercer
en quant a fidelitat
és aquella persona
que un bon dia
ha conegut
un malalt
un amic
que s'ha fet
donant
perquè coneixi un amic
que tenia la malaltia
i s'ha fet donant
i el quart
i torno a lo que deia
el doctor Contreras
que és el menys fidel
de tots
és aquella persona
que espontàniament
mitjançant
una crida
d'aquestes públiques
que es fan
que molta gent
es mou
al voltant d'un cas
s'apunten
que com ha dit
molt bé
el doctor Contreras
aquesta gent
és molt freqüent
que quan els vas a buscar
cap de cinc anys
et diguin
no escolti
és que m'ho he pensat millor
perquè en realitat
estàvem pensant
en una persona concreta
i per això
és tan important
que els pares del Joel
ho hagin fet
com ho han fet
que és
anant a tocar
a les portes corresponents
perquè ens movem tots
ens movem tots junts
i d'aquesta manera
la gent que vingui
podem informar-la bé
podem fer-li veure
que no és una sola persona
que no va només pel Joel
sinó que és una cosa global
que estan col·laborant
en aquest projecte global
i en aquest sentit
doctor Carreras
la fundació
com treballa
com actua
és a dir físicament
un es fa donant
a l'hospital
però hi ha un lloc físic
que digui
vaig a la fundació
a fer-me donant
això també es fa
ho dic perquè clar
es pot fer
però no tenim
les instal·lacions
adients per això
disculpi un moment
és que el doctor Contreras
parlava d'aquesta dificultat
de poder assumir
en un moment determinat
i periòdicament
en un moment puntual
millor dit
aquest allau de donants
aquesta dificultat
existeix igualment
perquè això
ha d'anar
a uns laboratoris
d'histocompatibilitat
que es diu
que hem de ser
molt especialitzats
i acreditats
i aquí a Catalunya
en tenim un parell
que estan fent
la feina aquesta
és a dir
que no els podem saturar
un està situat
al Banc de Sang i Teixits
i l'altre a l'Hospital Clínic
si les assaturem
no poden fer la feina
del dia a dia
per moltes altres coses
llavors ha de ser
una feina molt programada
i una entrada de tubos
amb mostres
controlada
no pots arribar-los
un dia amb mil mostres
perquè no les podran fer
que és el que els deia
el doctor Contreras abans
és a dir
que està ben agradat
però nosaltres aquí
a Catalunya
ho tenim molt bé
perquè el Banc de Sang i Teixits
com que és una entitat única
que té representativitat
a tot el país
a qualsevol d'aquests llocs
del Banc de Sang i Teixits
una persona es pot anar a informar
i a fer-se donants
amb la qual cosa
ho tenen relativament senzill
només a l'àrea de Tarragona
la quantitat de centres
que els ha desmentat
el doctor Contreras
és extraordinària
si ho comparem
amb altres llocs del país
ara que el Roman
i la seva família
què han d'esperar?
què han de fer?
a banda d'aquesta tasca
importantíssima
que estan fent ara?
és a dir
que hi haurà un donant
pel Roman
ai pel Joel
pel Joel
no hi ha cap dubte
no hi ha cap dubte
el que no els hi puc assegurar
és si serà el que ens agradaria
a tots que fos
que és un demotllós
però si no es troba un demotllós
segur que es trobarà un cordó
llavors
tranquils
els seus metges
aniran esbultant
el temps possible
màxim
per donar màximes possibilitats
a trobar un demotllós
i si no
doncs recorrirà un cordó
per tant
a veure
jo
ho pregunto
perquè no ho sé
si
un cop coneixem aquest cas
que dèieu
vosaltres
que tenia aquest impacte
en la societat
continua aquest allau
de donança
de moll de l'os
vull dir
que vagin
que els apuntin
i que no marxin
desesperançats
a casa seva
que ja els trucaran
perquè vagin a fer les proves
però que no deixin d'anar
a l'hospital
a la Fundació
a apuntar-se
a posar-se en una llista
ho està organitzant molt bé
i sé que està organitzant
perquè no hi hagi això
de les avançes
que diu vostè
per programar bé
la informació
i l'extracció
oi que sí
doctor?
Sí, sí
i a més
amb la gent
de la Fundació Carreras
i del RETMO
ja hi ha
alguns actes
programats
d'informació
més adreçat
a la població general
per exemple
a finals de setembre
coincidint
amb dos dies
de campanya
de donació de sang
a Cambrils
l'Ajuntament de la ciutat
Cambrils
és la ciutat
on viu Joel
doncs
l'Ajuntament
cedirà un lloc
per fer una
una xerrada informativa
a la qual et convido
ara mateix
perquè vinguis a fer-la
ja hi soc convidant
ja estic apuntat
veus que bé?
no, però així a la ràdio
ja queda més sària
a la ràdio
farem la xerrada informativa
i després
el dia de la campanya
de donació de sang
29 i 30 de setembre
també estaran
persones
de la Fundació Carreras
informant a la gent
i facilitant
la possibilitat
de fer donació
de molldós
a Cambrils
Joel
necessita
aquesta
necessita un donant
que sigui compatible
però com a societat
necessitem
ser donants
ser generosos
cada dia
cada dia de l'any
davant de molts Joels
que hi ha repartits
pel món
i això és que no costa res
que no ens cansem de dir-ho mai
sempre que parlem
de les campanyes
doctor Contreras
però què et costa
allà?
a mi se't tracten també
fins i tot et fan un regalet
un detallet
tenen amb tu
t'estàs allà una estoneta
que et pots portar un llibre
que no fa mal
això de ser donada sang
o del que sigui
és que no costa
no costa i és imprescindible
no sé si voleu afegir
alguna cosa més
el Gustavo
el tenim encara
aquí
en preso l'hem deixat aquí
mitja conversa
Gustavo
vols
quieres añadir
alguna cosa más?
pues que
la gente se anime
a ser donante
y que
yo creo que
tal y como está
ahora mismo
con la félix
que no cuesta
absolutamente nada
que no son
que lo mejor antes
con la expulción
que era la punción
la gente podía
creer que ahora
es indolor
pero no
y que ayudar
a otra persona
por nada
es lo mejor
que puedes hacer
en la vida
yo creo
yo creo que también
pero
muy bien
Gustavo Pérez
muchísimas gracias
y enhorabuena
muchas gracias a ustedes
adiós
muy buenos días
hasta luego
Román
malgrat
s'ha de ser
pare i mare
per saber
com es viu
la malaltia
d'un fill
malgrat tot
jo et veig
molt esperançat
com ha de ser
momentets de tot
deu haver-hi
sí
tinc els meus moments
els primers dies
va ser molt durs
però bueno
t'has d'aixecar
i mira de fer
pel teu fill
volia agrair
a tothom
la col·lació
que estic rebent
per part de tothom
i volia afegir
només un detallet
això del tema
de la punció
que fa una miqueta de por
no sé si és molt semblant
jo li han fet
4 o 5 puncions
per fer
de distracció
i per analitzar
el moll 2
i li fan a les 12 del migdia
i a les 4 de la tarda
estem a casa
o sigui
no sé si és el mateix
sistema de punció
però també li punxen
amb ell li han punxat
també
li han fet la punció
no sé si tu et contrari
és el mateix
no és idòntic
però quasi quasi
m'ho vull referir a això
que la gent potser té por d'això
però amb ell li han fet
ja 4 o 5
i el punxen a les 12 del migdia
i a les 4 estem a casa
o sigui que no
una cosa en el sentit pràctic
que se m'havia oblidat
a vegades
quan anem a fer
la donació de sang
hi ha persones
que per raons diverses
que ja ho especifiqueu
no poden ser donants
hi ha algú
que no pugui ser donant
de medula ósea?
en principi
com a norma general
podríem entrar
especificant més concretament
però s'ha de dir
edat entre 18 i 55 anys
és una cosa normativa
del país
que es diu
la mateixa donació de sang
i que no tinguis
cap malaltia
que o bé es pugui agravar
si fas la donació
o bé li puguis transmetre
en el pacient
per exemple
si un tingués
imagino
una malaltia autoimmune
per exemple
no pot ser donant
perquè li passaries
en el pacient
només faltaria
que li passaries
una segona maldia
o si per exemple
tu ets un hipertens
descompensat
potser el fet de la donació
et podria descompensar
la hipertensió
aquestes serien
les dues extrems
de causes d'exclusió
per tant
són molt poques
les persones
que quedarien
excloses
en aquesta donació
perquè inclús
alguna gent
pot quedar exclosa
perquè tingui
algun problema
que faci
que no pugui
ser anestesiat
per exemple
i llavors
no li pots fer
l'anestèsia
per fer l'aspiració
de molt lloc
però bé
no sempre pot fer
sang perifèrica
que no necessita
cap anestèsia
és a dir
que serien molt poques
les persones
que quedaria excloses
entesos
les explicacions
que ens han donat
jo crec que
han esvallit
totes les pors
que algú podia tenir
a l'hora de fer-se
donant
de mèdula òsia
doctor
Carreras
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
un plaer
ja ho saben
igualment
doctor Contreras
moltíssimes gràcies
també
quan es toca
la propera campanya
aquí a Tarragona
així diguem-ne
com a més
ja sabem que cada divendres
sou allà davant de les Teresines
i que es pot anar a fer
donació de sang
a l'Hospital Joan XXIII
però així com a campanya
d'aquelles que feu de tant en tant
home tenim la grossa
tenim la marató
de donació de sang
de Tarragona
que és el dia 19 de setembre
a Santa Tecla
com sempre
començant Santa Tecla
amb la marató
que aprofitarem probablement
parlarem amb la Fundació Carreras
per utilitzar també
la marató de Tarragona
que aglutinarà molta gent
per fer informació
si el registre
de donants de molt llors
doncs pot venir
a fer també informació
durant la campanya
de la marató
doncs ho podem aprofitar
moltíssimes gràcies
Ramon
jo no sé si
si vols afegir
alguna cosa més
bé totes les que vulguis
perquè ja saps
ja des d'adapt diem
que aquesta casa
i el que convingui
doncs està a la vostra disposició
sempre que tingueu
doncs informació a difondre
i sobretot
que necessiteu
la col·laboració ciutadana
ja ho sabeu
jo ho vull dir
agrair a tothom
la seva col·laboració
i animar a tothom
que es faci donants
que truquin per telèfon
que s'apuntin
que s'apuntin
i ja els trucaran
moltíssimes gràcies
Ramon
gràcies a tu
perquè de fet
amb aquesta campanya
que estàs fent
no només busques
de retruc
donants pel teu fill
busques donants
per tothom que pateixi
això ho he engegat
degut al Joel
però bueno
sé que el Joel
hi ha molts Joels
que ho necessiten
enhorabona i molta sort
gràcies
adéu-siau
bon dia