Seguint aquest matí amb molt d'interès,
hi ha tradicions com els pastorets.
Els pastorets que prepara en guany la companyia La Golfa
i que arribaran al Teatre Metropol aquest proper cap de setmana,
el dissabte a la tarda i el diumenge a la tarda.
Dues representacions al Metropol, dissabte a la tarda Sant Esteve,
diumenge a la tarda 27 també.
La companyia La Golfa portaran aquests pastorets
que no són els tradicionals, són una mica diferents.
Avui, per parlar dels pastorets La Golfa,
ens acompanyen dues de les persones que sortiran a l'escenari.
La Núria Cirera. Núria, molt bon dia.
Bon dia.
I el Josep Maria Tosset. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
La Núria, què fa?
La Núria és la Verge Maria.
I el Josep Maria?
Sotanas.
Déu-n'hi-do.
Com ho portem, això d'aquest any, La Golfa?
Com porteu els pastorets tenint en compte
que cada any els vostres pastorets són una mica diferents?
Sí, varien una mica.
O bastant diferents?
No, home, ens basem en el que és la història
d'en Josep i del Folky Torres,
però variem una miqueta perquè l'actualitat és una gran guionista
i això ens ajuda molt a posar una miqueta el punt diferent,
el punt d'actualitat.
Però bé, es porta molt bé.
Vull dir, ja hem passat moltes coses últimament
i ens han donat molta oportunitat de posar coses noves.
Josep Maria, com treballeu vosaltres?
És a dir, a partir d'un text que us van facilitant
en funció de la crítica que es fa als temes d'actualitat,
com ho aneu assajant tot això?
Com bé diu la Núria, l'escalet és el de Folky Torres.
L'ubicació, en lloc d'estar a Terra Santa, està a Tarragona
i el text mare és el que va escriure l'exconseller de la Generalitat,
Josep Bergalló,
i sobre aquest s'ha anat fent adaptacions pels directors.
actualment de fa dos o tres anys és el Ferran Vidilla,
de Reus, curiosament.
Exactament.
I ens dirigeix, és un gran professional,
perquè a més a més és un actor de campana,
i també és un bon director, sobretot un bon director d'actors.
I és la persona que d'alguna manera,
junt amb el president, que és el Jordi,
doncs van confegint, diguéssim,
tot el que serà el preparatiu del guió bàsic
de les innovacions, no?
De la crítica, les cobles,
que són potser una de les punteres
en posar aquestes falques, aquestes ulles.
Fins i tot els de la companyia
esperem escoltar les cobles cada any pels assajos generals.
L'assaig general, clar, és tota una sorpresa.
Fins i tot nosaltres no sabem...
I això deu complicar una miqueta l'assaig,
el funcionament intern del grup.
El funcionament intern del grup,
de vegades te trobes que vas a fer un plantejament
i dius, no, he pensat que això
doncs ho farem d'aquesta altra manera
perquè crec que queda més lluït,
això es potencia,
això s'ha de quedar en un segon pla
i dius, bé, doncs ho recol·loquem tot
i es fa segons la nova visió.
A més, a més, és molt interactiu
entre la direcció i els personatges
o els actors
perquè no és un director que imposa
sinó que suggereix,
s'admet, es treballa
i es genera una idea
que es va formant
com aquell que està fent la massa del pa,
i de vegades dius, coi, això ens ha sortit bonic.
Núria, des de quants anys fent els pastorets?
Buf, des que en tenia 13 i ara en tinc 30,
doncs 17 anyets.
I per què els pastorets
i per què 17 anys fent els pastorets?
Doncs perquè vaig entrar a la meva germana
que feia de fura de l'infern
i va haver un any que necessitaven una fura
i vaig entrar jo
i a partir d'aquí,
a mi m'ha agradat molt el teatre sempre,
i a partir d'aquí vaig anar fent de fura,
després combinava fura i verge Maria,
després vaig començar a ser la Isabeló
i ara torno a ser la verge Maria.
Vaig variant una miqueta, sóc una mica allò,
però a l'època que combinava verge Maria
i fura de l'infern era divertidíssim,
perquè en sé que era molt dolenta
i en sé que era molt bona.
Jo diria que estressant, eh?
No, era divertit, era divertit.
Això sí, acabava de fer de fura,
me n'anava corrents,
treure'm tot el maquillatge,
allò que et posa en tot infernal,
vermell, negre i de tot,
i posar-te angelical i...
que està i pura.
I el Josep Maria des de quan fent els pastorets?
Bé, si parlem de pastorets,
des dels 13 anys, curiosament.
I estem descobrint que tenim certes...
Civilituds, no?
Sí, concorrències.
De totes maneres, també és bastant habitual
que la gent que fa pastorets ho faci des de petit, no?
Sí.
És una mica una tradició que comença quan ets un...
És una captació perquè és...
Jo diria que hi ha una certa tendència
a planificar els pastorets,
perquè, doncs, determinada família,
doncs, el pare arrossega el fill,
aquell fill, doncs, s'incorpora,
i després, doncs, això va passant
de generació en generació, no?
A més, a més, que jo sempre he considerat
que els pastorets, en general, a Catalunya,
és una pedrera d'actors,
perquè, precisament, com que comencen de ben petit,
o et capta o ho rebutges.
Sí.
És a dir, el teatre no et pot deixar en diferent.
I en el pastorets, doncs, jo, per exemple,
hi vaig entrar a cap la seva edat,
en 13 anys, Feran de Fúria, també,
en l'altra versió.
Que bo.
I en la Golfa, en concret,
vaig fer una participació en un moment de necessitat
fa uns 15 anys, que et fallava el Jeremies,
al Quec, o Tartamut,
i ara, com el personatge que, a hores d'ara,
interpreto, doncs, fa...
Enguany serà el cinquè, el cinquè que faig aquesta conversació.
Que estàs amb vosaltres, exacte.
I com ho portes?
Molt bé, molt bé.
No s'avorreix, al revés.
No, no, no, no.
I, a més a més, no s'avorreix, precisament,
per aquesta afany d'innovació anual
que cada vegada hi ha, no?
El fet de posar-te la tessitura
de què trobem per fer-li punxar el llapis, no?
A veure què és el que podem assenyalar,
a veure com podem marcar una diferència
respecte dels de l'any passat.
És una lliure que hi ha tant.
Fins i tot, ja no tan sols des del punt de vista
de la crítica social o política que es fa,
sinó fins i tot en la construcció de les escenes.
Hi ha vegades que, doncs,
hi ha hagut innovacions en els personatges
o en els actors, més ben dit, no?
Aleshores, hem d'adaptar-nos
a la manera de fer de cadascun, no?
No, és que jo això, doncs,
no soc tan dúctil a l'hora de bellugar-me,
doncs, es refà tota l'escena
en funció de les necessitats del conjunt.
I això és fantàstic.
Núria, que sent que...
Què ens espera de veure l'escenari?
És a dir, de què anirà la crítica,
aquesta àcida que feu els de la golfe?
Podem apuntar algun tema candent
d'aquells que serà motiu de sàtira?
Hi ha alguna... Sí!
Hi ha alguna cosa, com, per exemple,
hi ha un president italià
que últimament li ha passat alguna cosa,
doncs, això també ho apuntem.
Millor venir-ho a veure.
I temes locals?
Sí, temes locals sempre.
Sempre, no?
Sempre.
És una de les raons de ser de la golfe, no?
Sí.
És a dir, crec que Reus Tarragona
donarà...
Sí.
Donarà molt de suc.
Tenim el director torturat, pobret,
el C de Reus, el Ferran,
ja...
Bueno, doncs, d'acord.
Ho accepto.
Al final de l'assaig general
em va venir a fer un comentari
perquè, com que les cobles
que cantaven el Lluquet i el Rovelló
estaven molt àcides
amb el tema que ens ocupa
amb la nostra veïna ciutat,
i que ell, el C de Reus,
doncs, dius...
Va venir i diu...
Ostres!
Si te porto una samarreta de Reus
Som Capital, te la posaràs?
I dic, home, soc satanà.
Els que feu els pastorets,
en aquest cas, amb la Golfa
o amb altres grups,
feu altres coses a teatre?
És a dir, sou aficionats al teatre?
Tu, Núria, per exemple,
participes amb algun altre grup
o amb la mateixa gent de la Golfa
fent altres coses la resta de l'any?
Amb la Golfa,
si anem a fer algun altre bòlgut,
alguna altra obra de teatre,
sí que el fem.
I després també estic en un grup de teatre
que ara actualment, per exemple,
estem parats,
que estem a Naies.
I sí, estem relacionats tots
amb el que és el teatre.
Quan no és en un cantó,
estem en un altre.
Estem enredats tot l'any.
És a dir, que no feu...
No pugeu un cop a l'any a l'escenari
per fer els pastorets,
sinó que durant la resta de l'any...
Aprofitem.
És com...
És una necessitat.
És com una droga, això, del teatre.
El Josep Maria també?
Sí.
On està el Josep Maria?
Jo estic vinculat des de...
a banda de la Salle,
amb els plantejaments
que tenen actualment
només pastorets,
amb la Tenea,
i també se m'ha reclamat
de Trono Villegues.
que va ser que el muntatge aquell
que preteníem fer,
sort que encara no és Nadal,
es deia l'obra,
no hi vaig poder participar,
per grans personals
se'm va complicar un assumpte
i no ho vaig poder fer.
Però sí, evidentment,
no me n'estic, no?
I el que diu ella
és una autèntica dependència
i de baixar de sastre
crea malestar
perquè les hores d'assaig
prenen hores de la família, no?
I a vegades es complica la convivència.
Sí, combinar-ho...
Aquest any, fins i tot,
la primera representació
de la Farolat,
ara de Sant Esteve,
no sé si amb els canelons
o el que sigui allò...
Vindrem els canelons
aquí dalt, seguríssim.
Això representa alguna cosa
també a nivell familiar?
Us entenen perfectament?
No, ens entenen perfectament.
El que passa és que
el dia que toca Sant Esteve
doncs és allò...
Bueno, avui a les 4 i mitja marxes,
no? A veure,
a quina hora hem de començar a dinar?
A veure, comencem a les dues
per poder fer una mica de sobretaula.
És allò que s'adavanta tot una miqueta...
I un petit condicionant,
però en fi, tampoc hi ha res.
No, però bé...
No, mira,
dintre del que cap,
fer-ho per Nadal
i per Sarasteve
i pel 27
és allò que ja...
El 27 ja has acabat,
com aquell que diu.
Ja tens totes les festes
que més o menys
es pots anar combinant.
En canvi,
quan és l'1 i el 2
ja és...
Has de combinar assaigus,
has de combinar més coses,
vull dir que
s'ha de veure el cantó positiu.
Soltosament,
generalment,
l'1 no acostuma a coincidir.
A vegades sí,
però quan és l'1
i el dia abans
has anat de rebella
i te n'has anat a dormir
a les 4 o a les 5 de la matinada,
dius,
va tu al món.
Podríem explicar
moltes anècdotes.
Oi que sí?
Quan era el dia 1.
Escolteu,
i el públic dels pastorets
és també una mica especial,
és sempre el mateix,
és molt variat?
Jo crec que hi ha
certa vinculació
amb la presentació.
És a dir,
el públic de la golfa
és un públic
que acostuma a anar a la golfa.
El públic de la salle
doncs és el que va a la salle.
Per què?
Doncs és qüestió
de gustos.
Cadascú té el seu públic,
cada grup té, no?
No dic que no hi hagi
una certa alternància,
perquè a vegades
diuen,
ah, vaig anar a veure
els de la golfa,
ah, he anat a veure
els de la salle, sí,
però jo em quedo amb...
I cadascú es queda amb el seu, no?
El que és bonic
d'aquests pastorets
és la interactivitat,
perquè s'ajuga molt
la interactivitat
amb el públic.
I en guany
potser és un dels anys
que més palés quedarà.
Es farà treballar el públic.
Ah, sí?
I aquesta possiblement
és no i no direm
com, què i de quina manera,
però sí,
es bellugui una miqueta,
relacionant coses
que ens afecten a tots.
I tu del públic, Núria,
què creus?
A mi m'agrada molt
el públic dels pastorets.
És un públic
que interactua moltíssim.
És un públic
que sents que riuen,
sents que es queixen,
sents que quan el satanàs
és dolent,
ja sents algun comentari.
Sí,
és un públic
que en tot moment
estàs jugant amb ell, no?
I que estan posats
dintre de l'obra.
També hem de partir
de la base
que hi ha molta canalla
al públic.
I la canalla
és un passa,
i això passa bomba.
Que llavors
és lo maco
també dels pastorets.
No és un públic calladet, eh?
No, no.
No és un públic sumís.
És un públic que
des de la seva òptica
es permeten,
i a més nosaltres ho sabem,
generalment quan fas teatre
el públic està en silenci absolut.
I per tant tu
tens una concentració
en el teu personatge,
en la teva acció, etcètera.
Però en els pastorets
això és impossible.
Per què?
Perquè la canalla plora,
perquè aquest riu,
l'altre fa una riallada,
estan comentant la jugada,
i això
és el nostre pa de cada dia
en qualsevol representació.
Però precisament per això
es fan molt especials.
És una cosa que...
Mira,
jo recordo una anècdota
amb això de la implicació
del públic,
i t'ho parlaré
fa 30 anys,
i vam anar a fer,
amb els de la Salle,
vam anar a fer
una representació
de pastorets
a Mora d'Ebre.
En aquell moment,
el que feia Satanàs
amb nosaltres
era el senyor Francesc
Recomada Castellarnau.
Jo feia de lluquet.
i com és habitual
en el nostre...
Bueno,
en el mostatge
de la Salle,
sortim a la mitja pare
a donar caramels.
En aquella època,
com que encara estava viu
al Club Maginet,
doncs la recaptació
anava pel Club Maginet.
Doncs,
se li acosta
mentre donaven caramels
al Satanàs
un...
i li diu
Tu ets molt dolent!
I li va engegar
una cosa
al sec de la cama
que el va deixar bleït.
Però,
vull dir,
a veure,
ell podia saber
que ell és un actor
i que...
No, no, no, no.
Estava tan ficat
en que aquell era el dimoni
que va dir,
dic,
ara veuràs.
En el que jo pugui,
et faré mal.
Escolteu,
i la representació
dels pastorets,
vosaltres que feu altres obres
de teatre
amb els vostres grups respectius
al llarg de l'any,
permeten una mica
sortir-se més del guió,
els pastorets,
perquè per l'ambient,
pel que comentàvem,
pel públic,
perquè és Nadal,
sí?
Sí, sí,
perquè el fet
que hi hagi...
I no passa res,
d'alguna manera,
encara que...
No,
tan en surts,
perquè, clar,
hi ha molta gent
dalt de l'escenari,
hi ha moltes frases
que es diuen
i sempre hi ha algú
que es pot despistar.
Llavors,
sempre hi ha
alguna frase
que en sec dius
Ostres,
aquest s'ha colat,
aquest no...
Bueno,
i dius,
bueno,
doncs mira,
continues.
I quan et reuneixes,
jo què sé,
per exemple,
el casament,
que som tants
i que hi ha tantes coses
que es diuen
i hi ha un moment
que mentre es fan els castells
doncs cadascú es reuneix
i, clar,
sempre aquí t'has colat,
aquí és no sé què
i sempre és...
T'ho passes bé,
és divertit,
és saber disfrutar
una miqueta
de la improvisació també,
que és el joc
que et dona també.
Sí,
el que passa
que et dona
un bon mal de cap,
eh?
Quan hi ha algú
que se salta...
Perquè després
és difícil
agafar el fil.
A vegades
no saps
com engegar-ho,
vull dir,
si s'ha saltat
una rèplica,
mira,
però de vegades
te pots passar
a mitja pàgina
i aleshores
com tornes a enrere.
És complicat.
Quanta gent
sou a l'escenari
amb la golfa?
Home,
en les escenes
de gent
potser som
20,
25,
però en el seu conjunt
som una cinquantena
ben bona,
comptant les fúries,
tota l'alenga,
pastorets...
Queda algun assaig
encara abans del 26?
Doncs sí,
el general,
el general.
Ah, sí?
Quan el fareu,
si es pot saber?
Doncs mira,
el fem el 23,
demà a les 7 de la tarda,
ens trobem tots a les 6,
però a les 7 de la tarda
estarem tots al Metropol,
nens,
Jesús i tot,
pobret.
És a dir,
que assajereu ja
l'escenari del Metropol.
Sí, sí,
i tant amb maquillatge
i amb tot.
Això, això,
serà un assaig general
amb tot,
però amb tot posat
com si anéssig a fer
la representació.
Posa que és la primera vegada
que jo ho faci amb pastorella.
Sí, sí,
és la primera vegada
que ho fem.
Amb maquillatge i tot
és la primera vegada
que ho fem.
Molt bé.
Però volem aprofitar
perquè ens facin fotos
i així ens ho aprofitem.
Sí, bueno.
Sempre ens quedem sense fotos
i cada any posem
les de l'any de la tos
i llavors aquest any
hem dit fotos noves.
Perfecte.
Doncs la representació,
les representacions de debò
seran,
recordeu,
dissabte 26
i diumenge 27
a dos quarts de 7 de la tarda
al Teatre Metropol
els pastorets de Tarragona,
que de fet
sempre se li ha dit així
als pastorets de Tarragona
perquè tenen molt
d'aquesta crítica
als temes locals
i aquest any
em sembla que prometen
i molt
amb tot el que han donat
de si
sobretot les últimes setmanes.
Damunt de l'escenari
molta gent
entre els quals hi haurà
la Núria Cirera
i el Josep Maria Tosset
que ens han acompanyat
aquest matí en directe
als estudis de Tarragona Ràdio.
D'aquí una estoneta
després de tornar a repassar
tot el tema de la loteria
per cert
ho recordem als soients
obrirem els telèfons
i regalarem
algunes invitacions,
algunes entrades
per veure els pastorets
Sant de la Golfa.
Núria, Josep Maria,
que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Bon assaig demà,
bon Nadal,
bona dia de Sant Esteve
i sobretot
que vagi molt bé
les representacions
al cap de setmana.
I tant, moltes gràcies.
A passar-ho bé.
Gràcies.
Adéu, bon dia.