Ara són dos quarts d'una del migdia,
cinc minuts i mig, en recordeu,
apunteu-vos-ho a l'agenda el proper dissabte,
28, la Festa de la Fanoca,
al Parc Porta Aventura.
Tots ens hi posarem la gorra.
Ara anem cap al campus Asalades.
Avui comença, ha començat, de fet, a les 9 del matí,
una nova edició de la Setmana Psicològica.
És una cita anual,
tot un seguit d'activitats que organitzen
els alumnes de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia.
Tenim la nostra unitat mòbil allà instal·lada
i em penso que ens podran explicar
alguna que altra cosa del contingut d'aquesta setmana.
Jo, Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia de nou.
Bon dia.
18a ja, eh, Jolanda?
18a?
18a Setmana Psicològica.
Fixa't, s'han sortit generacions de psicòlegs, eh?
Ens ho explicava ara la coordinadora, la Sheila Gómez,
que parlarem ara amb ella, que ja és major d'edat.
Després de 18 anys ja ha passat la majoria d'edat
i, per tant, enguany compleix aquests 18 anys
de Setmana Psicològica,
una setmana on es fan tallers, conferències,
taules rodones, entorn a això, a la Psicologia.
Des d'avui ha començat a les 9 del matí
i fins al proper dijous, dia 26.
I ens acompanya, com dèiem, la coordinadora,
la Sheila Gómez. Bon dia, eh, Sheila?
Hola, bon dia.
Ella és la capparlant d'aquest comitè organitzador.
Són molts estudiants que,
durant aquests dies, doncs, ja porteu molts mesos treballant,
suposo, i aquesta setmana, doncs,
és la setmana psicològica, ja.
Sí, sí, portem des del mes de febrer d'aquest any,
organitzant totes aquestes jornades.
Som 12 alumnes al comitè.
Bueno, ens reunim cada dimecres
per saber com anem, qui hem trobat,
fem la distribució de temes,
la pluja d'idees...
Bueno, ho portem tot una mica nosaltres, així.
Des del febrer són molts mesos.
Sí, sí, la veritat que no...
Si tu mires fredament no compensa,
perquè, clar, en altres la remuneració que ens emportem
són descrèdits i mig.
Però, clar, si ho mires bé,
tota l'experiència personal,
tot l'esforç,
el que aprens fent això no t'ho ensenya ningú.
En una aula no t'ho ensenyaran mai.
T'has d'espavilar, tu sol, és on...
Quan el mes de la sema, quan falta un mes,
ens estressem tots, els nervis, la convivència,
tot això també ho neix molt.
I bueno.
Em comentaves abans que jo els primers anys
ens ho feien els professors,
us va començar com a iniciativa
del Departament de Psicologia,
després vol dir-ho als alumnes.
Escolta, nosaltres volem organitzar això.
Sí, sí, això, la primera setmana psicològica,
les quatre primeres les van organitzar els professors,
el Departament de Professors,
i llavors a la cinquena hi ha un grup d'alumnes,
va dir, n'altres mos hi volem implicar,
i la cinquena i la sisena,
doncs va estar els alumnes feien suport als professors
i a la setena van dir, mira,
com que ho feu tan bé, us encarregueu d'altres,
i ja tot el que sigui,
doncs anem fent permanents,
hem fet reunions i tot el suport que necessiteu
ens teniu aquí, i sí.
I què comporta això de ser coordinadora?
Ui, això ha de ser coordinadora.
Un mal de cap.
Sí, un mal de cap.
A veure, jo m'estreso molt ràpid,
també, hi ha gent que ho porta millor,
però, bueno, pues, organitzar la gent és una feina,
perquè, clar, la gent també de vegades s'ho pren com a...
Bueno, és una cosa més, no?
Però és una cosa més que has de deixar bé de cara a la gent,
perquè venen gent important, t'has d'implicar.
Llavors, o sigui, organitzadora, bueno, coordinadora, no sé.
La veritat és que tinc un comitè que de lujo,
perquè m'han ajudat en tot el que ha fet falta.
No, he anat estressada,
perquè jo he volgut anar estressada,
perquè de veritat en el que han volgut m'han ajudat,
i superbé, no em puc queixar.
Clar, que durant aquesta setmana hi ha molta feina,
des del febrer, però aquesta setmana suposo que es va evitar,
o per exemple, em deies que avui,
just a l'auna has d'anar a buscar a l'estació del Camp de Tarragona,
dos ponents.
Sí, sí, sí.
La setmana és estress de dir, bueno,
en quina hora arriba el meu ponent,
en quin cotxe el vaig a buscar,
perquè, clar, no tots tenim cotxe,
i sé què de dinar, no sé què de dinar,
en quina hora comença el seu taller,
havia de venir a fer ponència, no sé què,
les seves preguntes, no sé què,
tot és d'haver-hi una mica d'estrès,
però bueno, estressats anem des de fa dues setmanes,
que fem vida al servei d'estudiants,
allí de les 9 del matí a les 9 de la nit.
Allà preparant tota la setmana.
Enguany, el títol Com ho veus?
i proposa reflexionar sobre aquest dilema
del got mig buit o mig ple.
Per què Enguany s'ha escollit aquest dilema?
Bueno, aquest dilema va sortir
perquè anem una mica perduts
amb què passaria en Bolonia,
a quin públic atrauríem aquest any,
perquè la gent de primer sempre és una gran matrícula,
i ens vam plantejar com ho veus,
com veus tots els canvis que estem sofrint,
la crisi, la crisi social,
Bolonia és un canvi molt gran a la universitat,
tots aquests canvis i coses que ens passen,
plantejar a la gent com s'ho veuen ells
i quin punt de vista tenen.
I tot això des d'una òptica psicològica, m'imagino.
Sí, sí, sí.
Per tant, les conferències,
és a dir, qui ve a fer les conferències,
quins són els temes que es tracten?
Temes sempre procurem que siguin molt variats,
i temes que a la carrera no toquem,
o ampliació de temes que a la carrera s'han tocat poc
o s'han nombrat,
que són interessants i que ens agradaria ampliar
i que sempre és un bon moment.
Llavors, cada conferència i cada taller,
jo què sé, un molt identificatiu és
assessorament i diversitat sexual.
Ningú es planteja que els homosexuals o bisexuals
puguin tindre problemes sexològics.
Com tu veus això, quan una vegada ho saps?
Maltractaments infantils, quina opinió ni tens?
No ho sé, és una mica...
Fer reflexionar a la gent,
que potser tampoc mai s'ho havia plantejat.
Per tant, a plantejar aquest dilema.
Per exemple, anomenem alguns dels noms destacats,
alguns dels ponents destacats,
que passaran per la setmana psicològica,
aquesta 18a setmana psicològica.
Doncs mira, ara mateix s'està fent una conferència
que la porten Isabel Llanos López
i Bernat Noel Tifón Nonis,
que són criminòlegs i policies,
i estan donant una conferència sobre assassins i reintegració.
I dimecres ve el doctor Estivill,
a les 12 també, a parlar del seu mètode
i de com facilitar el son als infants.
Sobre tallers a la tarda,
tenim psicologia i psicopatologia de l'actor,
que també està molt interessant,
del psicòleg,
del psicòleg seria,
de la gent que treballa amb casos personals
que els poden afectar molt.
Aquesta gent a qui va parlar?
Doncs el psicòleg que tracta
les persones que farien com de psicòleg, no?
Que és, bueno, jo ho trobo bastant interessant.
Per tant, bastants molt interessants.
No sé quin èxit ha tingut,
si hi ha molta gent inscrita...
Vale, bueno, aquest any, la veritat,
que teníem una perspectiva molt baixa.
Perquè, clar, ja t'he dit,
la gent de Bologna sempre són uns 60 matriculats.
Bé, la gent de primer.
I aquest any no hi comptàvem, amb aquests 60 matriculats.
L'any passat van tindre uns 300 clavats
i aquest any hem tingut 250, 260.
O sigui, que realment estem molt contents,
tant en el Departament de Professors
com el comitè organitzador.
Clar, perquè dèiem abans que,
si no s'han suprimit ja,
els crèdits lliures,
que són els que donen aquestes setmanes,
en els graus desapareixen.
En el nou pla Bologna desapareixen.
Clar, no és que desapareguin,
però no tenen la mateixa equivalència.
Clar, llavors,
nosaltres tenim dos crèdits i mig
per 25 hores aquestes jornades
i encara no se sap com que se'ls quedarien a ells.
Clar, un incentiu molt gran de les jornades que es fan
són els crèdits lliures per a la gent.
Però, bueno, hem tingut molt èxit també
amb la gent de primer
perquè hem tingut com a uns 20 matriculats
sol per assistir a conferències i tallers
per vindre, per veure què era.
O sigui, que superbé.
I més important fins i tot aquesta gent
que els que s'apunten només pels gaires lliures, potser, no?
Sí, sí, sí, perquè a part és una difusió molt gran
i si no tinguessin crèdits lliures
l'any que ve els de Bologna,
jo sé que tota aquesta gent farà el boca a boca fa molt.
I si n'hem tingut 20 l'any que ve
podem tindre 40 de la gent de Bologna.
O sigui, que un èxit, vamos.
Jo estic molt contenta.
L'èxit d'aquesta 18a setmana psicològica
que en guany, doncs, com dèiem,
tracta el tema aquest del dilema
de com ho veus, el got mig ple o mig buit
durant tota la setmana i fins dijous
totes aquestes conferències.
Per tant, animem a la gent que hi participi.
Sí, sí, animats tots, convidats tots
i que cada any sobre aquesta data, a finals de novembre,
se'n fan, que sempre intentem difundir la notícia el més aviat possible
i que està tothom convidat, que val la pena vindre
i que són unes jornades molt interessants.
Perquè, com dèiem, ja per acabar,
el més important d'això és que amplies matèria
d'allò que estàs estudiant tu a la carrera.
Per tant, és interessant.
Clar, o sigui, ja no és ampliar matèria.
Jo, per exemple, la primera setmana psicològica
que em vaig apuntar com a alumna,
em vaig adonar de totes les possibilitats
que tenia de treballar una vegada acabada la carrera.
perquè tu d'entres i dius, bueno, psicòloga clínica
i no saps què pot ser psicòleg social,
què pot ser de recursos humans,
què pot ser sexòleg, no ho saps tot això.
I aquestes jornades t'obren moltes portes.
Per tant, també ajuden a orientar el teu camí professional, eh?
Sí, sí, exacte.
O sigui, t'aclareixen molt les idees
de què em vull dedicar.
Perquè molta gent hi d'entra i fins al...
Estan a 5 i no saben a què es volen dedicar.
I aquestes jornades a molta gent,
a moltíssima gent li aclareixen el futur professional.
I tu a què et vols dedicar?
Jo, jo vull ser sexòloga.
Sexòloga.
Sí, sí, sí.
Per tant, també xerrades com aquestes.
T'han ajudat les setmanes psicològiques a definir-ho, sí?
Sí, sí, moltíssim.
L'orientació que vull prendre...
I, bueno, ja ho tenia molt clar jo,
que volia ser sexòloga.
Però, bueno, hi ha altres camps
que potser no m'havia plantès a tocar,
doncs segurament m'hi puc dedicar
una vegada tinguin l'objectiu.
Complert de ser sexòloga
sempre puc ampliar la meva formació
i tinc idees i motivacions
per totes aquestes jornades.
I la gent que participa en aquest comitè organitzador
és el teu cas.
Si tu repeteixes,
la gent repeteix i surt contenta
i amb ganes de l'any que ve tornar-hi?
Sí, sí, o sigui,
la gent normalment repetim sempre.
Jo porto tres anys ja ficada amb això.
La gent sol repetir.
El que passa és que, clar,
sempre, doncs...
clar, la gent avança de curs,
doncs el que fa tres anys que ja està,
ja està cinquè i l'any que ve no hi serà,
o pretén no hi ser-hi.
Clar, hem de captar gent de segon i tercer
que puguin mantenir-se dos, tres anys més.
Però sí, sí,
sempre tenim algun aficionat més
que diu aquest any i vull d'entrar,
vaig ser col·laborador o el que fos,
i vull d'entrar.
Ja sentiu molt de Xivarri,
perquè suposo que ara deuen estar acabant alguna classe
o deuen haver acabat alguna altra de les ponències.
Sheila Gómez,
moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat.
Et deixo que vagis a l'estació a buscar els ponents
i que vagi molt bé.
Vale, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I abans de plegar, si us sembla,
estem just a dins el vestíbul d'aquest edifici
dels estudis de Magisteri i de Psicologia
i, clar, ella està fent quart en guany
i, per tant, l'any que ve acaben la carrera,
si tot va bé, esclar,
i llavors se'n van amb el viatge de final de curs.
I avui aprofiten, bon dia...
Bon dia.
per vendre quatre cosetes per recaptar diners.
Bueno, us animem a tots.
Estem aquí durant tota la setmana
venent samarretes, bolígrafs, encenedors,
aprofitant la setmana psicològica, no?
Doncs la nostra promoció,
recordem fons per anar de viatge de fi de curs
a la nostra promoció i, bueno, estem aquí.
El lema de la nostra promoció és com a mel coco, no?
I per què això, per què?
Això com s'escull?
Això són moltes idees, no?
Ja s'han fet moltes idees,
cada any són idees diferents, no?
I aquest any va sorgir el comer coco típic, no?
Doncs que la gent es pensa, no?
Té el mite que el psicòleg, doncs,
li menjarà el coco, no?
I, bueno, d'aquí amb la gràcia aquesta,
doncs va sortir el lema de com a mel coco i mira.
I al darrere també hi ha una altra frase
que hi diu, si no estàs satisfet amb els resultats,
ho hi tornem al trastorn.
Suposo també una mena de...
Si no estàs satisfet, doncs mira.
El tornem i te'l quedes, no?
Sí, ahir te quedes.
Ahir te quedes.
Hi ha les samarretes, uns bolis i uns encenedors
que podeu...
Moltes gràcies, que vagi molt bé.
Per cert, Josep, on volen anar de viatge,
si ho tenen clar?
Ja us hi he preguntat i encara no ho tenen massa clar.
Jo suposo que depèn dels calés, no?
Que tinguin també...
Clar, clar, depèn dels dies.
Suposo que...
No sé si teniu prou algunes opcions o què?
Bueno, sempre hi ha les opcions...
Les majoritàries...
Punta Cana, Ribera Maia, així de platja o altres...
No sé, una mica depèn de l'economia,
perquè aquest any també...
Ai, això de la crisi afecta tot arreu, eh?
Sí, sí.
Doncs ja ho veus, Jovanda.
Setmana psicològica, la 18-ena,
que des d'avui ha començat a les 9 i fins dijous
doncs hi ha moltíssimes activitats, ponències i tallers
que podeu disfrutar-vos i gaudir-vos aquí a l'edifici
dels Estudis de Psicologia al Campus Sassalades.
Molt bé, Josep, si no us voleu quedar una estoneta,
alguna xerrada, doncs quasi ja torneu cap a casa, no?
Ja tornem cap aquí, ja.
Avui ja el tenim llest.
Ens la trobem en uns moments.
Gràcies.
Adeu, fins després.