Ara són dos quarts d'una del migdia, cinc minuts i mig, aquí seguim, matí de Tarragona Ràdio
i amb la mirada posada al Teatre Metropol, que demà divendres acollirà la representació d'Antílops,
una producció del TNC que arriba a la ciutat tarragonina, signada per la directora,
també tarragonina Magda Puyo, amb l'actriu d'aquí, Montse Alcanyiz,
i l'actor protagonista, que el tenim a l'altre costat del fil telefònic, és Jordi Martínez.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia a totem i perdoneu que no sigui de Tarragona.
Mira, anava a fer un retret, però com que ets molt bon actor, t'ho perdonem.
Què et sembla?
Mira, jo t'he de confessar que no coneixia l'obra i he estat mirant, perquè vull anar-la a veure demà,
i m'ha sorprès molt que sigui Henning Mankel, l'autor, perquè tots el coneixem com a autor de novel·la negra,
i de cop i volta se m'ha desvetllat com un dramaturg a més implicat, molt vinculat a l'Àfrica,
per la seva, diguem-ne, àmplies estades a Mozambic.
A tu no sé si et va sorprendre, que és la primera vegada que es fa una obra teatral de Mankel a Catalunya.
Sí, és la primera vegada que es fa una obra teatral de Mankel a Catalunya.
D'altra banda, s'ha de dir que ell, al mateix temps, a part d'escritor de novel·la negra,
també té molta novel·la que no és de novel·la negra,
però és que, a més a més, és director del Teatre Nacional de Mozambic, a Maputo.
O sigui que ell es passa mig, ja, ai, sí, sis mesos l'any, aproximadament, allà a Mozambic,
viuen allà i coneix molt bé la realitat africana,
i el que sí que és veritat és que jo no coneixia cap obra de teatre seva,
i és la primera vegada que s'estrena,
però va dir que és un home absolutament involucrat dins el món del teatre.
La sensació que a mi em dona és que és una obra valenta,
en clau de tragèdia, té la seva comicitat.
És una obra valenta, perquè hi ha coses que, diguem,
és molt fàcil, entre cometes, posar-les en qüestió davant de la societat,
però hi ha coses que no és políticament correcta, crítica,
i en aquest cas ens ve a parlar d'aquest nou colonialisme
que es donen als països anomenats del tercer món,
en aquest cas Àfrica, a través d'aquesta mirada eurocentrista
que, malgrat tot, tots tenim encara, cap al país africà.
És veritat, parlo sobretot d'aquesta certa prepotència,
a vegades des de la perspectiva de les bones intencions,
però d'aquest món dominant del blanc que va a l'Àfrica,
hi ha una cosa que diu manc el sempre,
que nosaltres hi estem molt de còrrega,
i ho fem sentir molt i ho expliquem molt a les entrevistes,
manc el sempre diu que el blanc quan va a l'Àfrica
sempre hi va amb respostes,
quan el que hauria de fer és anar-hi amb preguntes.
I crec que defineix molt l'esperit d'aquesta obra,
d'una parella que ja desestructurada per molts anys
que porta allà a l'Àfrica,
que no han volgut involucrar-se mai en el món africà,
que s'han muntat d'una mena de búnker paradigíac
allà al mig de la selva africana,
però que malgrat tot la potència de la natura
i la potència del continent en si
ha pogut invaeix casa seva de manera física i tot,
vull dir que aquella vegetació hi entra
i encara els acaba desestructurant més.
És a dir, aquest món dels blancs
que anem allà a solucionar-los i la vida,
a muntar polvos amb bombes hidràuliques,
quan la primera vegada que el cable és desfat
no tenen cap ferreteria per anar a canviar el cable,
com si diguéssim,
és un gran exemple de quina és la seva visió
de, no tots, evidentment,
però sí de molts i molts blancs
que van allà en nom de la cooperació.
I no aporta, diguem-ne, no té una moralina,
perquè, de fet, el jove que arriba a substituir aquesta parella,
diguem-ne, que va del mateix pal,
vull dir que es renova aquest sentiment, no?
Sí, ahir m'has de lo mismo que em diuen, no?
Sí, sí, vull dir, no dona solucions.
Ell creu que la direcció,
la que està al món blanc,
en direcció al món negre,
és aquesta i és aquesta i no pot ser d'altra.
O sigui, no n'hi ha d'altra,
almenys per l'actitud del blanc, no?
És molt curiós perquè en aquest espectacle,
en aquesta obra,
diu que els autèntics protagonistes són els negres.
Aquests negres no surten a l'espectacle,
els personatges hi són,
es parla amb aquests negres,
però ell els fa invisibles,
perquè és una manera més d'explicar
que encara que nosaltres anem a casa seva,
pels blancs, els negres són absolutament invisibles, no?
És la part fonamental de l'obra,
però també, diguem-ne,
que com a rerefons hi ha aquest desgast, no?,
de la parella, també.
Sí, bé, barreja les dues coses,
posa un món blanc quotidià
en el sentit que és una parella
que porta molts anys en allà
i on, a través d'aquesta Àfrica que els supera,
és l'últim dia que ells estan esperant
que arribi el teu successor
i que allà acaben sortint
totes les misèries d'aquesta parella.
És veritat que
podria ser agafada des d'un dramatisme brutal,
però ell pinta la ironia
i un sentit de l'humor
accentuat, vull dir que
humor n'hi ha molt,
el que passa és que és veritat
que no és un humor destapat,
no és un humor clar
de pit i cuixa, saps?
No és d'aquells de vinga a riure
perquè no és fàcil,
però sí que hi ha una ironia
i un humor brutal
per explicar com aquesta parella
ja ni s'aguanten, ni poden,
ni saben viure junts,
ni saben viure l'un sense l'altre,
és a dir,
estem dins d'un caos mental absolut
perquè l'Àfrica els ha portat a tot això.
Home, és allò de que
de bones instancions
està ple el camí de l'infern,
i probablement aquestes bones intencions
a les que anem els europeus a l'Àfrica,
doncs ja sabem el resultat que s'hi dona.
Per què antílop?
És una metàfora,
el títol dius antílops.
Sí, bé, de fet l'antílop
és el plat d'excel·lència,
per excel·lència,
el plat natural
de tots els carnívors de l'Àfrica,
i d'alguna manera
em sembla que em vol fer aquest paral·lelisme,
vol fer el paral·lelisme
que dins de l'escala alimentícia
l'antílop va pels carnívors,
és el plat principal,
i d'alguna manera
es diu antílops,
perquè durant l'obra
se'n parla una mica,
però vull dir,
sobretot per això,
perquè és l'animal
a matar,
com si diguéssim,
i en aquest cas
els paral·lelismes
amb els blanc i el negre,
amb els adults i els joves,
tots aquests paral·lelismes
existeixen,
i a l'obra parla
d'aquests antílops.
Els actors i les actrius,
malgrat que no ens ho pensem,
tenen vida pròpia,
vida a banda de l'escenari,
en aquest cas el Jordi
em penso que t'anarà a buscar
els crius a l'escola,
per tant,
no serem responsables
que arribis a buscar els teus fills,
però permeta'm una última pregunta,
sisplau.
Sí,
com et sents en aquesta obra?
Perquè a mi em dóna la sensació
que t'agrada molt fer-la.
Jo em disfruto moltíssim,
és un espectacle molt exigent,
molt física i mentalment,
ho és,
la veritat,
però tant amb la Montse
com amb el Ferran Carvajal,
la Montse Alcanyi de Tarragona,
i el Ferran Carvajal,
disfrutem molt del text,
creiem que la Magda ha fet
un muntatge en el que hi estem
molt d'acord,
i això encara et facilita
molt més defensar
una cosa,
un paper tan, tan especial
com aquest.
Evidentment,
no cal dir-te
que no tinc res
absolutament res a veure
amb aquest personatge,
i això encara és un repte més gros,
no?
Però,
és un treball apassionant
que hem disfrutat molt
durant la creació,
i que cada vegada
que tenim un públic allà davant
que mira i escolta,
tenim moltes ganes
de seduir-lo
amb una història
tan cafra,
visceral
i políticament incorrecta
com el que planteja
Mankel en aquest espectacle.
I no ens la perdrem,
t'ho asseguro,
divendres,
cuers a Déu al Teatre Metropol,
Jordi Martínez,
dius,
no tinc res a veure
amb aquest personatge,
sort que no tens a veure
amb molts dels personatges
que has interpretat
a la teva vida,
no confonem,
Déu-n'hi-do.
Gràcies als rectors,
que som com nens petits
que ens deixen anar provant
i tastant l'ulleta
de diferents gustos,
i això és el que no ens deixa créixer.
Clar,
abans ho dèiem al sumari
que comentava un company,
sí,
del vent del reti,
que és una bellíssima persona,
res a veure amb els seus personatges
i menys els televisius.
Jordi,
moltíssimes gràcies,
de veritat,
una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres,
i us espero a tots al Metropoli
que disfruteu força
d'aquest espectacle.
Segur que ho farem,
molt bon dia,
adeu-siau.
Adéu-siau,
bon dia.