Les 10 del matí, 12 minuts.
Com dèiem fa moment en el sumari del programa,
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
avui parlarem de qüestions relacionades
sobretot amb l'àmbit social.
El nostre primer convidat és el senyor Jordi Tous,
és el director dels serveis territorials
del Departament d'Acció Social i Ciutadania
aquí al Camp de Tarragona.
És el departament del Govern de Catalunya
que es dedica, bàsicament, a les qüestions d'àmbit social.
Pocs dies després, que anunciés precisament
una inversió d'uns 22 milions d'euros
en aquestes comarques del camp
destinades a crear, sobretot, places assistencials
per a persones grans
o també per a persones que tenen algun tipus de discapacitat.
En fi, ara parlarem d'això i d'altres qüestions
d'actualitat d'aquest departament
amb el senyor Jordi Tous.
Senyor Tous, bon dia.
Hola, molt bon dia.
On aniran destinats aquests 22 milions d'euros
que anunciaven la setmana passada en roda de premsa?
Miri, si nosaltres hem fet una programació territorial
és la segona vegada que es fa.
Això també penso que val la pena de dir-ho, no?
És a dir, la primera es va fer 2004-2007
i en la història dels serveis socials d'aquest país
és la segona vegada que es fa una programació territorial
que preveu cap on, diguem-ne, s'ha d'invertir,
s'ha de créixer amb recursos de serveis socials especialitzats.
i en aquesta programació territorial,
tal com molt bé vostè deia,
doncs vam anunciar
i vam també d'alguna manera concretar en el territori
la creació de 488 places de serveis especialitzats
que representaria una inversió de 22 milions d'euros.
i una dada que aquell dia no vam donar
i que aprofito avui que soc aquí a la ràdio per ressaltar
és l'estimació de la creació d'uns 170-180 llocs de treball directes
que això es representarà en el moment que s'assoleixi.
Aquestes 488 places
i la inversió, per tant, proporcional que això representa
en el cas concret del Tarragonès
en una primera, diguem-ne, avaluació
es fixa en un 35-40%.
És a dir, que d'aquestes 488, 174
serien les que afectarien a la comarca del Tarragonès.
i, per tant, també de la inversió.
En quins equipaments?
Doncs, miri, aquí també hi ha les particularitats
de cada comarca, de cada territori.
Si agafem el conjunt de la programació territorial
veiem que en el conjunt de les sis comarques
en cinc el creixement amb recursos adreçats a la gent gran
no és gaire significatiu.
Més aviat va adreçat a recursos adreçats
a persones amb discapacitat, amb malaltia mental.
I això per què?
Doncs perquè ja hem assolit la ràtio recomanada
per la Unió Europea en aquestes altres cinc comarques,
cosa que en el cas de Tarragona no passa.
I és per això que en el cas de Tarragona
tenim, d'una banda, més de 200 places
en desenvolupament en aquests moments
i d'altra banda la previsió de créixer també
amb una xeixantena més de places adreçades a la gent gran.
A banda, també disposem de projectes per crear servei prelaboral
per a malalts mentals, llarg residència per a discapacitats,
centre d'atenció especialitzat, que seria el centre de dia
per a discapacitats físics
i tot un seguit d'altres recursos adreçats a aquests altres col·lectius.
Però la particularitat, en el cas del Tarragonès,
és que hi ha també una previsió important
de creixement de recursos adreçats a la gent gran.
Perquè el defici, precisament, de places per a gent gran al Tarragonès
era una qüestió històrica.
Quan assolirem aquesta ràtio, aquesta mitjana
que ens situaria a nivell d'altres comarques del país?
Miri, en aquests moments ja podem afirmar
que hem fet avenços significatius.
Estem a la ratlla del 4% de cobertura total
de places per a persones grans, amb dependència.
D'aquest 4%, el 1,95% són places públiques
o pròpies o concertades, i la resta són privades.
La previsió de cobertura de plaça pública
per a la programació 2008-2012 és arribar al 2,34%.
És a dir, que amb els propers, penso jo, dos anys,
l'assolirem de sobre aquí, en el camp de Tarragona.
Tant aquesta ràtio de cobertura de plaça pública
com el fet d'incrementar el nombre de places
fins a arribar i fins i tot superar el 5%.
En aquest sentit, per exemple, a banda del que ja està en marxa
de l'equipament previst a Camp Clar,
que fem conjuntament amb la Fundació Santa Tecla,
que representaran 180 places de residència
i una quarantena de centres de dia,
puc també avançar que les obres de rehabilitació
i remodelació de l'antic equipament
de les Germanetes dels Pobres de Tarragona
és a punt també de començar.
Està pendent de permís municipal.
Amb el departament ja hi ha hagut diferents contactes
a nivell també tècnic per poder determinar la capacitat,
la reforma integral que s'hi vol fer
i aquesta nova residència,
en el moment que estigui en funcionament,
que s'hagi fet la reforma prevista,
se n'anirà a les 160 places aproximadament.
Aquest projecte que ara comenta
el de la residència de les Germanetes dels Pobres,
que en el seu moment va tenir un gran impacte social
pel simbolisme d'aquest edifici a la ciutat de Tarragona,
en fi, pel que sap vostè,
pel que sap l'administració del projecte
impulsat per mans privades,
per la iniciativa privada,
tindria unes 160 places,
quan podria estar a punt?
Quedarà fer una reforma molt gran de l'edifici?
Miri, nosaltres hem parlat amb Euroresidències,
que és el promotor,
i amb Sanites, que serà el gestor,
i ens han manifestat que ells,
en el moment que puguin començar,
és a dir, si poguessin començar d'aquí abans de l'estiu,
les obres,
ells compten que en 16 mesos això podria estar fet.
ells es plantegen una rehabilitació
en profunditat d'aquest edifici.
Un edifici que, pels qui no el coneguin,
és a dir, que només l'hagin vist per fora,
és enganyós,
en el sentit de dir
que el centre de l'edifici
és un volum d'aire molt important,
és a dir, no és un edifici compacte,
sinó que té forma de clàustre,
podríem dir,
on hi ha unes certes dificultats
a l'hora de fer-ne la rehabilitació
per les seves característiques especials arquitectòniques.
Això obliga que el projecte
sigui d'una certa complexitat
i també limita, a vegades,
el poder créixer en un nombre superior de places,
perquè els requisits tècnics no ho permeten.
El que li falta ara a la iniciativa preva
és una última llicència,
els últims permisos de l'Ajuntament.
Sí, exacte.
A partir d'aquí,
i amb l'assessorament de res que hi ha hagut
per part del Departament
en relació a aspectes tècnics,
de distribució d'espais,
d'ocupació d'espais,
d'adequació d'espais,
de petits canvis que s'han de fer del projecte,
estarien en condicions, penso jo,
de començar abans de l'estiu,
per descomptat.
El govern té la intenció
de concertar algun nombre de places
d'aquesta futura residència?
Sí, miri, de fet,
aquesta pregunta em va molt bé
perquè en el tema gent gran,
la prioritat del Departament
és anar a la concertació de places,
no a la promoció directa d'equipaments,
de construcció,
llevat de casos en què no hi hagi oferta privada.
En l'àmbit de la gent gran,
l'oferta privada,
tant d'iniciativa mercantil
com d'iniciativa social,
és prou rica,
és prou abundant,
perquè nosaltres no intervinguem
en aquesta fase
i si anem a la concertació,
que és la nova modalitat
en què el Departament
ha començat a treballar aquest any
i que s'anirà estenent després
a tots els col·lectius
de discapacitats també,
de salut mental, etcètera.
És a dir que
aquest és una mica el plantejament
en allò que se'n diu
la compra del servei.
No hi hem pensat encara en un nombre,
no han definit un nombre
de places pel cas de les germanetes.
En el cas de les germanetes dels pobres,
el gestor ens ha manifestat
que ells estarien d'acord
amb un 40-60,
és un 40 públics,
60 privades,
però que podrien arribar
fins i tot
als 60 públics,
40 privades,
amb la qual cosa
ens dona molt de marge
i si tenim alguna mena
de limitació,
i això també ho voldria subratllar,
no és com fa 5 anys
que el problema era
que no tenien places,
ara el problema podria ser,
esperem que no,
és que no tindrem finançament,
però places n'hi haurà,
perquè hi ha molts projectes
sobre la taula,
en conec dos més,
un també d'una iniciativa privada,
que a més a més,
segons ens han manifestat
aquest projecte,
segurament aniria
en una zona molt cèntrica
de Tarragona,
i després també
l'Ajuntament mateix
de la ciutat
ja ha manifestat
que té previst
de treure concurs
un espai
que té bona vista
per convertir-lo
en una residència
de gent gran
i també
en algun espai
destinat
a persones
amb discapacitat.
Per tant,
jo crec que en dos anys
no podem ja
parlar més
de problema
de places,
en tot cas,
potser tindrem,
repeteixo,
un problema
de finançament,
però no de places.
Hem parlat bàsicament
de places
per a gent gran,
després hi ha
altres col·lectius,
bàsicament les persones
amb algun tipus
de discapacitat
en aquest àmbit
a la zona
de la ciutat
i del Tarragonès
en quins equipaments
o en quines places
encara que no siguin
tan importants
com el volum
que anuncia
per al col·lectiu
de gent gran
en què s'està treballant?
Mira,
en l'àmbit
de la discapacitat
hi ha un acord
històric
amb el sector
pel qual
la majoria
d'equipaments
els sem
a través
d'entitats
que estan
atenent
els discapacitats
en el territori.
És a dir,
no és tant
l'administració
que els impulsa
directament,
sinó que es fa
a través d'aquestes
entitats
d'iniciativa social.
Concretament,
m'estic referint
a les llars residències,
les llars residències
que, doncs,
permeten
a les persones
amb discapacitat
compaginar
la seva
activitat
laboral diària
amb un centre
especial de treball
amb la seva
activitat,
amb la seva,
diguem-ne,
amb el seu
habitatge.
Aquí, doncs,
és on nosaltres
ajudem
aquestes
entitats
mitjançant
la via
de la subvenció
perquè es puguin,
doncs,
puguin adequar
els seus edificis
allà a residència,
en puguin comprar,
en puguin
rehabilitar
i,
d'altra banda,
els hi concertem
les places.
Aquest és el model
que fins ara
s'ha seguit
a Catalunya.
Altra cosa
és quan parlem
de persones
amb discapacitat
que necessiten
una atenció
molt més intensiva,
que en la terminologia
antiga eren
els discapacitats
sabers
i profuns.
Aquí sí que,
com que no hi ha
iniciativa,
generalment,
no hi ha iniciativa
privada
que tingui
recursos
per atendre'ls,
en aquests casos
sí que el departament
o bé directament,
com és el cas
de Marinada
al Baix Camp,
o bé a través
d'un proveïdor,
com ara estem
experimentant
amb un proveïdor
del territori,
crearem
nous recursos,
com és el cas
d'un nou equipament
de 60 places
per a discapacitats
profuns
i sabers,
que segurament
farem
amb un sistema
de concessió
administrativa.
Per tancar
aquest bloc
de preguntes
relacionats
amb aquest pla
d'inversions
fins al 2012,
vostè anunciava
que això provocarà
la creació
de 170,
180 llocs
de treball,
de quin tipus
de professionals?
Sí,
estic parlant
majoritàriament
de personal
d'atenció directa.
Aquí tenim
un repte important.
El repte
és disposar
de la formació
adequada
d'aquests professionals.
El Departament
d'Acció Social
té molt clar
que som
un dels pocs sectors
que fins i tot
en època
de crisi
creixem
i generem
ocupació.
Però a vegades
ens trobem
que si tinguéssim
tots els equipaments
que creiem
que necessitem
fets
a punt de funcionar
no podrien funcionar
perquè no tindríem
els professionals
adequats.
Ja no parlo
de metges
i infermeres
que és un problema
endèmic
en aquest país
i així
també ho pateix
el Departament
de Salut.
Ja estic parlant
de persones
que fan
una atenció
directa
els cuidadors
els auxiliars
totes aquestes persones
ens encalen
fan falta
s'han de formar
i hem de poder
comptar
amb un bon
diguem-ne
exèrcit
de treballadors
d'aquests
de primera línia
perquè
tant els centres
que ja estan
en funcionament
en necessiten
i si no
només cal mirar
moltes vegades
la rotació
que hi ha
en els centres
en funcionament
com els nous centres
que hi ha previstos
doncs convindrà
tenir
aquest gruix
de població
ensinistrada
per l'atenció
directa
que repeteixo
el sector
de serveis
socials
és un dels pocs
sectors
que en aquests moments
està generant
ocupació
i per tant
creant riquesa
cotitzacions
a la seguretat
social
etc.
Parlem d'altres
col·lectius
senyor Taús
parlem dels nois
adolescents
totalats
per l'administració
per diverses qüestions
una banda
perquè el síndic
de Greuges
en un informe
alertava fa uns dies
de la sobreocupació
que hi ha
en el centre
d'acollida
de la Mercè
i després també
per parlar
d'altres mesures
alternatives
que l'administració
intenta impulsar
precisament
amb aquests
nens i adolescents
que tutela
i és que no estiguin
precisament
tancats en un centre
sinó que puguin
conviure
amb famílies
en el sistema
d'acolliment
com està el centre
de la Mercè
quines sortides
com s'està impulsant
tot el tema
de l'acolliment
d'aquests nois
Sí, miri
el centre de la Mercè
està molt bé
i això
li dic perquè
el centre de la Mercè
des del març
del 2008
que va sortir
l'informe
del síndic
fins ara
s'hi han fet
tot un seguit
d'inversions
s'hi han fet
tot un seguit
d'infraestructures
que l'han adequat
a la realitat
no?
Sempre
tenint en compte
diferents factors
oi?
el centre de la Mercè
i tots els centres
d'acollida
no tenim
llista d'espera
és a dir
el centre de la Mercè
quan ens arriba
de fiscalia
o de Mossos
un, cinc
o deu nens
els hem d'acollir
això fa que
doncs
dificultats
sovint
se'n presentin
però aquestes dificultats
des de l'administració
s'atenen
contractant
els professionals
que calen
sempre a petició
doncs
de la directora
del centre
a través dels serveis
d'atenció
a la infància
a l'adolescència
que és el conducte
reglamentari
per això
que a mi em fa gràcia
a vegades
llegir
com avui
en algun periòdic
algunes queixes
alguns comentaris
algunes reivindicacions
que a nosaltres
directament
no ens han arribat
que aquest periòdic
tampoc els ha contrastat
i que a més a més
doncs
pel conducte
ordinari
no
no n'hem tingut
notícia
no?
A més a més
ara actualment
estem en un procés
de reforma
dels horaris
dels educadors
socials
per tal de concentrar
diguem-ne
la seva tasca
la seva intervenció
en les franges
en què
hi ha
doncs
més usuaris
que és la franja
de tarda
perquè
diguem-ne
que vam detectar
algunes disfuncions
amb aquest tema
dels horaris
i llavors
entenem
que això
pot provocar
doncs
alguna
alguna
com us ho diria
jo
algun malestar
personal
perquè
l'horari
s'ha modificat
o es pot
modificar
però
com que jo
entenc que són
professionals
i el que ha de
prevaldre és el bé
i l'interès
de l'usuari
doncs
estic segur
que els educadors
entendran
i el personal
en general
del centre
que el millor
és
que hi hagi
força
educadors
els que toquin
aleshores
que hi ha usuaris
no aleshores
que no n'hi ha
i que són a l'escola
i l'alternativa
que li comentava
de les famílies
d'acollida
augmenta
tenen realment
necessitat
de
en fet
que hi hagi
més famílies
que puguin
fer-se càrrec
temporalment
d'alguns
d'aquests
nois i noies
sí
li agraeixo molt
que m'ho digui
perquè jo
sempre que vinc
a la ràdio
aprofito
per fer una crida
a la societat
tarragonina
i en general
del camp
perquè
es plantegi
el fet
d'acollir
aquests nois i noies
en aquests moments
tenim 58 famílies
d'acolliment
de les quals
47
tenen
algun noi
en aquests moments
al seu càrrec
vostè em pot preguntar
escolti'm
si tenen els centres
plens de nens i nenes
com és que hi ha
encara famílies
que no tenen nens
escolti'm
cada família
té un perfil
i cada nen
també té
unes necessitats
hi ha famílies
que en poden acollir un
però no en poden acollir tres
si són germans
per exemple
o hi ha famílies
que són
per fer acolliments
d'urgència
no per fer acolliments
més llargs
per tant
necessitem
més famílies
perquè les tipologies
tant de famílies
com d'usuaris
són molt variades
i en aquest sentit
doncs
ens convé
poder tenir
com més oferta
millor
en aquest àmbit
d'infància
permeti'm
que li digui
perquè
sovint
les informacions
i les notícies
que surten
estan molt focalitzades
als centres
i és veritat
que els centres
doncs
han d'estar bé
i jo penso
que hi estan
i que hem de tenir
les places
que convenen
i jo penso
que en aquests moments
estem amb la línia
correcta
pensi que el centre
d'acollida
de Tarragona
està absorbint
els menors
de Terres de l'Ebre
perquè no tenen
centre d'acollida
però que això
el mes de juny
m'han assegurat
que canviarà
perquè allí es posaran
en marxa
i el centre d'acollida
de Terres de l'Ebre
seran 12 places
que automàticament
es generaran aquí
que avalls
estem a punt
d'obrir
el centre
d'intervenció
el centre
residencial
d'acció educativa
el CREI
que seran
20 places més
tot això
hi ha de ser
i està molt bé
però ens equivocaríem
si posem
tota l'atenció
tot el focus
en el tema
institucional
és a dir
la millor intervenció
que podem fer
és la intervenció
que es fa
abans
de la institucionalització
i li posaré
un exemple
recent d'aquests dies
que és
el conveni
amb Magrib
aquest acord
que el govern
de la Generalitat
ha fet
amb el Magrib
i que hi ha donat
un primer resultat
un primer resultat
que es concreta
amb 57 nens
i nenes
magribins
que tenen
un títol
que se'ls reconeix
una formació
professional
i que això
els permetrà
treballar
el seu país
això és tractar
el problema
dels menors
tractar-lo
en origen
tractar-lo
donant-li
una sortida
que no sigui
la institucional
que sempre ha de ser
l'última
però és que també
en aquest àmbit
diguem-ne
no institucional
aquests darrers anys
hem invertit
i molt
en dotar
de més professionals
els equips
d'atenció a la infància
i a l'adolescència
amb dotar
de més professionals
educadors
concretament
i treballadors
socials
als ajuntaments
i consells
comarcals
en crear
centres oberts
com el de Cambrils
aquest any passat
totes aquestes mesures
de proximitat
d'intervenció
en el medi
són sempre
molt millors
que no pas
la institucionalització
que sempre ha de ser
l'última opció
per tant
ens equivocaríem
si
diguem-ne
fossin monotemàtics
i concentríssim
tots els esforços
en crear places
d'acolliment residencial
o de centres d'acollides
Una última qüestió
recorrent
una última pregunta
en un programa
com aquest
on la nostra atenció
preferent sempre és
a la ciutat de Tarragona
pel projecte de remodelació
que avança
de la residència
de la Mercè
en quin moment es troba
i en quin calendari
és una pregunta
que sempre li fem
al director territorial
del Departament d'Acció Social
com estan les obres?
Les obres van bé
avancen a bon ritme
sobre calendari
aquest estiu
no sé si el juny
o el juliol
és a dir
això encara no ho sabem
però aquest estiu
la previsió
és de traslladar
les quatre plantes noves
als usuaris
i procedir
ja a la remodelació
definitiva
dels espais
que queden
amb l'objectiu
d'acabar
l'any
amb les obres
i llavors
tindrem
dos o tres mesos
per l'engardinament
per l'emobiliari
per tots aquells
temes d'acabats
tots els ajustaments
finals
i d'aquí un any
és a dir
ara som febrer
som març
però jo crec que d'aquí un any
ja podem fixar data
d'inauguració
d'aquestes obres
que en tarden molt
però que si ara vostès
passegen i passen pel davant
d'aquesta residència
veuran també
que l'esforç
crec que
ha valgut la pena
i ha canviat
l'imatge totalment
d'aquesta zona
segur que ho podrem celebrar
esperem que sigui d'aquí un any
com diu el senyor Jordi
Touz
així acabem aquest repàs
alguns dels temes
perquè n'hi ha molts d'altres
que en tot cas
deixarem per un altre dia
per una altra entrevista
alguns dels temes
alguns dels col·lectius
que afecten
i que els que té
especial incidència
al Departament d'Acció Social
de la Generalitat
el seu director
el seu responsable
el Camp de Tarragona
ens ha acompanyat
aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio
senyor Touz
gràcies i fins la propera
gràcies a vostè
bon dia
bon dia