Les 10 del matí, 12 minuts, pràcticament.
Estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Abans, en el temps de la tertúlia,
acabàvem justament aquella estona de conversa i d'opinió
amb els nostres convidats.
Se'ls preguntàvem precisament si anirien a comprar diumenge vinent
o si érem partidaris d'obrir els comerços en jornades festives.
Era una pregunta segurament retòrica en aquests dies de debat,
com acostuma a passar per aquestes dates
en què es parla sobre la quantitat de festius
en què els comerços poden obrir, si és l'adequada, si és massa, si és poca.
El cas és que diumenge vinent els comerços podran tornar a obrir.
Ja serà el tercer festiu d'aquest cicle de sis dies
que va començar pel pont de la Puríssima
i que s'allargarà fins després de l'inici de les rebaixes,
és a dir, entre els mesos de desembre i de gener.
I d'això, d'aquesta qüestió dels comerços oberts en festius
i de moltes altres qüestions relacionades amb el sector del comerç,
avui en volem parlar amb el director dels serveis territorials
del Departament d'Innovació i Empresa de la Generalitat,
que és el departament que té les competències de comerç,
el senyor Àngel Xifré.
Senyor Xifré, bon dia.
Hola, bon dia.
Serà el tercer festiu.
Clar, preguntar-li al representant de la Generalitat
si són molts o pocs dies, suposo que em dirà que són els adequats.
Sis dies, sis festius en què poden obrir en aquesta època de l'any,
entre desembre i gener.
considera el govern que és la xifra adequada?
Bé, és una xifra adequada perquè, de fet,
són xifres que sempre es pacten amb els sectors,
és a dir, en aquest cas amb els representants empresarials
del sector de comerç.
Aquests dies, sobretot al Nadal,
al voltant del Nadal és quan se concentra en la major part de vendes
o una gran part de les vendes de tot l'any.
I, òbviament, els regals de Nadal, dels reixos,
tot això fa que aquest període,
sobretot al mes de desembre,
i aprofitant que hi ha aquest pont tan llarg,
la gent aprofiti per fer les compres
per poder fer els regals de Nadal, els regals de reixos,
a part de poder treure tota la roba d'hivern.
Fins ara no fa gaire fred,
però sí que és un bon moment també per vendre
tot el que són el vestir, les sabates, tots els complements.
El sector és el que demana,
inclús al sector li agradaria obrir molts més dies,
però crec que és adequada la mesura.
El fet que es pugui obrir durant tots aquests dies de festius
provoca que, en principi,
hi hagi més oportunitats per poder fer vendes.
Però quan parla del sector,
potser parla més del sector de les grans superfícies comercials,
perquè la normativa és la que és
i la Generalitat permet obrir aquests dies,
però és veritat que, per exemple,
el 6 i el 8 de desembre,
és a dir, el passat dimarts i el passat diumenge,
que els comerços podien obrir,
el petit comerç, en el cas de Tarraona, per exemple,
majoritàriament, molt majoritàriament,
no va obrir les portes.
Segurament el petit comerç ja sap que hi ha dies
que, encara que li permetin obrir,
no obre perquè no li surt a compte.
Això és una reflexió que ha de fer cada,
individualment, diguéssim, cada botiga.
Òbviament, si tu, amb l'expensa que tens els últims anys,
veus que el dia 8,
que era un dimarts, no tens vendes,
que l'últim dia al pont no tens vendes,
doncs la persona decideix no obrir,
perquè, òbviament, obrir també li suposen uns costos.
Si té personal contractat,
doncs aquest personal s'ha de pagar.
Això, una mica, les dinàmiques, cadascú se les ha de fer.
Sí que la gent, doncs, possiblement,
té més tendència a anar a les grans superfícies comercials,
però nosaltres creiem que els propers cicles,
els propers anys, aquesta tendència s'invertirà.
De fet, ja comença a passar als Estats Units
que la gent deix d'anar als centres comercials
i tendeix més a utilitzar, diguéssim,
el que són els centres urbans per fer compres.
I això està passant a França o està passant a Anglaterra.
vull dir, a nivell internacional comença a haver tendències a l'inversa.
És a dir, cada cop més,
la gent va menys a les grans superfícies comercials.
Això és el que nosaltres, sobretot,
mirarem què passi aquí,
sobretot potenciant els nuclis urbans
on hi ha un comerç de peu de carrer,
un comerç de qualitat,
perquè aquí sí que s'ha de fer una reflexió estratègica
el fet que el que s'ha d'oferir és un bon servei,
tenir productes de qualitat, saber-se diferenciar.
Tot aquest tipus de comerç crec que té un futur.
Precisament en la línia de potenciar el comerç urbà,
el govern, a través del Departament d'Innovació i Empresa de la Generalitat,
que té les competències de comerç,
aquest any està fent una campanya publicitària,
una campanya de promoció del comerç de proximitat.
Què pretenen amb aquesta campanya?
incentivar precisament aquest tipus de comerç,
conscient segurament que hi ha una majoria de la població
que opta per les grans superfícies en èpoques com aquesta.
Sí, a veure, nosaltres el que hem de fer
és defensar i preservar el tipus de model tradicional
que tenim aquí a Catalunya,
que està situat dins de tram urbana,
dins el que és, diguéssim, els baixos dels edificis,
i a part que és un tipus de comerç
que bàsicament són gent autònoma,
són petites empreses,
i a més ofereix un servei de qualitat.
Llavors, amb aquestes campanyes,
que sobretot les centrem ara en Nadal,
doncs el que pretenem és que la gent,
a través de la ràdio,
anuncis de ràdio o a través de la premsa escrita,
vegi que la necessitat de comprar
el comerç que té més a prop de casa,
que no li cal desplaçar-se amb un cotxe
per poder fer compres.
Òbviament, pots anar a una gran superfície comercial,
però això el que et suposarà,
agafar el cotxe,
perdre un temps fent cues,
fins a arribar al lloc on t'has de comprar,
aglomeracions, cues per poder fer el pagament.
En canvi, el que és el comerç urbà,
no cal que et desplaces en cotxe,
ho tens al peu de carrer,
t'ofereixen una atenció més individualitzada,
la gent sap el producte que està venent,
quines qualitats té,
quines avantatges té,
cosa que possiblement a les grans superfícies
costa més, això,
aquesta atenció més individualitzada.
I, òbviament, la nostra feina com a departament
que tenim les competències de comerç
és defensar precisament aquell comerç
que ens és propi,
el comerç de peu de carrer
i dins del que són els nuclis urbans.
Avui, una de les notícies de la jornada
a nivell local de Tarraona
és precisament que l'Ajuntament,
a través de l'empresa de mercatges Pimsa,
repartirà milers de tiquets gratuïts
entre els botiguers
perquè els pugui distribuir també
entre els seus clients,
tiquets gratuïts d'un parell d'hores,
precisament per afavorir el comerç.
Mesures com aquesta,
vostè creuen que són positives,
beneficioses pel petit comerç
o pel comerç de proximitat?
I tant, com més se'm parli
del comerç de proximitat, millor.
Hi ha una acció com aquesta
que el fet, doncs, bueno,
pot ser una persona que vingui
d'un barri, eh, de Torreforte,
de Sant Pell i Sant Pau,
al centre de Tarragona,
doncs, el fet de tenir,
que sapiguer, doncs,
que potser ha d'aparcar en un mercat,
en un pàrquing municipal
i potser aquella hora,
aquelles dues hores que tingui
siguin gratuïtes,
òbviament, doncs,
tot això afavoreix
que la gent, doncs,
vagi a utilitzar
aquest tipus de pàrquing
i, en tot cas, doncs,
moure's pel que és
el centre comercial de Tarragona,
no?
De cara al futur,
i tenint en compte
el que deia abans
d'una certa tendència
que poden observar
i en altres països,
de cara al futur,
hauran de canviar,
creuen vostès,
les normatives
pel que fa a la obertura
de comerços en dies festius
o fins i tot
en la flexibilitat
d'horaris,
per part del govern
del departament actual
o no?
O, de moment,
de deixar les coses
tal com estan?
És a dir,
això és un debat obert.
Òbviament,
les grans superfícies comercials,
com més dies tenen oberts,
millor per ells,
més gent se passeja,
més vendes hi ha.
Òbviament, vull dir,
si tinguéssim
una llibertació absoluta
d'horaris,
aquí el gran guanyador,
doncs,
serien les grans superfícies comercials.
Ells tenen més possibilitats
de tenir
o de flexibilitzar
les plantilles
depenent dels horaris,
per exemple,
un petit comerç
obrir un diumenge,
un dia festiu,
suposa un sobrecors
amb el fet de tenir
el treballador.
En canvi,
les grans superfícies comercials
tenen més flexibilitat horària
en quant als treballadors.
Poden jugar més amb això
i si tinguéssim
liberalitzats els horaris,
qui sortiria guanyant-se
en les grans superfícies comercials.
El que s'ha de buscar,
tal com he dit abans,
és l'equilibri,
el fet que no perjudicar
els petits comerços,
sobretot limitant
el que són els horaris comercials
i el fet de poder obrir
indiscriminadament
els dies festius.
De moment,
és el model
que nosaltres defensarem.
vull dir que hi hagi
límit en el que són
amb els horaris comercials
i amb els dies d'obertura.
Amb els horaris també.
Perquè a vegades també
ja no només es parla
dels comerços festius
de l'obertura,
sinó amb obrir
més o menys hores
en el dia
o al llarg de la setmana.
Just.
És a dir,
com més liberalitzats
siguin els horaris comercials,
més es perjudica
el petit comerç.
Per tant,
el que es tracta
és de limitar horaris
i limitar dies festius.
De fet,
a Alemanya,
m'assembla que
últimament se parlava
que els dimensos
tancaran
totes les superfícies comercials.
Al final,
Alemanya ha fet
un pas enrere,
o sigui,
ve cap al model
que nosaltres tenim aquí.
Estem a punt
d'acabar un any,
el 2009,
que ha estat complicat
per tothom,
per la crisi.
El petit comerç
ha vingut denunciant
una situació complicada.
Vostès,
com a departament,
tenen dades,
sensacions
o impressions
del nivell d'impacte
que està tenint
la crisi
en el comerç,
fins i tot
en el tancament
de molts petits establiments
de les nostres ciutats
i pobles?
Bé,
és obvi que
passejant pel carrer
on sabeu en alguns comerços
que fins fa quatre dies
estaven oberts
i els veiem
amb la persiana baixada,
però sí que tenim
dades o indicadors
que diuen
que en principi
el moment més baix
de la crisi
ja s'ha superat
i que,
òbviament,
no és la situació
de fa dos anys
ni molt menys.
Fa dos anys
hi havia una època
diguéssim d'esplendor,
si es pot utilitzar
la paraula esplendor,
econòmic.
Això ja fa un parell d'anys
que estem en plena crisi,
però creiem
que el punt més baix
de la crisi
ja ha arribat.
En tot cas,
òbviament,
arribar a quotes
de fa dos anys
de moviment econòmic
trigarem bastants anys
a fer-ho.
Vull dir,
caldrà un procés
d'adaptació,
però sí que creiem
que el punt més baix
ja ha passat.
en aquest context
de crisi,
a més,
hi ha una perspectiva
a la ciutat de Tarragona,
però que, a més,
segur que tindrà un impacte
en el conjunt del territori,
que és l'obertura
del centre comercial
del Corte Inglés.
Què creu,
vostè, senyor Xifre,
que pot representar
d'aquí a un any?
Ja estarà obert
i, per tant,
serà segurament
una campanya de Nadal
completament diferent
a l'actual.
Què creu que suposarà
el Corte Inglés
en el sector?
En el sector
del Corte Inglés,
doncs, òbviament,
serà un impacte important.
Té un aspecte,
aspectes positius
i aspectes negatius.
En tot cas,
doncs,
els aspectes negatius
no cal dir-los,
òbviament,
vull dir,
concentrar bastant
i més amb el Nadal que ve,
concentrar bastant
a part, doncs,
a les vendes
d'aquesta època.
Ells pensen
obrir l'octubre,
òbviament,
donar-se a conèixer
i, a partir, doncs,
de, diguéssim,
aprofitar,
sobretot,
la campanya de Nadal.
Això és, diguéssim,
els punts febles,
que s'ho posa pel comerç.
Però també,
el que ha de fer el comerç,
sobretot de Tarragona,
és buscar la unitat
perquè, òbviament,
també és una oportunitat.
Hi haurà gent
que vindrà d'altres municipis,
per exemple,
Lleida no té cap Corte Inglés.
El fet d'obrir-se
aquí a Tarragona
un Corte Inglés
provocarà
que hi hagi gent de Lleida,
de Tortosa,
d'Amposta,
de Terres de l'Ebre,
que vinguin a comprar aquí.
La gràcia és poder trobar
la sincronia
amb el Corte Inglés
perquè aquesta gent
se quedi,
i a part, diguéssim,
d'anar a comprar el Corte Inglés,
sigui capaç de treure'l cap al centre
i també aprofitar
aquesta oportunitat.
L'avingó del Corte Inglés
és inevitable,
el tindrem obert,
el que s'ha de fer el comerç
és replantejar la situació
per aprofitar
aquest volum de gent
que en principi vindrà
i que fins ara
no venia a Tarragona
per mirar de treure'ls
cap al centre de Tarragona
i poder dinamitzar
el que són restaurants,
bars, comerços,
és el que s'ha de mirar de fer.
El Corte Inglés,
creu que vostè,
que pot perjudicar fins i tot
més altres grans superfícies
que no pas el petit comerç,
segons com es miri
o segons com s'adapti cadascú?
Bé,
molts estudis diuen
que,
de fet,
se va fer un estudi
conjuntament amb la Càmera de Comerç,
el nostre departament,
em sembla que hi havia
l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació,
i el que denotava aquest estudi,
aquest estudi el que feia
era estudiar
l'impacte que tindria
el Corte Inglés aquí a Tarragona,
que possiblement
a qui més perjudicava
és a les altres grans superfícies.
I quan diem això
vol dir
part central
i gavarres.
Perquè el públic
del Corte Inglés
és un públic similar
al que té les gavarres.
Gent que li va passejar,
que ningú li digui res,
entrar a la botiga,
remenar,
el mateix que troba
el Corte Inglés
el troba el Part Central.
Possiblement són els que
rebin més l'impacte
doncs siguin
les superfícies comercials
del mateix perfil.
I des del punt de vista laboral,
tenint en compte
que l'obertura
d'un centre comercial
com el Corte Inglés
suposa molta quantitat
de treballadors,
aquí estan preparats
o caldrà
que les institucions
també ajudin
a la mesura del possible
a formar persones
especialitzades
en temes comercials,
d'atenció al client
o altres feines
que pugui haver
en un centre
com el Corte Inglés?
A veure, aquí es produirà
una situació
el Corte Inglés
quan obri,
primer que res,
també fa venir gent
d'altres centres
que té obert
perquè òbviament
el Corte Inglés
com a empresa
que té
el que vol és aprofitar
l'experiència
dels seus treballadors
que ja estan
en altres llocs.
També agafarà
gent del comerç
d'aquí a Tarragona,
o sigui,
treballadors del comerç
de Tarragona
i es pot donar
la circumstància
que esperem que sigui així
que el comerç
de Tarragona
necessiti treballadors
també.
Òbviament,
caldrà fer
una feina de formació
ja sigui per part
de l'Ajuntament de Tarragona
o per exemple
nosaltres mateixos
ajudar amb el que puguem
a les associacions comercials
perquè puguin formar
treballadors
o inclús
també
no oblidem
que hi ha
l'Institut Vidal i Barraquer
que fa els sigles
formatius de comerç.
Aprofitar tot això
per formar gent
que pugui
donar
a entrar
a treballar
en aquest sector.
Perquè el defici
de formació
considera que és important
en aquest sector
especialment.
Moltes vegades
sentim els responsables
de les associacions
de botiguers
o els mateixos clients
els mateixos consumidors
és que falta gent
ben formada
en aquest sector.
És cert
vull dir
on hi ha poca
vull dir.
Sí, jo crec
que falta formació
i més
quan el que
tendim
és que el comerç
sigui de qualitat.
Comerç de qualitat
que vol dir
que la persona
que està tenent
sàpiga
expressar-se
o sàpiga
tenir
una certa
manera de fer
que sigui
agradable
cap al client.
Òbviament
això s'ha d'ensenyar.
Vull dir,
si ve una persona
i entra i li dius
vostè què vol
i li dius
de malament
doncs
no és el que es tracta
es tracta
que aquesta persona
sàpiga atendre
que tingui uns mínims
coneixements
d'aspectes comercials
i això és necessari
i no oblidem
també
que cada cop més
s'ha necessari
una formació
amb idiomes.
Per exemple
ja no només
de català i castellà
perquè a vegades
ja
amb aquest aspecte
hi ha mancances
però encara falta
que la persona
que atén
sigui capaç
d'atendre
els dos idiomes
i també
aprofitar
que hi hagi
algun idioma més.
Òbviament
tot això és formació
vol dir que
sobretot
és un paper
que ha de jugar
molt les associacions
de comerciants
les associacions de comerciants
aquí
amb l'aspecte formatiu
tenen un paper
essencial
han d'entendre
que la formació
ha de formar part
dins de les seves activitats
perquè és la manera
de tenir
treballadors
ben formats
i per tant
donar una millor atenció
amb la qual cosa
el client
se sent més satisfet
i fidelitzar
aquests clients.
Sense
ni d'entrar
en debats
aquells
com els que es produeixen
últimament
entre Tarragona i Reus
però l'obertura
del Corte Inglés
l'arriba del Corte Inglés
reforçarà capitalment
comercialment
volia dir
la capitalitat
de Tarragona
des d'aquest punt de vista
serà més capital comercial
que Reus
estem
al mig del debat
hi ha dues situacions
Reus té un comerç
consolidat
i que té un lideratge
que ningú li qüestiona
inclús diré
que a nivell de Catalunya
a nivell nacional
ningú qüestiona
el lideratge de Reus
hi ha fe n'hi a fer
òbviament
hi ha molta fe n'hi a fer
sí que
reforçarà
l'arriba del Corte Inglés
reforçarà
òbviament
Tarragona
com a capital
també comercial
a Tarragona
també hi ha molta fe n'hi a fer
per sentir-se realment
aquesta capitalitat comercial
el Corte Inglés pot ajudar
ja ho he dit abans
serà un pol d'atracció
el Corte Inglés
no s'obica
de forma aleatòria
sap perfectament on va
i sap perfectament on va
perquè té un radi d'influència
això és com el Port Aventura
el Port Aventura
si està posat
a les nostres comarques
no és per un tema gratuït
sinó perquè té un radi d'influència
bastant important
que li permet tenir
4 milions de visitants a l'any
el Corte Inglés
és el mateix
òbviament reforçarà
Tarragona
com a capital comercial
però això et dic
que a vegades
també s'ha d'aprofitar això
per després tot el que és
el comerç de proximitat
que anem dient
faci un salt qualitatiu
és molt important això
Acabem ja
amb el tema del Corte Inglés
s'acaben també
les possibilitats
en els pròxims anys
d'obrir nous centres comercials
o queda alguna escletxa oberta?
A veure
ara nosaltres estem
dins del govern de la Generalitat
estem tancant
la nova llei de comerç
que esperem que pugui estar
a través possiblement
el que s'han decret llei
a partir del 28 de desembre
que és quan entra en vigor
la directiva europea de serveis
i el que fixa clarament
un dels objectius
o un dels criteris bàsics
és que qualsevol implantació comercial
ha de ser dins del que és
la trama urbana consolidada
Què vol dir trama urbana consolidada?
Vol dir allà on hi ha habitatges
i baixos comercials
que podrà haver-hi
grans superfícies comercials?
Sí
sempre i quan s'acompleixi
una sèrie de condicions urbanístiques
és a dir
que estigui situat
en una zona
que hi hagi habitatges
no en una zona fora trama urbana
això és imprescindible
depenent del tipus de comerç
hi ha de tenir un carrer
amb unes mesures determinades
i depenent de quin tipus d'implantació
doncs ha de tenir uns llocs d'aparcament
també determinats
però sempre
sobretot dins de trama urbana
així afavorim també
creiem
és l'objectiu
aquest comerç
format per petites
i microempreses
que és tan important
pel nostre país
però dit en res i curt
seria inviable
o amb la llei
un nou polígon comercial
com les Gavarres
però sí un cort inglès
correcte
en trama urbana
correcte
la llei per cert
ja entra en vigor
o ja ha entrat en vigor
no
aquesta llei
l'estem debatent
dins del cas del govern
el dia 28
entra en vigor
la directiva europea
per tant
hem de fer una adaptació
de les nostres normatives
de la llei
que tenim
en aquests moments
que es diu
llei d'equipaments comercials
i esperem tenir-ho
llest
el dia
doncs
el dia 28 de desembre
poder entrar en vigor
aquesta nova
aquesta nova llei de comerç
acabem ara sí
el tema de la unitat
del moviment comercial
n'ha fet alguna referència
sembla inviable
o impossible
en el cas
de la ciutat
de Tarragona
per quines raons
creu que vostè
la situació comercial
a Tarragona
és molt complexa
hi ha moltes associacions
hi ha una federació
també d'associacions
de botiguers
però sobretot
el missatge
que jo els hi transmeto
continuament
continuament
perquè amb això
em faré molt pesat
és que fins que no hi hagi
unitat
en les diferents
diguéssim
associacions de comerç
de Tarragona
Tarragona no pot fer
un salt de qualitat
important
que és el que caldria
hi ha moltes associacions
possiblement
siguin raons històriques
inclús hi ha associacions
de tamany molt reduït
que a vegades
doncs
inclús
les fan inviables
associacions que tenen
només 10 comerços
associats
15
5
n'hi ha algunes
que són més destacades
potser que
ronden els 150
associats
però fins que no
s'entengui
que Tarragona
necessita
és una
una única
associació
de comerciants
que és
amb la qual
jo intento treballar
i a partir d'aquí
crear diferents zones
de Tarragona
que més Tarragona
urbanísticament
ho té bé
té un centre diferenciat
una part alta
té uns barris
molt diferenciats
fer plans
d'animació
per cada un
d'aquests barris
i per aquestes zones
dins del que és el nucli
és l'objectiu final
i òbviament
doncs ja
costa
costa
perquè
sobretot
el que s'ha de fer
entendre
és que
hi ha qüestions
per exemple
que una associació
de botigues
de tot Tarragona
pot donar
per exemple
el tema de formació
que s'ha de parlar
ara fa un moment
la formació
tant fa que
la faci
la unió
de la food
o que la faci
via la via T
les necessitats
són les mateixes
els empresaris
la formació
que necessitem
és la mateixa
no s'ha de diferenciar
per depèn
d'on tinguis ubicat
el comerç
hi ha coses
que ho pot fer
tota una unió
de botigues
que abarqui
o obreixi
tot Tarragona
el que hi ha
on ha d'haver
la diferenciació
és amb la
diguéssim
amb la dinamització
depenent de la zona
que hagi
que estem parlant
és evident
no és el mateix
una zona
al voltant del mercat
de Tarragona
que la d'un barri
les necessitats
de dinamització
són diferents
per tant
aquí sí que cal diferenciar
però sí que cal
és una unitat
doncs amb aquest missatge
ens quedem
amb aquesta conversa
que avui hem mantingut
amb el senyor Àngel Xifrer
que és el director
dels serveis territorials
del Departament d'Innovació
i Empresa
el Departament del Govern
de la Generalitat
que té les competències
en matèria de comerç
senyor Xifrer
moltes gràcies
i fins la propera
molt bé
adéu-siau
bon dia
adéu-siau