Les 10 del matí i 11 minuts, temps al matí de Tarragona Ràdio
per parlar de qüestions relacionades amb la seguretat,
la mobilitat i el transport públic.
Avui hem convidat el tinent d'alcalde responsable d'aquestes àrees,
Carles Castillo, entre d'altres coses,
perquè ara fa un any del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tarragona
i també volem fer una valoració des del punt de vista de la ciutat
i des del punt de vista de la responsabilitat de la Guàrdia Urbana de Tarragona
com ha anat el desplegament dels Mossos en aquests 12 mesos.
Així que aquesta serà una de les qüestions que abordarem en els propers minuts.
Carles Castillo, bon dia.
Molt bon dia.
Aquesta setmana última, aquests últims dies, hem tingut diferents valoracions,
també de l'Ajuntament de Tarragona,
però sobretot dels Mossos d'Esquadra i del Departament d'Interior
de com ha anat aquest primer any del desplegament dels Mossos.
Vostè, com a responsable polític de la Guàrdia Urbana de Tarragona,
com valora la presència dels Mossos a la nostra ciutat?
En aquest any, en aquests 12 mesos,
ha millorat alguna cosa respecte a la situació anterior?
Home, jo crec que jo feia una valoració moderadament bona.
Jo crec que sí que ha millorat la sensació de seguretat i la seguretat,
però encara tenim molts passos a donar.
De totes maneres, la seguretat és una qüestió que,
igual que la mobilitat, doncs sempre es pot anar molt més enllà
i sempre pots demanar més mitjans, etcètera, etcètera.
Jo crec que encara tenim passos a donar,
encara podem millorar més aquesta coordinació,
que ja és bona o moderadament bona, com dic,
però en general bé.
Jo crec que la situació ha millorat
i que es nota aquest desplegament dels Mossos.
En què es nota, especialment, segons el seu punt de vista?
En presència d'agents de policia al carrer?
En la coordinació, si és que n'hi ha hagut o no,
amb els agents de la Guàrdia Urbana? En què?
No, home, jo crec que es nota amb més presència.
Jo crec que es nota amb més presència als nostres carrers,
dels barris de la ciutat de Tarragona, en aquest cas,
però en general de tot el camp de Tarragona.
De totes maneres, insisteixo,
jo crec que es pot treballar més encara la coordinació
i que encara hi ha un cert dèficit de plantilla o d'unitats
que ha d'anar cobrint la Generalitat també.
És a dir, creu que hauria d'haver-hi més efectius?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Ara fa un any, quan es van desplegar els Mossos
i poques setmanes després també s'incorporava un nou responsable,
un nou cap a la Guàrdia Urbana de Tarragona,
el tinent d'alcalde Carles Castelló deia
que s'havien de millorar algunes coses,
per exemple, el tema de seguretat en alguns punts en concret,
sense voler tacar algun punt de la ciutat,
però sí, per exemple, parlava del port esportiu.
Ha millorat alguna cosa, amb o sense Mossos d'Esquadra,
en el tema port esportiu?
Jo crec que hem fet un esforç no petit,
però encara no hem aconseguit l'objectiu que teníem,
que era recuperar la zona del port esportiu
com una zona d'oferta d'oci per la gent jove de la ciutat.
Jo crec que aquest objectiu, clarament,
hem de reconèixer que encara no l'hem aconseguit.
Per tant, encara hem de seguir treballant
i jo crec que també encara hi ha passos a donar.
El tema de la videovigilància, per exemple,
que és un tema que també ha sortit alguna vegada
relatiu a la part baixa de la ciutat,
el tema de la videovigilància aplicada al port,
jo crec que és un tema que també hem de treballar,
el tema del manteniment de més llum,
perquè moltes vegades amb l'urbanisme o amb el tema llum
es veu com una cosa absolutament a banda,
però és que l'urbanisme afecta a la mobilitat
i afecta també a la seguretat.
Depèn de com facis la fesonomia d'una zona
o com facis aquest manteniment,
doncs estàs també actuant sobre aquesta seguretat.
I el tema del port jo crec que és una qüestió
que també hem de treballar,
el tema de la llum, el tema del manteniment,
d'un millor manteniment de les zones comuns, etcètera.
Jo crec que hi ha molt de marge de millora
que tot ha de confluir al final per aconseguir aquest objectiu,
però encara no l'hem aconseguit, això ho hem de reconèixer.
És a dir, que s'hauria de millorar
o haurien de ser mesures no estrictament de seguretat,
de vigilància, sinó mesures més aviat urbanístiques,
de manteniment de l'entorn,
és que jo crec que moltes vegades la seguretat,
la ciutadania la percep com més seguretat,
fa falta més efectius només.
I aquesta regla de 3 moltes vegades no és així
o no és tan directament així.
Per tant, hi ha moltes altres coses,
a banda del tema policial, el port esportiu,
que també ho hem de treballar,
però hi ha moltes altres coses
que afavoreixen que hi hagi una major seguretat
i, per tant, afavoreixen aconseguir recuperar
aquesta zona per l'oci de la ciutat.
També ha dit que seria partidari.
creu vostè si és possible de posar càmeres de vigilància
externes a la zona del port esportiu?
Perquè recordem que aquest és un debat
que ja va haver-hi el de les càmeres de videovigilància
en les últimes eleccions,
en l'última campanya electoral,
però que es parlava de la part baixa.
Vostè també insinua la possibilitat
que poguessin anar al port esportiu?
Jo seria partidari, sí.
Jo crec que això afavoriria també,
donaríem un pas molt qualitatiu
en la seguretat del port esportiu.
I a la part baixa?
A la part baixa també, ja ho hem dit.
Nosaltres no hem abandonat en cap cas
el projecte de posar videocàmeres,
el que passa és que tenim una oposició
molt demagògica que està molt enfadada
per haver perdut les eleccions en el seu moment
i la oposició sap perfectament
que a banda de les imatges que la càmera recull
hi ha l'altra banda del tema.
És a dir, l'altra banda és què es fa amb aquestes imatges,
qui controla aquestes imatges,
com es graven aquestes imatges,
quant de temps, etcètera.
I aquesta és la part del problema que tenim.
No podem posar les videocàmeres
si no es poden controlar, diguem-ne,
des de la Guàrdia Urbana aquestes imatges.
I ara mateix és impossible controlar-les
en l'espai físic en què es troba la Guàrdia Urbana.
Per tant, hem d'esperar
que estigui la nova comissaria de Guàrdia Urbana.
Això crec que és perfectament intel·ligible
i insisteixo, nosaltres no hem dit
en cap cas que abandonàvem el projecte
de videocàmeres.
Nosaltres, en el seu moment,
quan estàvem a l'oposició,
vam expressar certs dubtes
en qüestions de la intimitat,
del dret a la intimitat,
i sobretot vam dir una cosa
que jo segueixo pensant,
que és que les videocàmeres no són la panacea.
És a dir, no serà posar videocàmeres
i que se solucioni el problema.
És un pas més amb seguretat
i, com deia abans,
coordinada amb altres coses.
Però el que hem de garantir en tot cas
és que aquestes imatges hipotètiques,
quan es posin les videocàmeres,
estiguin controlades,
jo diria que prioritàriament,
pel cos de la Guàrdia Urbana.
Aquestes càmeres, recordem que, a més,
necessiten d'un permís
del Tribunal Superior de Justícia.
És a dir, hi ha unes autoritzacions,
és a dir, no l'Ajuntament pot instal·lar-les
allà on vulgui i quan vulgui, no?
No, no, Ricard, exacte.
Això també és un punt molt important
i és que no depèn només de l'Ajuntament.
L'Ajuntament ha de fer una sèrie,
ha de donar una sèrie de passos,
ha de fer un treball,
però després és la Comissió de Videovigilància de Catalunya
on està integrat el Tribunal Superior de Justícia,
on està integrat gent del món local,
del món de polítics de la Generalitat, etcètera, etcètera.
I aquests són els que donen o no el permís.
Per tant, podem donar tots els passos,
l'Ajuntament pot creure que és positiu
i finalment no donar-nos el permís.
Esperem que no.
Però, bueno, insisteixo
que la videocàmera no és la panacea
i que s'ha de garantir una sèrie de drets.
I per això cal que la Guàrdia Urbana
estigui darrere de les imatges
i per això cal tenir una nova comissaria.
L'espai actual és impossible, absolutament.
Les càmeres les proposa,
o crec que serien necessàries a la part baixa
i al port esportiu,
però no es podrien posar en cap cas
fins que no estigués la nova caserna de la Guàrdia Urbana.
Ah, exacte.
Pregunta, quan estarà a punt la caserna de la Guàrdia Urbana?
Home, nosaltres juguem amb...
Ja saps que a mi no m'agrada molt donar dates,
excepte quan estic molt segur.
Nosaltres sempre hem dit
que a finals de l'any que ve estaria feta la comissaria.
Per tant, nosaltres juguem amb que el pròxim Nadal
la comissaria nova de la Guàrdia Urbana de Tarragona
estarà enllestida.
S'ha parlat en qüestions de seguretat del port esportiu
en els últims mesos,
però també en les últimes setmanes,
de tant en tant surt a la llum pública,
problemes de seguretat a les urbanitzacions d'allavant.
Vam tenir un cas d'un robatori amb violència l'altre dia.
Els veïns, a través de l'Associació de Veïns de la Mora
i de la Federació de Veïns d'allavant,
es van enfadar molt,
van amenaçar a prendre mesures de vigilància privada
o fins i tot propostes com d'impedir
o de restringir molt l'accés a aquestes urbanitzacions,
a determinades urbanitzacions,
és a dir, restringir l'accés només als veïns.
L'Ajuntament, què opina d'aquestes postures?
Creu que ha empitjorat la seguretat a la zona d'allavant.
L'Ajuntament pot fer alguna cosa més,
tenint en compte les característiques d'aquestes urbanitzacions
amb cases aïades i disperses?
Jo crec que es tracta en aquest cas d'un cas molt desagradable,
d'un cas molt greu,
però que no és, diguem-ne, representatiu de com està la seguretat allavant.
Jo crec que en general tenim...
En general, parlo en general,
i insisteixo també i repeteixo que és un cas molt greu
que entenc que la gent que ho ha patit,
sobretot directament,
doncs estigui molt enfadada i que estigui molt preocupada
perquè ho va patir a les seves cars
i és una situació molt desagradable, com dic.
Però estem en general en una ciutat tranquil·la,
en una ciutat on tenim una inseguretat mitjana
com a qualsevol altra ciutat d'Europa
o com a qualsevol altra ciutat de Catalunya
del rang, diguem-ne, de ciutats tranquil·les.
Ara bé, que a Llevant és una zona que és més complicat,
per la baixa densitat que hi ha, per exemple,
que és més complicat, sí,
doncs és una mica més complicat,
però jo crec que amb la coordinació amb Mossos,
doncs precisament nosaltres,
Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra,
molts dies hem estat vigilant
qui entrava i sortia del barri,
fent operatius especials,
i jo crec que no massa més es pot fer,
és a dir, no podem posar,
i jo crec que no ho pretenen tampoc els veïns,
però no es pot posar un guàrdia
o un policia a cada carrer,
això és absolutament impossible,
per tant hem d'anar jugant,
i jo crec que tenim una seguretat,
doncs una ciutat bastant tranquil·la.
La seguretat pública segurament ja no pot fer més
en casos com aquests de llevant.
Vostè veu viable mesures
com algunes de les anunciades en un moment?
Clar, sempre es pot fer més,
però amb més recursos,
i ara mateix amb els recursos que tenim
des de l'ou a nivell municipal,
més no podem fer,
perquè no arribem a més.
jo crec que l'esforç que ha fet aquest govern,
aquest ajuntament,
en els últims dos anys,
també ho he repetit moltes vegades,
és a dir, en dos anys hem posat
30 guàrdies més a la plantilla,
més que en els últims 20 anys,
que no ha pujat ni un sol guàrdia,
per tant jo crec que s'està fent un esforç molt gran.
El següent esforç del proper mandat
l'hem de fer, per exemple,
amb tecnologia, jo crec.
Ara s'ha fet un esforç molt gran
en recursos humans,
i el proper esforç ha de ser en tecnologia.
Jo crec que s'estan donant els passos adequats,
no es pot fer res més,
no es pot posar una màquina de fabricar guàrdies.
Jo crec que partíem, efectivament,
i això també ho hem reconegut,
partíem d'una situació que no era l'adequada,
que no hi havia un dimensionament
de la plantilla de la Guàrdia Urbana
adequada per a una ciutat
que havia crescut com Tarragona,
de la manera que havia crescut de Tarragona,
tant a nivell poblacional
com amb la dispersió territorial,
i jo crec que s'estan donant els passos adequats
per millorar aquesta seguretat.
Què es pot fer més?
Sí, amb més recursos.
Ara mateix jo crec que amb els recursos que tenim, no.
I jo crec que no és solució
el fer,
el posar patrulles privades, etcètera, etcètera.
Jo crec que hem de treballar
controlant els accessos, segurament,
dels barris de Llevant.
I això es pot fer amb seguretat pública
o potser coordinada amb seguretat privada.
Però jo no crec que sigui solució.
I ja dic, entenc l'enfado
i entenc la preocupació dels veïns,
sobretot els que ho van patir.
Parlen de recursos.
I per tancar aquest bloc de preguntes
relacionades amb el tema de seguretat,
ha parlat de recursos humans
i de recursos tecnològics.
De recursos humans,
amb tots els agents de la Guàrdia Urbana
que s'han incorporat,
s'acaba les incorporacions
o en aquesta última part del mandat municipal
n'hi haurà més?
Depèn de la situació pressupostària,
Ricard, en aquest cas.
Perquè recordem que aquest era un compromís claríssim,
una de les promeses electorals
més importants del PSC.
Nosaltres voldríem arribar
al final del mandat
amb 100 guàrdies més al carrer.
No sé si podrem arribar realment
perquè quan ens van comprometre
o quan vam fer aquest compromís
la situació no era la que està ara
i realment l'esforç econòmic
que representa l'esforç en recursos humans
és molt, molt gran.
Perquè no és només gent nova
que arriba ara
sinó gent que després has de mantenir
també naturalment el sou.
Per tant, és un esforç
i un creixement molt gran
que no sé si l'Ajuntament
ho podrà seguir suportant
en aquest cas.
Però jo crec que l'objectiu
és arribar a aquests 100 guàrdies més al carrer
i jo espero que ho puguem aconseguir.
És a dir, que és complicat
i per això espero que la gent aprecia aquest esforç.
És complicat.
Però a mi m'agradaria
que s'arribés.
Jo crec que seria segurament un dimensionament adequat
i ens permetria treballar amb molta més comoditat
i amb molta més, diguem-ne, professionalitat.
Ja que estem parlant de recursos humans i materials,
parlant de recursos materials,
però d'un altre àmbit que també és competència
de Carles Castell,
de l'empresa municipal de transports.
La flota d'autobusos ha d'augmentar,
millorarà,
quines són les previsions de l'AMT?
Jo sé, nosaltres sempre hem estat
en un procés de millora continuada.
És a dir, nosaltres fins i tot
hem creat òrgans estables de participació
en qüestions de mobilitat.
Per tant, estem en un debat continu
amb la ciutadania,
amb les associacions de veïns,
amb les associacions que es dediquen
al sector de transports.
Ara bé, també crec que tots coneixem
la situació en què es troba l'AMT
amb un dèficit molt gran,
tot i que l'hem contingut
i l'hem baixat en una part,
n'enva a dir gran,
però no, és una part petita
el que hem baixat, lamentablement,
i amb aquesta situació
podem fer el que podem fer ara.
Jo seria partidari segurament
en paral·lel al pla de mobilitat urbana
de la ciutat,
que ara s'adjudicarà a una empresa
que ens ho farà,
doncs segurament es farà a través de l'AMT
amb un encàrrec de gestió
i l'AMT ho encarregarà una empresa,
per què es fa a través de l'AMT?
Doncs es fa precisament per garantir
una sèrie de criteris de transport públic.
És a dir, el pla de mobilitat,
un dels pilars bàsics serà el transport públic
i per això ho fem a través de l'AMT.
I jo crec que en paral·lel també
aquest pla de mobilitat
doncs ens ha de fer un estudi
de les línies actuals
que tenim a l'empresa municipal de transport.
Segurament hi ha moltes línies
a les que s'han anat posant pagats,
s'han anat posant parxes
i són línies que donen molts tons per a la ciutat.
Jo crec que el repte del transport públic
en aquesta ciutat
és millorar la velocitat comercial,
la velocitat en què es fan els trajectes.
I això només ho farem de dues maneres.
posant seny a les línies d'una banda
i d'una altra fent una aposta molt decidida
que suposarà un canvi de mentalitat també a la ciutat,
fent una aposta molt decidida pel carril bus.
Jo crec que hem de garantir un carril bus a la ciutat
que millori aquest temps de trajecte.
D'aquesta manera jo crec que podrem donar
un salt qualitatiu en el transport públic
a la ciutat de Tarragona.
I això jo crec que ho podrem fer
sense que comporti una despesa més gran de diners.
El carril bus és una possibilitat viable
en una ciutat de les dimensions de Tarragona
ho dic perquè segurament molts ciutadans
entenen que els carrils bus són de grans ciutats.
Les més pròximes que podem tenir són Barcelona o Madrid.
En ciutats com Tarragona
podem tenir molts quilòmetres de carril bus?
Segurament no es podrà posar a tot arreu,
però hi ha imaginació del poder, Ricard.
Hi ha solucions.
És a dir, pots fins i tot
des de posar carrils bus
en una zona que després per la nit
es converteix en aparcament.
Per exemple, pensem que el carril bus
garanteix, com dic,
aquesta velocitat comercial.
Per exemple, una de les coses que es deia
al Congrés de TUC,
que segurament després em preguntaràs alguna cosa,
el Congrés de TUC que ha plegat
més de 300 persones de tota Espanya,
de tot l'estat a la ciutat de Tarragona,
totes les empreses...
Diguem-ne que és l'associació
més important de transport públic d'Espanya,
és la que parla directament
de TUC a tu amb el Ministeri de Foment
i la que negocia les infraestructures, etc.
Doncs una de les coses que es plantejaven,
per exemple, parlant dels tramvies.
Els tramvies és una bona mesura
que s'ha posat de moda, diguem-ne,
en els últims temps,
que garanteix aquesta velocitat,
que garanteix també un cuidat del medi ambient,
però fixa't que el tramvia
no és res més que un aparell
que passa per una plataforma privilegiada,
però només passa a ell,
però només passa a aquest tramvia.
Això és el mateix
si posem un autobús
en un carril bus,
només que en un cost molt menor.
Fem-nos aquest plantejament.
Segurament no es podrà posar,
com deies, a tota la ciutat,
però jo crec que hem de fer una aposta
en aquells carrers que tinguin la suficient amplada
i hem de crear itineraris
per on puguin passar aquestes línies
amb una velocitat comercial
que no depengui, per tant,
del trànsit de la ciutat.
Ara que feia referència
a aquest Congrés Nacional de Transport Urbà
que es va celebrar la setmana passada a Tarragona,
per ser els seus màxims responsables,
van elogiar la tasca realitzada
per l'empresa municipal de transports.
En fi, però,
de transports de Tarragona,
en aquest Congrés suposo que es van parlar d'altres coses.
Per exemple, carrils bici.
I aquí sí que hi ha un dèficit gran de Tarragona
respecte a altres ciutats.
Hi haurà més carrils bici, finalment, a Tarragona?
Sí, sí, sí.
Rotundament, sí.
Hem de fer una aposta
i, de fet, tenim ja dibuixada
una proposta de carril bus.
El que passa és que jo crec que...
De carril bus o de carril bici?
Perdona.
De carril bici, volia dir.
De carril bici.
Tenim, ara t'ho dic de memòria,
però crec que 20 i pico quilòmetres més
de carril bici
que garantirà, sobretot,
una major unió.
Jo crec que el tema del pla general
de cosir els barris
ha d'anar en paral·lel també
amb temes de transport i de mobilitat.
És a dir, la mobilitat
també és una qüestió
que incideix directament
en l'evolució social
i l'evolució econòmica d'una ciutat.
I en aquest cas
hem de cosir els barris
a través dels carrils bici, per exemple.
Aquesta és la idea que tenim
i això és el que farem.
I el següent pas,
ja dic, pel mandat següent,
jo crec que serà allà,
doncs serà donar un pas també
de lloguer públic de bicicletes
a la ciutat de Tarragona.
El famós bicic.
El famós bicic de Barcelona.
En el congrés de la setmana passada
es van parlar d'altres qüestions
que conèixer que es poden aplicar,
que tenen una aplicació pràctica
a Tarragona.
O han sortit alguna idea
del congrés
o al voltant dels debats
del congrés
què pensi
el tiren d'alcalde
que es poden aplicar aquí?
Es va parlar de moltes coses.
Es va parlar
de com està influint
aquesta crisi
que estem passant
en el transport públic
i curiosament,
excepte la ciutat de Tarragona,
en la majoria de ciutats d'Espanya
està fent que disminueixi
l'ús del transport públic.
Aquí no?
Aquí no.
Aquí en crisi
s'agafa més l'autobús?
Aquí en crisi
seguim amb una pujada sostinguda,
el que passa és que és una pujada
cada vegada més lleu.
És a dir,
si abans pugem anualment
en l'entorn del 2-3%,
potser ara estem a l'1%.
Hem baixat, diguem-ne,
molt el creixement que portàvem,
però és que a d'altres ciutats
està baixant.
Llavors s'han fet aquests anàlisis,
s'ha parlat molt, per exemple,
de la coordinació
entre els sistemes de transport
i això és un tema
amb el que estem nosaltres
ara mateix ficats
amb el Consorci de Transports
del Camp de Tarragona.
S'està fent una aposta
molt decidida,
nosaltres creiem,
per una integració tarifària
que garanteixi
un funcionament
d'àrea metropolitana real,
que som la segona àrea metropolitària.
Jo crec que ens ho hem de creure,
que encara tinc la sensació
que no ens ho creiem
i encara tinc la sensació
que hi ha molts patriotismes
de campanari
que no ens deixen aixecar
la vista en aquesta àrea
metropolitana
del Camp de Tarragona.
Jo crec que aquí
s'estan donant els passos
que s'han de donar,
s'està apostant molt fort
i una de les qüestions
que es parlava
doncs és maneres
de coordinar
diferents
d'aquesta integració tarifària,
per exemple.
I jo crec que en el futur
doncs hem de garantir
que aquesta integració
tarifària,
aquesta coordinació
entre transports
que ens incloui naturalment
el tema de Renfe,
el tema del transport
per via de tren,
diguem-ne,
ferroviari.
També hem de demanar
com a Ajuntament
amb la veu molt alta
diguem-ne,
i molt clara,
doncs una millora
també d'aquests sistemes
ferroviaris
de connexió de Tarragona
i en general
de tot el camp de Tarragona.
És a dir,
realment nosaltres
com a Ajuntament
pensem que la situació
que hi ha ferroviària
doncs no és de rebut.
No és de rebut.
Per anar acabant,
senyor Gacillo,
dues qüestions
molt concretes
relacionades amb
transport públic
i mobilitat.
Tenim quatre partits
dissuasius
impulsats per aquest equip
de govern
de l'Ajuntament de Tarragona,
dels quals
les últimes mes dades
que tenim,
dues que funcionen molt bé,
altres dues no tant.
I d'aquests dos
que no funcionen tant,
que són el de
l'antiga sofrera
i el del cementiri,
el que hi ha al costat
del cementiri,
molts usuaris diuen
que és perquè falta
transport públic
que enllaci precisament
amb el centre de la ciutat.
L'EMT es planteja
o està estudiant
o estudiarà
la possibilitat
de millorar
això,
que passin
més línies d'autobusos
per aquests pàrquings?
És a dir,
ho atribueixen
a una falta
de transport públic
al fet que s'utilitzi
en menys
aquests pàrquings
situaciós o no?
A veure,
podem fer passos.
Podem fer passos,
per exemple,
estem estudiant
la possibilitat
de fer alguna mena
de tarifa
que inclogui
tant l'aparcament
com en aquells
que es paga alguna cosa.
en els pàrquings
tant l'aparcament
com el transport públic,
però jo crec que
a nivell de proximitat
als quatre aparcaments
dissuasius
que has dit,
jo crec que
tenen relativament
properes
una parada d'autobus,
per tant,
no crec que
haguem de millorar
en aquest sentit.
Tenim altres vies
de millora,
ja dic,
i segurament
també es pot
millorar la qualitat
d'aquests aparcaments,
però igual el que passa
és que les zones
en què estan
no resulten interessants
a la ciutadania.
No ho sé,
jo crec que
amb el tema
de la connexió
amb el transport públic
jo crec que
no és tan malament.
I una altra qüestió
concreta,
aquesta no de transport públic
sinó de mobilitat
de transport privat,
de vehicles privats.
L'accés al portal
del Roser,
com el tenim?
perquè està relacionat
també amb la mobilitat
de la part alta.
Miri,
Ricard,
amb aquesta qüestió
he de reconèixer
que a l'Ajuntament
estem trigant molt.
Hi ha una sèrie
de qüestions tècniques
i uns procediments
administratius
que hem de complir,
però realment
estic d'acord
amb els ciutadans
que podem pensar-ho
que no és de rebut
el que estem trigant.
Ara
resulta que
Patrimoni
ens dona,
ens demana
una sèrie
de condicions
per la pilona
que estàvem comprant,
ens demana
una sèrie de condicions,
que sigui
que el sistema
de lectura
de matrícula
sigui soterrat,
que la pilona
tingui una determinada pintura
perquè es confongui
amb l'entorn,
etcètera,
i això ens allargarà
i ens complicarà
una miqueta més.
Soc partidari
de fer-ho,
naturalment,
perquè estem parlant
del patrimoni
de la ciutat,
però estem trigant molt
i encara segurament
trigarem uns quants mesos més.
És a dir,
el sistema
no es manté,
és a dir,
la voluntat...
La voluntat es manté,
hi ha un problema tècnic...
Però ens hem d'adaptar
a qüestions de patrimoni.
Exacte.
Això és el que té
a ser ciutat patrimoni mundial.
Exacte.
En fi,
així acabem.
Doncs aquest repàs
que,
Déu-n'hi-do,
ens ha deixat
unes quantes qüestions
relacionades
amb la seguretat,
amb la mobilitat
i el transport públic
que avui hem repassat
amb el tinent d'alcalde
responsable d'aquestes àrees
i president
de l'empresa municipal
de transports,
Carles Castelló.
Gràcies per venir
aquest matí en directe
dels Estudis de Tarragona Ràdio.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Gràcies.