Gràcies.
Jordi, Jordi, molt bon dia.
Bon dia, bon dia a tots.
Aquesta sintonia no és casual.
Aquesta sintonia se suposa,
dic se suposa perquè és difícil identificar
amb les imatges que acompanya aquest clàssic de la Julià Andrius.
Estem parlant de la baixada del pajarito.
Vostès s'imaginen aquesta colla d'esbojarrats
que semblen los autos locos de Pierno Doiuna
amb aquesta música de la Julià Andrius.
És la música que heu triat per fer l'espot de la baixada del pajarito, no?
Sí, sí.
Està molt bé, eh?
Sí, amb les imatges és un pajarito,
una disfressa del pajarito tombant per la plaça del rell,
saludant els coloms com volen
i amb aquesta cançó doncs queda molt.
Ai, puja, puja, que ara m'imaginaré els coloms i el pajarito.
Puja, Lluís, Lluís, puja, puja.
You laugh like a brook when it trips
and falls over stones on its way
to sing through the night
D'acord, jo visualitzo la plaça del rei, els pajaritos i els coloms,
però immediatament us visualitzo a vosaltres.
Amb les vostres disfresses, amb les vostres andròmines,
baixant que us mataré un dia.
No, bueno, això cada cop,
enguany tenim una novetat,
que, mira, la llenço ja,
doncs no hi ha cursa contra el rellotge,
no hi ha velocitat.
No donem premi.
Qui vulgui baixar ràpid, que baixi ràpid.
A divertir-se.
Però, doncs, simplement amb aquest fet pensem
que incrementarem la seguretat
i per tots...
Doncs està molt bé.
Escolta una cosa, no doneu premi,
enguany no hi ha pernil?
Sí, bueno, ja ho veurem.
Ja ho veurem.
La crisi també ha arribat a la bajada del pajarito.
Sí, sí, sí.
Bueno, estem a...
No sé si potser només...
Al final només donarem xicharrons, potser.
Un fuet.
O un fuet, un salchichón, no sé.
Secallona, secallona.
Una secallona.
Escolta, estireu-vos una mica.
Jo entenc que no regaleu el pernil,
que les butxaques estan fatal,
però no sé, una secallona com a mínim,
i que és carnaval.
En fi, tant se val.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el Jordi Vidal, que el saludarem.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jordi és un dels participants, no?
Sí.
Jo cada any...
Des del primer any que baixo,
cada any millor.
Jo he sigut un dels que he estampat una vegada.
Tu t'has estampat?
Contra quina paret et vas estampar?
Contra l'ambulància.
Ah, meu.
A veure, encara...
A la recta final.
Encara va ser amb l'ambulància, ja directament.
Sí, sí, jo directament cap a l'hospital.
Cap dintre.
Cap dintre.
Jo recordo que quan es va convocar per primera vegada
era poqueta gent,
perquè sí que a Tarragona hi havia hagut.
Jo recordo aquelles baixades
que es feien de carretons pel carrer La Unió,
que va haver-hi un parell d'anys,
que Déu n'hi do l'expectació,
va desaparèixer,
i després vosaltres vau tornar a incentivar la gent
perquè participés en aquesta baixada.
Jordi, era la primera vegada,
i com et vas assabentar?
Ets amic de l'altre Jordi?
Jo, miri,
i el meu jefe era del que se llançava pel carrer Unió,
i res, parlant, parlant, parlant un dia,
i un, i el company amb el que ell se llançava,
me va vindre i diu,
aquest any fan una baixada per tal poc,
i va començar la conya de,
va, llença't amb mi a la nebó del meu jefe,
i vinga va, vinga va,
I tu, fent la pilota al jefe,
doncs t'ho vas passar la merda bé, no?
Sí, sí, sí.
Diguem que vas trobar dues motivacions per participar-hi.
I tant.
Ben fet,
i va ser la primera vegada la que et vas donar de,
contra l'ambulància?
No, no, la segona.
La segona.
La segona.
I vas fer molt paper,
a banda de donar-te aquest cop, o...?
El primer any vaig guanyar.
Vas guanyar el pernil?
Sí.
El segon any vaig portar la secada llona.
No està malament.
I el tercer any el pernil un altre cop.
Home, aquí ens estàs posant un figura de l'escuderia.
És res, jo vaig ser el primer en llançar-me.
El primer any.
I mai ho havies fet, Jordi?
Mai.
I mai havies construït una artil·logia d'aquests?
Mai.
Me van ajudar tots els companys a la feina.
Perquè eres manetes, tu ja eres manetes.
Sabies allò, els rodaments i tot això com funciona o no?
Sí.
Ho vam anar a buscar per tot arreu.
Més o menys tenia la idea.
Vaig fer més o menys un pla i entre tots els companys i jo ho vam construir.
I quina forma li vas?
Jo vaig dir que si guanyava el pernil, el pernil se n'anava a la feina i no el menjaven tots.
I així va ser, no?
Sí, vaig tindre que complir, no me'l vaig poder quedar.
És un home generós.
I escolta, Jordi, quina forma li vas donar al primer carretó?
Com una forma de triangle, però representava un carret de nen.
I jo, sí, la meva companya anava de bebé i jo de mare.
Que anàveu tots dos?
Sí.
Ella conduïa i jo es pinjava.
I la segona vegada?
La segona vegada de niña de exorcista.
No m'estranya que et donessis contra l'ambulància.
I anaves sola o t'heu acompanyat?
Acompanyat, va.
També, una de nena d'exorcista i l'altra que anava de capellà o...?
De capellà, sí.
Sempre en tiro jo i la meva companya.
I el design de pirata.
Això és amor.
Sempre es pinjes tu, però, eh?
No, l'any passat vaig conduir.
Ah, d'acord.
Sí, perquè com que nos vamos a empallar, anava en pollo.
No, no, jo empujo.
Clar, clar.
I escolta, què és millor, es pinjar o conduir?
A mi m'agrada més el conduir.
A tu t'agrada més conduir.
Enguany de què... o no es pot dir?
No es pot dir?
O guardo.
Molt bé.
Sí, millor que tu guardes.
I nosaltres ho respectem, perquè ella és un professional, eh?
Doncs, escolta, per molt que guanyis, no sé si tindràs pernil.
És molt complicat fer un carretó d'aquests?
És molt difícil?
No.
No, és ficar-s'hi més o menys tindre una mica d'idea.
No és molt complicat, la veritat.
Jo animo a tothom que ho faci, perquè el poc és divertit.
I és una manera, a més, de contribuir al carnaval.
I està molt bé.
I, a més, tu passes bé, coneixes més gent.
I sempre és allò, aquest any què faràs, tal?
I jo, per almenys, no ho diré.
No, no, home, ja t'anirem a veure el dia 21 a les 11 del matí, eh?
Sí, exactament.
Doncs, Jordi, t'agraïm moltíssim que hagis atès la nostra trucada.
Moltíssimes gràcies i ja et veurem, eh?, el dia 21.
Gràcies.
Gràcies també des de la colla, t'adonem gràcies, també.
Adéu-siau, Jordi.
Molt bon dia.
Molt bé, gràcies.
Vinga, adéu-siau.
Tu participes?
Sí, bueno, hi ha hagut algun any que n'he baixat, però sempre tinc...
El primer any vas baixar?
El primer any sí, vaig baixar.
I el segon any...
I com era el carretó?
El carretó era un avió, era aeroport de Reus, es deia.
I tu anaves de pilot de Rallaner o...?
Com que hi ha dos, la primera baixada i després ja la baixada Popular,
doncs a la primera vaig baixar jo, però no, a la primera vam baixar uns companys
i a la Popular vaig baixar jo, perquè clar, jo estava enfeinat organitzant-ho tot
i a la Popular ja no calia fer contra el llotge i no calia estar allà i ja vaig baixar.
Però a veure, participar amb mi, malament, perquè clar, si guanyo jo, el que faré és donar el regal.
I llavors jo sempre em quedo així que no vull dir a ningú, participa amb mi, baixa amb mi,
perquè quedaria tongo, no?, si guanyés jo.
Clar, és que dir missa i tocar les campanes és complicat.
I a més, la gent me'l pensa de seguida, ja s'està com som.
Sí, sí, has manjat tu.
Com que ell organitza... No, home, no.
A veure, quarta edició, la primera jo recordo, Jordi, quan parlàvem,
que era una cosa que, tot i que molta gent, com ara comentava el Jordi,
que recordava aquelles baixades del carrer Unió,
és a dir, no ho acabaven de veure, però de la primera edició a la segona
us va sorprendre a vosaltres el nivell de participació com va augmentar, no?
Sí, va créixer molt.
Vam passar de ser 14 carretons el primer any, sí, uns 14, a ser 19.
No sé si arribem a 14, em sembla que sí.
Ah, però 19 ja es deixen veure, eh?
Molt, perquè després del segon any, el tercer, ja només va créixer amb dos carretons.
També el Carnaval, cal analitzar les circumstàncies, va avançar molt,
que ja, no sé si, la primera setmana de febrer, a 4 o 2 de febrer.
I llavors, clar, depèn de l'any, si s'allarga molt, doncs sempre creix la participació,
que no pas si es posa molt a principis d'any.
Les inscripcions són obertes?
I fins quan es poden inscriure?
Això no ho volem canviar, ho volem mantenir perquè la gent agafi hàbits,
i sempre, doncs, una hora abans de començar la cursa poden venir i inscriure's
i si no poden anar a l'antiga audiència, allà hi ha unes botlletes per omplir
i si no, a través de la web, collepajarito.org, allà hi ha un PDF, un formulari descarregable
i el poden baixar, imprimir-lo i portar-lo a l'antiga audiència.
Potser ens escolta algú que no ha participat mai, que li agradaria?
Si et sembla, fem com una mena de fitxa tècnica. Pot participar qui vulgui?
Sí, pot participar tothom.
Tema de limitacions d'edats...
No, no, no, no, fins i tot tenim una persona ja d'una edat, doncs, si té 62 anys,
que cada any participa, i també hi ha molta canalla que vol baixar.
Els pares molts cops no els hi deixen, però, bueno, amb una petita autorització
per a aquests participants més joves, doncs, només que firmin a darrere,
i dient que autoritzen el seu fill baixar, doncs ja...
Com tot en aquesta vida, hi ha d'haver-hi unes regles. Quines són les regles de la baixada del pajarito?
Bueno, sobretot sentit comú, no?
Sentit comú. Sobretot cal pensar que, clar, es fas un carretó,
però ha de baixar per un lloc on hi ha molta gent i fa molta pendent,
i, doncs, demano a la gent que es facin el carretó,
que pensin que quan xoquen, doncs, que no tinguin elements punxants
o elements agressius que, si en tenen, els protegeixin,
doncs, si l'estructura és metàl·lica, doncs, quan després ho protegeixin,
la mateixa decoració ja pot ser una protecció,
si no, que li posin o per espant, alguna espuma, alguna cinta enrotllada...
I, llavors, després també, clar, no solament aquesta perillositat,
sinó després el pes, també, no? Com més pesa, doncs, que sigui una mica...
sigui lleugeret, les dimensions també, doncs, va bé que no siguin molt grans,
perquè després també, com a carregues, com a portes, com...
és més... costa més de maniobrar.
Després, sempre recomanem que vagin ben, doncs, amb les disfresses,
que siguin de màniga llarga i tant de braços com de peus, perquè...
Oh, disfressa de teletubi ideal, no?
Sí, ideal, ideal, sí, sí.
Bueno, una mica tot... està a les bases i és una mica de sentit comú, ja et dic, no?
Saps que has de baixar, doncs, bueno, si pots, posa't casc i màniga llarga,
i guants, i que no facis mal, no?
És que és el que dius, el sentit comú sempre estem reclamant,
que les normes, les normes, a veure, tu aquí participes perquè vols
i tu has de tenir cura de la teva seguretat, no?
I que tingui frents.
És el que t'anava a dir, és obligatori que tingui frents?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí,
si no, que portin bambes.
Perquè ja saps tu que... No, no, que jo vull... No, amb frents, s'ha de tenir frents.
No, Déu-n'hi-do, aquesta baixada és molt forta, jo he estat mirant altres baixades.
És la baixada de peixateria.
Sí, la pendent, no t'ho dic que és de les més fortes, de baixada de cartons,
però Déu-n'hi-do, a Catllà fan una també...
Clar, és que jo també m'he acostumat a anar-hi, i a Catllà ja...
Has fet la ruta de les baixades.
Sí, ja hi he anat, i també Déu-n'hi-do, és molt més llarg,
perquè també tenen molta pendent.
Però ahir vaig estar mirant una horta, no de Sant Joan, sinó de Barcelona,
i quasi que no tenen pendent, no tenim res a envejar a Tarragona.
I no es fa petita la baixada de peixateria?
Petita sí, però clar, és un dia difícil.
Ampliar-ho el dia de Carreval no veig...
Imagina't el Jota Brian.
M'he passat, no? Fer el Jota Brian o...
Ah, el Vial de Brian, no és troste.
M'he passat una mica, no?
No, perquè no t'has passat, perquè ja me l'havien dit.
Ah, sí?
Sí, ja me l'havien dit, i jo em vaig imaginar...
És clar, a més llarg, eh? Però no s'acabaria mai.
Sí, sí, sí. No, de fet, és una bona ruta per acabar fins a baix.
A la platja i acabar amb un bany?
Sí, sí, sí.
Què et sembla?
Molt bé, perfecte.
Anem a treballar-ho.
Sí, i al final ja farem allò com aquelles curses que acaben a l'aigua, no?
O sigui, podem fer part alta, serratllo i acabar a l'aigua.
Quantes persones teniu previst que prenguin part en guany?
Doncs jo, si es confirma l'assistència de l'any passat, ja estic content.
Una vintena?
Sí.
Aproximadament?
No, no, sí, carretons.
Carretons, carretons, eh? Persones al doble.
Clar, sí, es fa difícil de comptar perquè potser llavors hi ha vegades que una colla s'apunta a un carretó.
Però també pot ser en grup, abans parlàvem amb el Jordi, que ella anava amb la seva parella, amb la seva companya,
però que poden anar a trios, una coral, un orfeó...
Sí, fins i tot tenim uns ocupes, tenim uns que sempre no s'apunten i veuen, i a més són 60 persones.
Són antisistema que volen participar-hi però no apuntar-se.
Però és carnaval.
Sí, mira, van de Sant Fermin, són uns que en una colla que van disfessats de Sant Fermin i llavors ens...
Bueno, s'ho corren una miqueta perquè van fer uns carretons que eren com uns torris, unes baquetes,
i llavors porten allò i baixen i són uns 60 persones i en sec estan per allà dissimulant per allà la passarra i en sec baixen.
I clar, pillen a qui sigui.
Si hi ha un carreton baixant, també són uns ocupes de la baixada, vaja.
No, però això s'hauria de regular o no?
Jo sempre els dic, escolta, digueu-me quan baixeu, perquè si hi ha una persona baixant,
l'any passat va haver-hi un que li va anar malament que baixessin tots.
Home, clar.
Però bueno, és carnaval i aquestes coses...
Sí, però la seguretat és la seguretat, per molt carnaval que sigui.
El sentit comú, aquells que no s'inscriuen, que també l'apliquin.
Ho sempre els dic i els demano.
Per tant, organitzem-se. A veure, el dia 21, a partir de les 11 del matí,
on hem de... No sé, els que participen ho diuen, però jo què vull anar a veure? On he de ser?
Doncs en guany, amb la inauguració del circuit, ho fem des de la plaça del Rei
i farem el vermutet, carregat de vermutets de guirre, allà mateix a la plaça del Rei,
a les 11 del matí, i cap de mitja horeta o tres quarts d'hora, comencen a baixar els carretons.
Esperem una miqueta que arribi algú a última hora.
Ei, que no m'he apuntat que podem, que tenim el carretó, doncs vinga.
I que es va fer una seqüència.
Els posem a grella. Clar, allà tenim una sèrie d'ajudants que, conforme van arribant la gent,
els anem apuntant a grella, els anem separant en modalitats,
perquè hi ha dues modalitats, la baixada d'un coixinet, la clàssica,
i la d'en rodes, de qualsevol manera, i llavors els anem posant a grella
i quan ho tenim tot ple, doncs ja comencen a baixar els de clàssica
i després ja baixen els de pajaritú.
Ah, s'han vist coses realment espectaculars, no?
I després fem la baixada popular. I en guany, també, com a novetat,
ara que comento això de les baixades, hi ha una baixada de prova.
Fem abans que comenci, fem la baixada de prova.
Què vol dir?
De reconeixement del circuit, diguéssim, no?
Sí, perquè doncs sempre passen massa estona mentre no esperes que acabin d'arribar
i doncs hem pensat, doncs, mentrestant, que vagin baixant, també.
I no val repetir? Un cop baixes, ja has baixat.
O et pots posar la cua com el tobogant quan ets petit, que et tornes a posar.
Segurament no donarà temps, segurament no donarà temps a repetir.
Només amb una baixada de prova n'hi haurà prou.
Doncs escolta, que bé que es mantingui, no?, com una activitat de carnaval.
Perquè, clar, al carnaval sí, sempre estem a quasi la rua.
Sí, no, està bé afegir coses noves i, a més, no solament afegim, sinó que també recuperem, no?
Recuperem aquesta tradició.
Justament, ahir em vaig trobar i li vaig dir, mira, vine, però no podia,
amb un home que baixava fa 50 anys, ho va comptar,
fa 50 anys, amb la colla de mon pare i tots, baixaven, justament per aquí.
Al carrer Unió?
No, no, per la baixada de Peixateria, també.
Justament m'ho va dir, jo baixant dels que va inaugurar aquest circuit,
digue-sí, explica-m'ho, i m'ho va explicar,
i es veu que acabaven allà, hi havia els bombers allà vorens,
i llavors baixaven, i això que acabaven d'asfaltar la baixada de Peixateria,
i llavors ells, diu que tenien 8 anys o així,
i baixaven amb carretons que s'ho feien ells, amb rodes de coixinet,
i els bombers, cauen l'ou, i sempre ens preien el carretó,
molts cops ens preien el carretó i ja no el tornàvem a veure,
perquè no volien que prenguéssim el carretó.
Clar, lògicament.
Teniu notícia que hi haguessin altres circuits a Tarragona, antigament?
Bueno, es feia, antigament es feia, no és que hi hagués circuits,
i que era una fusta i quatre rodes, no era allò tan sofisticat com ho fem ara.
La canalla del barri agafava i baixava la primera pendent que trobava.
Sí, sí.
No hi havia uns circuits específics, eh?
No, no, després més tard sí que va sortir alguna coseta.
Molt bé, Jordi, ens deixem alguna cosa d'utilitat
per als futurs pilots de carretons?
Que la inscripció és anar a buscar la butlleta, l'antiga audiència...
Sí, i si no que vinguin uns moments abans,
demanem que vinguin una hora abans, si pot ser,
ens quiures que vinguin a les 10 o ben aviat,
perquè així ens fan anar millor a nosaltres.
I escolta, si no s'han construït mai un carretó,
algun lloc on puguin trobar informació?
I no et diguis el Google, eh?
El primer any que vaig anar al primer taller mecànic
i li vaig dir, escolta, que tens rodes de coixinet?
I en tenia un munt.
N'hi ha algunes que van ben, hi ha algunes que no.
Llavors es tracta de mirar que vagin bé
i llavors hi poses, atreveses una fusta
i amb dos claus pots arribar fins i tot a fer de passador.
Has de fer com un passador a collar aquelles rodes.
Però s'ha de ser manetes, allò a Bricomania?
Una miqueta sí, una miqueta sí, una miqueta sí.
Però bueno, sempre pots trobar coses i reciclar coses.
Però sí que cal una miqueta d'imaginació i una mica de maneta, sí, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Que està bé això, si no és un, és l'altre.
Clar, un sol és difícil afrontar-ho.
No, i això és bonic fer-ho en colla, és com és divertit.
Sí, l'intenció és aquesta també, doncs dinamitzar una miqueta
els grupets d'amics, les colles que hi ha i que s'apuntin a aquesta baixada.
Doncs que s'apuntin, eh?
S'apuntin perquè els que anirem a veure-ho volem veure espectacle.
Volem espectacle, no sanc, espectacle.
Espectacle, crítica, sàtira i...
Sobretot.
Jordi, moltíssimes gràcies, eh?
Molt bé, a vosaltres.
I enhorabona a tots per mantenir aquesta tradició.
Molt bon dia.
Gràcies, bon dia.
Adéu.
Gràcies.