Hola, Iolanda. Si estem aquí a Calagar-se, ara tot just ens acaben d'explicar
com han anat aquestes excavacions en aquesta casa que formava part del conjunt
d'Alcald Jueu de Tarragona. Ens acompanya la Rosa Rossell,
tinent d'alcalde de Patrimoni i Cultura. Hola, bon dia.
Bon dia.
I també l'Aleix, que és un dels encarregats de fer aquesta excavació.
Aleix, bon dia.
Hola, bon dia.
Rosa, ja s'han completat completament els treballs d'excavació a Calagar-se?
Sí, a veure, les excavacions mai es poden dir que estan complertes
perquè, clar, ara podríem començar a obrir des d'aquí fins a l'edifici del davant
i segurament que continuaríem trobant algun tipus de restes que ens indiqués
exactament quina era la distribució que hi havia en aquesta zona
des de l'època alt imperial fins avui en dia, pràcticament.
Però el que és el recinte de Calagar-se, ja hem acabat les excavacions,
ara s'ha fet la memòria, s'ha d'acabar de catalogar alguns marbres
per filar ben prim i ja està.
Ara el que es procedirà serà fer un cobriment preventiu
perquè no es faci malbé el que s'ha trobat
i no hi creixin males herbes ni res de tot això
i entrem en el procés de decidir què en fem de Calagar-se.
Llavors, doncs tenim l'opció, hi ha moltes opcions, no?
Des de deixar-ho com està i museïtzar-ho
fins a la que potser m'agrada més, doncs, de fer un concurs d'idees
per veure quin ús li donem, doncs, amb tota...
A veure, a les excavacions i a l'edifici que hi podria haver aquí.
Llavors, doncs, digues...
La possibilitat potser de fer-hi un nou espai públic.
Efectivament, efectivament, perquè hi vaig.
O sigui, a mi m'agradaria molt poder fer-hi,
amb tot aquest espai, doncs, un espai on hi pogués haver
tot un museu o centre d'interpretació del Montjueu
a la ciutat de Tarragona, de tot el procés del call de la ciutat.
També hi podria haver, doncs, algun tipus de sala multiús
que s'hi poguessin fer exposicions o no.
Hi podria haver, a la part d'aquí baix,
imagina't, hi podria haver un edifici supermodern
que no trenqués, doncs, amb tot el voltant d'aquesta plaça,
que hi podrien haver, fins i tot, doncs, per què no,
els serveis del Museu d'Història, no sé.
Hi poden haver moltes possibilitats.
I quan ho podríeu tenir definit, al futur?
Ui, això no...
Sempre teniu la mania, els periodistes,
de preguntar quan ho tindrem definit.
Doncs no ho sé.
No ho sé, perquè, clar, si hem de preparar unes bases
per fer un concurs d'idees, s'ha de publicar,
s'ha de donar un temps, evidentment,
per trobar uns resultats.
Estem en un moment d'una recessió econòmica important
i, per tant, jo crec que la ciutat té moltes altres prioritats
que començar a fer una inversió important a qui cal agar-se.
Jo crec que el que més necessitem ara és, evidentment,
cobrir-ho perquè això no es malmeti
i trobar quina és la manera de pensar
que és el que hi volem posar aquí, no?
Ja sigui a partir que hi hagi un treball amb l'equip de govern
de dir, vinga, va, tirem endavant aquest concurs d'idees
o el que convingui.
Ara, evidentment, això trigarà temps a poder-se fer
el que al final decidim que és,
que per això es procedirà a fer el cobriment preventiu
de tota l'excavació.
L'excavació ens ho explicarà més concretament a l'Eix,
de fet, a Calagar-se ara mateix és un cúmul,
sota les arcades gòtiques hi ha un cúmul de forats,
aquestes excavacions a l'Eix us han permès
determinar més o menys que això era un edifici públic
i d'una certa importància.
Sí, a veure, aquestes excavacions el que ens han permès
és conèixer una mica més l'evolució urbanística
i històrica d'aquest sector de la ciutat,
una mica desconegut.
I, sobretot, ens han permès poder delimitar
un edifici tard o antic
que es moria entre les cronologies del segle V, VII de la nostra era,
de grans dimensions
i que les restes que han aparegut
i els elements arquitectònics que ens han anat trobant
ens permeten començar a perfilar
la possible funció d'un edifici religiós
o un complex religiós.
Clar, és una troballada força important
perquè es tenia certes referències històriques
sobre algun complex religiós en aquest sector,
però això ens ho acabia de confirmar.
A més, les estructures trobades
són d'una entitat bastant important,
en un estat de conservació fos òptim,
ens ha permès intentar delimitar
una mica l'espai,
el problema és que no podem delimitar l'edifici
ni la funcionalitat de les habitacions trobades
debut a que són troballes parcials,
però sí que ens permet
fer aquesta puntualització sobre aquest espai
en època tard antiga
i poder anar perfilant la possibilitat
d'aquest edifici religiós,
ja sigui una església,
ja sigui conjunt eclesiàstic,
no ho sabem marcar exactament,
s'haurà també de fer un treball sobre fons,
però que, bueno,
ja ens comença a aclarir una mica
què passa aquí en època tard antiga.
Després, posteriorment,
també tenim l'edifici medieval,
de Calagarsa,
amb la seva evolució històrica,
els seus diversos processos històrics,
que cal destacar que és un edifici
bastant important,
que cal situar-lo en un lloc molt important,
que és al mig del Cal Jueu,
i a més,
podem afirmar sense cap tipus de dubte
que és contemporània Cal Jueu.
Clar, aquí tenim diversos moments històrics
i diverses edificacions
que s'han de ficar en valor
i que tenen la seva prestància
i la seva importància
dins del que és conèixer la ciutat de Tarragona
en les diverses èpoques històriques
que ha passat.
És a dir,
Calagarsa ens parla primer
d'una etapa del Baix Imperi Romà,
segle V-VII abans de Crist,
en què això era un edifici religiós,
perquè hi heu trobat restes de creus
i altres indicacions
que us apunten a aquest sentit
i després, posteriorment,
al segle XIII,
en l'època medieval,
estaríem parlant d'un edifici
segurament d'ús civil.
Sí, sí, sí.
Segurament és un edifici privat
d'alguna persona econòmicament potent,
però que està enclavat això,
dins del Cal Jueu.
Llavors, clar,
és una manera d'interpretar també
un edifici dels millors conservats
dins del Cal Jueu,
contemporia aquest moment històric
de la ciutat,
que en aquests moments
també és molt desconegut
l'existència del Cal Jueu de Tarragona
i a mi és un primer pas
per poder després fer un estudi
i una revalorització
de la història del Cal Jueu de Tarragona.
Una de les coses que us indica
que podria ser un espai,
un edifici important,
són les tres arcades centrals
que tal com estan distribuïdes,
són tres arcades de mig punt,
és aquest tipus d'art?
Com es diu?
No, és un tipus d'argival
o d'art de diafragma també se'n diu,
molt típic de l'època gòtica,
però que, bueno,
es va allargant amb el temps,
perquè al sècle XVI
també es continuen fent.
Però sí,
aquestes tres arcades centrals
ens estan marcant una gran sala
d'un espai central
d'edifici potent,
d'edifici important.
Una d'entre les coses que heu trobat
és material reaprofitat segurament
procedent del Fòrum Romà.
Tant en la construcció
de l'edifici tal d'antí
com en la construcció
de l'edifici medieval
el que hem trobat són
fragments de marbre,
plaques de marbre,
carreus reaprofitats,
o sigui,
realment el Fòrum
el que serveix és de cantera,
un cop perd la seva utilitat inicial,
se'l reutilitza com a cantera
i automàticament
tots els materials que necessiten
els agafen d'aquí
i es reaprofiten.
Per exemple,
a la clavelleta tal d'antiga
hem trobat
fragments de lloses de pedra
del Fòrum reaprofitats
per cobrir-la,
o fragments de marbre també
utilitzen com a lloses
per cobrir la clavellera,
o les parets
de l'antiga
també tenen carreus
provenients del Fòrum,
o marbres,
o restes de motllures,
o sigui,
realment el que fan
és reaprofitar tot el material
que hi ha allà
per tornar a bastir edificis
i utilitzar com a pedra,
és una pedra en aquest sentit.
Parlàveu també
de cal·legar-se
com d'un edifici viu,
és a dir,
aquesta estructura
que trobaríem
al segle XIII
quan es van construir
aquestes arcades,
després es van ampliant
i va fins i tot
arribar a absorbir
un petit carrer,
dèieu?
Sí,
a veure,
com qualsevol
trama urbana,
una trama urbana
no és inamovible,
va evolucionant
segons les necessitats,
segons l'alancament
de la població,
etcètera.
I en aquest cas,
cada gràcia
és un cas molt clar,
o sigui,
tenim un edifici inicial
de segle X,
posteriorment,
per motius X,
es decideix fer un porticat,
que és aquestes arcades
que dona la plaça
d'enrovellat,
una ampliació
i, posteriorment,
encara es fa
una altra ampliació
en la qual absorbeix
un antic carrer medieval
i queda fossilitzat
dins el que és
la trama d'edifici.
Clar,
això ens està marcant
que l'edifici
no està mort,
no es fa un edifici
que queda tal qual,
sinó que va evolucionant
segons la ciutat,
segons X motius,
però que va tenint
la seva vida,
les seves transformacions
i el seu envelliment
i el seu deteriorament,
també,
perquè és lògic i normal
un edifici de seguretat
que amb el temps
va transformant-se,
va cayent,
va sofrint
moltes transformacions.
D'acord,
Aleix,
moltes gràcies
per totes aquestes explicacions
i ja sabem
una miqueta més
de com era aquesta casa
que a la Garça
formava part
del call jueu
i antigament,
entre els cicles 5 i 7
abans de Crist,
havia estat també
un edifici religiós.
A banda de que a la Garça
la Rosa Rossell
també li volien preguntar
per una altra casa,
que a Cefus,
que està a punt
d'entrar en funcionament
o ja hi ha entrat
com a seu
de la candidatura
de Tarragona 2016
i també oficina
de Tarracoviva.
Està en marxa
o com ho teniu?
Encara no,
encara no,
encara no.
Estem a punt
d'instal·lar les alarmes,
ja s'han tancat
les races,
que era el gran problema
que no se'ns donava
corrent elèctrica
i ara hem de netejar,
d'instal·lar mobles
i jo espero
que tot això
no s'allargui gaire més
perquè ha sigut realment
l'obra de la seu,
adequar a casa Cefus.
Mira que és un espai petit
i per xiquets
hem tingut
tot un munt
de complicacions.
En qualsevol cas,
abans de Tarragona
que comença
el 18 de maig,
suposo que ja teniu previst
que pugui estar...
A mi m'agradaria
això que com a molt tard
després de Setmana Santa
poguéssim inaugurar-ho.
De tota manera,
s'ha d'inaugurar
abans del Tarracoviva,
això seguríssim.
Aquesta setmana
també hi ha hagut
una remodelació important
a l'àrea de cultura
que coordina Rosa Rossell,
la part més de programació
que portava fins ara
Sandra Coloma
l'assumeix Carme Crespo
i a més avui el diari
El Punt publicava
que Jordi Bertran,
que és tècnic
de gestió cultural
a l'Ajuntament,
pot deixar el càrrec
per passar a coordinar
el Festival Internacional
de la Mediterrània.
Com us pot afectar
tots aquests canvis
a l'àrea de cultura?
A veure,
s'ha juntat tot,
s'ha juntat tot
amb una qüestió
que evidentment
no estava prevista
però que jo penso
que és molt important
personalment
pel per en Jordi Bertran.
Vull dir,
això que avui sortia
publicat al Punt
jo també ho he sabut
fa molt poc
i jo crec que
per la carrera professional
d'en Jordi Bertran
és molt bo,
és molt bo
que la Generalitat
de Catalunya
hagi pensat
amb ell
per aquesta tasca
evidentment
que ens afectarà,
vull dir,
veure el Jordi Bertran
era l'ànima
de Santa Tecla,
era l'ànima
de molts festivals
que es feien
a la ciutat
i que ara
evidentment
s'haurà de buscar
un recanvi.
Quin?
No ho sé,
no ho sé
perquè a mi
m'ha vingut
tant de nou
com a vosaltres,
no el fet
que el Jordi
marxi,
a veure,
jo crec que
ho podrem arreglar
i a més
crec que
podrem comptar
amb el seu assessorament
encara que estigui allà,
vull dir,
ell continuarà
vivint a Tarragona
i continuarà
sent el Jordi Bertran
de sempre,
no?
Doncs l'àrea de cultura
avui de novetats,
també de patrimoni,
Rosa Rossell,
moltes gràcies
per fer-nos cinc cèntims
de com està tot plegat.
Molt bé,
vinga doncs,
bon dia.