Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem fa moment en el sumari del programa,
avui amb la presència de l'Arquivisba de Tarragona,
Monsenyor Jaume Pujol,
en uns dies ja a punt de tancar-se
la celebració de l'any jubilar de Sant Fructós.
Les últimes activitats estan convocades per la setmana vinent
i de fet culminaran diumenge 25 de genet.
D'alguna manera, avui volem fer un primer balanç
del que ha estat aquest jubileu.
I el volem fer amb l'Arquivisba de Tarragona.
Senyor Arquivisba, molt bon dia.
Molt bon dia.
Un saludo molt carinyós, Ricard,
i a tots els oients de Tarragona Ràdio.
Com deia, la setmana que ve s'acaba, no?
Arriben les últimes activitats,
els últims actes programats d'aquest any jubilar.
Estem ja a la recta final que es diu.
Precisament avui és dia 14 del dia 21,
és el dia que es compliran els 1.750 anys del martiri,
dels màrtirs a l'amfiteatre de Tarragona,
i amb aquest motiu farem l'eucaristia dintre de l'amfiteatre,
a l'arena de l'amfiteatre.
I com que les actes diuen que va ser entre les 10 i les 11 del matí,
hem calculat que també, tenint en compte que les 10 i 11 del matí d'avui,
d'ara, de la nostra època, no són les de llavors,
que llavors anàvem amb l'hora del sol,
vull dir, amb l'hora vella que en dèiem,
doncs segurament amb aquelles mateixes hores,
quan estarem celebrant l'eucaristia,
amb tots els mossens de Catalunya,
hem convidat a tots els preveres i diàques
de les 10 diòcesis de Catalunya.
I per tant pot ser una diada preciosa a l'amfiteatre,
a les 11 del matí,
llegirem les actes del martiri,
farem la gran,
i també traurem un missatge als bisbes de Catalunya,
ja ho anuncio des d'ara,
farem un missatge a tots els diàques, preveres
i a tots els fidels,
amb motiu del jubileu.
Jo crec que serà un acte molt, molt emotiu,
potser el més emotiu de tot el d'això,
junt amb la clausura que serà el diumenge 25,
perquè el Sant Pare ens ha concedit allargar-ho quatre dies
perquè puguem acabar un diumenge,
perquè és lògic que per les autoritats i per moltes persones
el diumenge és millor dia que un dimecres de la setmana.
I això seran els dos moments, per mi, importants d'aquest final,
més l'estrena d'una gran peça,
jo crec que serà, des del punt de vista cultural,
un dels actes més importants del 2009,
li puc assegurar, penso,
després ja jutjarem al final si ha sigut així,
és l'estrena d'un oratori
que ha estat compost per la música
de Monsenyor Valentí Miseracs,
un prevere de la nostra terra,
de Sant Martí de César Joles,
diòcesis de Vic,
i que és a Roma el president
de l'Institut, del Pontifici Institut de Música Sacra,
on estudien la música,
tota la gent del món, la música sagrada,
i és també ell,
que anonja Santa Maria la Maggiore,
i és un gran compositor,
penso que té més de mil composicions fetes,
però jo penso que aquesta,
que es diu Pau i Fructuós,
amb lletra del mossèn d'Ull de Molins i Prades,
mossèn Joan Roig,
amb una lletra preciosa,
que es titula Pau i Fructuós,
doncs a mi em sembla que serà una obra sensacional.
Aquesta s'estrena,
l'estrena es farà el dia 24 al vespre aquí a Tarragona,
a la Catedral, a les 9 del vespre,
i el 21 s'estrenarà també a Valls
i el 23 a Reus.
També sempre a les 9 del vespre,
a Valls a Sant Joan,
a la parròquia de Sant Joan Batista,
i a la Prioral de Reus el dia 23.
Per tant,
a mi em sembla que això són
com els focs artificials i aquells últims espetecs.
Déu-n'hi-do,
tenim activitats prou interessants.
Recordem, doncs,
la trobada de l'amfiteatre de dimecres 21,
a partir de les 11 del matí,
un acte obert a tothom,
m'imagino,
en un lloc emblemàtic,
com és l'amfiteatre.
I aquell dia,
el dia que es compleixen els 1.750 anys del martiri,
per tant,
i a la mateixa hora, diguem,
això em fa molta il·lusió.
Esperem que el temps ens acompanyi.
Després tenim a la Catedral de Tarragona,
el 24, dissabte 24 al vespre,
aquest oratori que comentava,
i l'última Eucaristia del jubileu,
el diumenge 25.
El diumenge 25,
a les 5 de la tarda,
en què el Sant Pare,
Benet Xetze,
ens ha fet una carta dirigida al enviat especial.
Hi ha un enviat especial del Sant Pare,
és com si vingués al Sant Pare,
però ens envia un legat pontifici,
un enviat especial,
que és el cardenal Julián Herranz,
que va ser molts anys el president del Pontifici Concili
per l'estudi dels textos legislatius de l'Església,
del dret, diguem,
de l'Església,
que ha sigut un gran col·laborador del Sant Pare,
i ell ve,
i m'he descuidat una cosa important.
El dia 23,
el divendres 23,
a les 7 de la tarda,
a Caixa Tarragona,
hi ha una conferència,
precisament,
de l'enviat especial del Sant Pare,
que és Julián Herranz,
que ha treballat des de Pau Sisè,
ha treballat amb Pau Sisè,
bé, amb Joan XXIII va treballar,
amb Pau Sisè,
amb Joan Pau II,
Joan Pau I,
i ara amb Benet XVI,
i ens parlarà, precisament,
de Benet XVI,
i ha donat el títol de la conferència,
a mi em sembla que és molt bonic,
Benet XVI,
un pare de l'Església del sicle XXI.
Això serà divendres 23?
Divendres 23,
a les 7 de la tarda,
jo crec que és també un gran acte,
que està tothom també convidat,
per poder escoltar,
i li preguntes,
i estar amb ell,
i conèixer-lo de prop.
Amb aquests espatecs,
com vostè deia,
senyor Arquivisba,
es tanca un any
de celebració del jubileu,
ara fa un any en parlàvem,
estava a punt de començar,
d'estrenar-se aquest any jubilar,
han passat 12 mesos,
ara que arriba el final,
quina sensació li queda?
Creu que s'han complert
els objectius que vostè es va marcar?
Bé, penso que per mi,
no sols els he complert,
sinó que els he superat,
jo diria que per mi ha estat
una sorpresa constant,
li puc assegurar
que per mi ha estat un any,
està sent un any,
perquè encara no ha acabat,
com li dic,
crec que queden moments
molt emocionants,
però he tingut emocions
i moments
i experiències
fortíssimes,
que a més penso
que no són sols per mi,
sinó per l'Església de Tarragona,
d'una manera molt particular,
també penso per la ciutat de Tarragona
i per tota l'arxidiócesi nostra.
Jo crec que això és molt,
per mi dir,
els objectius que ens havien marcat
estan allí escrits.
jo crec que hi ha com quatre dimensions,
sempre parlem d'aquestes quatre dimensions,
sempre que vaig parlar
l'última vegada
que vaig estar amb vostè,
que és la dimensió,
diguem,
més espiritual,
que és per mi,
lògicament,
la més important
i per això es fa l'any jubilar,
perquè si no,
es poden fer altres coses,
no?
I per això hi ha altres institucions
que organitzen,
doncs,
una ciutat cultural,
tot això,
però nosaltres,
per l'Església,
lògicament,
i per la diòcesis
el motiu és un motiu religiós,
commemorar la fidelitat,
el martiri,
commemorar
que eren persones
que van viure
d'una manera molt particular
la seva fe
i també la seva ciutadania,
no?
Perquè crec que fructuós
era no sols un home religiós,
sinó era un gran ciutatà,
no?
Per això se l'estimava tothom.
El bisbe,
en aquell moment,
era una persona també
d'una gran relevància social,
com es veu
als estudis
que es fan
en aquells segles
del cristianisme.
Per tant,
aquest objectiu espiritual
jo crec que l'any
s'ha complert,
aquest és el camí
realment d'això.
Però també,
des del punt de vista cultural,
per exemple,
fer el congrés
que vam tindre a Tarragona,
els llibres que s'han publicat,
les reflexions
que s'han fet
en torn
al cristianisme primitiu
i això és la continuació
que podem fer aquí a Tarragona,
no?
És a dir,
nosaltres tenim un patrimoni
impressionant
que no el té molt...
jo crec que deu ser
de les ciutats
que el té més...
Roma, lògicament,
traiem Roma i Jerusalem,
però des del punt de vista
de dir,
qui té un record
o una convicció
de Sant Pau
va estar a Tarragona?
Per tant,
una església apostòlica.
Qui té
el tresor
que tenim nosaltres
d'unes actes
que ens estan dient
que allí,
en aquest lloc
que encara existeix
a Tarragona,
que se'n diu
Amfiteatre,
allí van morir ells,
que també en els llocs
on avui dia
hi ha la catedral,
allà hi havia un temple d'August
i uns llocs
on van ser jutjats.
És a dir,
nosaltres tenim
les pedres
i tenim els llocs
i tenim l'ambient
en què aquests màrtirs
van viure.
Per tant,
aquí es pot,
hi ha tota una línia
de treball,
penso,
molt important
des del punt de vista
cultural
per aprofundir
en això,
anar a les arrels.
Jo crec que avui dia
parlem tant
de la memòria històrica
i precisament aquesta
és per mi
la memòria històrica
més important.
Ens hem oblidat
de molts segles
i ens estem,
anem cap al darrere
i allí ens trobarem tots.
Pensem també
des del punt de vista
de la unitat dels cristians
que tant ens preocupi
a nosaltres.
Allí no hi havia divisions
ni ortodoxes
ni protestants,
tots érem
l'Església catòlica
com va dir
Fructuós,
tan bonic,
joig sé pregar
per l'Església catòlica
estesa d'Orient
o d'Occident.
Això és impressionant,
aquest sentit d'unitat
que tenien els cristians
i que els arribaven
les notícies
d'Àfrica
i de Roma
i tot això era
allò era
mercat comú,
era un mercat comú.
Certament
no creiem
que allò,
aquella societat pagana
era meravellosa
de cap manera.
Però els cristians
vivien,
eren gent normal,
no pensem
que estaven amagats
a les catacombies
i que no,
eren gent que vivien
i tothom els coneixia
i per tant
poden anar els soldats
a casa seva
i dir
esteu presoners
deixem que em calzi
diu
fructuós
d'una manera
molt normal
d'una persona
que no estaven amagats,
no estaven
alforats.
Ha parlat
de dimensió espiritual,
de dimensió cultural.
Després,
dimensió pedagògica,
a mi em sembla
que és molt important,
la dimensió pedagògica,
miri,
hem fet
més de 1.500
carpetes
que hem repartit
a tots els col·legis.
es pot imaginar
la quantitat
de col·legis
de nois i noies joves
que han vingut,
han descobert,
ho feien potser una mica
de,
bueno,
avui excursió,
però s'han trobat
amb un fet,
amb una visita a la catedral,
una visita a uns llocs
emblemàtics,
culturalment,
també molt,
molt densos
de patrimoni
i d'història
i això
li puc assegurar
que per molts nois
ha sigut
un revulsiu molt gran,
no?
Tornar a les seves arrels,
que avui,
precisament,
em sembla
que als joves
és el que els falta,
no?
Trobar una mica més
el sentit
de la seva història,
d'on venen,
cap a on van,
això és el que,
en el fons,
el jubilau
que ha sigut
és reflexionar
sobre qui som,
d'on venim,
on anem,
qui som,
què estem fent,
com podem ajudar-nos
mútuament,
com podem venir,
viure aquella fraternitat
i els cristians
d'aquella època
es diuen
la fraternitat
els germans,
no?
S'en dien germans
per ajudar-se,
per estimar-se,
per ajudar els més pobres
i aquesta és la quarta dimensió,
la social.
Jo crec que
estem fent aquests projectes
dificultats,
lògicament,
perquè costa molt
treure endavant
aquestes coses,
però pensi
que estem fent
el de la casa
de Sanoguri,
que és la casa d'acollida,
que és
amb la Fundació Bona Nit
i amb altres entitats,
estem treballant
perquè pugui haver
aquí a Tarragona
un lloc
on acollir aquests pobres
indigents
que ens fan tanta llàstima
i que en aquests dies de fred
realment és un perill
per la seva vida
i crec que una societat
ha de ser sensible
a aquestes coses.
Ens agradaria
regenerar aquesta gent,
no sols
donar-los una acollida
i per tant
hi ha d'haver també
unes instal·lacions mínimes,
no?
I això és el que
és un dels projectes socials.
Altres dos projectes
són
a l'Àfrica,
amb missioners
que tenim allí
que necessiten
el nostre ajut
i això ho estem fent
amb Ossent Caballol
a Ruanda
i Isabel Correig
al Congo.
Estem
en un cas,
una casa d'acollida
per nens
del carrer
o aquests nens
que en diuen
aquests nens
estigmatitzats
perquè a l'Àfrica
en alguns llocs
encara hi ha
aquesta idea
que si en una família
hi ha un mal
algú s'ho ha de carregar.
Si mor el pare,
suposem,
doncs un dels fills
és el culpable
i aquest
és expulsat
de la família
i a l'Àfrica
no tindré família.
Aquí a Europa
encara ens defensem
perquè gent soltera
que no té ningú
doncs mira,
va vivint com pot.
Per cert,
la família és fonamental
però això
és el que està fent
Isabel Correig
a l'Àfrica.
Està fent un treball
fantàstic
que val la pena
que l'ajudem
i Ossent Caballol
tots ho sabem
el treball que està fent
a l'Àfrica
és impressionant
i ara la idea
és construir
una parròquia
els locals parroquials
que no és sols
el lloc on viu el rector
sinó
llocs per la catequés
és lloc per càritas
dispensar
i metge
vull dir
escola.
Hem repassat
les quatre dimensions
l'espiritual
la cultural
la pedagògica
la social
les quatre dimensions
que ha tingut
segons la senyora
Arquabisbe
aquest jubileu
el jubileu
està a punt d'acabar-se
des del punt de vista
també de presència
de pelegrins
de visites
està satisfet
creu que s'han complert
en fi
les expectatives
que vostè mateix
havia marcat?
No m'havia marcat
de veritat
li puc dir
que no m'havia marcat
cap expectativa
no sabia
això era com una capsa
tancada
evidentment
no ha sigut un jubileu
per poder dir
no, això és una
peregrinació
de turistes
no, perquè
turistes n'han vingut molts
que han passat per Tarragona
i han passat per allí
no estan ni comptabilitzats
però li puc dir
que des del punt de vista
que a mi em semblava
interessant
que fos
per exemple
Catalunya
Catalunya
per mi era fonamental
vaig escriure
a tots els rectors
de Catalunya
que han respost
meravellosament
han portat
peregrinacions
jo no puc dir
el número
de parròquies
però
centenars de parròquies
han vingut
amb peregrinació
lògicament
des de l'arxidiòcesi
als arxiprestats
parròquies
han tingut celebracions
també
molt interessants
per exemple
amb els sudamericans
vam tenir una celebració
el dia de la Mareu
de Guadalupe
que
de vegades
et sap greu
aquestes coses
que no hi pugui participar
més gent
que ho pugui veure
perquè
va ser impressionant
la manifestació
i l'alegria
que vam trobar
i molts d'aquests
sudamericans
que els tenim
a casa nostra
que els van
poder entrar
a la catedral
de Tarragona
igual que em deien
molts nois
d'altres poblacions
de l'arxidiòcesi
quan entraven
a la catedral
es quedaven meravellats
mai havien estat
a la catedral
de Tarragona
ha sigut l'oportunitat
que molta gent
i moltíssima gent
quan marxa
quan ha marxat
perquè jo he estat
molt pendent
de tothom
també acompanyant-los
de vegades
els dinars
els àpacs
que ha sigut tot
em deien
hem de tornar a Tarragona
hem de tornar a Tarragona
perquè nosaltres
amb aquestes
cinc hores
o sis hores
que hem estat aquí
no hem de tornar a Tarragona
no hem tingut prou temps
no hem tingut prou temps
i encara us queda
per veure
els tresors
que tenim aquí
els museus
i la quantitat
de coses
que hi ha
tots els visitants
han tingut un punt de trobada
un punt d'inici
de la visita a Tarragona
que era aquesta oficina
o és aquesta oficina
del Pala Grí
ha funcionat prou bé
està content l'arquebisba
de la gent que hi ha col·laborat
dels voluntaris
de l'organització
d'alguna manera
d'allò que no es veu tant
de l'any jubilar
penso
hem tingut
quasi 100 voluntaris
persones entregades
li puc dir
i per elles
per elles ha sigut
un moment
impressionant
també
l'any jubilar
ha estat un moment
en què molts d'ells
molts dels voluntaris
m'han dit
com m'he enriquit
aquest any
ha sigut
i no es podria continuar
això no es podria continuar
m'han dit
molts d'ells
dic
la fusió del Pala Grí
ha sigut essencial
en el tracte
en l'organització
perquè pensi que
a veure
altres llocs
per exemple
no es fa cap cosa
d'aquestes
la gent va allí
passa
i marxa
aquí
cada grup
ha vingut acompanyat
per un voluntari
o diversos voluntaris
amb grups
de 30-40
per poder-los explicar
a fons
i per poder arribar
fins a l'amfiteatre
llegir les actes
explicar-los
què significa
l'amfiteatre
la veritat és que
com el veiem avui
com era llavors
explicar una mica
tota la història
passar-los pels carrers
de Tarragona
i dir per aquí
això és el fòrum
aquí hi hauria el fòrum
aquí segurament
aquestes voltes
de sota el fòrum
és on van estar
empresonats ells
perquè jo era segurament
la presó
com ha sigut després
durant molts anys
també després de la guerra
i abans de la guerra
va ser presó
aquí es va
tot això
és d'una riquesa
tan gran
des del punt de vista
de l'experiència
que la persona fa
i això és el que jo volia
que l'anjubilar
no fos només
mira
un turisme
perquè nosaltres
podem oferir
des del seminari
entrar a la capella
de Sant Pau
una capella
del siglo XII
que és una preciositat
que és una joia
que tenim aquí a Tarragona
desconeguda
per molta gent
per altra part
perquè també
moltíssima gent
de Tarragona
que ha fet el jubilau
que ha vingut
a l'ofici
en el Pellegrí
i se l'ha acompanyat
i ha fet tot
aquest
ha descobert
totes aquestes coses
com han descobert els nens
és amb els cromos
perquè
el dels cromos
ha sigut un altre fenomen
que val la pena estudiar
perquè
la quantitat
de
de nens
i nenes
i d'avis
i d'avis
i pares
i mares
que s'han preocupat
i que
han après
tota una història
perquè
els cromos
no són sols
és des de
que neix
Jesucrist
fins
avui dia
fins al dia d'avui
fins a la devoció
a Sant Fructuós
o per exemple
el llibre
jo crec que una cosa
molt important
de l'any jubilat
ha sigut tot el treball
que ha fet
l'Associació Cultural
Sant Fructuós
jo des d'aquí
agraeixo
de veritat
de cor
els que em senten
ara
totes les persones
que han treballat
i tots aquests voluntaris
han fet un llibre
sobre la devoció
fructuós
d'Orient
d'Occident
57 llocs de culte
s'han trobat
i s'han
ressenyat
s'han fet
fotografies
s'ha fet un estudi
que
això és
fructuós
de Tarragona
hi ha 50 llocs
a Itàlia
a França
a Uruguai
a Cuba
llocs
on
Sant Fructuós
ha estat honorat
i això
a mi em sembla
que també és una riquesa
per Tarragona
aquests llocs
ens coneixen
precisament
per un home
que va morir
cremat
en un amfiteatre
fa ara
1.750 anys
queda clar
que Monsenor Jaume Pujol
fa una valoració
molt positiva
d'aquest
any jubilar
que està a punt
de tancar-se
li preguntava
per l'oficina
del Pala Grí
que també està
encara d'aquí uns dies
que ha estat
l'oficina de rebuda
dels visitants
recordem que l'oficina
ha estat ubicada
durant tot aquest any
a l'edifici del seminari
i per exemple
també li vull preguntar
d'aquest edifici
canviant de tema
senyor arquivisba
perquè recordem
que el seminari
durant també molts anys
una part ha estat
ocupada per uns estudis
d'universitat
que acaben de marxar
exacte
els estudis de comunicació
aquella part ara
queda buida
allà hi ha un projecte
de l'arcabisbat
que suposo que va
a mitjà o llarg termini
però que potser
val la pena
recordar
sí, sí
recordo
i tant
a veure
jo voldria
que l'edifici seminari
fos
edifici
jo l'he dit
un edifici
cultural i pastoral
és a dir
en dos aspectes
per una part
diguem pastoral
allí està ubicat
lògicament
ara ja hi ha
moltes coses
allí posades
per exemple
hi ha
una residència sacerdotal
de gent gran
i no tan gran
també
una residència sacerdotal
allò s'ha de mantindre
i ben mantingut
hi ha
habitacions pel seminari
pels seminaristes
i allò s'ha d'acabar
de completar
perquè ni algunes habitacions
encara no estan fetes
allò es completaria
precisament
amb una planta
del que ara han deixat
la quarta planta
que han deixat
a la Rovira i Virgili
i allò seria
però allí
hi ha coses molt importants
com per exemple
la biblioteca
la biblioteca
jo vull obrir
aquella biblioteca
que és una biblioteca
que de moment
ha servit només
pel seminari
i per l'Institut
de Ciències Religioses
jo voldria obrir
aquella biblioteca
a la ciutat
perquè fos una biblioteca
oberta
és molt important
després voldria
també portar allí
algun dels grans serveis
que té la diòcesi
com és el servei
de catequesis
el servei d'ensenyament
el servei
per als joves
el servei
de missions
el servei
i per tant
tot allò
ho voldria remodelar
certament
i per tant
seria una difícil
des del punt
i després
hi ha l'Institut Superior
de Ciències Religioses
que necessita
unes aules
més adequades
més modernes
i que allò
podria servir
també
quan la vegada
que tot allò
estigui en funcionament
sigui un lloc
per fer congressos
per fer
trobades
per fer convenis
tenim
el lloc
que és magnífic
els patis aquells
voldria cobrir
aquells patis
a mi em sembla
igual que s'ha fet
aquí a la Diputació
a l'Ajuntament
aquests patis
oberts
són llocs
que es van deteriorant molt
i en canvi
creen uns edificis
molt bonics
almenys una part
del pati cobert
tenim
tenim un
per exemple
tenim
el que és
l'antigament
era
l'ofici
com se'n diu
això
el que
feien
les pràctiques
les pràctiques
de física
i hi ha coses
molt boniques
allà
que estan
una mica
amagades
i es podrien
exposar
és dir per tant
un edifici
obert
obert
a tothom
per tant
hi ha un projecte
i el projecte
que sàpiga
que s'està fent
i que si Déu vol
començarem molt aviat
això l'Anna va preguntar ara
si tenien projectes
si tenien diners
i si tenien calendari
una mica en perspectiva
diners no en tenim
no de veritat
diners no
i espero que
els buscarem
i estic segur
que la gent ens ajudarà
perquè jo crec
que quan la gent veu
que vols fer coses
i que les vols fer
per la gent
i per la societat
perquè jo crec que
des del punt de vista
cultural
l'Església
té moltes coses
és a dir
i ser lloc també
de trobada
de molta gent
i per tant
estic segur
que allí farem
i quan li agradaria
començar
aquest any?
sí, sí, aquest any
sense dubte
començaríem per dalt
anar baixant
i anar fent les coses
d'arreglar les aules
de l'institut
estan necessitant
una reparació
tot allò
s'ha d'anar fent
el projecte
com dic
l'estan fent
estan treballant
des de fa més d'un any
estan treballant
en el projecte
i estàvem esperant
ja que marxés
la universitat
que han estat
per cert
per mi
uns agradables
ha estat molt bonic
i tindre la gent jove allí
i espero que no deixin
de tornar a pujar
i quan estigui tot allò arreglat
es podran fer moltes coses
conjuntes
com hem fet aquest any
jo crec que una de les coses
de l'any jubilar
ha estat aquest encontre
amb moltes coses
per exemple
el congrés
que vam fer
de Pau
el congrés
jo crec que una de les
de les fites culturals
més importants
li he dit
és lo de l'estrena
de l'oratori
però
sens dubte
el congrés
que vam tindre
sobre
sobre Pau
i Fructuós
i el cristianisme
del segle primer
al segle VIII
això és
ha sigut
i això donarà uns fruits
molt més importants
pensi que hi ha hagut
aquest any
en parlàvem amb els mitjans
de comunicació social
14.000 referències
a l'any jubilar
a tot el món
i això
són moltes referències
des del punt de vista
informatiu
per tant
hi ha hagut
és a dir
ara s'ha sembrat molt
jo crec que
hauríem de ser capaços
de recollir
de recollir
tot aquest repte
cultural
espiritual
educatiu
perquè això
penso que és
un valor molt gran
per les persones
i per la societat
i per Tarragona
acabem ja
senyor arquivisba
com estan les obres
de la catedral
que van en diferents fases
sí
ara com sap
la catedral tenia
quatre fases
tenia la fase
primera
va ser arreglar
el simbori
i el campanar
la segona
va ser la part
és de la catedral
la tercera
ha sigut
i s'està acabant
i esperem
que ja s'acabi del tot
les taulades
i la part
oest
de la catedral
també
i ara estem esperant
que ens concedessin
la quarta fase
que és netejar-la
per dintre
i deixar-la ja bonica
jo crec que amb això
seria fantàstic
després han desmuntat ja l'orgue
i si Déu vol
també
el 2010
tindrem el nou orgue
a la catedral
que podria ser coincidint
amb el final de la quarta fase
això seria l'ideal
i espero que
abans de 15-20 dies
un mes
puguem inaugurar
la capella del Santíssim
que és una joia
i que el dia que ho fem
de veritat
els que esteu tots convidats
lògicament
aquell dia
d'una manera molt particular
per fer-ho des d'allí
veureu quina capella
més bonica ha quedat
i només valdrà
jo crec que val la pena
vindre a Tarragona
per veure aquella capella
doncs amb aquest anunci
sobre la pròxima
reobertura
d'aquesta capella
de la catedral de Tarragona
acabem aquesta conversa
aquest repàs
sobretot centrat
en el final
de l'any jubilar
de Sant Fructós
que hem viscut aquí
intensament
a la ciutat de Terranació
Arquivisme
Monsenyor Jaume Pujol
moltes gràcies
per acompanyar-nos aquest matí
en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
gràcies Ricard
a tots vosaltres
i que tingueu un bon dia a tots
adeu-siau
bon dia