Només quatre minuts, arribarem al punt horari de tres quarts onze del matí.
Ara fa vint anys just de l'accident a la central nuclear Bandei Oso.
Era la nit del 19 d'octubre del 1989.
Avui i en les últimes hores hem sentit les veus de diferents partits polítics,
de grups ecologistes, la majoria per cert reclamant
el tancament de totes les centrals nuclears del nostre país.
També hem sentit les autoritats, per exemple,
la subdelegada del govern central a Tarragona, Teresa Pallarès,
assegurant que en aquests vint anys han millorat molt els plans de seguretat
i que un nou accident com el de Bandei Oso d'ara fa dues dècades
seria pràcticament impossible, altament improbable,
ha dit textualment la subdelegada del govern.
Ara volem recollir el testimoni, la valoració i el comentari
d'un dels periodistes que va viure aquelles circumstàncies de l'accident
i que després, en aquests vint anys,
ha assegut l'evolució de tots els temes de seguretat en l'àmbit nuclear.
És Francesc Domènech, actual director de Canal Reus Televisió,
i en aquell moment, l'any 89, redactor, periodista de la cadena CER
a les nostres comarques.
Francesc Domènech, bon dia.
Bon dia.
Coincideixes amb la subdelegada del govern central
que ara mateix un accident com aquell de Bandei Oso
és pràcticament impossible, o com a mínim altament improbable?
Home, hi ha una circumstància objectiva
que fa que no es pugui replicar la declaració de la subdelegada,
que és que no queda cap central nuclear
de les característiques tècniques que tenia Bandei Oso,
que és una central, a més a més,
que va ser la segona, si no recordo malament,
que es va construir a Espanya,
amb una tecnologia que les nuclears construïdes posteriorment,
en el cas de Bandei Oso 2,
que és l'última que va entrar en funcionament,
i les dues d'Escoho havien superat de manera àmplia,
entre altres coses, en matèria de seguretat
i de sistemes de seguretat en la refrigeració,
que com tothom sap, és la peça clau,
la refrigeració la peça clau d'una central nuclear
en termes de seguretat.
Per tant, és impossible un accident com aquell
perquè no queda cap central nuclear com aquell.
Això és una evidència.
Amb la perspectiva del temps que ens donen
aquests 20 anys que han passat,
què va suposar, creus tu, l'accident de l'octubre del 89?
Moltes coses.
Jo, de la mateixa manera que el primer atemptat,
especialment d'Eta, el RAC d'en Petrol,
que es deia aleshores,
que havia estat un parell d'anys abans,
si no recordo malament, el 87,
va suposar un abans i un després
pel que fa als sistemes de seguretat
de la indústria química.
En matèria de seguretat,
l'accident de Vandellós 1 va suposar,
descaradament, un abans i un després
en matèria de seguretat,
en les centrals nuclears,
en relació als plans d'emergència nuclear,
el paper dels diferents agents
que intervenen en la seguretat
de les centrals nuclears,
a tot Espanya, fins i tot en alguns països europeus
es van modificar coses
a partir de l'experiència de Vandellós 1,
i el que es va venir a demostrar
és que això de la protecció civil,
dels plans d'emergència i tot això,
sí, se'n parlava,
però no s'actuava,
i es va fer evident
que era necessari parlar seriosament
de protecció civil,
perquè la situació de risc
que es va viure aquella nit,
avui fa 20 anys,
era més que evident,
com de fet les investigacions posteriors,
fins i tot al judici,
van demostrar que el risc havia estat evident.
Per tant, que estàvem jugant en foc
i que sí que calien mesures,
plans,
en fi,
que tothom sabés com actuar
en cas d'emergència.
Això, a partir d'aquella nit,
va quedar clar,
i a partir de l'accident,
a partir de l'endemà,
hi va haver dos processos.
Un, era el debat sobre
què calia fer amb la mateixa
central accidentada,
Vandellós 1,
l'altre,
què calia fer
en matèria
de seguretat nuclear,
en aquest cas.
Va canviar el xip,
altra cosa és analitzar
si en aquests 20 anys
s'ha fet prou o no
en matèria de seguretat nuclear,
si aquests plans d'emergència
estan ben dotats,
si els agents que han d'actuar
estan prou ben formats,
si saben que tenen entrebans,
què tindríem entrebans
en cas de tenir una actuació
al si de la central nuclear.
Però, en el cas,
hi va haver un canvi
de xip evident.
Jo crec que també
van canviar
moltes altres coses.
La percepció ciutadana
de les centrals nuclears
va canviar,
la percepció
dels mitjans de comunicació
dels periodistes
en relació a les centrals
va canviar,
i potser més important,
va canviar
la percepció
que les mateixes
centrals nuclears,
que el mateix sector nuclear,
que havia estat
un sector
absolutament tancat,
poc amic
de parlar
amb els mitjans
de comunicació,
poc amic
de fer-se visible,
poc amic
de formar,
de fer evident
que formaven
part de la societat
i que eren
una peça bàgica
de la societat,
tant en quant
generaven l'energia
de la societat,
va canviar també
en relació
als mitjans
de comunicació.
Se'n van adonar
que no podien
estar tan amagats
com havien estat
fins aleshores.
Pensa, Ricard,
que poques,
un parell de setmanes
abans
de l'accident
de Vandellós 1,
el Col·legi de Periodistes
per primer cop
havia organitzat
unes jornades
per parlar
de centrals nuclears
dirigides
als periodistes
justament
perquè ja
s'havia detectat
la necessitat
que els periodistes
sabessin
alguna cosa
en relació
a les centrals nuclears.
recordo que aleshores
el president
del Col·legi de Periodistes
era Lluís Romero,
un periodista
que treballava
al diari
de Tarragona
a Reus,
n'era el delegat
en aquell moment,
aquestes jornades
es van fer
del marc
de la fira
de Reus
i recordo
que va costar
Déu i ajut
convèncer
els responsables
de les centrals
que vinguessin
allà
i expliquessin
als periodistes
simplement
la nostra
central nuclear
funciona així
i de passada
coneguem-nos
i això
tot plegat
s'havia fet
un parell
tres de setmanes
abans
que recordo
que havia vingut
la directora general
de Protecció Civil
que aleshores
era Pilar Bravo
que era una
política
prestigiosa
que venia
al Partit Comunista
estava a l'administració
del Govern Socialista
com a directora general
de Protecció Civil
i recordo
que el discurs
que va fer
era ja
ens va sorprendre
una mica tots
per la
per la modernitat
del discurs
en matèria
de Protecció Civil
el que passa
és que després
hi havia
el fallo
per entendre
que eren idees
però faltava
hi havia molt
de camí
per recórrer
perquè això
fos de veritat
més enllà
de discursos polítics
clar
al cap de dues o tres setmanes
peta la central
i
i tothom
se n'adona
de la importància
no?
exacte
de canviar
el xip
perquè aquestes preguntes
que d'alguna manera
et feies en veu alta
si s'ha fet prou
en matèria de seguretat
la consciència dels ciutadans
els mitjans de comunicació
dels propis responsables
de les centrals nuclears
tot aquest canvi
de xip
que tu expliques
que es produeix
a partir del 89
tu creus que
finalment
t'atreveixes
a respondre
la teva pròpia pregunta
s'ha fet prou
en tots aquests
àmbits
que comentaves
en aquests 20 anys?
jo crec que
justament
a qui li queda
més per fer
és el sector nuclear
i ho dic
bastant convençut
en el sentit
que tenim
un element
dos elements
crec jo en què comparar-nos
d'una banda
el sector químic
especial la Tarragona
que ha fet
un important esforç
i parlo del sector químic
perquè
des del punt de vista
de rics
podria ser comparable
no?
el sector químic
ha fet
tots aquests 20 anys
o 25 anys
últims
un important esforç
de fer-se visibles
i de fer pedagogia
de la feina
que fan
etcètera
i l'altre
que
ens serveix més
com a exemple
és
ja l'accident
de Vandellós 1
el govern
decideix
tancar-la
sobre un projecte
de desmantellament
aquest projecte
de desmantellament
va per abans
d'una empresa pública
que és Enresa
l'empresa nacional
de residus
que és l'empresa
creada per l'Estat
al seu dia
pel tractament
justament
de residus nuclears
i aquesta gent
quan arriben
al camp de Tarragona
per desmantellar
Vandellós 1
arriben
amb un pla de comunicació
amb les idees
molt clares
de quin és
el seu paper
a la central
però més enllà
de la central
quin és el seu paper
en l'entorn
de la central
és a dir
per primer cop
es parla
d'energia nuclear
de centrals nuclears
amb la gent
amb el principal
la gent implicat
convençut
que necessita
ser un actor
en matèria
de comunicació
és a dir
ells
es deuen
a la societat
a la qual serveixen
i han de respondre
a les preguntes
que es fa
a aquesta societat
per tant
Enresa
per mi
des del meu punt de vista
és una opinió
és un bon exemple
de com
tenir
una feina delicada
entre mans
com és el cas
dels residus nuclears
un bon exemple
de transparència
de comunicació
etcètera
etcètera
cosa que no han arribat
al mateix nivell
crec jo
els responsables
de les centrals nuclears
de les empreses elèctriques
etcètera
tot i que
s'ha de reconèixer
que han fet esforços
com ha quedat demostrat
no fa massa mesos
en tot l'episodi
de les partícules
de la central nuclear
d'Escó
i tot l'enrenou
que va generar allò
que encara busquem
partícules ara
distribuïdes
per tot el territori
allà van fallar
els processos
de comunicació
de fet han estat
sancionats i tot
pel ministeri
el Consell de Seguretat Nuclear
els va renyar
i de quina manera
en fi
que m'ha quedat demostrat
que
en el si
de la cultura
d'aquestes empreses
encara hi ha
molt de camí
per recórrer
per
en benefici
de la transparència
i en el fons
d'aquest guanyar-se
la necessària confiança
entre
una indústria tan delicada
com la nuclear
i la societat
com a mínim
la societat
que l'envolta
de les comarques
que acullen
aquestes centrals nuclears
que és el mínim
que es pot demanar
en poques paraules
hauria millorat
molt més
la prestància
en aquest sentit
de les empreses
químiques
que no pas
de les empreses
que gestionen
les centrals nuclears
havies comparat
també
l'any 89
amb l'episodi
de l'any 87
del RAC d'enpatrol
per cert
d'aquella nit
del 19 d'octubre
del 2009
i de les hores posteriors
també es van produir
episodis de pànic
com els de Tarragona
dos anys abans
quan milers de persones
fugien de la ciutat
per l'incendi
d'enpatrol
o no?
O no va ser igual?
No
no perquè
la central nuclear
físicament està on està
està
està a l'altre
vessant
del Coll de Balaguer
és a dir
geogràficament
és més terres de l'Ebre
que Camp de Tarragona
el Camp de Tarragona
estricte
geogràficament
s'acaba
sí
just al Coll de Balaguer
al Coll de Balaguer
i clar
si algú veia el foc
només
eren els veïns
de la Metlla de Mar
que de fet
va ser el municipi
més beligerant
en els mesos posteriors
reclamant el tancament
de la central
aquests van ser
els que van ser
més conscients
del perill
perquè
són els que veien
físicament
els que podien veure
físicament
les flames
la gent
del Camp de Tarragona
la gent de Tarragona
de Reus
de Salou
de Vilaseca
de Cambrils
de Valls
etcètera
etcètera
se'n van adonar
l'endemà
escoltant la ràdio
d'aquest accident
no van ser conscients
durant la nit
com si va passar
l'accident del RAC
on hi va haver
pànic
caos
i desorganització
i tot va ser
a l'emplaçament
és a dir
al lloc de l'incendi
els bombers
feien sense saber
què havien de fer
hi ha la famosa
sortida
que aquests dies
algú l'ha recordat
en els diaris
la famosa sortida
d'un dels tècnics
de la central
amb bata blanca
avisant els bombers
deixeu estar el foc
el que heu de fer
és treure l'aigua
que el reactor
se'n us va
aquesta va ser
la frase de la nit
que va ser
la que va fer
prendre consciència
de la gravetat
de l'accident
que s'estava produint
clar perquè m'imagino
que se'n us va el reactor
quitar de l'aigua
que se'n us va el reactor
va ser la paraula
que el tècnic
de l'Eonuclear
va dir
els responsables
del cos de bombers
que estaven allà
intentant apagar el foc
que no sabien massa bé
com apagar-lo
els hi faltaven directrius
els hi faltaven protocols
que ara existeixen
que és clar
han canviat molt les coses
en 20 anys
que ara existeixen protocols
saben què han de fer
si es produeix un incendi
a la nuclear
en funció del lloc
o no es produeixi
llavors ni en tenien
ni idea
però és que ni idea
arriben allà
arriben allà
recordo
aquest delegat del govern
de la Generalitat
hi havia en Josep Maldonado
que com que tota la competència
en matèria de seguretat nuclear
era de l'aleshores governador civil
diguéssim Josep Maldonado
no tenia feina oficialment
aquella nit
perquè la coordinació
de tota l'emergència
era càrrec
de qui era governador civil
Josep Maldonado
era allà
els responsables
de l'Ajuntament
de Vandellós
eren allà
a la central nuclear
els bombers
estaven a la central nuclear
els periodistes
un bon nombre
de periodistes
eren a la central nuclear
i clar
allà teòricament
hi havia risc
de fuita radioactiva
tota aquesta gent
eren els primers
a caure
si s'hagués construït
un accident
d'aquestes característiques
hi havia una inconsciència
de tal magnitud
de tot el que estava passant
que vist ara
20 anys després
allò fa fara edat
ho hem recordat
una miqueta
ho hem recordat
durant uns minuts
amb l'aportació
d'un periodista
d'un professional
també que treballava
en aquells moments
i que 20 anys després
ha seguit
tota l'evolució
de com han anat
millorant
sobretot els aspectes
en matèria de seguretat
en l'àmbit nuclear
Francesc Domènec
director de Canal Reus
a Televisió
gràcies pel teu testimoni
aquest matí
a la sintonia
de Terraona Ràdio
gràcies a vosaltres
el problema de parlar coses
de fa 20 anys
és que han passat 20 anys
justament
vinga
gràcies i fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau bon dia